Incidencia de hipertensión ocular y glaucoma agudo por bloqueo pupilar tras implante de lente intraocular fáquica tipo ICL. Resultados anatómicos y funcionales a corto y medio plazo. Resultados preliminares

L'implant d’una lent intraocular fàquica tipus ICL (Implantable Collamer Lens) pot produir glaucoma agut per tancament angular degut a un bloqueig pupil•lar amb el consegüent augment de la pressió intraocular, el mecanisme i epidemiologia del qual no són ben coneguts. Aquest estudi preliminar pretén avaluar la incidència d'hipertensió ocular i glaucoma agut per tancament angular degut a bloqueig pupil·lar després de l'implant d'una lent posterior fàquica tipus ICL i plantejar hipòtesis sobre el seu mecanisme fisiopatològic.

Zerebrale Probleme in der pädiatrischen Intensivmedizin [Cerebral problems in pediatric intensive care]

This paper presents a review of different methods enabling the monitoring of cerebral function in neonatal and paediatric intensive care. EEG, evoked potentials, conventional radiological studies, computerized tomography, ultrasound, intracranial pressure measurements, nuclear magnetic resonance, Doppler ultrasound, radioisotope studies, angiography, infra-red spectral analysis and last, but not least, clinical examination produce information regarding the neurological state of the patient which must be critically analysed in order to ensure optimal management of the case. Unfortunately, and in spite of impressive progress in non-invasive monitoring of the cerebral function, we are still forced to make important medical and ethical decisions without precise information about the neurological state of our patients.

Delayed otogenic hydrocephalus after acute otitis media in pediatric patients: the changing presentation of a serious otologic complication.

CONCLUSIONS: The clinical presentation of otogenic dural sinus thrombosis (DST) as a complication of acute otitis media (AOM) can be masked by antibiotic treatment. Morning episodes of vomiting and/or headache, visual impairment and a history of AOM seem to be indicative of otogenic hydrocephalus. We therefore advocate that the MRI scans of patients with similar symptoms should be carefully studied to facilitate the early diagnosis of a potentially life-threatening complication. OBJECTIVE: To describe the frequency, pathognomonic signs, clinical course and outcome of otogenic hydrocephalus and DST as complications of AOM in pediatric patients. MATERIAL AND METHODS: We undertook a retrospective chart review of all pediatric patients (age 1-14 years) treated for otitis media and its complications at an academic medical center between 1999 and 2003. The main outcome measures were otologic and ophthalmologic findings and CT and MRI scans at the beginning of treatment and 3 months later. RESULTS: We report on five cases with otogenic DST following AOM. All but one of them presented initially with diplopia caused by otogenic hydrocephalus. In four cases the otologic complaints had already disappeared by the time of MRI confirmation of the diagnosis. Only one child was referred with severe otologic symptoms. Management included systemic antibiotics, short-term heparin anticoagulation and surgical decompression. In our cases, even after intensive i.v. antibiotic treatment, only surgery led to a significant improvement in the clinical condition.

Síndrome compartimental abdominal en el paciente crítico con patología médica

Estudi observacional de 60 pacients ingressats a la UCI per patologia extraabdominal, que demostra alta incidència de HIA (90%) i que el valor de PIA màxima és marcador pronòstic del SCA però no prediu mortalitat. Els graus més elevats d’HIA s’associen amb VMI, shock, SDRA, insuficiència renal e ili. La PIA màxima del pacient crític no neurològic (sèptic, traumatològic i respiratori) és més elevada que la del no neurològic, 20 i 16 mmHg respectivament. El valor de PIA màxima que millor prediu insuficiència renal al pacient no neurològic és 18,5mmHg. La PIA màxima es correlaciona amb l’estada a UCI i hospitalària.

Procés d'adaptació als canvis en els estils alimentaris en individus que han debutat de Síndrome Coronari Agut

La Malaltia Cardiovascular (MCV), representa la primera causa de mortalitat arreu del món i el principal problema de salut pública, que repercuteix a la situació econòmica del món, augmentant el cost dels sistemes sanitaris. Al llarg dels anys, s’han anat identificant diferents Factors de Risc Cardiovascular (FRCV), entre els quals podem trobar la Hipertensió Arterial (HTA), l’obesitat, el sedentarisme, els nivells elevats de colesterol i l’hàbit tabàquic, entre altres. Molts d’aquests poden ser controlats per mitjà d’una dieta adequada o bé, per mitjà d’un canvi conductual, entre d’altres estils de vida i hàbits alimentaris. La percepció que tenen els malalts amb MCV, en referència als estils de vida, depèn del propi individu, però sovint es veu influenciada per l’entorn i el nivell sociocultural de la persona. Per aquest motiu, resulta necessari conèixer els estils de vida dels malalts amb MCV i la seva adaptació al canvi si és que existeix. Objectiu: L’objectiu principal del present estudi és conèixer l’experiència viscuda en relació al procés de canvi i d’adaptació en relació als estils alimentaris, en els individus que han tingut un Síndrome Coronari Agut (SCA). Metodologia: Es realitzarà un estudi fenomenològic descriptiu, que ens permetrà conèixer l’experiència dels malalts en el procés d’adaptació al nou estil de vida. Els individus participants seran seleccionats mitjançant un mostreig de conveniència a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Resultats esperats: Es preveu que a partir de la realització del present estudi, podrem detectar les diferents dimensions que intervenen en la dieta dels malalts amb SCA, per tal de poder realitzar un intervenció educativa eficaç, que podria ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquests individus

