Operation Restore Trust of Iowa Fact Sheet,

A document produced by Department of Elder of Affairs about resoruces for elderly people.

Contributory factors for the functional independence of oldest old

OBJECTIVE To investigate the socioeconomic and clinical factors that contribute to the functional independence of the oldest old of a community. METHOD Cross-sectional quantitative study whose sample consisted of 214 elderly people registered in Basic Health Units. Data were collected through structured interviews and application of the Functional Independence Measure. We used descriptive statistics, and for association of the variables we used the Student t-test, ANOVA and Tukey's test for multiple comparisons. RESULTS The significant variables that contributed to the functional independence were remaining economically active, practicing physical and leisure activities, having a social life, eating fruits, vegetables and meat. The orientation to conduct these practices reduces the demand for care and help needed in everyday activities. CONCLUSION Maintaining independence is primordial to delay disability and presents itself as an excellent field of work for nursing.

Estudi sobre el perfil de persones grans amb dependència del servei d'ajuda a domicili del Consell Comarcal d'Osona i el tipus de suport formal i informal

The aim of this study is to determine the profile of dependent elderly people users of the home care services (SAD) of the regional council in Osona (Consell Comarcal d´Osona) , and the characteristics of formal and informal types of support they use. Methodology. An observational study of a transversal format has been carried out, with retrospective and descriptive purposes. The target population is 63 people (26 men and 37 women) included in the program of the regional SAD They have a recognized dependence grade approved by the law 39 /2006, December 14th , promoting the individual autonomy and care of elderly people in a dependent situation. The data were collected by social workers of basic social services, first with a home visit and followed by handed out questionnaires, specifically designed for this study, in order to obtain information on socio-demographic characteristics, and the type of support formal and informal. The obtained results on the SAD users are women in a 58.7% and a 41.3 % are men. The 84% of the total sampling are 80 years old and more, being the average age of 85.2 years old. 45% of them are married, 41% are widows and widowers and 14% are single. 54% are rated with severe dependence (grade II), 42.8% with high dependence (grade III). 86% live accompanied. 100% have an informal caregiver and a 95% of the times, the caregiver is a relative who in 73% of the cases the dedication time is permanent. The coverage of the SAD has an average of 4.27 hours per week and per user. The formal services most used are the technical (62%), also the assessment of an occupational therapist at home (57%) and the telecare service in a (56%). Conclusions. The SAD is used primarily for women in an advanced age and severe dependence. The informal assistance structures have an informal caregiver, being a member of the family mostly, living with the dependent, and mainly in a permanent dedication basis. The SAD has a varied intensity in each case. The formal support services complementary to the SAD, are largely used in all cases.

Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p&0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.

Papillome hyperkératosique de la paupière. A propos d'une observation anatomo-clinique [Hyperkeratosis papilloma of the eyelid. An anatomic clinical case].

A clinicopathologic case of an 80-year-old male patient with a single cutaneous tumor on the upper part of the left eyelid is reported. It was a grayish and pigmented mass covered with a thick keratin layer, well circumscribed, and exophytic. After surgical removal, histopathology showed that the tumor had a papillomatous pattern and was growing under a thick layer of hyperkeratosis. It was a typical squamous cell papilloma. This tumor belongs to the benign eyelid tumor group and can be found on the eyelids of elderly people.

