Del Simbolisme a l'abstracció: l'ideal de la unitat de les arts en l'obra de Kandinsky i Mondrian, 1886-1936

Aquesta tesi explora els orígens de la pintura abstracta des d'un punt de vista eminentment conceptual. Parteix de la hipòtesi que l'abstracció es pot considerar la culminació dels ideals estètics del Simbolisme finisecular; i considera que un dels elements de continuïtat entre Simbolisme i abstracció fou l'ideal de l'obra d'art total o Gesamtkunstwerk. La tesi estudia els pintors Vassily Kandinsky i Piet Mondrian per mostrar, a través de l'anàlisi de les seves obres i textos, que aquest ideal d'obra total fou per ambdós un leit-motiv fonamental en la seva evolució vers l'abstracció. En el cas de Kandinsky s'estudien especialment les seves composicions escèniques, i en el cas de Mondrian, l'arranjament del seu estudi, projectes en el marc dels quals es va desenvolupar la seva pintura. En ambdós casos, com també en el Simbolisme, el projecte de l'obra d'art total es considera tant des de la vessant artística, com en relació al seu valor utòpic.

Informe alternativo ante el Comité para la Eliminación de Todas las Formas de Violencia contra la Mujer

El informe alternativo se inscribe en la finalidad política de la vigilancia del cumplimiento de la normativa que garantiza los derechos humanos de las mujeres en el Ecuador, como uno de los elementos centrales para la vigencia de un Estado social de derecho. Es el resultado de un proceso que motivó la participación de instituciones y personas que abrieron este camino con la elaboración del primer Informe Sombra en el año 2003, de otras organizaciones vinculadas al ámbito de interés y en forma innovadora con un proceso de capacitación en la formulación de informes alternativos y la Convención para la Eliminación de Todas las Formas de Discriminación contra la Mujer. Este espacio de formación permitió a su vez contar –mediante una fase de aplicación- con información sobre las percepciones sobre la situación de los derechos de las mujeres. El informe analiza el período 1998-2006, correspondiente al informe que debe presentar el Estado Ecuatoriano.

La ejecución coactiva tributaria

La necesidad de investigar y estudiar el tema en cuanto al tratamiento jurídico del procedimiento de la vía de apremio en nuestra legislación tributaria, obedece a diversas circunstancias, entre ellas, interrogantes a temas frecuentes como: la jurisdicción coactiva, juicio o procedimiento, juez o funcionario, supletoriedad del Código Civil, la ejecución forzosa del patrimonio del deudor en cuantía suficiente para cubrir la deuda tributaria no satisfecha en el período voluntario de pago, y dentro de esta el embargo de bienes inmuebles y muebles, su búsqueda y selección, por la importancia que esta institución reviste en la actualidad para nuestro país desde el punto de vista económico, político, y social. Dada la complejidad que la rodea y el hecho de que, no obstante constituye un deber social la obligación de tributar, en ocasiones se incumple, requiriendo entonces el Estado de mecanismos o procedimientos encaminados a cobrar la obligación no satisfecha y así garantizar el cumplimiento de las responsabilidades tributarias en beneficio de la sociedad. Paralelamente a lo expresado, me motivó también el estudio del tema, la necesidad de contar con normas jurídicas vertebradas y eficientes capaces de garantizar la recuperación de las deudas existentes. La utilidad de los resultados obtenidos, pretendemos aplicarlos a nuestro proceder y normativa al resultar éstas incompletas en cuestiones relativas al tema, con la presente investigación realizamos aportes teóricos que contribuirían a la solución de los problemas sociales derivados de la problemática, de gran utilidad práctica, toda vez que intentamos perfeccionar procesos no definidos o pocos definidos en la administración tributaria ecuatoriana.

