1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Aquesta memria s un estudi sobre lavaluaci ambiental del nitrogen a Catalunya, tot analitzant levoluci que aquest element tant important ha tingut des del 1997 al 2003 en el nostre pas
Resumo:
La situaci del sector turstic evoluciona de forma constant i els destins han dencarar els canvis amb la major brevetat per tal de satisfer les necessitats duna demanda cada vegada ms experimentada i exigent. Les destinacions madures necessiten renovar la seva imatge ms que mai amb nous productes que aportin vitalitat i han de prendre decisions amb determinaci que donin un nou impuls al sector, desenvolupant eines que, amb la interacci dels diferents actors del territori, ajudin a incrementar la competitivitat i a posicionar la destinaci. En aquest context es desenvolupa el Pla de Dinamitzaci Turstica de Banyoles i el la de lEstany, que, dins les seves possibilitats, pretn ser una eina til al territori en matria de planificaci i desenvolupament turstic. Aquest s el segon estudi daquestes caracterstiques que es porta a terme a la comarca, ja que anteriorment shavia realitzat un Pla Estratgic, lany 1996
Resumo:
L'objectiu bsic del TFC s aprofundir en l'estudi diacrnic des del llat al catal del canvi de les desinncies -am/au del Present d'Indicatiu de la 1a conjugaci a -em/eu en la major part del catal. L'estudi t dues parts diferenciades. Una primera part dna compte de l'evoluci etimolgica d'aquestes formes del Present d'Indicatiu fins a l'poca del catal medieval. I una segona part, que s la central, estudia el procs mitjanant el qual aquestes formes arizotniques del Present d'Indicatiu de la 1a conjugaci han convergit amb el Present de Subjuntiu i l'Imperatiu en la major part del territori de parla catalana.
Resumo:
Parlar dhidrografia a la comarca de la Selva s parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bsics que estructuren la prctica totalitat de la xarxa hdrica de la demarcaci. Ambds, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a lhora de definir les relacions que sestableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es far una aproximaci als aprofitaments i recursos que se nobtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema sabordar des de la perspectiva de la gran obra hidrulica ubicada dins els lmits de la comarca, per tenint en compte que el seu abast transcendeix lescala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, sn ms de passada que destada. En canvi, quant a la Tordera, sincidir ms com a conca, els recursos i explotaci de la qual reverteixen de manera molt ms directa dins la comarca i rees venes com el Valls Oriental i lAlt Maresme. En darrer terme es far esment dalgunes de les problemtiques i contradiccions que comporta la gesti dun recurs tan valus com laigua
Resumo:
El present treball estudiar la comunitat despcies Coleoptera dun camp de ctrics situat a la Selva de Camp, Tarragona, durant el perode de temps dels anys 2002 fins al 2011. Els Coleoptera s lordre animal conegut comunament com els escarabats i s el ms abundant i variat de tot el regne animal. Els estudis realitzats sn pocs i, normalment, de les espcies ms abundants (sobretot la famlia Coccinellidae). Totes les espcies daquest ordre presenten unes caracterstiques tpiques (Garca et al., 1989). (1) Presenten una cutcula dura, rgida i quitinitzada, amb el primer parell dales endurides (litres). Gran protecci als traumes fsics. (2) Tenen una gran capacitat per retenir la humitat degut a que els estigmes sobren els litres i eviten la prdua daigua per transpiraci. (3) Presenten mandbules mastegadores, adaptables i utilitzables per a una gran varietat de funcions (Chinery, 1988). (4) Algunes espcies poden acumular substncies txiques a lorganisme. Presenten un rgim alimentari fitfag o micfag, per norma general, tot i que tamb es poden trobar espcies saprfagues o depredadores. s per aquest motiu que les espcies de Coleoptera podrien presentar un paper important com a potencial plagues o com a possible control biolgic (Zahradnik, 1990). Durant moltes dcades, els plaguicides han constitut una lluita qumica contra les plagues dels cultius agrcoles, obtenint molt bons resultats en quant a manteniment i qualitat de les collites. No obstant, la seva utilitzaci deliberada ha constitut en molts casos una important font de contaminaci del territori. La seva gran mobilitat i persistncia ha originat efectes de bioacumulaci i biomagnificaci a les xarxes trfiques dels essers vius presents en aquestes zones. Actualment, per evitar tots aquests problemes ocasionats pels productes sinttics, el control biolgic de plagues constitueix un dels principals pilars de la protecci moderna de cultius (Jacas et al., 2005). Se sap que les formigues tenen un doble rol molt important a les comunitats vegetals (poden ser mutualistes o depredadors generalistes), fent que la presncia o absncia daquestes pugui tenir efectes potencials sobre labundncia daltres artrpodes (James et al., 1999). s per aquest motiu que al present treball es realitzen experiments amb dos tipus darbres, els que presenten formigues i els que les formigues shan excls experimentalment. Aix doncs, els objectius del present treball sn: - Descriure quantitativament la Comunitat de Coleoptera no Coccinellidae. - Descriure els canvis que shan produt en la comunitat de Coleoptera al llarg de 10 anys. - Valorar la importncia de les diferents espcies i/o famlies com a components de la biodiversitat dun conreu ecolgic. - Descriure els efectes sobre la comunitat de Coleoptera no Coccinellidae de la presncia o absncia de formgiues. - Valorar la importncia de les diferents espcies i/o famlies com a possibles plagues o com a agents de control biolgic.
