La Ley de Arrendamientos Urbanos: especial referencia al juicio de desahucio

Estudi i desenvolupament de la regulació i el procés dels arrendaments urbans, tant des del punt de vista normatiu com des de la perspectiva processal. El treball està estructurat en tres capítols. En el primer es desenvolupa el marc normatiu substantiu, bassat en la Llei 29/1994 de 24 de novembre d'Arrendaments Urbans, incloent les modificacions legislatives que l'han modificat. Es fa especial incidència en la regulació vigent però fent referències a la normativa derogada, així com a la legislació transitòria. En el segon capítol es tracten els processos arrendaticis des del punt de vista processal. Quant a les lleis substantives s'incideix en la Llei 1/2000 de 7 de gener Llei d'Enjudiciament Civil, així com la normativa que li ha modificat, la Llei 23/2003 de 10 de juliol de grantías en la Venda de Béns de Consum i especialment la recent Llei 19/2009 de Mesures de Foment i Agilización Processal del Lloguer i de l'Eficiència Energètica en els edificis. El tercer capítol s'ocupa específicament de la figura del desnonament com procés simplificat però amb especialitats. S'incideix en les especialitzacions pròpies del judici de desnonament i finalment s'aborda de forma esquemàtica les mesures cautelars i l'execució.

Medidas cautelares en la Ley Concursal en relación con la calificación del concurso y la responsabilidad concursal: el embargo preventivo de bienes de los administradores o liquidadores de la persona jurídica

S’aborda, des d’una òptica processal, l’estudi de l’article 48.3 de la Llei Concursal relatiu a l’embargament preventiu dels béns dels administradors i liquidadors de la persona jurídica declarada en concurs de creditors. En particular, s’analitzen els problemes derivats de la connexió d’aquest precepte amb l’específic règim de responsabilitat d’administradors previst en l’article 172.3 de la Llei Concursal, i es fa referència a les diferents solucions interpretatives aportades pels òrgans judicials, doncs la de l’article 48.3 LC depèn en gran mesura de la concepció que es tingui respecte a la naturalesa i pressupostos de la responsabilitat concursal. Transcorreguts cinc anys des del començament de la vigència de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, i de la seva coetània, la Llei Orgànica 8/2003, per la Reforma Concursal i per la que es modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial sembla adequat referir quin és l’estat de la nova legislació, reflectir com s’ha posat en pràctica, quins problemes ha suscitat i quines interpretacions han efectuat els diferents operadors jurídics. Centrem aquest anàlisi en una matèria concreta: dins dels efectes que produeix la declaració de concurs sobre el deutor persona jurídica, la nova font de responsabilitat que instaura sobre els seus administradors i liquidadors, i les mesures que propicia per assegurar la seva efectivitat, qualificades per la seva indubtable transcendència com una de les novetats més importants introduïdes en el nostre Dret per la Llei Concursal. S’estudia l’embargament de béns dels administradors societaris per assegurar la cobertura del dèficit resultant de la liquidació de la massa activa.

Política pública en Francia: prohibición general o parcial del velo integral en el territorio nacional: Proyecto de ley del martes 11 de mayo de 2010

La República francesa se ofende por los burkas y de los niqab deambulando por las calles. Ve a sus principios rectores de Liberté, Égalité, Fraternité mofados, a su democracia desafiada, a su convivencia arriesgada. Por ello, el Gobierno francés ha impulsado desde hace un año una política pública que persigue la prohibición del velo integral -llámese burka o niqab- en el conjunto del espacio público. Años atrás, Francia, país que tanto aprecia los debates, se vio inmersa en la cuestión más general de la identidad nacional desde las reacciones de las banlieues en el 2005. Y por ello, Nicolas Sarkosy, en su programa electoral camino de las presidenciales en el 2007, ya incluía como una prioridad el tema de los valores y principios genuinamente franceses y europeos. Y en esta perspectiva, el Ministerio de Inmigración añadió sus calificativos de Integración e Identidad Nacional. El burka en el espacio público ha asaltado los medios de comunicación y la sociedad en su conjunto, especialmente desde hace dos o tres años. Es un problema sin precedentes en las democracias asentadas -aunque podríamos recordar el motín de Esquilache en 1766 bajo el reinado de Carlos III- sin una Jurisprudencia asentada al respecto, ni un marco normativo que lo prevea directamente. Y por ello, la élite política se divide estos días entre los prudentes y los atrevidos, los que se conforman con una prohibición parcial y los que persiguen una prohibición absoluta. Se trata de una política pública atípica, pues los bienes afectados son en realidad valores, principios y conceptos abstractos. Es la República francesa y la cohesión social los que se ven desafiados. Veremos en un primer momento, la etapa de identificación como problema público y su inclusión en la agenda política, por ende desde un punto de vista técnico, analizaremos brevemente esta política pública Top down limitada, y en el último apartado compararemos los argumentos de las dos alternativas que dispone actualmente el Parlamento para aprobar o no una ley al respecto. Por su parte, la Comisión Parlamentaria alegará principios de índole más filosófica que pragmática, mientras que el Consejo de Estado se centrará exclusivamente en los términos jurídicos y en la Jurisprudencia reduciendo en gran medida el impulso inicial del Gobierno. Quedará por ver estos días de debate en l’Assemblée Nationale1 si la prohibición será total o parcial.