Cultura Local y Gestión

Las ciencias de la gestión, en Ecuador, tienen una perspectiva proempresarial, con una clara visión positivista, en esta investigación se parte del hecho que las ciencias de la gestión son parte de las ciencias sociales y como tal la dinámica en los espacios organizacionales debe ser abordada desde una perspectiva histórica y cultural. El reconocimiento en el Ecuador del éxito del proceso comunitario de Salinas, impulsado por organizaciones vinculadas a la Iglesia Católica que ha permitido durante 40 años un cambio de una situación de extrema pobreza, explotación y falta de fuentes de trabajo a un lugar muy dinámico, con diferentes unidades productivas y una diversidad de productos, motivó la realización de esta investigación, cuyo objetivo es levantar datos históricos de la Parroquia Salinas de Tomabela y buscar en la lectura de su formación elementos de su cultura que puedan explicar una determinada dinámica organizacional. Los datos históricos se obtuvieron mediante una investigación documental y la realización de una etnografía durante dos años y cuatro meses; los datos obtenidos en la etnografía fueron analizados mediante el análisis crítico del discurso a través de una triangulación entre el texto, las prácticas discursivas y las prácticas sociales planteadas por Norman Fairclough (2001), se identificaron los objetos discursivos en entrevistas, documentos, notas de campo, los que fueron agrupados en diferentes categorías o formaciones discursivas para estructurar los discursos de cultura local y gestión por separado, luego mediante la intertextualidad por medio de las convergencias y los silencios se determinó la influencia de la cultura local en la dinámica organizacional de las organizaciones del proceso comunitario.

Espacios de difusión para las artes plásticas en centros culturales de Quito y medios informativos durante la década del setenta

Esta investigación se presenta como un aporte académico para el análisis de la situación del arte en nuestra ciudad, profundizando el estudio en la difusión de la plástica desde los medios informativos y publicaciones de algunos centros culturales, durante la década de 1970. Se pretende abrir el debate a partir de las opiniones de distintos actores de la plástica quiteña, la curaduría, la academia, los medios y las instituciones culturales. Durante la década de 1970, la difusión cultural, tanto en medios de comunicación como en productos editoriales de los Centros Culturales de Quito, tuvo un alcance muy importante. La coyuntura económica favorable de nuestro país motivó a abrir y a mantener gran número de galerías de arte y esto mejoró la comercialización artística eimpulsó a los medios a ofrecer espacios para difundir el trabajo de los artistas y galeristas de aquella época. La difusión artística en la prensa estuvo relacionada comúnmente con el interés que algunos personajes dentro del periodismo tuvieron por la cultura, lo cual impulsó la creación de espacios culturales, sin que esto haya significado la permanencia de los mismos. La cobertura de las artes plásticas existió principalmente bajo los géneros de la noticia, entrevista y opinión. El estudio se divide en dos aspectos ordenadamente visibles. En el primero se hace un recorrido histórico durante los años de 1970, con el fin de conocer algunos fenómenos que repercutieron en el arte dentro del contexto social, político y económico e identificar a los artistas más representativos de la época. Además, analizar los espacios más importantes para la difusión de las artes plásticas, el museo y la galería. El segundo aspecto está orientado a visualizar cuál fue el comportamiento de los medios durante el período señalado, tomando como objeto de estudio a varios medios tradicionales y alternativos impresos. Mencionando además a algunos catálogos y publicaciones, con el fin de identificar a los personajes que asumieron dicha difusión cultural en Quito. La investigación analiza los géneros que recurrentemente se leyeron en la prensa y los temas que generalmente fueron tomados en cuenta, así como los aportes editoriales por parte de los centros culturales.

