[Tarquinia. Tumulo]

Référence bibliographique : Weigert, 95

[Palestrina. Tor de Schiavi]

Référence bibliographique : Weigert, 323

[Ferentino. Testamento di Aulo Quintilio Prisco]

Référence bibliographique : Weigert, 691

[Sienne. Palazzo dei Diavoli ; Monumento della Lupa]

Référence bibliographique : Weigert, 671

The Iowa State Capitol Grounds 1913 Extension and Reconstruction Project, October 2012

The Capitol grounds have been evolving through planned and unplanned actions for more than 150 years. The 1857 Constitutio established Des Moines as the capital. The commissioners appointed to choose a site decided on land donated by Wilson Alexander Scott and Harrison Lyon. Located on the east side of the Des Moines River, on a gently rising hill, the site for the Iowa State Capitol began with fewer than 10 acres. The Old Brick Capitol was built in the center of that 10-acre plot, and the area to the north was used as a public park until work began on the present day Capitol. In 1884, the two-year process of moving from the Old Brick Capitol to the new Capitol began. The state commissioned John Weidenman to design the first formal decoration of the grounds. Weidenman’s plans for the west approach to the Capitol included planting statues, and walkways. The State held some additional land but not necessarily land adjacent to the Capitol. In 1909, legislation was passed, and in 1913, the Thirty-Fifth General Assembly enacted controversial legislation to acquire additional land. A commission was formed to locate a purposed monument honoring the long-serving U.S. Senator William B. Allison. E.L. Masqueray was hired as the architect expert focusing on the selection of a proper site for the proposed Allison Memorial. Masqueray’s plan detailed the placement of buildings and potential monuments. Growth of the Capitol Complex, as known today, began.

Public Art. Timeline of the XXth Century Evolution

The concept of public art is a polysemic term, and the dispersion of its meaning is reflected in the different ways of working during the XXth Century. It cross the fields of sculpture, monument, visual arts and urban space, defined from a civic perspective. This timeline had been constructed after the publications of my PhD: http://www.tesisenred.net/handle/10803/1549

Das Marzgefallenen-Denkmal. Monumento a los caidos de Marzo

Resumen: Walter Gropius desarrolla entre los años 1920 y 1922 un proyecto de monumento conocido como: Märzgefallenen-Denkmal (Monumento a los caídos de marzo). Se trata de un memorial dedicado a nueve obreros asesinados en Weimar, durante una manifestación en contra del Kapp Putsch (golpe de estado dirigido por Wolfgang Kapp). En el siguiente artículo se analiza la evolución del proyecto y de su implantación a través del análisis de la documentación gráfica de la obra. Observando muy especialmente las adaptaciones que transforman su diseño, condicionado por circunstancias externas. Nos hallamos ante un monumento de un gran valor histórico, político y social; capaz de una gran flexibilidad en la fase proyectual, y en cierto modo vestigio superviviente de todo un siglo. Abstract: Walter Gropius develops between the years 1920 and 1922 a monument known as: Märzgefallenen-Denkmal (Monument to the fallen of March). It is a memorial dedicated to nine workers killed in Weimar, during a demonstration against the Kapp Putsch (coup d'etat led by Wolfgang Kapp). The following article analyzes the evolution of the project and its implementation through analysis of the graphic documentation of the work. Noting especially the changes that transform the design, influenced by external circumstances. This is a monument of great historical, political and social interest; a work of art capable of great flexibility in its design stage, and the surviving vestige of a century. Palabras clave castellano: Monumento, política, destrucción, nazis Palabras clave inglés: Monument, politics, destruction, nazis

Les termes públiques de l'àrea portuària de Tàrraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona

L’objecte d’aquesta publicació són les termes imperials de l’àrea portuària de l’antiga Tàrraco, construïdes en un moment avançat de l’època altimperial, segurament a la primera meitat del segle III dC. Aquestes termes són una peça important de l’arqueologia tarragonina i d’altra banda són un monument força excepcional en el context de l’arqueologia romana a Hispània. Van ser descobertes en les excavacions fetes per l’empresa Codex – Arqueologia i Patrimoni entre 1994 i 1998 al solar del carrer de Sant Miquel, número 33, de Tarragona, en el curs d’unes actuacions arqueològiques urbanes preventives que van ser coordinades per l’arqueòleg Josep Maria Macias. L’estudi dels resultats que es presenta en aquest llibre incorpora també l’excavació feta pel mateix equip al proper solar del carrer de Castaños, número 1, en els anys 1999-2000, ja que les estructures que s’hi van documentar formaven part del mateix context arqueològic i urbanístic.La fructífera col·laboració entre l’ICAC i l’empresa Codex va permetre constituir un equip de recerca que l’any 2003 es va llançar a l’estudi, a la interpretació i fins i tot a l’intent de restitució virtual d’aquest edifici termal. L’ICAC reafirma amb la publicació d’aquest llibre la voluntat de cooperar intensament amb les institucions que gestionen el patrimoni arqueològic de Tarragona, una cooperació que vol contribuir a l’aprofundiment de l’estudi científic de l’antiga Tàrraco.Josep Maria Macias és doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona des de l'any 1999. Ha estat vinculat a l'arqueologia empresarial fins a l'any 2003, moment en què s'incorpora com a investigador a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. És especialista en arquitectura i urbanisme d'època clàssica i en ceramologia de l'antiguitat tardana. Macias ha dirigit i coordinat la participació dels diversos autors que han pres part en la redacció i la documentació del llibre. Aquest volum té 216 pàgines i conté 155 il·lustracions. Està escrit en català i presenta la traducció de les conclusions a l’anglès.

