Avaluació de variables estàtiques i dinàmiques predictives del risc de reincidència en delinqüents sexuals: estudi d’una mostra dels interns de les presons de Catalunya

Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidència d’un grup de 315 delinqüents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total d’interns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigació té dues parts. Una primera quantitativa on s’analitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, l’incompliment de les mesures de supervisió a la comunitat, la conflictivitat a la presó, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un període de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos s’ha enregistrat la reincidència en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidència general. A la segona part, qualitativa, s’han fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqüents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si bé les variables més comunes a la investigació sobre delinqüència general han mostrat relació amb la reincidència general, només tres variables de la carrera delictiva han mostrat relació amb la reincidència sexual. L’estudi qualitatiu ha permès obtenir informació sobre la influència de les variables dinàmiques més importants. A partir de l’anàlisi del procés del delicte es configuren tres perfils de delinqüents sexuals que ja s’havien trobat a altres investigacions. A partir de la informació obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.

Avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere

Des de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat es va rebre l’encàrrec de fer un estudi, conjuntament amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, sobre l’avaluació de programes formatius aplicats des de l’execució penal a la comunitat en delictes de violència de gènere. Es volia conèixer el perfil més comú d’infractors que arriben als programes formatius de violència de gènere que es duen a terme en l’àmbit comunitari. També es volia avaluar aquests infractors, abans de l’aplicació dels programes formatius, en relació amb els factors de risc i protecció que des de la teoria i des d’altres estudis s’han associat amb aquests tipus de delictes. Es volia conèixer quins aspectes es treballen a través dels continguts dels programes formatius de violència de gènere i la seva relació amb els factors de risc teòrics i detectar si hi havia diferències significatives entre programes de les diferents entitats col•laboradores. Finalment es volia avaluar l’efectivitat dels programes formatius a dos nivells: observar l’assoliment dels mateixos objectius d’aprenentatge/canvi que planteja el programa i conèixer la taxa de reincidència dels subjectes, en el mateix tipus de delicte, un cop han dut a terme el programa formatiu i contrastar-la amb el d’un grup control de característiques similars. Aquest darrer punt formarà part d’una recerca posterior.

Eficàcia predictiva de l’HCR-20 i del PCL:SV en contexts institucionals

L’estudi es dirigeix a avaluar la capacitat predictiva sobre la violència dels instruments de judici clínic estructurat, amb una metodologia que aporti resultats comparables a estudis de l’àmbit internacional. La investigació es va portar a terme en un hospital civil de salut mental i la mostra està composta per 114 pacients de les unitats de crònics i subaguts. A l’avaluació inicial, l’HCR-20, el PCL:SV i el Protocol 7 van ser els instruments utilitzats per a la recollida d’informació de les variables predictors. La variable depenent o resultat va ser registrada prospectivament per part de l’equip d’infermeria amb un instrument observacional de fàcil ús, el MOAS. Mitjançant índexs de correlació, càlcul de riscos relatius, i anàlisis de regressió logística i corbes ROC va ser possible conèixer que l’HCR-20 i el PCL-SV són mesures vàlides per a la predicció de la violència intrahospitalària en el curt i mig termini en una mostra espanyola de persones amb malaltia mental severa. L’HCR-20 i particularment els ítems clínics van ser els millors predictors de la violència física envers a persones i objectes. Tant la puntuació numèrica de l’HCR-20 com el judici clínic estructurat van demostrar una precisió predictiva alta i comparable a l'obtinguda amb la versió original de l'instrument. El PCL:SV va arribar una precisió predictiva moderada que va anar disminuint al llarg del seguiment. Altres factors de risc com les agressions o la ira prèvies a l’avaluació també van augmentar significativament el risc de violència durant l’any de seguiment.