El modelo neoliberal y el servicio de telefonía móvil en Ecuador

El proceso de modernización del Estado, iniciada en el primer lustro de los años 90 bajo lineamientos de la Ley de Modernización del Ecuador, dio lugar al concepto de rentabilidad social, caracterizada principalmente por promover el acceso del mayor número de ecuatorianos a los servicios públicos básicos. Dicha ley habilitó al Estado ecuatoriano para delegar a empresas mixtas o privadas, la prestación de los servicios públicos, entre ellos los de telecomunicaciones, utilizando mecanismos legales reconocidos por el derecho administrativo e implementado por el Poder Ejecutivo del Ecuador. Es así, que la Ley Especial de Telecomunicaciones en 1992, habilitó al Estado para otorgar concesiones al sector privado para la prestación de varios servicios de telecomunicaciones, por lo que, en 1993, la Superintendencia de Telecomunicaciones creada por dicha ley, suscribió contratos de concesión con la compañías privadas COnECEL S.A. y OTECEL S.A., autorizándoles a operar servicios de telefonía móvil celular con cobertura limitada dentro del territorio nacional ecuatoriano por un período de 15 años. Posteriormente, una nueva constitución política de la República del Ecuador expedida en 1998, facultó al Estado la explotación racional de los bienes de su dominio exclusivo, de manera directa o con la participación del sector privado, lo cual motivó también una nueva reforma a la Ley Especial de Telecomunicaciones para que el Consejo nacional de Telecomunicaciones instituya el régimen de libre competencia en todos los servicios de telecomunicaciones prestados en nuestro país.

Cultura organizacional en clave (pos)modernista

Esta investigación, esencialmente teórica, reflexiona sobre la deconstrucción del discurso funcionalista de la cultura organizacional, a partir de los estudios críticos en la gestión y de las teorías organizacionales posmodernistas que se sitúan en los márgenes del centro hegemónico en la administración. En un contexto dialéctico entre modernidad y posmodernidad, y sobre la base de las categorías de deconstrucción, discurso y subjetividad –que sustentan la mirada de que la realidad se constituye por medio del lenguaje– se elucida el concepto de la dimensión simbólica del “espacio-dinámica organizacional”. Además, por medio del análisis de las formaciones discursivas sobre cultura organizacional, la investigación examina las metanarrativas y los conceptos positivistas de las teorías modernistas en la gestión, en contraste con las teorías posmodernistas que visibilizan las subjetividades, que según este estudio son parte de las presunciones básicas de la cultura organizacional. La fundamentación de la estrategia metodológica forma parte de la reflexión teórica de la tesis, con la cual fue posible identificar una epistemología afín al posmodernismo organizacional como una contribución a la replicabilidad científica. Los datos empíricos –que ilustran la comprensión de los planteamientos ontológicos– fueron recogidos por medio de una etnografía enfocada, como estrategia metodológica antitética al concepto funcionalista de comprobación empírica, y se llevó a cabo en una organización cultural en la ciudad de París: el Musée du Quai Branly. La tesis contempla un aporte autorreflexivo del investigador, como leit motiv de este estudio, cuyo eje gira en torno a la comprensión de las teorías organizacionales críticas y posmodernistas.

Dolores Cacuango, Mama Dulu en la memoria oral de su pueblo

¿De qué manera se construyen los relatos e imaginarios sobre Mama Dulu en el pueblo Kayambi y en las comunidades de San Pablo Urco y Pesillo? fue la pregunta que motivó esta investigación y para ello tomé como referencia la relación entre la Dolores histórica y política de Rodas y Muyolema con la Dolores que encontré en los relatos que fueron parte de esta investigación, a través de entrevistas a profundidad a 11 representantes del pueblo Kayambi y moradores de las comunidades de San Pablo Urco y Pesillo, en el cantón Cayambe, provincia de Pichincha, Ecuador. Esta tesis está compuesta por cuatro capítulos, el primero plantea un diálogo entre autores como De Certau, Nora, Rivera Cusicanqui, Sarlo, Jelin, Ong, Castoriadis, Candau, Sánchez Parga, para entender las relaciones que se generan entre memoria oral – historia; imaginario y comunidad. El segundo, es un acercamiento al contexto histórico que perfila ese personaje relatado por Rodas y Muyolema con el que se comparan los relatos e imaginarios obtenidos en el tercero y cuarto capítulo. Finalmente, en las conclusiones destaco los principales hallazgos de la investigación: las relaciones entre historia, memoria – recuerdo en los relatos, la antropomorfización y transmutación entre Dolores y la Pachamama que además ubica a Dolores en una dimensión profundamente espiritual, las imbricaciones de los relatos en torno a Dolores Cacuango y Tránsito Amaguaña, así como omnipresencia de ambos personajes como símbolos de la identidad indígena. Esta tesis es un trabajo descriptivo cuya riqueza radica en la polifonía del relato que mantienen vigente el recuerdo de Dolores y lo transmiten de manera permanente a través de la oralidad.

