Susceptibility of Anopheles campestris-like and Anopheles barbirostris species complexes to Plasmodium falciparum and Plasmodium vivax in Thailand

Nine colonies of five sibling species members of Anopheles barbirostris complexes were experimentally infected with Plasmodium falciparum and Plasmodium vivax. They were then dissected eight and 14 days after feeding for oocyst and sporozoite rates, respectively, and compared with Anopheles cracens. The results revealed that Anopheles campestris-like Forms E (Chiang Mai) and F (Udon Thani) as well as An. barbirostris species A3 and A4 were non-potential vectors for P. falciparum because 0% oocyst rates were obtained, in comparison to the 86.67-100% oocyst rates recovered from An. cracens. Likewise, An. campestris-like Forms E (Sa Kaeo) and F (Ayuttaya), as well as An. barbirostris species A4, were non-potential vectors for P. vivax because 0% sporozoite rates were obtained, in comparison to the 85.71-92.31% sporozoite rates recovered from An. cracens. An. barbirostris species A1, A2 and A3 were low potential vectors for P. vivax because 9.09%, 6.67% and 11.76% sporozoite rates were obtained, respectively, in comparison to the 85.71-92.31% sporozoite rates recovered from An. cracens. An. campestris-like Forms B and E (Chiang Mai) were high-potential vectors for P. vivax because 66.67% and 64.29% sporozoite rates were obtained, respectively, in comparison to 90% sporozoite rates recovered from An. cracens.

Disseny d'una bicicleta per als nens del tercer món

Disseny complet d’una bicicleta per a nens i nenes de 6 a 11 anysdel continent africà. L’ús de la bicicleta està pensat inicialment per als infants quepateixen llargs desplaçaments per anar a l’escola, tot i que pot tenir altres usos com,per exemple, el lúdic. Fonamentalment la bicicleta ha de ser el màxim de simple,econòmica i sostenible possible. Ha de ser duradora i fiable i tenir els mínimscomponents. Aquest projecte només contempla el disseny i la fabricació de la bicicletaa Europa per a ser enviada posteriorment

La Relació entre el món laboral i el món de l'educació en persones amb discapacitat

La fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid – 21 és una fundació privada benèfica de tipus assistencial. La finalitat dels seus programes és la protecció de les persones amb síndrome de Down al llarg de la seva vida, però també està oberta a altres discapacitats intel•lectuals. Aquest treball se centra en el programa “formació d’adults” que ofereix una formació a totes aquelles persones amb discapacitat que ja estan inserides en el món laboral. L’estudi que he dut a terme sorgeix d’una problemàtica latent en aquest programa. Els grups, en un principi, estaven formats per persones amb un nivell cognitiu més o menys semblant. Tot i això, degut a la incorporació de nous alumnes, la coordinació amb l’horari laboral i amb activitats de lleure, entre d’altres factors, ha provocat l’heterogeneïtat d’aquests. Per aquest motiu, a partir del paradigma d’investigació – acció, he creat uns instruments de mesura de les capacitats cognitives dels alumnes relacionades amb els objectius treballats al programa per tal de reelaborar els grups ja existents i, al mateix temps, tenir una eina per a futures incorporacions del programa “formació d’adults” de la Fundació Astrid 21

Efficient in vivo induction of CTL by cell-associated covalent H-2Kd-peptide complexes.

A novel procedure is presented describing the induction of antigen-specific cytolytic T lymphocytes (CTL) in vivo, that uses as immunogen syngeneic Concanavalin A stimulated spleen cells expressing H-2Kd (Kd) molecules photocrosslinked with a photoreactive peptide derivative. The Kd restricted Plasmodium berghei circumsporozoite (PbCS) peptide 253-260 (YIPSAEKI) was conjugated with photoreactive iodo-4-azidosalicylic acid (IASA) at the NH2-terminus and with 4-azidobenzoic acid (ABA) at the TCR contact residue Lys259 to make IASA-YIPSAEK(ABA)I. Selective photoactivation of the IASA group allowed specific photoaffinity labeling of cell-associated Kd molecules. Optimal peptide derivative binding to Kd molecules of concanavalin A stimulated spleen cells was obtained upon 4-6 h incubation at 26 degrees C in the presence of human beta 2 microglobulin. Photocrosslinking prevented the rapid dissociation of cell-associated Kd-peptide derivative complexes at 37 degrees C. The photoaffinity labeled cells were injected i.p. into syngeneic recipients. After 10 days, the peritoneal exudate lymphocytes were harvested and in vitro stimulated with peptide derivative pulsed P815 mastocytoma cells. The resulting bulk cultures displayed high cytolytic activity that was specific for IASA-YIPSAEK(ABA)I and YIPSAEK(ABA)I. In contrast, peritoneal exudate lymphocytes from mice inoculated with concanavalin A blasts that were pulsed, but not photocrosslinked, with IASA-YIPSAEK(ABA)I expressed only marginal levels of IASA-YIPSAEK(ABA)I-specific cytolytic activity. This immunization strategy, using neither adjuvants nor potentially hazardous transfected/transformed cells, is safe and should be universally applicable.