Prevalence of patients' difficulties in swallowing solid oral dosage forms

Introduction Swallowing difficulties, or dysphagia, can occur in anyage group, although it is most common among elderly people. It canaffect patients' ability to take solid oral dosage forms, thus compromisingmedication adherence. Although literature is poor, availabledata show that prevalence in the general population ranges from 25 to60%. Prevalence in community pharmacies needs to be explored.Materials & Methods Community pharmacies were recruited from arandom selection in three Swiss states: Basel-Stadt (BS), Basel-Landschaft (BL) and Lausanne (LA). Patients' ability to swallowsolid oral medications was enquired with a semi-structured interview;the interviewer spent 4 h in each included pharmacy. Each consecutivepatient (18 years and older) entering the pharmacy with aprescription for at least 3 different solid oral forms was enrolled.Study was approved by the Lausanne ethics committee.Results Sixty pharmacies took part in the study (20 in BS, 10 in BL,30 in LA) between March and May 2010. Patient inclusion rate was77.8% (410/527). Prevalence of swallowing disorders was 22.4% (92/410). Patients with swallowing disorders were older (mean age: 67.5± 16 years vs. 63.0 ± 14 years, range 19-96; p = 0.03) and moreoften women (69.6% vs. 59.1%; Chi2 = 3.3, p = 0.04) than patientswithout swallowing disorders. They had on average 4.6 ± 2.7 drugswith a mean number of 5.5 ± 3.3 tablets or capsules to take daily,which didn't differ from the number of drugs taken by patientswithout swallowing difficulties (4.9 ± 2.5 drugs and 5.9 ± 3.5 tablets;n.s.). The difficulty was mainly related to the big size (63%) orthe quality of pill coating (rough, sticky, 14%). Twenty-one patients(37.5%) stated that their swallowing disorders resulted in nonadherence, rated as rarely (12 patients), sometimes (6 patients), veryoften (1 patient) or always (2 patients). According to patients, nopharmacist and only 2 physicians enquired about patients' swallowingissue.Discussion & Conclusion Swallowing difficulties are frequent amongpatients in community pharmacies in Switzerland with an estimatedprevalence of 22%. The problem resulted in non adherence or partialadherence in at least 35% of these patients. However, pharmacists andphysicians did not routinely inquire about the disorder. Guidelinesshould be developed for promoting systematic approaches of patientsin community pharmacies.

Prise en charge des sténoses carotidiennes [Management of the carotid artery stenosis].

In the western world, the carotid-artery stenosis is one of the major causes of ischemic stroke in elderly people. The principal therapeutic indication is a symptomatic stenosis > 50% in the first two weeks and the surgical approach has shown the best results. Despite inferior results to carotid endarterectomy in terms of post-operative rate of stroke and/or death, except for young patients, carotid stenting remains the best choice in patients at high surgical risk. The best medical treatment, consisting in correction of cardiovascular risk factors, statin therapy and anti-aggregation led to a drastic reduction in the annual rate of stroke associated to carotid stenosis and thus limited the surgical intervention in asymptomatic patient to men with a life expectancy of at least 5 years and a stenosis > 70%.

Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadors informals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditat psicològica

Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadorsinformals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditatpsicològicaAntecedentsL’envelliment de la població està relacionat amb l’augment de la prevalença dedemències tals com la malaltia d’Alzheimer. El caràcter progressiu, incapacitanti irreversible de la malaltia d’Alzheimer comporta dependència i demanda,obligant l’aparició d’un cuidador informal per cobrir les necessitats del malalt.Amb l’evolució de la malaltia, augmenta l’exigència de les cures i el cuidador esveu en risc de patir alteracions a qualsevol nivell, principalment a nivellpsicològic.Objectius1. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals depersones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons latipologia de les intervencions i els seus components.2. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals depersones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons lescaracterístiques sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep lescures, el tipus de càrrega i els instruments de mesura.Material i mètodesEs va realitzar una revisió bibliogràfica en les bases de dades: MEDLINEPubMed, CSIC-IME, CUIDEN i Biblioteca Cochrane Plus sobre lesintervencions dirigides a cuidadors informals de demència o Alzheimerd’estudis publicats entre el gener de 2002 i febrer de 2013. Els criteris d’inclusióvan ser: cuidadors informals que convisquessin amb la persona a qui donen lescures i sense remuneració econòmica, persones amb demència o Alzheimer noinstitucionalitzades, intervencions comparades entre un grup experimental i ungrup control, prioritat per revisions sistemàtiques i metanàlisis. La mostra finalla van composar 7 estudis.ResultatsLes diferents intervencions analitzades van mostrar dades estadísticamentsignificatives tot i produir efectes discrets en les diferents variables demorbiditat psicològica. Les intervencions psicoeducatives i les intervencionsdirigides als pacients van resultar efectives en la millora de la sensació debenestar i la simptomatologia del malalt. Les intervencions psicològiques vanincidir en la sobrecàrrega i la depressió. Les intervencions de suport vanproduir un augment dels coneixements, habilitats i de la xarxa social delcuidador. El dia de descans va disminuir l’estrès, l’ansietat i la càrrega objectivaperò els efectes van ser a curt termini. Les intervencions múltiplesestructurades van mostrar una disminució del risc d’institucionalització. Lesintervencions centrades en la resolució de problemes, superiors a 6 sessions oaquelles que havien realitzat seguiment, van mostrar efectes a llarg termini finsals 12 mesos. Altres intervencions pràctiques com les realitzades al domicili oamb tecnologia, no van mostrar suficient evidència científica. El sexe i l’edat delcuidador així com la relació de parentesc amb el malalt van mostrar diferènciesen els efectes de les intervencions.ConclusionsLes intervencions s’han de planificar en funció de les necessitats del cuidadorja que no hi ha cap intervenció que incideixi en totes les variables de morbiditatpsicològica. La variabilitat de tipologia i composició de les intervencions, lesdiferències sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep les cures i lescaracterístiques dels estudis influeixen en l’heterogeneïtat de resultats de larevisió. Aquests fets limiten la contundència de resultats pel que cal seguirinvestigant

