598 resultados para Entrenament (Esport)


Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La actual concepcin de discapacidad intelectual, de acuerdo con la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD), pone de manifiesto que la implementacin de apoyos adecuados mejora el funcionamiento individual de las personas con discapacidad intelectual (DI). Con el fin de valorar las necesidades de apoyo que los nios y adolescentes con DI manifiestan en su vida cotidiana y, a partir de dicho conocimiento facilitar la elaboracin de planes de apoyo individualizados, actualmente un grupo de trabajo internacional liderado por la propia AAIDD, entre los que se encuentra el grupo Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius, est desarrollando la Supports Intensity Scale (SIS) for Children. El objetivo del presente artculo es dar a conocer el proceso de adaptacin transcultural de la SIS for Children al contexto cataln, as como algunos resultados obtenidos en la prueba piloto que se ha llevado a cabo con una muestra de 33 nios y adolescentes de Catalua, los cuales destacan la fiabilidad y validez del instrumento. Finalmente, el trabajo de validacin de la escala actualmente en proceso, permitir a los profesionales planificar y supervisar planes individualizados dirigidos a la promocin de experiencias de inclusin educativa y de integracin a la comunidad.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Lemigraci t a veure amb una mobilitat que, subjacent al desplaament fsic del subjecte que emigra, en realitat es refereix a una redefinici identitria. Qui emigra duu amb ell una herncia cultural que ha daprendre a readaptar al nou territori on sinstallar. Per aix lantropologia de les migracions cada vegada ms centra els seus esforos en dos aspectes: en primer lloc, la globalitzaci que, amb la seva pretensi desborrar les fronteres o de fer-les irrellevants, facilita en gran mesura els desplaaments de milions de persones arreu del mn; en segon lloc, la convicci postmoderna duna erosi profunda de les identitats fortes que presenta limmigrant com un paradigma del que significa avui la flexibilitat identitria.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La escuela es el espacio social por excelencia para educar en el principio de acogida como elemento bsico para la convivencia intercultural, as como en la conciencia crtica para saber detectar y modificar los factores generadores de incomprensin e injusticia. Este artculo narra cmo educar ciudadanos con diferentes identidades culturales, acercndonos a la comprensin cultural y tica del otro, a partir de unos valores comunes para que se favorezca as la cohesin social. Esta solidaridad moral acerca de la pluralidad cultural significa un cambio de percepcin basado en la confianza depositada en las posibilidades de cada ser humano. Por eso se reclama al profesorado de educacin secundaria, a travs de la elaboracin de una gua didctica en valores, una actitud abierta, plural y acogedora, que genere elementos de cohesin social y superacin de prejuicios.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Objectiu. Estudiar la relaci entre els smptomes somtics que presenten els pacients immigrants a les consultes d'atenci primria amb els factors de risc psicosocials que viuen. Els participants sn immigrants magrebins (n=57) i subsaharians (n=57) pacients d'atenci primria. Mtode. Estudi quantitatiu, s'han administrat tres qestionaris; el DPSI (Ritsner, 1995) per estudiar els factors psicosocials del procs migratori, el BSI-versi espanyola (Ruiprez, 2001) i l'SSI (Escobar, 1989) per estudiar el grau de simptomatologia psicopatolgica i concretament el grau de somatitzaci. Resultats. Puntuacions elevades en l'ndex general i l'escala de somatitzaci del BSI. En el DPSI no s'obtenen puntuacions elevades, tampoc en l'SSI. Correlaci significativa entre els resultats del DPSI i de les escales BSI i SSI en el cas dels magrebins. Discussi i conclusions. S'observa un clar mal estat de salut en els dos grups, tot i que els factors de risc psicosocial que comporta la immigraci tenen una repercussi ms clara a nivell de malestar psicolgic i somtic en els pacients magrebins. En tota la mostra s'aprecia un empitjorament de l'estat de salut desprs d'haver immigrat. Els subsaharians perceben ms els factors de risc, per tenen millor salut i millor adaptaci.