In vivo expansion of T reg cells with IL-2-mAb complexes: induction of resistance to EAE and long-term acceptance of islet allografts without immunosuppression.

Via a transcription factor, Foxp3, immunoregulatory CD4(+)CD25(+) T cells (T reg cells) play an important role in suppressing the function of other T cells. Adoptively transferring high numbers of T reg cells can reduce the intensity of the immune response, thereby providing an attractive prospect for inducing tolerance. Extending our previous findings, we describe an in vivo approach for inducing rapid expansion of T reg cells by injecting mice with interleukin (IL)-2 mixed with a particular IL-2 monoclonal antibody (mAb). Injection of these IL-2-IL-2 mAb complexes for a short period of 3 d induces a marked (>10-fold) increase in T reg cell numbers in many organs, including the liver and gut as well as the spleen and lymph nodes, and a modest increase in the thymus. The expanded T reg cells survive for 1-2 wk and are highly activated and display superior suppressive function. Pretreating with the IL-2-IL-2 mAb complexes renders the mice resistant to induction of experimental autoimmune encephalomyelitis; combined with rapamycin, the complexes can also be used to treat ongoing disease. In addition, pretreating mice with the complexes induces tolerance to fully major histocompatibility complex-incompatible pancreatic islets in the absence of immunosuppression. Tolerance is robust and the majority of grafts are accepted indefinitely. The approach described for T reg cell expansion has clinical potential for treating autoimmune disease and promoting organ transplantation.

Efecto de los contenidos de C, Mn y Si en el comportamiento a fluencia en caliente de aceros de construcción al carbono y microaleados: aplicación a la obtención de grano ultrafino en productos largos laminados

Després d’aplicar alguns tractaments d’elaboració i conservació als aliments, queden bacteris lesionats. Aquests bacteris perden la capacitat de créixer en els medis de cultiu selectiu convencionals, de manera que se’n subestima el recompte. Malgrat això, poden recuperar-se als aliments i suposar un risc per la salut, ja que alguns encara poden mantenir activitat metabòlica i integritat estructural. En aquest projecte, es van optimitzar protocols de preparació de mostres per citometria de flux (CF) per avaluar l’estat fisiològic de patògens alimentaris (Escherichia coli O157:H7, Salmonella Enteritidis i Listeria monocytogenes) sotmesos a estrès. Es van estudiar principalment dos paràmetres fisiològics: la integritat de membrana, mitjançant iodur de propidi i fluorocroms de la família SYTO; i l’activitat respiratòria, per la reducció intracel•lular d’una sal de tetrazole, el CTC. En primer lloc, es van avaluar variables de protocol, com la concentració de colorant, la ràtio entre colorants, la solució de tinció i el temps d’incubació, en mostres control (cèl•lules sanes i mortes). A continuació, els protocols optimitzats es van aplicar a suspensions bacterianes en medi de cultiu que prèviament havien estat sotmeses a estressos físics i fisicoquímics. Durant l’etapa final del projecte, els coneixements adquirits sobre la preparació de mostres per CF es van aplicar a l’anàlisi de mostres de matriu complexa: amanides comercials inoculades amb E. coli O157:H7. Als assajos amb indicadors d’integritat de membrana en suspensions bacterianes sotmeses a estrès, es van poder quantificar cèl•lules amb la membrana parcialment danyada (presumptes cèl•lules lesionades). El recompte de cèl•lules que mantingueren l’activitat respiratòria després de ser sotmeses a estrès va ser superior al que es va obtenir mitjançant recompte en placa convencional, cosa que va evidenciar la presència de cèl•lules actives però no cultivables. La introducció d’estratègies per reduir les interferències provocades per les partícules alimentàries i l’ús d’un anticòs amb marcatge fluorescent va permetre detectar selectivament les cèl•lules d’E. coli O157:H7 i avaluar-ne la integritat de membrana simultàniament. L’anàlisi de cèl•lules bacterianes per CF requereix de la exhaustiva optimització dels protocols, que són específics per cada soca i matriu. Malgrat això, i a diferència del mètode convencional per recompte en placa, ofereix la possibilitat d’obtenir una gran quantitat d’informació sobre el sovint complex estat fisiològic d’una mostra.

CD8beta endows CD8 with efficient coreceptor function by coupling T cell receptor/CD3 to raft-associated CD8/p56(lck) complexes.

