Newspaper attention and policy activities in Spain

Spain"s newspapers are characterised by strong partisan identities. We demonstrate that the two leading newspapers nonetheless show powerful similarities in the topics of their coverage over time. The media system is strongly related to the policy process and it shows similar levels of skew (attention focuses on just a few topics) and friction (attention lurches rapidly from topic to topic) as others have shown for policy processes more generally. Further, media attention is significantly related to parliamentary activities. Oral questions in parliament track closely with media attention over time. Our assessment is based on a comprehensive database of all front-page stories (over 95,000 stories) in El Paı´s and El Mundo, Spain"s largest daily newspapers, and all 7,446 oral questions from 1996 to 2009. The paper shows that explanations of friction and skew in governmental activities should incorporate media dynamics as well. Political leaders are clearly sensitive to media salience.

Quan el cervell compara, apareix l'enveja

Encara que potser no en siguem conscients, en qualsevol interacció social, des de les més afectuoses fins a les més competitives, sempre ens comparem amb els altres, i comparem els altres amb els estàndards que tenim interioritzats, la qual cosa ens permet identificar-nos com a éssers individuals dins un entorn social i ens ajuda a trobar el lloc que més ens pot afavorir en cada situació concreta. Un treball que s"acaba de publicar a Integrative Systems, realitzat per Gayannée Kedia i els seus col·laboradors, de les universitats de Colònia (Alemanya), Cardiff (Gal·les) i Graz (Àustria), identifica els mecanismes neurals mitjançant els quals aquestes comparacions condicionen el sistema de recompensa del cervell i de retruc la imatge que construïm de nosaltres mateixos. Demostra que són a la base dels sentiments d"enveja i també del plaer que de vegades podem sentir per la dissort dels altres.

El cervell té mecanismes per a les metàfores

Al cervell li costa entendre i generar metàfores. Comprendre el llenguatge figuratiu implica necessàriament la utilització simultània de diversos circuits neurals, que han d"extreure informació no literal a partir de paraules que tanmateix també tenen un significat concret. Per entendre aquesta facultat exclusivament humana, Nira Mashal i els seus col·laboradors, de la Universitat Ben-Ilan de Ramat Gan i del centre de salut mental Aviv-Brull de Tel Aviv, a Israel, han monitoritzat el funcionament del cervell en un grup de voluntaris mentre comprenien metàfores o expressions literals, i l"han comparat amb el de malalts d"esquizofrènia, una patologia que es caracteritza, entre altres aspectes, per la incapacitat d"entendre-les.

La vida en un pèndol

Segons el diccionariI, un pèndol és"un cos suspès d"un punt fix de manera que pot oscil·lar sota l"acció combinada de la gravetat i de la inèrcia". Una definició molt eixuta, ateses les seves extraordinàries propietats, que inclouen la generació de formes artístiques extraordinàries i, fins i tot, principis filosòfics d"abast universal.

An analysis of the evolution of hydrometeorological extremes in newspapers: the case of Catalonia, 1982-2006

This contribution analyzes the evolution of perception of certain natural hazards over the past 25 years in a Mediterranean region. Articles from newspapers have been used as indicator. To this end a specific Spanish journal has been considered and an ACCESS database has been created with the summarized information from each news item. The database includes data such as the location of each specific article in the newspaper, its length, the number of pictures and figures, the headlines and a summary of the published information, including all the instrumental data. The study focused on hydrometeorological extremes, mainly floods and droughts, in the northeast of the Iberian Peninsula. The number of headlines per event, trends and other data have been analyzed and compared with "measured" information, in order to identify any bias that could lead to an erroneous perception of the phenomenon. The SPI index (a drought index based on standardized accumulated precipitation) has been calculated for the entire region, and has been used for the drought analysis, while a geodatabase implemented on a GIS built for all the floods recorded in Catalonia since 1900 (INUNGAMA) has been used to analyze flood evolution. Results from a questionnaire about the impact of natural hazards in two specific places have been also used to discuss the various perceptions between rural and urban settings. Results show a better correlation between the news about drought or water scarcity and SPI than between news on floods in Catalonia and the INUNGAMA database. A positive trend has been found for non-catastrophic floods, which is explained by decrease of the perception thresholds, the increase of population density in the most flood-prone areas and changes in land use.