Inmigración: Ley de Acogida. Estudio sobre la integración de la Ley de acogida por los ayuntamientos de menos habitantes de Barcelona

Actualment, són cada vegada més freqüents els desplaçaments de certes poblacions pertanyents a països subdesenvolupats cap a països desenvolupats per motius laborals, cosa que crea força debat social. La qüestió es centra en si és possible un equilibri entre aquelles persones immigrants que busquin treball i l'acceptació per part de les poblacions que acullen a esmentats col•lectius. Això sembla ser viable sempre que s'aconsegueixi el benefici mutu; uns aconsegueixen treball i uns altres un millor desenvolupament econòmic. No obstant, a pesar d'aquesta millora econòmica, aquestes poblacions estaran obertes a acceptar immigrants i acollir-los? Realment, s'estan implementant mesures perquè això es faci realitat? És un fet la implementació de la Llei d'acollida en certes poblacions de Barcelona?

Age-specific Prevalence of Antibodies to Hepatitis A in Children and Adolescents from Rio de Janeiro, Brazil, 1978 and 1995: Relationship of Prevalence to Environmental Factors

The age-specific prevalence of antibodies to hepatitis A virus (anti-HAV) was determined in two different population groups with low socio-economic status from Rio de Janeiro city, Brazil, whose serum samples were collected 17 years apart (Population 1, 1978; Population 2, 1995). In Population 2, analysis of the anti-HAV prevalence was also carried out with respect to environmental factors. Population 1 was composed of 520 stored sera collected from the umbilical cord of term neonates and children aged 1 month to 6 years. In population 2, 720 serum samples were collected from children and adolescents with ages ranging from 1 to 23 years. The overall prevalence rate of anti-HAV in Population 1 and Population 2 was 65.6% and 32.1%, respectively. In Population 1, the anti-HAV prevalence reached 88% at the age of 3, while in Population 2, it increased from 4.5% in children under the age of 3 to 66% in the group of adolescents over the age of 14. The low exposure to HAV infection in younger children from Population 2 could be a result of improved environmental hygiene and sanitation, as demonstrated by the presence of piped water, waste and sewage disposal systems in most houses from this population group. These findings indicate a possible change in the prevalence of hepatitis A in Rio de Janeiro

Seroprevalence of Trypanosoma cruzi Infection in Students at the Seven-Fourteen Age Range, Londrina, PR, Brazil, in 1995

Seropositivity for Chagas disease was evaluated in 834 children aged between 7 and 14 from the Municipal Teaching System in the district of Londrina, State of Paraná. A seroprevalence rate of 0.1% was found through the use of an indirect immunofluorescent test and an enzyme-linked immunosorbent assay. This low rate of seroprevalence provides evidence that the vectorial transmission of Chagas disease has been eliminated in Londrina. The main reason for the elimination of vectorial transmission of Trypanosoma cruzi infection, as evaluated by serological tests, may be a remarkable change in the economic structure of the northern region of Paraná in the 1960's. At that time coffee production was almost completely replaced by soy beans, wheat and grazing in the rural areas. This change deeply affected the rural ecology and caused an exodus of the population from rural to urban areas as well as a decrease in the total number of the population of that region. The measures introduced for controlling the disease through the Program of Chagas Disease Control established by the Fundação Nacional de Saúde of the Brazilian Ministry of Health, certainly, had a positive impact on the reduction of American trypanosomiasis prevalence in the area under study. However, it does not seem that this was the most relevant factor responsible for the elimination of vectorial transmission of Chagas disease in Londrina.

¿Es relevante la culpabilidad en la Ley de Responsabilidad Penal del Menor?

Aquest treball representa la culminació d’una de les etapes més importants en la vida d’una persona, la formació universitària. Quatre anys de formació y creixement tant personal com professional finalitzen amb l’elaboració d’aquest treball y, es degut a això, la importància d’aquest. En aquest treball d’investigació tractarem la rellevància de la culpabilitat en la Llei de Responsabilitat Penal del Menor. En l’estudi d’aquesta qüestió desenvoluparem els punts fonamentals per tractar de dilucidar si es necessari o no una reforma de la Llei de Responsabilitat Penal del Menor que suposi un enduriment de les mesures que es recullen en aquesta. Per a això, partirem del conceptes més bàsics per poder entendre la qüestió a tractar, passarem pels principis fonamentals de la Llei Penal del Menor, per les reformes de les que ha estat objecte la mateixa y finalitzarem amb un estudi de casos reals.

Respiratory syncytial virus groups A and B in Porto Alegre, Brazil, from 1990 to 1995 and 1998

We analyzed the respiratory syncytial virus (RSV) groups and their epidemiological pattern that were detected over the course of seven years in southern Brazil. The two RSV groups co-circulated each year, but frequencies of groups A and B varied both between and within yearly outbreaks. In 1991, group A predominated over group B (p=0.0016). RSV outbreaks analyzed showed a temperature-dependent pattern and no association with rainfall, similarly to other countries from southern South America. Knowledge of the variants is important in terms of both diagnosis and definition of a vaccine composition.

New host and locality records for Tetrameres (Gynaecophila) spirospiculum Pinto & Vicente, 1995 (Nematoda: Tetrameridae), with new morphological data

We report the finding of Tetrameres spirospiculum Pinto & Vicente, 1995 from Theristicus melanopis melanopis (Threskiornithidae) from Patagonia, Argentina. These constitute new host and locality records. We propose the assignation of this species to the subgenus T. (Gynaecophila) Gubanov, 1950, based on the presence of labia and the absence of cuticular flanges at the anterior end. Some new morphological data are provided, such as the arrangement of cuticular spines and the presence of a pair of somatic papillae at beginning of posterior third of body length. T. (G.) spirospiculum may probably be regarded as specific to birds of the genus Theristicus.