Estudi de les variables presents en els penats per delictes de conducció sota els afectes de l’alcohol: (contra la seguretat viària)

S’han estudiat els interns per delictes contra la seguretat viària de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles característiques diferencials respecte dels altres interns i de la població general. Especialment s’ha estudiat si són persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o bé són socialment i psicopatològicament normatives però han patit un cúmul de circumstàncies fortuïtes relacionades amb la conducció i l’alcohol que els ha dut a la presó. Els principals resultats són: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum d’alcohol. Aquest és un percentatge prou alt que indica la influència de l’alcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els àmbits sanitari i social i que desmitifica la imatge “socialitzadora” de l’alcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador d’alcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viària cal un patró estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum d’alcohol, com és l’alcoholisme. És improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb l’abundància dels diagnòstics d’alcoholisme, l’elevada comorbiditat psiquiàtrica dels malalts alcohòlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cànnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos símptomes psicològics conjunturals relacionats amb l’internament, però alhora una elevada ocultació, o manca de consciència de la patologia crònica, prèvia a l’internament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que és una població aparentment normalitzada i adaptada socialment (de més edat, amb més feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: l’alcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment “bevedora social” pot acabar en una espiral de reincidència penitenciària desencadenada per l’alcohol.

Estudio de las variables presentes en los penados por delitos de conducción bajo los efectos del alcohol: (contra la seguridad vial)

El estudio se ha centrado en conocer las diferencias en los perfiles de los penados en prisión por delitos de conducción y sus diferencias respecto con la población penitenciaria ordinaria. Se ha querido conocer la influencia del alcohol en este tipo de delitos.

Short-course thymoglobulin induction and steroid-free immunosuppressive regimen in renal transplantation

Purpose: Optimal induction and maintenance immunosuppressive therapies in renal transplantation are still a matter of debate.Chronic corticosteroid usage is a major cause of morbidity but steroid-free immunosuppression (SF) can result in unacceptably high rates of acute rejection and even graft loss. Methods and materials: We have conducted a prospective openlabelled clinical trial in the Geneva-Lausanne Transplant Network from March 2005 to May 2008. 20 low immunological risk (<20% PRA, no DSA) adult recipients of a primary kidney allograft received a 4-day course of thymoglobulin (1.5 mg/kg/d) with methylprednisolone and maintenance based immunosuppression of tacrolimus and entericcoated mycophenolic acid (MPA). The control arm consisted of 16 matched recipients treated with basiliximab induction, tacrolimus, mycophenolate mofetil and corticosteroids. Primary endpoints were the percentage of recipients not taking steroids and the percentage of rejection-free recipients at 12 months.Secondary end points were allograft survival at 12 months and significant thymoglobulin and/or other drugs side effects. Results: In the SF group, 85% of the kidney recipients remained steroid-free at 12 months. The 3 cases of steroids introduction were due to one acute tubulo-interstitial rejection occurring at day 11, one tacrolimus withdrawal due to thrombotic microangiopathy and one MPA withdrawal because of multiple sinusitis and CMV reactivations. No BK viremia was detected nor CMV disease. The 6 CMV negative patients who received a positive CMV allograft had a symptomatic primoinfection after their 6-month course valgancyclovir prophylaxis. In the steroid-based group, 3 acute rejection episodes (acute humoral rejection, acute tubulointerstitial Banff IA and vascular Banff IIA) occurred in 2 recipients, 3 BK virus nephropathies were diagnosed between 45 and 135 days post transplant No side effects were associated with thymoglobulin infusion.In the SF group, 4 recipients presented severe leukopenia or agranulocytosis and one recipient had febrile hepatitis leading to transient MPA withdrawal. Discontinuation of MPA was needed in 2 patients for recurrent sinusitis and CMV reactivations. Patient and graft survival was 100% in both groups at 12 month follow-up. Conclusion: Steroid-free with short-course thymoglobulin induction therapy was a safe protocol in low-risk renal transplant recipients. Lower rates of acute rejection and BK virus infections episodes were seen compared to the steroid-based control group. A longer follow-up will be needed to determine whether this SF immunosuppressive regimen will result in higher graft and patient survival.

Time-Course In Vivo Trafficking Pattern and Effector Function of Donor-Specific Regulatory T Cells in Response to an Allograft.