Flash flood evolution in North-Western Mediterranean

The present paper shows an in-depth analysis of the evolution of floods and precipitation in Catalonia for the period 1981-2010. In order to have homogeneous information, and having in mind that not gauge data was available for all the events, neither for all the rivers and stream flows, daily press from a specific newspaper has been systematically analysed for this period. Furthermore a comparison with a longer period starting in 1900 has been done. 219 flood events (mainly flash flood events) have been identified for the period of 30 years (375 starting in 1900), 79 of them were ordinary, 117 of them were extraordinary and 23 of them were catastrophic, being autumn and summer the seasons with the maxima values. 19% of the events caused a total of 110 casualties. 60% of them died when they tried to cross the street or the stream. Factors like the evolution of precipitation, population density and other socio-economical aspects have been considered. The trend analysis shows an increase of 1 flood/decade that probably has been mainly due to inter-annual and intra-annual changes in population density and in land-use and land-cover.

L'enigma sobre l'origen dels mamífers s'amaga en un petit crani

ELS MAMÍFERS CONSTITUEIXEN EL GRUP D'ANIMALS més complex des del punt de vista morfològic i de comportament. Actualment hi ha unes 5.500 espècies, però la seva diversitat ha anat variant al llarg del temps. Molts mamífers prehistòrics encara són un enigma en termes científics, ja que de la majoria se n'han trobat únicament petites restes fòssils, com dents aïllades i fragments d'os i de crani a partir dels quals és complicat construir un perfil general. Els avantpassats dels mamífers menys coneguts són els gondwanaterians, molt abundants durant els períodes cretàcic i paleogen, fa entre 23 i 146 milions d'anys. David W. Krause i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca dels EUA, Alemanya i Madagascar, han publicat un article a Nature en què descriuen les característiques d'un crani complet de vintana, un mamífer prehistòric que pertanyia al grup dels gondwanaterians, trobat a Madagascar.

Ximpanzés maltractadors de femelles

De vegades els ximpanzés es comporten de manera agressiva cap als seus congèneres. Fa temps que s'estudien les batusses que de tant en tant mantenen els mascles de diferents grups, i se sap que en alguns casos diversos mascles s'han associat per assassinar un company que s'hagi mostrat especialment dominant. Joseph T. Feldblum i els seus col·laboradors, en diverses universitats i centres de recerca dels EUA, han analitzat un comportament agressiu molt específic que manifesten alguns ximpanzés mascle cap a les femelles del seu grup. Els resultats, publicats a Current Biology, indiquen que, paradoxalment, aquests mascles tenen més descendents que els no agressius, perquè les femelles que s'han aparellat amb ells rebutgen posteriors còpules amb altres mascles.

L'Univers en una cadira de rodes

Superació. immobilitat. Grandesa intel·lectual. Infinitud finita. Personatge mediàtic. Excepcionalitat. Icona de la ciència. Ateu diuen que una mica divinitzat. Humà, en definitiva. La llista de qualificatius que es podrien utilitzar per definir Stephen Hawking seria, sens dubte, immensa, i segur que no reflectiria tots els aspectes de la seva personalitat. No és fàcil fer una descripció del tot. També és immens l'Univers on vivim, un espai aparentment inhòspit, com una freda cadira de rodes absolutament mecanitzada; però tanmateix ple d'una bellesa captivadora, que hostatja planetes com el nostre, capaços de generar intel·lectes i personalitats tan pròspers, influents i al mateix temps paradoxals com els de Hawking. Una bellesa, la de l'Univers, que no només és visual i cromàtica, sinó també conceptual, física i matemàtica, curulla de relacions aparentment impossibles. Tanmateix, el treball i la vida de Hawking ens l'han fet una mica menys desconegut, una mica més proper; ens han acostat a la teoria del tot.