El impacto de la crisis financiera y económica internacional en la banca del Ecuador

La crisis financiera y económica internacional originó una convulsión mundial con altísimos costos económicos y sociales, y motivó un fuerte cuestionamiento a la supuesta solidez del pensamiento económico dominante. Ecuador, un país marginal y que vivió su mayor crisis financiera en los años 90 del siglo anterior, también sufrió el impacto de esta crisis. Con el objeto de comprender mejor este fenómeno, este libro aborda aspectos relevantes sobre los canales de transmisión de la crisis, describiendo sus efectos en el sistema financiero latinoamericano. Se analiza particularmente el caso del Ecuador y se presenta una comparación con las situaciones de Colombia y Perú. El autor se pregunta cuáles fueron los efectos de la crisis financiera mundial y cómo reaccionaron los países en desarrollo frente a los choques negativos en el comercio y las finanzas, para luego discutir el comportamiento procíclico del sistema bancario privado del Ecuador y el rol de la banca pública en esta coyuntura. El libro familiariza al lector con temas económicos de gran importancia en la actual coyuntura internacional. Concluye con varias consideraciones sobre el neoliberalismo, la importancia del rol del Estado, los desafíos para los países en desarrollo y para las finanzas del Ecuador. De esta forma acerca al lector a la profundización y reflexión sobre los retos que estas cuestiones plantean.

En resa som gör skillnad : En undersökning om hur svenska unga människor, som varit volontärer i sydländer, förstår volontärverksamheten.

Syftet med denna undersökning var att studera den förståelse som svenska unga människor, som varit iväg som volontärer till länder i syd, har av den svenska volontärverksamhetens funktion. För att kunna besvara syftet intervjuades sex unga kvinnor som varit iväg på en volontärresa med organisationen Internationellt Kulturutbyte (IKU) någon gång sedan år 2000. Intervjuerna kretsade kring fyra teman som syftade till att ringa in synen på verksamhetens funktion: motiv, förväntningar, påverkan och allmän förståelse av verksamhetens funktion. Resultatet visade att alla informanterna la stor vikt vid själva resan och den ”unika” upplevelse den givit dem. Tack vare volontärverksamheten fick de möjligheten att uppfylla sina drömmar och göra det där ”annorlunda” som många unga människor drömmer om. Det framkom också att det fanns en ganska stark vilja att hjälpa till och göra någon nytta, men eftersom organisationerna inte vill tala om bistånd blir detta en tyst funktion. Resultatet visade också på den utvecklings- och förändringspotential som denna verksamhet har eftersom informanterna sprider information, erfarenheter och kunskaper när de kommer hem till Sverige. Dessutom så var alla informanterna engagerade i något som anknyter till det globala. Att informanterna vill engagera sig, och att de vill berätta om sina erfarenheter, får konsekvenser för Sveriges bistånd, men som studien också visade behövs en större uppföljning av de hemkomna volontärerna ifall verksamhetens funktion ska vara att skapa handlings- och förändringskraft. Slutligen visade studien att informanterna inte åkte med motivet att de ville uppnå personlig utveckling, något som var fallet för många ungdomar i en liknande studie i Australien.