Estudi sobre l'envelliment actiu a Portbou

Aquest treball es centra en fer una recerca de les diferents entitats i associacions del poble de Portbou (Alt Empordà) on participen les persones grans de manera activa, per tal de conèixer les diferents accions de participació social de la gent gran i els recursos que hi ha al poble per aquestes persones. La recerca també pretén conèixer les vivències d'algunes persones grans, que participen de manera directa en aquestes entitats i associacions, per saber quins beneficis els aporta mantenir-se actives. La principal aportació d’aquest treball és la visió global, actual i contrastada que proporciona sobre les accions de promoció de l’envelliment actiu i la qualitat de vida del les persones grans del municipi de Portbou. Visió construïda a partir de la triangulació entre diverses fonts d’informació i les opinions de les persones directament implicades.

Ikääntyvät 1990-luvun Virossa: selviytyminen työssä ja elämässä

Summary: Elderly people in Estonia in the 1990s: works and coping

Yksinäisyys iäkkäiden ihmisten kirjoituksissa

Summary: Loneliness in the texts of elderly people

Causes of health expenditure growth : the predominance of changes in medical practices over population ageing

The increase in total health care expenditures in France can be explained by three distinct factors : the purely demographic effect (namely, the increase in the proportion of elderly people, given that health expenditure is an increasing function of age) ; the changes in morbidity at a given age ; the changes in practices, for a given age and morbidity level (e.g technological progress). The aim of this paper is basically to disentangle, evaluate and interpret the respective effects of these three factors. [Extrait introduction p. 3]

Impact des maladies rhumatismales sur la population âgée en Suisse et sa consommation de soins