Els corbs i les lluites de classes

Tradicionalment s'ha dit que les clases socials van sorgir durant la revolució neolítica, quan algunes persones van comen- çar a exercir drets de propietat sobre la terra, la qual cosa, al seu torn, va significar l'origen, en paraules de filòsofs com Karl Marx i Friedrich Engels, de l'anomenada lluita de classes. No queda clar, però, si abans ja existien diferències de classe, de manera que la revolució neolítica potser només les va aprofundir. El motiu d'aquesta segona possibilitat és que totes les espècies animals que tenen comportaments socials mostren diferències jeràrquiques entre els diversos membres. Un nou estudi publicat a Current Biology demostra que els corbs, ocells amb comportaments socials complexos, també tenen clases socials i lluites de classe.

Compartir ritunes sincronitza els cervells

Un dels pilars fonamentals de totes les societats humanes que permet el seu funcionament i la cohesió dels seus membres és la capacitat d'entendre's. La comunicació entre persones s'estableix utilitzant formes verbals i no verbals a través de les paraules i també de gesticulacions, expressions facials, etc. Tots els sistemes humans de comunicació, però, presenten un alt grau d'ambigüitat pel que fa a la interpretació. Com aconseguim entendre'ns entre nosaltres? O, dit d'una altra manera, ¿de quina manera l'activitat neural del cervell contribueix a compartir el significat del que comuniquem?

Els enciams no són només per a l'amanida, també tenen cautxú

El cautxú és un polímer d'origen biològic que s'obté del làtex, un fluid d'aspecte lletós que es pot extreure de diverses plantes i que es fa servir com a primera matèria per manufacturar molts productes. També es pot produir de manera sintètica a partir de derivats del petroli, però de moment el natural presenta avantatges importants, com ara que és més elàstic i resistent a l'abrasió. Un nou estudi ha trobat una nova font de làtex: els enciams. L'hortalissa mediterrània podria passar de ser només un producte per a l'amanida a tenir un interès industrial, com ara fer rodes.

Toca-toca: la revolució de les impressores

Diuen que la primera vegada que algunes persones van sentir parlar de la televisió, als anys 30, van córrer a mirar la ràdio de casa, intentant endevinar per on sortirien les imatges promeses. Ben poques, però, devien imaginar la importància que acabaria adquirint aquesta 'nova dimensió de la ràdio'. De manera anàloga, les impressores han començat a incorporar també una nova dimensió: ja no només poden treure fulls bidimensionals impresos, sinó que també n'hi ha que poden fer autèntiques estructures tridimensionals acolorides.

Concentrar els àpats en 12 hores evita el sobrepès

L'obesitat és un dels principals factors de risc per a moltes patologies, com la diabetis de tipus II, la cirrosi no alcohòlica, les malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. La major part de tractaments contra l'obesitat i de recomanacions per evitar el sobrepès se centren en la dieta, principalment en la quantitat i el contingut nutricional del menjar, i en el nombre d'àpats diaris. Però l'investigador Satchidananda Panda i els seus col·laboradors, del departament de gastroenterologia de la Universitat de Califòrnia a San Diego (EUA), han identificat un altre factor que és també molt important: el temps que passa entre el primer i l'últim àpat del dia. Segons han publicat a Cell Metabolism, aquest interval no hauria de superar les dotze hores.

El sol té efectes negatius retardats sobre la pell

PRENDRE EL SOL POT SER UNA ACTIVITAT molt plaent. Tanmateix, la radiació ultraviolada pot esdevenir carcinògena, atesa la seva capacitat d'induir mutacions en l'ADN, motiu pel qual sempre s'ha de prendre amb moderació i utilitzar una crema protectora adequada. Els rajos solars més mutagènics són els ultraviolats de tipus B (UVB), atès que són més energètics. Provoquen mutacions de forma gairebé instantània, de manera que quan deixem de prendre el sol tenim la sensació d'estar protegits. Però un treball publicat a Science demostra que els UVA, que tradicionalment s'han percebut com a menys nocius i per això són els que emeten les làmpades solars per bronzejar-se, també són mutagènics, tot i que actuen de manera diferent dels UVB. La seva capacitat per induir mutacions no és instantània, sinó que perdura fins a tres hores després que hàgim deixat de prendre el sol.