El desplegament curricular de les competències bàsiques. Una proposta real d’intervenció

Les competències bàsiques han entrat a formar part dels currículums del país per donar resposta a les finalitats educatives que s'han descrit en l'àmbit internacional per definir les capacitats i els sabers que s'han d'haver adquirit al final de l'educació secundària obligatòria. A més dels tradicionals continguts relacionats amb les disciplines del saber, els canvis socials i culturals que estem vivim, les noves relacions personals i la complexitat en l'àmbit laboral han provocat que el currículum inclogui altres continguts relacionats amb la formació integral de la persona mitjançant les competències metadisciplinàries. El fet d'introduir les competències bàsiques en un currículum organitzat per àrees i amb una descripció quasi nul·la dels objectius i continguts de cada competència n'ha dificultat molt la comprensió i la posada en pràctica. Actuar de manera competent vol dir saber resoldre amb èxit un problema o una qüestió de la realitat a partir de la mobilització de diferents tipus de saber que s'ajustin a la selecció d'un esquema per resoldre'ls. La proposta presentada del desplegament curricular de les competències és una eina que aporta tres avantatges. Primerament, permet seqüenciar i garantir el treball de totes les competències des de totes les àrees. En segon lloc, permet incorporar continguts metodològics competencials dins de les àrees disciplinàries. En tercer lloc, facilita que es donin les condicions necessàries per ensenyar i aprendre les competències a través de la creació de l'àmbit comú.

Las Competencias profesionales de los educadores sociales como punto de partida para el diseño curricular de la formación universitaria. Un estudio mediante el método Delphi

En estos últimos años, la universidad española ha estado inmersa en un proceso de transformación de las titulaciones universitarias como consecuencia de la adaptación al espacio europeo de educación superior. Esta transformación se concreta en un cambio de estructura de los ciclos universitarios a la vez que supone una modificación del modelo pedagógico: de un modelo centrado en la enseñanza se pasa a un modelo centrado en el aprendizaje del estudiante. Los planes de estudio de las titulaciones deben estructurarse partiendo de las competencias profesionales que se atribuyen a una determinada profesión. Por ello, la identificación correcta de dichas competencias se convierte en un elemento esencial para el diseño de los títulos. En este artículo presentamos el proceso seguido en la Universidad de Girona (España) para identificar las competencias profesionales de los educadores sociales. Una parte de dicho proceso fue la realización de un estudio en el que, mediante el método Delphi, un panel de expertos valoró y llegó a un consenso sobre cuáles son las competencias profesionales que los educadores sociales en ejercicio desarrollan. El listado ordenado de las competencias de los educadores sociales sirvió como punto de partida para la elaboración del plan de estudios de Educación social de dicha universidad. El propósito del artículo es explicar el proceso seguido y exponer las ventajas de esta información como referente para el diseño de las nuevas titulaciones universitarias

GLUT2 in pancreatic and extra-pancreatic gluco-detection (review).

Detection of variations in blood glucose concentrations by pancreatic beta-cells and a subsequent appropriate secretion of insulin are key events in the control of glucose homeostasis. Because a decreased capability to sense glycemic changes is a hallmark of type 2 diabetes, the glucose signalling pathway leading to insulin secretion in pancreatic beta-cells has been extensively studied. This signalling mechanism depends on glucose metabolism and requires the presence of specific molecules such as GLUT2, glucokinase and the K(ATP) channel subunits Kir6.2 and SUR1. Other cells are also able to sense variations in glycemia or in local glucose concentrations and to modulate different physiological functions participating in the general control of glucose and energy homeostasis. These include cells forming the hepatoportal vein glucose sensor, which controls glucose storage in the liver, counterregulation, food intake and glucose utilization by peripheral tissues and neurons in the hypothalamus and brainstem whose firing rates are modulated by local variations in glucose concentrations or, when not protected by a blood-brain barrier, directly by changes in blood glucose levels. These glucose-sensing neurons are involved in the control of insulin and glucagon secretion, food intake and energy expenditure. Here, recent physiological studies performed with GLUT2-/- mice will be described, which indicate that this transporter is essential for glucose sensing by pancreatic beta-cells, by the hepatoportal sensor and by sensors, probably located centrally, which control activity of the autonomic nervous system and stimulate glucagon secretion. These studies may pave the way to a fine dissection of the molecular and cellular components of extra-pancreatic glucose sensors involved in the control of glucose and energy homeostasis.

Affirmative Action through Extra Prizes

Some affirmative action policies establish that a set of disadvantaged competitors has access to an extra prize. Examples are gender quotas or a prize for national competitors in an international competition. We analyse the effects of creating an extra prize by reducing the prize in the main competition. Contestants differ in ability and agents with relatively low ability belong to a disadvantaged minority. All contestants compete for the main prize, but only disadvantaged agents can win the extra prize. We show that an extra prize is a powerful tool to ensure participation of disadvantaged agents. Moreover, for intermediate levels of the disadvantage of the minority, introducing an extra prize increases total equilibrium effort compared to a standard contest. Thus, even a contest designer not interested in affirmative action might establish an extra prize in order to enhance competition. Keywords: Asymmetric contest, equality of opportunity, affirmative action, discrimination, prize structure, exclusion principle. JEL: C72, D72, I38, J78

Analysis of genetic parentage in the tawny owl (Strix aluco) reveals extra-pair paternity is low

We have investigated genetic parentage in a Swiss population of tawny owls (Strix aluco). To this end, we performed genetic analysis for six polymorphic loci of 49 avian microsatellite loci tested for cross-species amplification. We found one extra-pair young out of 137 (0.7%) nestlings in 37 families (2.7%). There was no intra-specific brood parasitism. Our results are in accordance with previous findings for other raptors and owls that genetic monogamy is the rule. Female tawny owls cannot raise offspring without a substantial contribution by their mates. Hence one favoured hypothesis is that high paternal investment in reproduction selects for behaviour that prevents cuckoldry.

Projecte d'implantació d'una almàssera per a una capacitat de 200t d'oli d'oliva verge extra de producció integrada al municipi del Catllar (Tarragona)

L’objecte del projecte és la implantació d’una almàssera per a l’obtenció de 200 t d’oli d’oliva verge extra produït mitjançant producció integrada, ja que aquest mètode és més respectuós amb el medi ambient. En la redacció del projecte, s’han projectat totes les instal·lacions i serveis per al correcte funcionament de l’almàssera, així com tots els documents necessaris per a la seva execució. Finalment, hi ha un estudi econòmic per valorar la viabilitat d’una indústria agroalimentària d’aquestes característiques.