The extraordinary sensitivity of CD8+ T cells to recognize antigen impinges to a large extent on the coreceptor CD8. While several studies have shown that the CD8beta chain endows CD8 with efficient coreceptor function, the molecular basis for this is enigmatic. Here we report that cell-associated CD8alphabeta, but not CD8alphaalpha or soluble CD8alphabeta, substantially increases the avidity of T cell receptor (TCR)-ligand binding. To elucidate how the cytoplasmic and transmembrane portions of CD8beta endow CD8 with efficient coreceptor function, we examined T1.4 T cell hybridomas transfected with various CD8beta constructs. T1.4 hybridomas recognize a photoreactive Plasmodium berghei circumsporozoite (PbCS) peptide derivative (PbCS (4-azidobezoic acid [ABA])) in the context of H-2K(d), and permit assessment of TCR-ligand binding by TCR photoaffinity labeling. We find that the cytoplasmic portion of CD8beta, mainly due to its palmitoylation, mediates partitioning of CD8 in lipid rafts, where it efficiently associates with p56(lck). In addition, the cytoplasmic portion of CD8beta mediates constitutive association of CD8 with TCR/CD3. The resulting TCR-CD8 adducts exhibit high affinity for major histocompatibility complex (MHC)-peptide. Importantly, because CD8alphabeta partitions in rafts, its interaction with TCR/CD3 promotes raft association of TCR/CD3. Engagement of these TCR/CD3-CD8/lck adducts by multimeric MHC-peptide induces activation of p56(lck) in rafts, which in turn phosphorylates CD3 and initiates T cell activation.

Molecular characterization of signalling complexes involved in G-protein coupled receptor-induced cardiac hypertrophy

In response to pathological stresses, the heart undergoes a remodelling process associated with cardiac hypertrophy. Since sustained hypertrophy can progress to heart failure, there is an intense investigation about the intracellular signalling pathways that control cardiomyocyte growth. Accumulating evidence has demonstrated that most stimuli known to initiate pathological changes associated with the development of cardiac hypertrophy activate G protein-coupled receptors (GPCRs) including the αl-adrenergic- (αl-AR), Angiotensin II- (AT-R) and endothelin-1- (ET-R) receptors. In this context, we have previously identified a cardiac scaffolding protein, called AKAP-Lbc (Α-kinase anchoring protein), with an intrinsic Rho specific guanine nucleotide exchange factor activity, that plays a key role in integrating and transducing hypertrophic signals initiated by these GPCRs (Appert-Collin, Cotecchia et al. 2007). Activated RhoA controls the transcriptional activation of genes involved in cardiomyocyte hypertrophy through signalling pathways that remain to be characterized. Here, we identified the nuclear factor-Kappa Β (NF-κΒ) activating kinase ΙΚΚβ as a novel AKAP-Lbc interacting protein. This raises the hypothesis that AKAP-Lbc might promote cardiomyocyte growth by maintaining a signalling complex that promotes the activation of the pro-hypertrophic transcription factor NF-κΒ. In fact, the activation of NF- κΒ-dependent transcription has been detected in numerous disease contexts, including hypertrophy, ischemia/reperfusion injury, myocardial infarction, allograft rejection, myocarditis, apoptosis, and more (Hall, Hasday et al. 2006). While it is known by more than a decade that NF-κΒ is a critical mediator of cardiac hypertrophy, it is currently poorly understood how pro-hypertrophic signals controlling NF-κΒ transcriptional activity are integrated and coordinated within cardiomyocytes. In this study, we show that AKAP-Lbc and ΙΚΚβ form a transduction complex in cardiomyocytes that couples activation of αl-ARs to NF-κB-mediated transcriptional reprogramming events associated with cardiomyocyte hypertrophy. In particular, we can show that activation of ΙΚΚβ within the AKAP-Lbc complex promotes NF-κB-dependent production of interleukine-6 (IL-6), which, in turn, enhances foetal gene expression. These findings indicate that the AKAP-Lbc/ΙΚΚβ complex is critical for selectively directing catecholamine signals to the induction of cardiomyocyte hypertrophy.

A dynamic view of hepatitis C virus replication complexes.

Hepatitis C virus (HCV) replicates its genome in a membrane-associated replication complex (RC). Specific membrane alterations, designated membranous webs, represent predominant sites of HCV RNA replication. The principles governing HCV RC and membranous web formation are poorly understood. Here, we used replicons harboring a green fluorescent protein (GFP) insertion in nonstructural protein 5A (NS5A) to study HCV RCs in live cells. Two distinct patterns of NS5A-GFP were observed. (i) Large structures, representing membranous webs, showed restricted motility, were stable over many hours, were partitioned among daughter cells during cell division, and displayed a static internal architecture without detectable exchange of NS5A-GFP. (ii) In contrast, small structures, presumably representing small RCs, showed fast, saltatory movements over long distances. Both populations were associated with endoplasmic reticulum (ER) tubules, but only small RCs showed ER-independent, microtubule (MT)-dependent transport. We suggest that this MT-dependent transport sustains two distinct RC populations, which are both required during the HCV life cycle.