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La recuperacin arquitectnica de la mayora de los barrios judos medievales de Catalua, se han realizado con el propsito de ampliar el abanico de ofertas tursticas de sus ciudades, y as captar un nuevo tipo de turismo interesado en ellos. Esta investigacin pretende responder una cuestin fundamental: hay algo de esta recuperacin que toque o cuestione el relato identitario de los catalanes? El presente trabajo incluye los primeros resultados de nuestra investigacin. La revisin bibliogrfica y documental, la recuperacin de testimonios orales ya publicados y una primera entrevista realizada a la Directora del Museu dHistoria dels Jueus i de lInstitut dEstudis Nahmnides, nos permite afirmar que el impacto que el proyecto de recuperacin de los barrios judos de Catalua ha tenido en la poblacin, en tan slo una dcada, no es poco. Y que el inters mostrado inicialmente por los catalanes, da cuenta de la inquietud de la poblacin por descubrir qu parte de su pasado est enterrado entre los muros de su ciudad medieval.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La relacin entre el trabajo y la salud puede abordarse desde distintas perspectivas. El abordaje de los riesgos a los cuales los trabajadores estn expuestos, en psicologa, tiene su origen en lo que se conoce como riesgos emergentes, haciendo referencia a aquellos resultantes de la organizacin del trabajo. Estos se manifiestan a travs de problemas como el absentismo, defectos de calidad, estrs, ansiedad, etc. y en ocasiones en trastornos msculo-esquelticos, que somatiza el trabajador. As pues para conseguir el bienestar del trabajador, es necesario tener en cuenta la percepcin que ste tiene de las condiciones psicosociales de su trabajo. Partiendo del estudio de un puesto de trabajo, desde un punto de vista ergonmico y psicosocial, y teniendo en cuenta la sintomatologa del trabajador, se pretende llegar a conclusiones que determinen y definan tareas que llevadas a la prctica resulten ms saludables. Desde una perspectiva ms amplia, que la mera evaluacin de un puesto de trabajo, se pretende establecer relacin entre el desarrollo de alteraciones msculo-esquelticas y una serie de factores relacionados con las condiciones de trabajo. En conclusin, mediante este estudio, podemos afirmar que no slo las exigencias ergonmicas correlacionan con trastornos msculo-esquelticos, o los factores psicosociales con la percepcin de estrs, los factores personales as como los laborales de carcter psicosocial y organizacional, pueden tener relacin directa sobre la intensificacin de la sintomatologa por trastornos msculo-esquelticos.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Las Redes Sociales Online (RSO) son cada da ms populares. Las ltimas investigaciones destacan su relevancia en el proceso de construccin de la identidad de gnero, ya que se encuentran los estereotipos de gnero clsicos y modulan el bienestar psicolgico de los usuarios. Debido a la carencia de estudios espaoles, el objetivo de la presente investigacin fue conocer los perfiles de los jvenes en la red social Facebook en trminos de estereotipos de gnero, de personalidad y para comprender qu relacin tiene una determinada presentacin con el bienestar psicolgico. Participaron en el estudio 112 jvenes con una media de 23 aos. Los instrumentos utilizados fueron la adaptacin espaola del test TIPI (Oberst, Renau, Gosling & Rusiol, manuscrito no publicado), la escala Redsocs y la Escala de Bienestar Psicolgico de Ryff (Daz & et al., 2006). Los resultados indicaron que las chicas estaban ms implicadas en las RSO que los chicos, y que en ellas quieren generar un perfil andrgino, ya que para su bienestar psicolgico valoran positivamente poseer tanto caractersticas femeninas como masculinas. Se concluye que la lucha para combatir los estereotipos de gnero se libra en un entorno offline o face to face, ya que las RSO ayudan a controlar estas diferencias.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El notable augment de la longevitat en la nostra societat s una bona notcia: vivim ms i possiblement millor. Per a la vegada planteja nous reptes, tamb tics. s en aquesta rbita que presentem aquestes reflexions que pretenen aportar una visi en termes de coresponsabilitat. El marc conceptual de partena s el que anomenem La quadratura circumscrita de ltica aplicada (Nello 2001): la necessria articulaci de les responsabilitats que pertoquen a totes les parts implicades en un determinat fenomen social, en el nostre cas latenci a la gent gran, sense que aquestes restin delegades exclusivament als professionals. Aix, caldr incorporar tamb les responsabilitats dels familiars de la gent gran i de les persones cuidadores que sovint els ajuden, sense excloure, en la mesura del possible, la responsabilitat de la mateixa persona gran. Afegir les responsabilitats de les institucions sanitries o socials que embolcallen latenci a la gent gran. Considerar les responsabilitats que recauen en diversos estaments poltics, legislatius o executius. Sense menystenir la responsabilitat del gruix de la societat que, com a organisme viu i articulat del conjunt de la ciutadania, marca el llist tic de lexpectativa davant dun fenomen com s el de la gent gran i del seu abordatge responsable.