Resumo:
Lactual document s el resultat final dun treball engegat lany 2009 per la comunitat de prctica dels Psiclegs dels equips dassessorament tcnic penal arran de la implementaci progressiva del programa Compartim, de gesti del coneixement al Departament de Justcia. s en aquest marc de treball collaboratiu que els psiclegs dels equips dassessorament tcnic penal vam decidir que el contingut del producte de coneixement a elaborar havia de centrar-se en una tasca en qu tots i totes ens hi sentssim vinculats i motivats perqu respongus a una necessitat tcnica important: lanlisi de la credibilitat dels testimonis en violncia de gnere atesa lincrement demanda per part dels rgans judicials sobre el testimoni en violncia de gnere, des de la creaci lany 2004 del Jutjat de Violncia vers la Dona. Aix s en aquest camp en qu decidim, lany 2009, fer un pas endavant i analitzar en profunditat les tcniques que hi ha actualment sobre lanlisi de la credibilitat del testimoni adult en violncia de gnere per tal de valorar la seva possible eficcia i la seva posterior administraci mitjanant la revisi de la Guia davaluaci del testimoni en violncia de gnere, instrument de Jurez, J.R., Mateu, A. i Sala, E. el 2007 (publicat pel CEJFE, Departament de Justcia, 2007). Ja el novembre de 2010 publicvem un primer estudi on es presentaven unes primeres conclusions fetes arran de la revisi de la Guia davaluaci del testimoni en violncia de gnere esmentada. Desprs daquests 3 anys, a hores dara ja estem en disposici de poder presentar els resultats dun treball que, independentment dels seus resultats, de la seva futura aplicaci i de la seves possibles repercussions en lmbit de la justcia, volem remarcar que s fruit dun treball conjunt, collaboratiu i cooperatiu, fruit del debat, de lintercanvi de coneixements, de la reflexi i de loptimitzaci tcnica de professionals especialitzats en lmbit com sn el conjunt dels psiclegs dels equips dassessorament tcnic penal de Catalunya. Aix en aquest espai sha aconseguit el que ja shavia iniciat a lanterior estudi: convertir el coneixement implcit en explcit, linformal en formal, de privat a pblic, en definitiva socialitzar i compartir el coneixement dels membres individuals de la comunitat per tal de poder dotar la nostra organitzaci dun patrimoni intellectual collectiu de ms qualitat i, finalment, poder donar un millor servei pblic des de la globalitat del territori. Daquesta manera, i en la mateixa lnia de treball, des de la publicaci de lanterior estudi (novembre 2010) i fins ara, es va continuar amb lampliaci de la mostra incrementat aquesta de 31 a 83 casos cosa que ja ens permet amb ms seguretat dibuixar un perfil sociodemogrfic, psicolgic i del testimoni en casos de violncia de gnere sobre els quals els rgans judicials demanen pericials psicolgiques de la denunciant.
