Morfogènesi de pilars de terra (earth Pillars, hoodoos). Exemples de la Riera de Gaià (Vallès Occidental, Barcelona) i del Bernal de Yátor (Las Alpujarras, Granada)

The origin and the primary features of the erosive earth pillar-like formations that develop in the Riera de Gaià (Barcelona) and in the Bernal de Yátor (Granada) are described. They are dynamic formations typical of areas subjected to strong water erosion

Participació de les aigües subterrànies en la gènesi d'ambients palustres continentals: el cas dels prats de Sant Sebastià (Caldes de Malavella, Girona)

The area known as 'prats de Sant Sebastià' is in Caldes de Malavella. It is part of the wetlands located in the south-eastern end of the Selva Basin. Several areas with unusually high conductivity (EC up to 24,500 uS/cm) have been identified in this place. This fact allows highly specialised and comparatively rare botanical species to grow in this area. These saline soils follow a north-south line-up. The geophysical data, obtained with a field conductivemeter (EM 31), show that this superficial line-up continues in the subsoil. In addition to this, the conductivity cartography, made for an electromagnetic exploration depth of 6 meters, shows that the width of the region where these salinity anomalies take place increases in depth. When included in the hidrogeological context of this sector of the Selva Basin, these data bring new elements for the study of the genesis and working of these marshy environments.The model that future research will have to confirm, maintains that the groundwater discharges coming from the underlying hydrogeothermal aquifer are a conditioning factor of the aforementioned phenomenon. This ascending flow of highly mineralised waters (TDS of about 3,500 mg/l) can produce and keep stable the soil salinity

Estudio petrológico de las aplitas de la zona comprendida entre el Cap Roig y el Faro de San Sebastián (Gerona)

Estudi de les estructures i característiques petrològiques de les aplites que es localitzen al litoral entre el Cap Roig i el Far de Sant Sebastià (Llafranc, Girona)

Tipologia de les roques emprades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols

Es descriuen les diferents menes de roques utilitzades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Les dades litològiques obtingudes permeten localitzar de manera aproximada les pedreres d'on procedeixen els carreus que la conformen. A més, la posició de les diferents varietats de roques dins el conjunt del monument permet arribar a distingir les parts que corresponen a l'edifici original d'aquelles que s'hi han afegit posteriorment

La Crosa de Sant Dalmai: un ejemplo de Patrimonio Geológico de Girona

The main volcanic edifice of the Crosa de Sant Dalmai is the largest in the catalonian volcanic area. The crater is 1.300 m long and 74 m deep. At present it is protected by the "Pla d'Espais d'Interès Natural" of the Generalitat de Catalunya

Mid Holocene in Sant Julià de Boada (Baix Empordà, Girona): Stratigraphical sequence and paleoenvironmental records of the paludal deposits

Descripció de la seqüència estratigràfica i dels registres paleoambientals dels sediments holocens de Sant Julià de Boada

Les fonts naturals del terme municipal de Sant Feliu de Guíxols (Girona)

Descripció de les diferents fons naturals que es troben al terme municipal de Sant Feliu de Guíxols

Sant Julià de Ramis y Puig Rom: dos ejemplos de yacimientos con armamento y equipamiento militar visigodo en el noreste peninsular

We present in this work a couple of weapons and objects related to the military equipment of early VIII century from two sites on Girona's province: the castellum of Sant Julià de Ramis (in the municipality of the same name), and the fort of Puig Rom (in Roses). The comparation of these materials has permitted to recompose a quite complete panoply with various types of knives and daggers, shield-handles, axes, spearheads and javelinheads, tips (regatones), arrowheads, belt-buckles and some buckles and horse harness elements

Del Carmel al Parc de la Clota i de Sant Genís a Horta

Concurs per redacció del pla de millora urbana del sector PMU-LCC (La Clota Conservació) al barri de La Clota de Barcelona

Sant Boi 2012

Projecte presentat per al Concurs de projectes amb intervenció de jurat per al desenvolupament a nivell d'avanprojecte del Pla de Millora Urbana del Sector FECSA-ENDESA i Casernes, a Sant Boi del Llobregat

Rendibilitat social dels serveis públics educatius. Una proposta d’anàlisi per a Sant Feliu de Llobregat

La rendibilitat social és un concepte que pretén identificar el nivell de representativitat social existent entre els usuaris o beneficiaris d’un servei públic. L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat va decidir dur a terme un estudi sobre la rendibilitat social dels serveis municipals d’educació (escoles bressol i música). L’objectiu de l’estudi era conèixer la cobertura social que ofereixen aquests serveis i per tant conèixer el grau de correcció que produeixen respecte de les desigualtats socials. En aquest article es presenten els resultats de l’estudi realitzat, que permeten observar el perfil socioeconòmic dels usuaris d’aquest tipus de serveis. Així mateix, es planteja una reflexió sobre la relació entre oferta pública de serveis i la reacció dels ciutadans en termes de demanda. És a dir, quin són els perfils predominants d’usuaris dels serveis públics i quines conseqüències té això en termes de redistribució dels recursos. Els resultats d’aquest estudi s’han utilitzat per a aplicar un nou sistema de tarifació social dels serveis públics municipals a Sant Feliu de Llobregat.

A flood geodatabase and its climatological applications: the case of Catalonia for the last century

Floods are the natural hazards that produce the highest number of casualties and material damage in the Western Mediterranean. An improvement in flood risk assessment and study of a possible increase in flooding occurrence are therefore needed. To carry out these tasks it is important to have at our disposal extensive knowledge on historical floods and to find an efficient way to manage this geographical data. In this paper we present a complete flood database spanning the 20th century for the whole of Catalonia (NE Spain), which includes documentary information (affected areas and damage) and instrumental information (meteorological and hydrological records). This geodatabase, named Inungama, has been implemented on a GIS (Geographical Information System) in order to display all the information within a given geographical scenario, as well as to carry out an analysis thereof using queries, overlays and calculus. Following a description of the type and amount of information stored in the database and the structure of the information system, the first applications of Inungama are presented. The geographical distribution of floods shows the localities which are more likely to be flooded, confirming that the most affected municipalities are the most densely populated ones in coastal areas. Regarding the existence of an increase in flooding occurrence, a temporal analysis has been carried out, showing a steady increase over the last 30 years.

Tornadoes and waterspouts in Catalonia (1950-2009)

This paper presents a preliminary climatology of tornadoes and waterspouts in Catalonia (NE Iberian Peninsula). A database spanning 60 yr (1950-2009) has been developed on the basis of information collected from various sources such as weather reports, insurance companies, newspapers and damage surveys. This database has been subjected to a rigorous validation process, and the climatology describes its main features: timing, spatial pattern, and trends in the tornado and waterspout distribution. Results show the highest concentration of tornadoes from August to October, the highest density in the heavily populated coastal areas and a growing positive trend that is likely more closely linked to an increase in observation and perception rather than a real climatic trend.