Industriarvet i skärningspunkten mellan kulturarv och turism

I detta arbete studerar jag vilken bild av det industriella kulturarvet som förmedlas när kulturarv och turism tillsammans skapar kulturarvsturism, i synnerhet vid Världsarvet i Falun. Jag har för att ta reda på detta gjort litteraturstudier, genomfört intervjuer och studerat förmedlandet av världsarvet i text och på plats vid gruvområdet i Falun.Kulturarvsturismen faller mellan å ena sidan kulturmiljövården och å andra sidan turismnäringen och samarbete mellan dessa två sektorer har ofta visat sig vara problematiskt. De olika aktörerna arbetar med olika tidsperspektiv, har olika utbildning och olika uppdrag vilket ofta lett till konflikter. För att tydliggöra denna konflikt talar jag i detta arbete om ett bevarande- och ett turismutvecklingsperspektiv. Vid Världsarvet Falun – industrilandskapet kring Stora Koppargruvan - har man tidigt skapat ett gemensamt världsarvsråd med ett samarbete som uppfattas som positivt av de intervjuade. Huvudmotivet för samarbetet i Falun har varit den gemensamma nämnaren mellan de olika perspektiven: att förmedla kulturarvet till besökare. Detta motiv har gått före turismutvecklingsperspektivets motiv att skapa regional utveckling eller ökade inkomster och bevarandeperspektivets motiv att vårda, förvalta och ge en rättvis bild av historien. Viljan att locka fler besökare har ibland blivit viktigare än att utveckla kulturarvsplatsen i sig och möjligheten att tyst vandra omkring i historien utan en anhopning av bildspel, skyltar, guider och aktiviteter har med denna besöksanpassning delvis försvunnit. Vid Världsarvet Falun presenterar man idag en förenklad bild av sitt industriella arv. Detta gör att man når många som inte skulle kunna ta till sig ett mer komplext och fördjupande material. Samtidigt misslyckas man med att erbjuda den intresserade eller insatta besökaren något att bita i: mer komplicerade och komplexa delar av världsarvet förmedlas inte. Man lyckas inte heller förmedla ett industriellt kulturarv som tillhör vardagen och därmed även ställer nutida frågor på sin spets och som mer än andra kulturarv handlar om makten över historien, samtiden och framtiden. Det gäller att med det goda samarbete man utvecklat i organisationen och med sin medvetenhet om både risker och möjligheter vara varsam när man vidareutvecklar Världsarvet Falun som besöksmål. Med mycket små förändringar kan en industrihistoriskt präglad upplevelse gå upp i rök. Världsarvsrådet måste också som kulturarvsskapande aktörer rikta blicken mot och kritiskt granska den historia som är möjlig att berätta utifrån den egna presentationen.

Hur väljer lärare vilken skönlitteratur eleverna skall läsa? : En studie av åtta gymnasielärares urvalsprinciper

I föreliggande examensarbete har en undersökning företagits med syfte dels att identifiera vilka urvalsprinciper som lärarna vid en gymnasiesärskola och en gymnasieskola i en mellansvensk kommun begagnar sig av när det gäller den skönlitteratur som eleverna får läsa i svenskundervisningen, dels att utröna vilken slags skönlitteratur som används i undervisningen i svenska. Som grund för studien har vi genomfört intervjuer med åtta lärare som utgör den grundläggande informationskällan. Intervjuutsagorna har analyserats i ljuset av gällande kursplaner och ämnesbeskrivningar. För diskussionen fungerar Wolfgang Klafkis kritisk-konstruktiva didaktik som bakgrund. En slutsats är att lärarnas urvalsprinciper utgår från vissa primära motiv ur styrdokumenten, som att den skönlitterära läsningen skall väcka reflektion, uppmuntra till läsning och verka för att eleverna stiftar bekantskap med klassiska litterära verk. En annan slutsats är att elevinflytande i olika mån och på skiftande sätt är avgörande för den litteratur som slutligen väljs. En fråga vi ställt oss i slutdiskussionen är om elevernas fria val av skönlitteratur får så stort utrymme att det kan inverka på andra moment i svenskämnet.

Valet för livet? : En kvantitativ undersökning om hur elever på SP- programmet motiverar sitt gymnasieval och hur skolornas marknadsföring ser ut.