Efecto de la deshabituación tabáquica sobre la tensión arterial y los parámetros de rigidez arterial

Los estudios que relacionan el abandono del tabaco con los parámetros de rigidez arterial son escasos. El objetivo de nuestro estudio es analizar el efecto del abandono del tabaco sobre la tensión arterial, la frecuencia cardiaca y los parámetros de rigidez arterial. Realizamos un estudio prospectivo de seguimiento en un grupo de fumadores activos que inician deshabituación tabáquica. A los 3 meses se obtuvo una mejoría en la presión arterial y el Índice de aumento. A los 12 meses de seguimiento el número de pacientes es escaso pero se mantiene una tendencia a la mejoría. En los que continuaron fumando no se observaron cambios.

Características clínicas y evolución de los pacientes con hipertensión arterial refractaria

Un 5-10% de hipertensos no controlan las cifras de TA a pesar de tomar 3 o más fármacos (uno de ellos un diurético), definiendo la HTA refractaria. Estos pacientes presentan un riesgo cardiovascular más elevado. Se trata de un estudio descriptivo y observacional de 101 casos con TA sistólica por MAPA &140 mmHg. El 75% presenta patrón nictemeral alterado. El 54% presentó algún nuevo evento cardiovascular. La HVI es un factor predictor de mortalidad cardiovascular. La causa principal de HTA refractaria es la esencial, siendo la IRC la etiología más prevalente de HTA secundaria.

Purely Endoscopic Keyhole Supraorbital Approaches for Anterior and Middle Skull Base Tumors

Anterior and middle skull base tumors, mainly meningiomas, are usually operated on using a sub-frontal route with a microscope. With modern radiotherapy, the goal of skull base surgery moves from a radical surgery with high rate of side effect to a functional concept that aims to remove as much as possible of the tumor without compromising the neurological status of patients. Minimally skull base surgery benefits from keyhole and endoscopy techniques. For 3 2 decades, the development of endoscopy helps to imagine innovative approaches for skull base tumors such as the endonasal route. Nonetheless, CSF leak issue and the absence of direct control of the tumor margins may limit the interest of such a route. Keyhole craniotomies have been developed with microscope but vision issue limits their use. Combining advantages of both techniques appears therefore natural and gave birth to intracranial assisted and more recently to fully endoscopic keyhole surgery. For anterior or middle skull base tumors, Keyhole supraorbital approaches can be done either by a trans-eyebrow or trans-eyelid routes. A step-by-step description of these fully endoscopic alternative routes summarizing advantages and drawbacks compared to others (traditional sub-frontal or more recent endonasal approaches) is reported in this chapter by the authors.

Prevalencia de enfermedad arterial periférica en pacientes hipertensos de la población de Paterna mayores de 15 años mediante determinación del índice tobillo-brazo.

Objectius: Conèixer la prevalença de malaltia arterial perifèrica en malalts hipertensos. Material y Métodes. Estudi descriptiu transversal en una mostra de 300 persones hipertenses majors de 15 anys obtingudes al atzar, ateses al centre de Salut de Paterna. Resultats. La prevalença fou d´un 16,7% determinada per un IMB patològic (&0.90). En l´anàlisi multifactorial sols va resultar significativa la variable sexe odds ratio (OR = 2,43) Conclusions. Es necesari prendre conciència de la importància de la MAP per la seua forta capacitat predictora de mal pronòstic a curt-mitjà termini. El IMB es una eina útil, senzilla i barata.

Influencia del tratamiento previo con antiagregantes en el riesgo de crecimiento del hematoma y el pronóstico en pacientes con Hemorragia Intracerebral Aguda.