Les maladies rhumatismales sont fréquemment observées chez les personnes âgées et ont un impact considérable sur la qualité de vie des personnes en souffrant. Peu d'études suisses sur la situation épidémiologique et sur l'impact de ce type de maladies sur la consommation des services de santé existent. Cette thèse a pour but d'étudier les connaissances actuelles à partir de la littérature suisse et étrangère et d'établir un bilan en Suisse au moyen d'une enquête de population effectuée en 1997. Une revue systématique de littérature a été effectuée. En dépit d'une grande variété des approches méthodologiques rendant délicates les comparaisons géographiques et temporelles, la prévalence des maladies rhumatismales chez les personnes de 65 ans et plus semble être homogène entre pays et stable temporellement. particulièrement dès 1980. Celle-ci est élevée et augmente rapidement avec le très grand âge. De plus, les femmes sont plus fréquemment atteintes que les hommes. Notre revue montre que le recours aux soins ambulatoires (médecins, chiropraticiens, traitements ambulatoires des hôpitaux) lié aux maladies rhumatismales est important. L'impact de ces maladies sur les hospitalisations est, par contre, moins clairement établi. Les nouvelles générations de personnes en souffrant semblent avoir plus recours aux services de santé que les précédentes. Ces maladies sont aussi à l'origine d'une forte consommation d'anti-inflammatoires non-stéroïdiens avec comme conséquence une multitude de complications. En dépit de son efficacité et de son utilité, le recours à l'arthroplastie est sous- utilisé. Notre analyse se base sur une enquête réalisée auprès d'un échantillon représentatif des individus âgés de 15 ans et plus résidant de manière permanente en Suisse en 1997 : la prévalence des maladies rhumatismales en Suisse s'élève à 41 % chez les personnes âgées de 65 ans et plus, dont 48 % chez les femmes et 31 % chez les hommes. Ces prévalences sont inférieures à celles relevées dans la littérature probablement en raison de notre définition relativement restrictive des maladies rhumatismales. Ces dernières augmentent de 50 % le nombre attendu de consultations chez un médecin ou un chiropraticien et de 30 % le nombre attendu d'hospitalisations. Les personnes souffrantes ont. en outre, une probabilité de recours aux services de Soins à domicile 1,7 fois plus élevé que les autres. Aucun impact sur le nombre de traitements ambulatoires en milieu hospitalier n'a été trouvé. Nos résultats sont comparables à ceux relevés dans la littérature internationale et suisse, sauf pour les traitements ambulatoires des hôpitaux. En 1990, sur les 983'400 personnes de 65 ans et plus (recensement fédéral de la population de 1990), 403'200 personnes souffraient de maladies rhumatismales. Quelque 5'334'900 consultations chez un médecin ou un chiropraticien, 4'959'300 consultations chez un médecin et 216'800 hospitalisations étaient imputables aux personnes de 65 ans et plus toutes causes de consultations confondues, dont 1'008'000 consultations chez un médecin/chiropraticien, 927'300 chez un médecin et 98'500 hospitalisations imputables aux maladies rhumatismales. Selon ie scénario (( tendance )) des projections démographiques publiées par l'Office Fédéral de la Statistique. d'ici 2040, le nombre de personnes souffrant de maladies rhumatismales en Suisse risque d'augmenter de 80 % (en supposant que la prévalence reste stable), affectant 726'500 sur 1'772'000 personnes de 65 ans et plus. Cette augmentation est la conséquence de l'accroissement prévu de la population de 65 ans et plus dans la population générale. Le nombre global de consultatiordhospitalisations risque d'augmenter dans les mêmes proportions si le recours aux services de santé reste stable. En effet. en 2040, quelque 9'613'100 consultations chez un médecinichiropraticien, 8'936'200 consultations chez un médecin et 390'700 hospitalisations pourraient être imputables aux personnes de 65 ans et plus. dont 1'8 16'300 consultations chez un médecin/chiropraticien, 1'67 1'000 consultations chez un médecin et 1 90'600 hospitalisations en raison de maladies rhumatismales. Une légère diminution du nombre de personnes atteintes de maladies rhumatismales. ainsi que du recours aux services de santé engendré par ces maladies. est attendue dès 3040. Le nombre de personnes souffrant de maladies rhumatismales et le nombre de consultations/ hospitalisations associées risquant d'augmenter de façon considérable, il est nécessaire de freiner cette progression. Des mesures préventives primaires, secondaires ou tertiaires peuvent diminuer la prévalence des maladies rhumatismales et l'impact de celles-ci sur la consommation des services de santé.<br/><br/>Rheumatic diseases are frequently observed in elderly people and have an important impact on tlieir life qurlity. There are fe1.v Swiss stuciies on the epiciemio!ogica! situttien and on the impact of such diseases on the use of health services. This thesis aims at studying the current knowledge based on Swiss and international literature and at establishing the situation in Switzerland from a population survey conducted in 1997. A systeinatic literature review lias been carried out. Despite a large range of methods making a comparisoii diffcult, the prevalence of rheumatic diseases seems to be homogeneous in different countries and stable. especially since 1980. It is high and increases rapidly with age. Furthermore, \niorneil suffer more frequently thaii men. Our review shows that the use of ambulatory care linked to rheumatic diseases is important. On the contrary, the impact of such diseases on hospitalization is less clearly established. New generations seem to consult more. Rheumatic diseases are also at the origin of a strong consumptioii of non-steroidal anti- inflammatory drugs \vitIl potential severe consequences. Despite its effectiveness and efficiency, arthroplasty is underused. Our analysis is based 011 a survey of Swiss permanent residents aged 15 or more in 1997. Based on Our analysis, the prevalence of rheumatic diseases in Switzerland is 41 % for elderly people (48 96 for women and 31 % for men). Theses prevalences are smaller than those found in the literature because of our relatively strict definition of rheumatic diseases. The latter diseases increase of about 50 o/o the expected number of consultations (chiropractor included or not) and of about 30 960 the expected number of hospitalizations. The affected persons have a probability of home care use 1.7 times higlier than the others. No impact on the number of outpatient care provided by hospitals has been found. Our results are comparable to those found in the international and Swiss literature, except for hospital outpatient care. In 1990, of 983,400 perçons aged 65 and older, 403,200 persons suffered from rheumatic diseases. 5,334,900 consultations by a physician or a chiropractor, 4,959,300 consultations by a physician and 2 16,800 hospitalizations were attributed to the elderly whatever, the reason of consultation, of which 1,008,000 consultations by a physicianlchiropractor, 927,300 by a physician, and 98,500 hospitalizations are due to rheumatic diseases. According to the "tendance" scenario of demographic projections published by the Swiss Federal Office of Statistics, until 2040 the number of persons suffering from rheumatic diseases will increase of 80 % if the prevalence stays stable, affecting 736,500 of 1,772,000 perçons of 65 and older. This increase is due to the increase of the percentage of persons 65 and older in the population. The global number of consultationshospitalizations will increase similarly if the use of health services stays stable. In 2040, 9,613,l 00 consultations by a physiciaidchiropractor, 8,936,200 Consultations by a physician and 390,700 hospitalizations could be attributed to the persons aged 65 and older, of which 1,816,300 consultations by a physician, 1,671,000 consultations by a physician/chiropractor and 109,600 hospitalizations will be due to the rheumatic diseases. However a small decrease of the number of affected perçons and of the subsequent use of health services is expected after 2040. The number of affected elderly people and the volume of conçultations/hospitalizations are expected to increase and it ir necessx-y to slow down this progression. Preventive interventions, primary, secondary or tertiary, can decrease the prevalence of rheumatic diseases and the impaci on the consumption of health services.