Syftet med uppsatsen var att undersöka vilka faktorer som påverkar samhällsprogrammets elevers val av skola. För att undersöka detta genomfördes en enkätundersökning på tre gymnasieskolor och skolornas respektive marknadsföring undersöktes. Undersökningen visade att samhällsprogramseleverna i sitt skolval framförallt påverkats mest av skolornas Öppna hus samt at skolorna hade rykte om att ha bra lärare, valbara kurser, skolmat och allmän stämning på skolan. Dessutom spelar skolans geografiska läge en roll. Vi kom fram till att de flesta eleverna vill att skolan ligger nära tåg och buss och ganska centralt. I den kommunala skolan var närheten till hemmet avgörande. Eleverna anser själva att föräldrarna och kompisarnas påverkan inte är avgörande för deras gymnasieval. Dessutom kom vi fram till att den större delen av eleverna hade högutbildade föräldrar och de flesta hade en svensk bakgrund. På den kommunala skolan, som låg på landsbygden, var andelen elever med utländska föräldrar störst. Vårt resultat stämmer överrens med tidigare forskning, då det redan tidigare har kommit fram till att elever med utländsk bakgrund oftast går till skolor som ligger i förorter från större städer. Dessutom är andelen elever med utländska föräldrar mycket mindre på fristående skolor än på kommunala skolor. I tidigare forskning har ytterligare kommit fram att högutbildade föräldrar gör ett mer medvetet och aktivt val när de väljer gymnasium och att fler högutbildade föräldrar väljer en fristående skola, än lågutbildade föräldrar. På de skolors SP-programelever vi undersökte såg vi att den största delen av föräldrarna var högutbildade och att en stor grupp var lärare. SP-programmet är studieförberedande och därför kan det vara så att eleverna påverkats av föräldrarnas socioekonomiska status i sitt val, vilket skulle stämma överens med tidigare forskning, även om de själva ser det som ett fritt och självständigt val.

"Detta och sommarnatten är jag satt att förvalta" : En stilistisk studie av tre romaner av Stig Claesson

I uppsatsen studeras stilen i Stig Claessons romaner Vem älskar Yngve Frej, På palmblad och rosor samt Henrietta ska du också glömma. Syftet är undersöka syntax, disposition och innehållsaspekter som motiv, symboler och tema och jämföra resultatet med tidigare forskning. I uppsatsen studeras också romanernas textbindning. Undersökningen visar att Claesson använder sig av repetition avseende både syntax, motiv och innehåll vilket skapar en väl sammanhållen, långsamt framskridande och rytmisk text med betydelseglidningar.

"Multiplikationsklubben" : Ett matematikundervisningsprojekt i årskurs 2-4 för att automatisera multiplikationstabellen

I uppsatsen redovisas en studie som gjorts om ett multiplikationsprojekt, som går under namnet Multiplikationsklubben, vilket genomförs av lärare på två skolor i Mellansverige. Projektet syftar till en större måluppfyllelse i matematik genom en bättre automatiserad multiplikationstabell hos eleverna i grundskolans tidiga år. I studien granskas bakgrund, motiv och mål med Multiplikationsklubben. Elevers och lärares olika uppfattningar om multiplikation och tabellkunskaper samt syn på vad multiplikation innebär jämförs med de uppfattningar som olika forskare uttrycker i litteraturen. Genom intervjuer med två lärare och tolv elever på en av skolorna som deltar i Multiplikationsklubben analyseras projektet mot bakgrund av forskning i ämnet. Många av de uppfattningar och idéer som elever och lärare uttrycker återfinns i tidigare studier samt i populärvetenskaplig litteratur inom ämnet, t.ex. att en automatiserad multiplikationstabell hos eleven är grunden inom mycket av matematiken. En annan uppfattning är den att en automatiserad multiplikationstabell kan nås genom förståelse för tabellen och en variation i multiplikationsträningen vilket generar en motivation hos eleven i träningen. Studiens resultat visar att förståelsen för tabellen kan uppnås via en praktisk multiplikationsträning genom multiplikationsspel och ett klossbyggande som strävar mot en konkretisering av multiplikations-tabellen. Multiplikationsprojektet syftar till att lyfta matematiken och nå en högre måluppfyllelse hos eleverna genom en mer motiverande undervisning.