Realizamos un estudio prospectivo sobre la influencia del tratamiento previo con antiagregación plaquetaria en pacientes que sufren una hemorragia intracerebral espontánea. Se realizó un anàlisis de 90 pacientes recogidos consecutivamente y se estudió la influencia del tratamiento previo con antiagregación sobre el crecimiento del hematoma, la evolución clínica, la mortalidad y el pronóstico funcional a los tres meses en comparación con pacientes sin tratamiento previo con antiagregación. Tras el anàlisis podemos concluir que el tratamiento previo con antiagregación en la hemorragia intracraneal espontánea no influye sobre el crecimiento del hematoma, la evolución clínica, la mortalidad ni el pronóstico funcional.

Evolución de la función renal en un grupo de pacientes con estenosis de la/s arterias renales sometidos a tratamiento medico.

: La elección del tratamiento adecuado para la estenosis aterosclerótica de arterias renales es controvertida. Los ensayos clínicos recientes demuestran que los resultados de la revascularización y el tratamiento farmacológico no son superiores a los del tratamiento con fármacos únicamente por lo que al final de un seguimiento promedio de 4 años, en 49 pacientes en el Servicio de Nefrología del Hospital Valle de Hebrón se consigue una estabilización de la función renal. A pesar de esta buena evolución la mortalidad global y las complicaciones CV siguen siendo muy elevadas.

Is PaCO2 management optimal under controlled mechanical ventilation (CMV) during neuro-resuscitation?

INTRODUCTION. Both hypocapnia and hypercapnia can be deleterious to brain injured patients. Strict PaCO2 control is difficult to achieve because of patient's instability and unpredictable effects of ventilator settings changes. OBJECTIVE. The aim of this study was to evaluate our ability to comply with a protocol of controlled mechanical ventilation (CMV) aiming at a PaCO2 between 35 and 40 mmHg in patients requiring neuro-resuscitation. METHODS. Retrospective analysis of consecutive patients (2005-2011) requiring intracranial pressure (ICP) monitoring for traumatic brain injury (TBI), subarachnoid haemorrhage (SAH), intracranial haemorrhage (ICH) or ischemic stroke (IS). Demographic data, GCS, SAPS II, hospital mortality, PaCO2 and ICP values were recorded. During CMV in the first 48 h after admission, we analyzed the time spent within the PaCO2 target in relation to the presence or absence of intracranial hypertension (ICP[20 mmHg, by periods of 30 min) (Table 1). We also compared the fraction of time (determined by linear interpolation) spent with normal, low or high PaCO2 in hospital survivors and non-survivors (Wilcoxon, Bonferroni correction, p\0.05) (Table 2). PaCO2 samples collected during and after apnoea tests were excluded. Results given as median [IQR]. RESULTS. 436 patients were included (TBI: 51.2 %, SAH: 20.6 %, ICH: 23.2 %, IS: 5.0 %), age: 54 [39-64], SAPS II score: 52 [41-62], GCS: 5 [3-8]. 8744 PaCO2 samples were collected during 150611 h of CMV. CONCLUSIONS. Despite a high number of PaCO2 samples collected (in average one sample every 107 min), our results show that patients undergoing CMV for neuro- resuscitation spent less than half of the time within the pre-defined PaCO2 range. During documented intracranial hypertension, hypercapnia was observed in 17.4 % of the time. Since non-survivors spent more time with hypocapnia, further analysis is required to determine whether hypocapnia was detrimental per se, or merely reflects increased severity of brain insult.

Golpe de calor: Estudio clínico-epidemiológico durante el período 2003-2010

El diagnòstic de cop de calor és clínic: hipertermia, alteració neurològica y exposició ambiental. Es presenten 25 casos de cop de calor. S´identifiquen els següents factors de risc: gènere masculí, hipertensió arterial i/o malaltia psiquiàtrica. A l´analítica destaca disminució del temps de protrombina, elevació de creatinin-quinasa i transaminases. La mortalitat global fou del 36%. Es van identificar com a factors associats a major mortalitat la edat, APACHE II, antecedent de malaltia cardiovascular i el SOFA. Aconseguir una ràpida davallada de la temperatura corporal & 37,5ºC va millorar el pronòstic.

Usefulness of postmortem biochemistry in forensic pathology: illustrative case reports.

The aim of this work is to present some practical, postmortem biochemistry applications to illustrate the usefulness of this discipline and reassert the importance of carrying out biochemical investigations as an integral part of the autopsy process. Five case reports are presented pertaining to diabetic ketoacidosis in an adult who was not known to suffer from diabetes and in presence of multiple psychotropic substances; fatal flecainide intoxication in a poor metabolizer also presenting an impaired renal function; diabetic ketoacidosis showing severe postmortem changes; primary aldosteronism presented with intracranial hemorrhage and hypothermia showing severe postmortem changes. The cases herein presented can be considered representative examples of the importance of postmortem biochemistry investigations, which may provide significant information useful in determining the cause of death in routine forensic casework or contribute to understanding the pathophysiological mechanisms involved in the death process.