[Céfalù. Temple de Diane]

Référence bibliographique : Weigert, 76

Arte publico 2010

El concepto de arte público es un término polisémico cuyos significados se reflejan en la diversidad de recursos que podemos hallar en internet. Por lo tanto, la aproximación a dichos recursos requerirá una acotación del propio concepto, que transita entre los ámbitos de la escultura, el monumento, las artes visuales y el espacio urbano entendido desde su vertiente cívica. La aproximación a los contenidos de internet vinculados con el arte público se aborda desde tres áreas temáticas cuyo análisis nos ayudará a organizar un volumen heterogéneo de información. La primera área incide en el papel de los centros de investigación y ayuntamientos en la promoción, inventariado y catalogación de las colecciones de arte en el espacio público. La segunda se centra en aquellos sitios web que son entendidos como fuentes de información y herramientas; los denominados think tanks. La tercera y última destaca la presencia en la red de páginas oficiales dedicadas a autores y obras específicas. The concept of public art is a polysemic term, and the dispersion of its meaning is reflected in the diversity of resources we can find on the web. Therefore, the approach to these resources needs a delimitation of the concept, crossing the fields of Sculpture, Monument, Visual arts and Urban space, defined from a civic perspective. The management of these resources is addressed from three strands, whose analysis will help us to organize a heterogeneous volume of information. The first affects the role of research centers and municipalities in the promotion, inventory and cataloging of collections of art in public spaces. The second focuses on those websites understood as sources of information and resources, the so-called think tanks. The third highlights the presence in the web of official sites devoted to specific authors and works. Keywords: public art, monument, public space, internet

[6 lettres autographes signées de Jules Barbier à Henri Heugel, 1897]

23 janvier 1897. Au sujet de ses droits d'auteurs. - 26 mars 1897. Demande une avance. - 1er avril 1897. A bien reçu son avance pour le mois de mai et redemande encore de l'argent à son éditeur. - 24 mai 1897. Demande à nouveau de l'argent. - 31 juillet 1897. Conteste une dette de 1700 francs qu'il aurait contractée avec Heugel. Lui demande de vérifier dans ses livres de caisse. - 29 octobre 1897. Papier bordé de noir. L'informe qu'il prononcera quelques mots à l'occasion de l'inauguration du monument d'Antonin Mercié

La descoberta de la torre sepulcral de Vilablareix

En el fons Hernández Sanahuja que es guarda a la Reial SocietatArqueològica de Tärragona es conserven uns interessants originals que aclareixen, per una banda, la història de la identificació com a monument funerari romà de la Torratxa de Vilablareix (Gironès) i, simultàniament, proporcionen dades inèdites realment extraordinàries sobre el mausoleu romà de cal Temple (Aiguaviva, Gironès) situat a poc més d'un quilòmetre a migdia de I'altra tomba.

Photographic rectification of the graphic documentation of historical and archaeological heritage: The case of the southern facade of the Praetorium tower in Tarragona (Tarraco, Hispania Citerior)

This article details the use of photographic rectification as support for the graphic documentation of historical and archaeological heritage and specifically the southern facade of the Torre del Pretori (Praetorium Tower) in Tarragona. The Praetorium Tower is part of a larger monumental complex and one of the towers that connected different parts of the Tarraco Provincial Forum, the politic-administrative centre of the ancient capital of Hispania Citerioris. It is therefore a valuable example of the evolution of Roman urban architecture. The aim of this project is to provide accurate graphic documentation of the structure to facilitate the restoration and conservation of the tower, as well as to provide a more profound architectural and archaeological understanding of the Roman forum. The use of photographic rectification enabled us to overcome the spatial and time difficulties involved in collecting data caused by the size and location of the building. Specific software made it easier to obtain accurate two-dimensional images. For this reason, in our case, photographic rectification helped us to make a direct analysis of the monument and facilitated interpretation of the architectural stratigraphy. We currently separate the line of research into two concepts: the construction processes and the architecture of the building. The documentation collected permitted various analyses: the characterisation of the building modules, identification of the tools used to work the building materials, etc. In conclusion, the use of orthoimages is a powerful tool that permits the systematic study of a Roman building that has evolved over the centuries and is now in a modern urban context.