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Lenvelliment s un procs personal, multidimensional i de canvi constant que t lloc al llarg de tota la nostra vida. Amb independncia de lexistncia de malaltia, amb ledat el nostre organisme experimenta canvis en els diferents sistemes, que suposen el seu deteriorament. Ladquisici dun estil de vida saludable, s determinant per mantenir un envelliment ptim. Lactivitat fsica esdev un instrument til per minimitzar els efectes de la progressiva prdua de funcionalitat, fins i tot en persones de ms edat i ms frgils. Per aquest motiu, en les persones grans es recomana participar en programes dactivitat fsica, i la seva prctica. Per al disseny i desenvolupament daquestes prctiques cal tenir en compte lestat biolgic de la gent gran, les recomanacions de prescripci d'exercici fsic, les barreres i factors dxit de les intervencions en aquest collectiu. A Catalunya, les prctiques fsiques i esportives vinculades a les persones grans han experimentat una rpida evoluci durant els darrers anys, convertint-se en un important instrument a considerar entre els professionals encarregats de les poltiques de salut. Dia a dia augmenta la conscincia entre aquest collectiu de la importncia que t la prctica dactivitat fsica en la prevenci de malalties crniques i laugment de lesperana de vida.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Fundamentos. La Calidad de Vida Relacionada con la Salud (CVRS) es una forma de medir la salud aplicable en decisiones sanitarias o econmicas. Se analizan los participantes en Programas de Ejercicio Fsico Comunitario para Personas Mayores (PEFCPM) y se comparan con los de programas de Estimulacin para Frgiles (EF), Caminatas, Petanca y Actividades Acuticas (AA). Mtodos. Se utiliza un muestreo intencional, de 2.268 usuarios de 60 o ms aos (media: 70,78 y DS: 6,16), realizado entre 2004 y 2008. Se analiza la CVRS, el Stock Capital Salud (SCS) y la medicacin consumida (CM). La CVRS se obtiene mediante la Escala de Valoracin Analgica (EVA) y el Sistema Descriptivo (SD) de 5 dimensiones del EuroQol. Para el SCS se multiplican las preferencias derivadas de las puntuaciones del SD por la Esperanza de Vida (EV) y por 34.858,70 . El CM se calcula adaptando la Encuesta de Salud de Catalua. Valores de la CVRS relacionados con la EVA, CM y SCS, se han analizado con metodologa paramtrica. Para las dimensiones del SD, se han comparado los porcentajes de problemas. Resultados. Los usuarios de los PEFCPM obtienen una CVRS global de 70,74, un CM de 3,38 unidades y un SCS de 505.357,36 /AVAC, que son resultados relativamente bajos respecto el resto de subgrupos. Conclusiones. Se obtienen perfiles de usuarios diferenciados segn las caractersticas de su salud, lo que debemos tener en cuenta para promocionar el ejercicio fsico. Aunque los hombres reflejan una valoracin superior de su salud, su SCS es inferior a las mujeres practicantes. Esta tendencia es inversa a la de hombres y mujeres sedentarios.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La prdua auditiva s una de les condicions de salut crniques ms comuns en els adults grans, amb importants implicacions per a la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Interfereix en la comunicaci i dificulta les relacions amb els altres, la qual cosa pot generar un cert desajustament social i emocional, afectant la seva qualitat de vida i la participaci en activitats comunitries. Tot i aix, no sempre sol estar diagnosticada durant les primeres manifestacions i la seva rehabilitaci sol encara considerar-se poc freqent. En el present article, saporten evidncies cientfiques sobre limpacte negatiu de la presbiacsia tant en lesfera comunicativa com en lmbit cognitiu de les persones grans. Finalment, saborda la necessitat denfocar la seva rehabilitaci des duna perspectiva interdisciplinria, atorgant a lacompanyament psicolgic de la persona afectada i a la rehabilitaci logopdia tanta o ms importncia que ls dunes prtesis auditives perfectament adaptades a les necessitats del pacient.