Turvallista liikkumista tukevat sisäkengät ikäihmisille vanhuskeskusympäristöön

Tutkimuksen tarkoituksena oli selvittää, minkälaisia sisäkenkiä ikäihmiset käyttävät vanhustenkeskuksessa ja arvioida, millä tavalla he kävelevät. Tutkimus toteutettiin Helsingissä Kustaankartanon vanhustenkeskuksen F1-osastolla maalis-huhtikuussa 2007 osana IKU-pojektia. Tutkimukseen osallistui seitsemän 70 - 94-vuotiasta, itsenäisesti ja ilman apuvälineitä liikkuvaa naisasukasta. Viisi tutkittavista käytti Pirka-sisäkenkiä, yksi sandaaleja ja yksi tohveleita. Tutkimusstrategia oli kvantitatiivis-kvalitatiivinen ja tietoa kerättiin havainnointi- ja arviointilomakkeilla sekä videotallentein. Tulokset esitettiin frekvensseinä ja prosenttiosuuksina sekä kävelyn arviointi laadullisena kuvauksena. Lähes kaikilla asukkailla oli ehjä ja terve iho. Melkein kaikilla tutkituista todettiin vaivaisenluu ja levinnyt päkiä. Vasaravarpaita ja kynsimuutoksia havaittiin alle puolella. Ikäihmisten kengistä suurin osa oli pituudeltaan sopivia, eikä kantakapissa ollut muutoksia. Kahdella oli venymisjälkiä kengän kärkiosassa. Kävelyssä oli havaittavissa normaaleja ikääntymiseen liittyviä muutoksia, jotka olivat yksilöllisiä. Osalla asukkaista varvastyöntö oli heikentynyt ja nilkan liikelaajuus koukistussuuntaan oli pienentynyt sekä osalla kävely oli matalaa ja laahaavaa. Osalla ikäihmisistä kengät olivat huonosti kiinnitetty. Kantapään ja kengän kantaosan väliin jäi 1 - 2 cm:n rako, jolloin kengät ei tue jalkaterän toimintoja ja kaatumisriski lisääntyy. Tulosten mukaan ikäihmiset näyttäisivät tarvitsevan ohjausta oikeanlaisten sisäkenkien valinnassa. Kenkien valinnassa keskeistä on huomioida yksilölliset tarpeet, jotta jokainen ikäihminen saa kävellä omille jalkaterille sopivilla kengillä. Pirka-kenkiä olisi hyvä kehittää ikäihmisten tarpeiden mukaisesti. Jalkaterapeutit ja jalkojenhoitajat voivat hyödyntää tutkimustuloksia antaessa ohjeita sisäkenkien valinnassa. Koska osalla asukkaista on jalkaterän etuosan virheasentoja, jotka vaativat leveämmän lestin sekä kärjen muodon naisten malliin, Pirka-kengässä voisi olla naisten koossa kahta erimallista kärkiosaa sekä leveyttä.