Ownership structure and innovation: Is there a real link?

This work focuses on the study of the relationship between ownership and control structure of the company and its innovative activity. Its aim consists of analysing the role that may be played by determinants within the company related to ownership structure when the decision to incur research and development activities is taken as well as on the output of this innovate process. Among these determinants we may think of issues such as who owns the firm and how the control of decision-making is distributed, the nature of this control and the level of concentration of ownership, among others. The study is carried out for the year 2001 using a representative sample of Spanish manufacturing industries.

Cell therapies for tendons: old cell choice for modern innovation.

Although tissue engineering and cell therapies are becoming realistic approaches for medical therapeutics, it is likely that musculoskeletal applications will be among the first to benefit on a large scale. Cell sources for tissue engineering and cell therapies for tendon pathologies are reviewed with an emphasis on small defect tendon injuries as seen in the hand which could adapt well to injectable cell administration. Specifically, cell sources including tenocytes, tendon sheath fibroblasts, bone marrow or adipose-derived stem cells, amniotic cells, placenta cells and platelet-derivatives have been proposed to enhance tendon regeneration. The associated advantages and disadvantages for these different strategies will be discussed and evolving regulatory requirements for cellular therapies will also be addressed. Human progenitor tenocytes, along with their clinical cell banking potential, will be presented as an alternative cell source solution. Similar cell banking techniques have already been described with other progenitor cell types in the 1950's for vaccine production, and these "old" cell types incite potentially interesting therapeutic options that could be improved with modern innovation for tendon regeneration and repair.

Interpretation of primary care physicians' attitude regarding rotavirus immunisation using diffusion of innovation theories.

To evaluate primary care physicians' attitude towards implementation of rotavirus (RV) immunisation into the Swiss immunisation schedule, an eight-question internet-based questionnaire was sent to the 3799 subscribers of InfoVac, a nationwide web-based expert network on immunisation issues, which reaches >95% of paediatricians and smaller proportions of other primary care physicians. Five demographic variables were also inquired. Descriptive statistics and multivariate analyses for the main outcome "acceptance of routine RV immunisation" and other variables were performed. Diffusion of innovation theory was used for data assessment. Nine-hundred seventy-seven questionnaires were returned (26%). Fifty percent of participants were paediatricians. Routine RV immunisation was supported by 146 participants (15%; so called early adopters), dismissed by 620 (64%), leaving 211 (21%) undecided. However, when asked whether they would recommend RV vaccination to parents if it were officially recommended by the federal authorities and reimbursed, 467 (48.5%; so called early majority) agreed to recommend RV immunisation. Multivariate analysis revealed that physicians who would immunise their own child (OR: 5.1; 95% CI: 4.1-6.3), hospital-based physicians (OR: 1.6; 95% CI: 1.1-2.3) and physicians from the French (OR: 1.6; 95% CI: 1.2-2.3) and Italian speaking areas of Switzerland (OR: 2.5; 95% CI: 1.1-5.8) were more likely to support RV immunisation. Diffusion of innovation theory predicts a >80% implementation if approximately 50% of a given population support an innovation. Introduction of RV immunisation in Switzerland is likely to be successful, if (i) the federal authorities issue an official recommendation and (ii) costs are covered by basic health care insurance.

The effect of innovation and sex-specific migration on neutral cultural differentiation

Studies of behaviour are increasingly focusing on acquisition of traits through cultural inheritance. Comparison of patterns of spatial population structure (FST) between neutral genetic loci and behavioural or cultural traits can been used to test hypotheses about demography, life history, and the mechanisms of inheritance/transmission of these traits in humans, chimpanzees and other animals. Here, we develop analytical expectations to show how FST in cultural traits can differ strongly from that measured at neutral genetic markers if migration is largely restricted to one sex but social learning is predominantly modelled on the other (e.g. males migrate, females serve as models for cultural traits), if one individual is the learning model for many, or if rates of innovation (individual learning) are high or rates of social learning are low. We discuss how comparisons of FST between genetic loci and behavioural traits can be applied to evaluate the importance of innovation in shaping patterns of cultural differentiation, as even low rates of innovation can considerably reduce FST, relative to observed structure at neutral genetic loci. Our results also suggest that differentiation in neutral cultural traits should occur over much smaller scales in species with male migration and female enculturation (or the reverse).

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Audit report on the Iowa Innovation Corporation for the period from October 24, 2011 (the date of inception) through June 30, 2012

Audit report on the Iowa Innovation Corporation for the period from October 24, 2011 (the date of inception) through June 30, 2012

The construction process of pedagogical knowledge among nursing professors

Didactic knowledge about contents is constructed through an idiosyncratic synthesis between knowledge about the subject area, students' general pedagogical knowledge and the teacher's biography. This study aimed to understand the construction process and the sources of Pedagogical Content Knowledge, as well as to analyze its manifestations and variations in interactive teaching by teachers whom the students considered competent. Data collection involved teachers from an undergraduate nursing program in the South of Brazil, through non-participant observation and semistructured interviews. Data analysis was submitted to the constant comparison method. The results disclose the need for initial education to cover pedagogical aspects for nurses; to assume permanent education as fundamental in view of the complexity of contents and teaching; to use mentoring/monitoring and the value learning with experienced teachers with a view to the development of quality teaching.

The european higher education area at work: Lights and shadows defining continuous assessment

The aim of this paper is to analyse how learning assessment, particularly the Continuous Assessment system, has been defined in the Public Administration and Management Diploma Course of the University of Barcelona (Spain). This course was a pioneering experiment at this university in implementing the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA), and thus represents a good case study for verifying whether one of the cornerstones of the EHEA has been accomplished with success. Using data obtained from the Teaching Plans elaborated by the lecturers of each subject, we are able to establish that the CA system has been progressively accepted to such an extent that it is now the assessment formula used by practically all of the lecturers, conforming in this way to the protocols laid down by the Faculty of Law in which this diploma course is taught. Nevertheless, we find that high dispersion exists in how Continuous Assessment is actually defined. Indeed, it seems that there is no unified view of how Continuous Assessment should be performed. This dispersion, however, seems to diminish over time and raises some questions about the advisability of agreement on criteria, considering the potential which CA has as a pedagogical tool. Moreover, we find that the Unique Assessment system, which students may also apply for, is an option chosen only by a minority, with lecturers usually defining it as merely a theoretical and/or practical test, of little innovation in relation to traditional tests.

Open access and connectedness: stimulating unexpected innovation through the use of institutional open archives

The author reviews past work with Ibict and the global progress made by the Open Access Movement. He postulates a theory of open access being an example of a complex adaptive system created by Internet-based scholarly publishing. Open access could be the cause of a cascade of increasing complexity and opportunities that will reshape this system. He has chosen the pervasive and global "Connectedness" created by the internet and the content spaces it provides for open access collections as a "simple disruptive agent". He discusses how connectedness influences infinite variety, creativity, work, change, knowledge, and the information economy. Case studies from the University of New Mexico Libraries are used where appropriate.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.