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La mort de la parella s un dels estressors ms importants que afronten les persones en la vellesa. Tot i ser previsible, trenca amb un lligam de mtua interdependncia i sesdev en un moment del cicle vital on conflueixen altres moltes prdues (fsiques, socials, econmiques...). Com afronten les persones grans aquest esdeveniment? Quins factors contribueixen a levoluci del dol? Aquest treball te per objectiu aprofundir en la significaci i lafrontament i de la prdua de la parella entre els adults grans. En primer lloc, revisarem les caracterstiques especials en qu semmarca el dol en la vellesa, caracterstiques que inclouen tant factors de risc (prdua de relaci de mtua interdependncia) com de protecci (previsibilitat i experincia vital, entre daltres). En un segon apartat, veurem les principals conseqncies biopsicosocials que es deriven de la prdua del cnjuge per a la persona gran i que afecten aspectes com la soledat, els canvis en els cercles de relacions socials, ladaptaci a una nova identitat i a unes noves circumstncies econmiques. Apuntarem algunes de les limitacions destudis previs sobre el dol abans dexplicar cinc patrons tpics de resposta psicolgica davant la prdua del cnjuge en la tercera i quarta edats. Finalment, repassarem alguns dels factors que incideixen en lajustament al dol per a considerar, en darrer lloc, les diferncies de gnere observables en aquest procs.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Sn moltes les investigacions que han aprofundit en lestudi de lesquizofrnia i algunes aporten resultats de persones que estan a la tercera edat. Lobjectiu principal daquest estudi s descriure alguns aspectes mdics i de gesti de casos en poblaci gran afectada de trastorn mental. Un segon objectiu s observar si hi ha un major risc cardiovascular en edat avanada en comparaci amb persones de menor edat. Es tracta dun estudi descriptiu i transversal amb una mostra de 220 subjectes afectats de trastorn mental sever, 33 dels quals sobrepassen els 60 anys. Es van utilitzar els registres sobre les dades mdiques, clniques i de funcionament social durant lany 2011. Entre els resultats principals sha trobat una bona adherncia al tractament i al seguiment(95,3%-90% respectivament) una bona participaci familiar en el tractament(90%), nivells ms elevats de dislipmies(colesterol 70,6%; triglicrids 64,3%), menor nombre de fumadors(28%). Les valoracions psicopatolgiques no mostren significaci estadstica respecte al grup ms jove (p=.468) ni en reingressos ni urgncies(p=.181;.420 respectivament). Les dades que es presenten en aquest estudi fan mfasi en la necessitat de tenir cura dels malalts mentals tamb a la tercera edat, on la fragilitat fsica i psicosocial saccentua a nivell de comorbilitat amb altres malalties mdiques.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Els criteris per al diagnstic clnic de la malaltia dAlzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimers Disease and Related Disorders Association (ADRDA). Daplicaci continuada fins a lactualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos mbits sha abogat per una revisi profunda dels mateixos. Tres grups dexperts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimers Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en lmbit de la investigaci clnica. Dues diferncies remarcables sinclouen en aquests nous criteris: la incorporaci de biomarcadors i la formalitzaci de diferents estadis de la malaltia dAlzheimer. Daquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu sincorpora al procs diagnstic com un estadi ms de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisi i, de moment sols son aplicables en lmbit de recerca per tal darribar a un consens definitiu que permeti la modificaci definitiva dels criteris clnics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenos en la investigaci referents a la malaltia dAlzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal demmarcar els nous criteris de recerca.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La millora en la qualitat de vida ha afavorit considerablement l'augment de la longevitat de les persones amb discapacitat intellectual i amb sndrome de Down (SD) en particular i, per aquesta ra, s important descriure les caracterstiques que presenta el seu procs d'envelliment. Per tant, s molt important aconseguir una major precisi en la detecci inicial dels canvis cognitius i emocionals, per tal de dur a terme una bona prevenci i/o intervenci ajustada a les necessitats de cada persona. s per tant, fonamental una bona prevenci i detecci de linici del deteriorament per aix, millorar la intervenci en la seva qualitat de vida durant el procs denvelliment. En aquest sentit i degut a qu hi ha encara pocs estudis sobre el deteriorament cognitiu en lenvelliment de les persones amb SD, cal fomentar la realitzaci destudis que permetin un millor coneixement del seu procs denvelliment. Per aquest motiu, sha iniciat un estudi multicntric amb diferents institucions que treballen amb persones amb SD, amb la finalitat de determinar si existeix un patr de deteriorament i levoluci dels canvis cognitius i emocionals en el procs denvelliment en les persones amb SD.