Estudi sobre l’impacte del "Programa Tr3s Accions per a la incorporació dels joves al món del treball"

Aquest treball consisteix en un estudi sobre l’impacte del Programa Tr3s Accions per a la incorporació dels joves al món del treball a partir d’entrevistes en profunditat als diferents joves que han passat per aquest Programa. És a dir, s’estudia en quins aspectes els hi ha estat útil i els ha influït el Programa en les seves posteriors experiències formatives, laborals i de la vida quotidiana. A partir de les reflexions i opinions dels joves s’extreuen unes conclusions globals sobre el Programa que ens permeten conèixer els punts forts i els punts dèbils d’aquest i elaborar les propostes de millora oportunes

Antiplasmodial activity of iron(II) and ruthenium(II) organometallic complexes against Plasmodium falciparum blood parasites

This work reports the in vitro activity against Plasmodium falciparumblood forms (W2 clone, chloroquine-resistant) of tamoxifen-based compounds and their ferrocenyl (ferrocifens) and ruthenocenyl (ruthenocifens) derivatives, as well as their cytotoxicity against HepG2 human hepatoma cells. Surprisingly with these series, results indicate that the biological activity of ruthenocifens is better than that of ferrocifens and other tamoxifen-like compounds. The synthesis of a new metal-based compound is also described. It was shown, for the first time, that ruthenocifens are good antiplasmodial prototypes. Further studies will be conducted aiming at a better understanding of their mechanism of action and at obtaining new compounds with better therapeutic profile.

Identificació i caracterització funcional dels complexes proteics dels receptors BRL1 i BRL3 en el teixit vascular d’Arabidopsis Thaliana

Els esteroids juguen papers clau en el creixement I el desenvolupament d’eucariotes multicel•lulars. En plantes, aquestes hormones, anomenades Brassinosteroides (BRs), estan involucrades en una gran varietat de processos biològics essencials per a les plantes. S’han descrit anteriorment dos receptors de BRs del tipus Leucine Rich Repeat Receptor Like Kinase LRR-RLK, BRASSINOSTEROID RECEPTOR LIKE 1 i 3 (BRL1 i BRL3 respectivalemt) que són homòlegs al receptor principal BRI1 i són necessaris pel desenvolupament vascular. Tot i que els principals components de la senyal ja han estat identificats pel seu homòleg més pròxim, el receptor BRI1, els complexes de BRL1 i BRL3 juntament amb els candidats co-receptors així com els components de la ruta de senyalització encara no han sigut identificats. Per tal d’entendre millor la funció molecular d’aquests receptors de BRs en la planta aquesta tesis doctoral planteja dues aproximacions: com a primera aproximació, vaig realitzar un estudi fenotípic del desenvolupament del teixit vascular a la planta model Arabidopsis thaliana (Arabidopsis). Disposant d'una amplia bateria de mutants de síntesis de la hormona i senyalització del receptor BRI1, vam analitzar quantitativament el seu patró vascular a la tija d'Arabidopsis. Vam establir els paràmetres en les plantes silvestres [Col-0 wild type, (WT)] i els vam analitzar a tots i cadascun dels mutants. Això conjuntament amb una col•laboració amb la Dr. Marta Ibañes, física de la Universitat de Barcelona que va construir un model matemàtic per simular la formació del patró vascular ens va permetre el•laborar una hipòtesis que vam demostrar experimentalment i va ser publicada a la revista PNAS. Posteriorment vam observar que les plantes knock-out d'aquests dos receptors BRL1 y BRL3 a diferència de BRI1, no tenien cap fenotip obvi en el teixit vascular de la planta adulta. Així, a continuació, per entendre quina necessitat té la planta de disposar de tres receptors tant altament homòlegs que poden percebre la mateixa hormona, vam utilitzar una aproximació bioquímica en col•laboració amb el Prof. de Vries de la Universitat de Wageningen (Holanda) per tal de purificar els complexes dels receptors in vivo i els seus interactors. Això ens ha permès entendre millor el paper funcional d'aquests receptors en la planta. Els resultats d’aquests experiments estan resumits en un article en preparació que aviat estarà en revisió.

Feuilletages par variétés complexes et problèmes d'uniformisation

Ce texte est une introduction aux feuilletages par variétés complexes et aux problèmes d'uniformisation de tels feuilletages. Nous donnons en introduction une liste fondamentale de questions naturelles sur ces objets ainsi qu'un aperçcu des résultats connus.