Background: Experimental data have suggested that adoptive transfer of CD4+CD25+Foxp3+ regulatory T cells (Tregs), capable of controlling immune responses to specifi c auto- or alloantigens, could be used as a therapeutic strategy to promote specifi c tolerance in T-cell mediated diseases and in organ transplantation (Tx). However, before advocating the application of immunotherapy with Tregs in Tx, we need to improve our understanding of their in vivo homeostasis, traffi cking pattern and effector function in response to alloantigens. Methods : Donor-antigen specifi c murine Tregs were generated and characterized in vitro following our described protocols. Using an adoptive transfer and skin allotransplantation model, we have analyzed the in vivo expansion and homing of fl uorescent-labeled effector T cells (Teff) and Tregs, at different time-points after Tx, using fl ow-cytometry as well as fl uorescence microscopy techniques. Results: Tregs expressed CD62L, CCR7 and CD103 allowing their homing into lymphoid and non-lymphoid tissues (gut, skin) after intravenous injection. While hyporesponsive to TCR stimulation in vitro, transferred Tregs survived, migrated to secondary lymphoid organs and preferentially expanded within the allograft draining lymph nodes. Furthermore, Foxp3+ cells could be detected inside the allograft as early as day 3-5 after Tx. At a much later time-point (day 60 after Tx), graft-infi ltrating Foxp3+ cells were also detectable in tolerant recipients. When transferred alone, CD4+CD25- Teff cells expanded within secondary lymphoid organs and infi ltrated the allograft by day 3-5 after Tx. The co-transfer of Tregs limited the expansion of alloreactive Teff cells as well as their recruitment into the allograft. The promotion of graft survival observed in the presence of Tregs was in part mediated by the inhibition of the production of effector cytokines by CD4+CD25- T cells. Conclusion: Taken together, our results suggest that the suppression of allograft rejection and the induction of Tx tolerance are in part dependant on the alloantigendriven homing and expansion of Tregs. Thus, the appropriate localization of Tregs may be critical for their suppressive function in vivo.

Impact of Antifibrotic Treatment on the Course of Schistosoma mansoni Infection in Murine Model

Administration of an antifibrotic agent as an adjunct to antihelmintic treatment with the objective of morbidity reduction was investigated in the murine schistosomiasis mansoni model. Antifibrotic, ß-aminopropionitrile treatment has a profound effect on the cellular matrix composition of the liver granuloma of Schistosoma mansoni infected mice when given alone, resulting in increase macrophage infiltration. These macrophages, in response to stimulation with soluble egg antigen or lipopolysaccharide produced elevated levels of nitric oxide but low levels of tumor necrosis factor alpha compared to untreated infected mice. This also correlated with reduced liver granuloma size. In spite of low numbers of eggs in the liver, mice receiving a combine treatment had a high level of resistance to a challenge infection compared with mice receiving only praziquantel. Those mice also exhibited a reduced lymphocyte proliferative response, similar to that of infected untreated mice. Antifibrotic treatment has an impact on the dynamic of the cellular nature of granulomas and impacts on the host immunity to infection

Are small firms more sensitive to financial variables?

This paper analyses the impact of different sources of finance on the growth of firms. sing panel data from Spanish manufacturing firms for the period 2000-2006, we investigate the effects of internal and external finances on firm growth. In particular, we examine wo dimensions of these financial sources: a) the performance of the firms' capital structure n accordance with firm size; b) the combined effect of equity, external debt and cash low n firm growth. We find that low-growth firms are sensitive to cash low and short-term ank debt, while high-growth firms are more sensitive to long-term debt. Furthermore, ur results show that low-growth firms are more sensitive to short-term financial variables, hile fast growth firms are more sensitive to long-term financial variables. EL codes: L25, R12. eywords: Finance, Firm growth, Quantile regressions, Small firms