Resumo:
La recerca que aqu es presenta es centra en tres objectius. Primerament, obtenir informaci daltres experincies de mentoria dalumnat immigrat desenvolupades en altres pasos (Alemanya, ustria, Eslovnia, Estats Units, Israel, Noruega, Sucia, Sussa, etc.) amb lobjectiu delaborar un marc teric slid que ajudi a argumentar cientficament el projecte "Rossinyol". Aquest objectiu sha treballat mitjanant la recerca bibliogrfica i documental a nivell nacional, estatal i internacional. Posteriorment, realitzar una primera anlisi dels mputs que aporta el projecte Rossinyol al territori on es porta a terme. Mitjanant lelaboraci i passi duna entrevista a mentors, mestres (dels mentorats) i enllaos territorials (persones del territori que es posen en contacte amb les escoles per seleccionar els mentorats entre daltres tasques-) sha analitzat: els punts forts i febles del projecte, els possibles efectes de la mentoria en el mentorat i el tipus de relacions que shan establert entre els agents que participen en el projecte. Finalment, establir uns criteris davaluaci que permetin donar pautes per desenvolupar aquest projecte o projectes similars de mentoria- en altres llocs del nostre pas. En aquest apartat del treball sha elaborat una proposta dindicadors amb el conseqent instrument per, en una fase posterior, recollir informaci que permetin fer un seguiment acurat, objectiu i extens del projecte.
Resumo:
En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regi metropolitana de Barcelona, experimenta un procs d'ocupaci del territori sense precedents, es especialment important avanar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitaci en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer pblic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Valls. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitaci en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Lloren-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexi ecolgica i paisatgstica entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Valls. Aquesta ponncia presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relaci amb les vies verdes del Valls que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment lencaix de les vies verdes del Valls en el planejament territorial de la regi metropolitana de Barcelona, aix com les principals lnies estratgiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat
Resumo:
Se describe un conjunto de depsitos litorales localizados en la Costa Brava, que aparecen unos pocos metros por encima y por debajo del nivel del mar actual. En base a su gnesis se han agrupado en niveles de conglomerados de pie de acantilado, playas levantabas sincementar y playas sumergidas cementadas (beachrock). Su edad se ha establecido apartir de los fragmentos de cermica que contienen y de dataciones absolutas de 14C. Estos depsitos permiten detectaroscilaciones recientes del nivel del mar que se enmarcan en los ltimos estadios de la transgresin Flandriense
Resumo:
Aquest estudi s'emmarca en la tradici iniciada pels doctors Camps i que consisteix en l'estudi de la medicina a partir de les fonts ms directes, provinents sobretot d'arxius parroquials i notarials.En aquesta tesi concretament s'estudia la mortalitat-natalitat aix com les epidmies durant els segles XVI a XVIII a la ciutat de Terrassa. D'aquest estudi s'extreuen tamb conclusions per a una millor comprensi de les crisis demogrfiques a Catalunya i de la diferent incidncia de les diverses epidmies depenent del territori afectat.
Resumo:
L'article fa un recorregut histric pels plans de formaci permanent del professorat d'infantil, primria i secundria a Catalunya. Centra l'anlisi de l'evoluci de la formaci permanent en el tractament que els diferents plans de formaci han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formaci de les universitats i la creixent institucionalitzaci dels plans de formaci. Tamb s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparaci i consideraci que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.
Resumo:
El proyecto sigue el formato de un encargo de una solucin de almacn de datos por parte de un cliente hipottico llamado ONdO que necesita poder analizar datos de establecimientos tursticos, poblacin y equipamientos del territorio cataln.
Resumo:
El present projecte t el seu origen en la proposta facilitada per lOficina del Parc Natural del Montseny en relaci a les accions a portar a terme dins els compromisos de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Parc durant els anys 2011 2015. La Carta Europea de Turisme Sostenible s una acreditaci que atorga la Federaci EUROPARC als espais naturals protegits que demostren el seu comproms prctic amb el turisme sostenible, definint una estratgia i un pla dacci adaptats a les particularitats del territori. El Parc Natural del Montseny es situa entre les demarcacions de Girona i Barcelona i sestn per les comarques del Valls Oriental, la Selva i Osona. El Montseny s un espai singular dotat dalts valors culturals i naturals reconeguts mitjanant la declaraci dimportants figures de protecci (Parc Natural Reserva de la Biosfera per la UNESCO i Espai de la Xarxa Natura 2000). El cas de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural del Montseny supera els lmits del Parc i inclou altres municipis limtrofs que compten amb caracterstiques didentificaci amb els valors del masss
Resumo:
This contribution tries to do a geographical approach about the hydraulic works in the River Ter, in the area of the Selva county. The reflections included here are based in the considerations of the research contained in the book of the historian Gerard Buxeda recently published. The interest will be focused in the scale of the projects proposed, in the differentiation of their characteristics according to the zone where will be proposed, in the relation of these works with the policy and the ideology dominant in the state, etc. In short, the aim is to frame the hydraulic works in a larger context and with the geographical specifies during the period 1850-1930