Modelos de viento aplicados a la mejora en la predicción de incendios forestales

La predicción de incendios forestales es uno de los grandes retos de la comunidad científica debido al impacto medioambiental, humano y económico que tienen en la sociedad. El comportamiento de este fenómeno es difícil de modelar debido a la gran cantidad de variables que intervienen y la dificultad que implica su correcta medición. Los simuladores de fuego son herramientas muy útiles pero, actualmente, los resultados que obtenemos tienen un alto grado de imprecisión. Desde nuestro grupo se ha trabajado en la predicción en dos etapas, donde antes de realizar cualquier predicción, se incorpora una etapa de ajuste de los parámetros de entrada para obtener mejores predicciones. Pese a la mejora que supone este nuevo paradigma de predicción, las simulaciones sobre incendios reales tienen un alto grado de error por el efecto de las condiciones meteorológicas que, usualmente, varían de manera notable durante el transcurso de la simulación. Uno de los factores más determinantes en el comportamiento de un incendio, junto con las características del terreno, es el viento. Los modelos de predicción son extremadamente sensibles al cambio en los componentes de dirección y velocidad del viento por lo que cualquier mejora que podamos introducir para mejorar la calidad de estas componentes influye directamente en la calidad de la predicción. Nuestro sistema de predicción utiliza la dirección y velocidad del viento de forma global en todo el terreno, y lo que proponemos con este trabajo es introducir un modelo de vientos que nos permita generar vientos locales en todas las celdas en las que se divide el terreno. Este viento local dependerá del viento general y de las características del terreno de dichas celdas. Consideramos que la utilización de un viento general no es suficiente para realizar una buena predicción del comportamiento de un incendio y hemos comprobado que la inclusión de un simulador de campo de vientos en nuestro sistema puede llegar a mejorar nuestras predicciones considerablemente. Los resultados obtenidos en los experimentos sintéticos que hemos realizado nos hacen ser optimistas, puesto que consideramos que la inclusión de componentes de viento locales permitirá mejorar nuestras predicciones en incendios reales.

The separate and combined effects of MHC genotype, parasite clone, and host gender on the course of malaria in mice.

BACKGROUND: The link between host MHC (major histocompatibility complex) genotype and malaria is largely based on correlative data with little or no experimental control of potential confounding factors. We used an experimental mouse model to test for main effects of MHC-haplotypes, MHC heterozygosity, and MHC x parasite clone interactions. We experimentally infected MHC-congenic mice (F2 segregants, homo- and heterozygotes, males and females) with one of two clones of Plasmodium chabaudi and recorded disease progression. RESULTS: We found that MHC haplotype and parasite clone each have a significant influence on the course of the disease, but there was no significant host genotype by parasite genotype interaction. We found no evidence for overdominance nor any other sort of heterozygote advantage or disadvantage. CONCLUSION: When tested under experimental conditions, variation in the MHC can significantly influence the course of malaria. However, MHC heterozygote advantage through overdominance or dominance of resistance cannot be assumed in the case of single-strain infections. Future studies might focus on the interaction between MHC heterozygosity and multiple-clone infections.

Long-term follow-up of four patients with Langer-Giedion syndrome: clinical course and complications.

Long-term observations of individuals with the so-called Langer-Giedion (LGS) or tricho-rhino-phalangeal type II (TRPS2) are scarce. We report here a on follow-up of four LGS individuals, including one first described by Andres Giedion in 1969, and review the sparse publications on adults with this syndrome which comprises ectodermal dysplasia, multiple cone-shaped epiphyses prior to puberty, multiple cartilaginous exostoses, and mostly mild intellectual impairment. LGS is caused by deletion of the chromosomal segment 8q24.11-q24.13 containing among others the genes EXT1 and TRPS1. Most patients with TRPS2 are only borderline or mildly cognitively delayed, and few are of normal intelligence. Their practical skills are better than their intellectual capability, and, for this reason and because of their low self-esteem, they are often underestimated. Some patients develop seizures at variable age. Osteomas on processes of cervical vertebrae may cause pressure on cervical nerves or dissection of cerebral arteries. Joint stiffness is observed during childhood and changes later to joint laxity causing instability and proneness to trauma. Perthes disease is not rare. Almost all males become bald at or soon after puberty, and some develop (pseudo) gynecomastia. Growth hormone deficiency was found in a few patients, TSH deficiency so far only in one. Puberty and fertility are diminished, and no instance of transmission of the deletion from a non-mosaic parent to a child has been observed so far. Several affected females had vaginal atresia with consequent hydrometrocolpos.

Variables asociadas a la mortalidad en pacientes sometidos a técnicas continuas de depuración extrarrenal

El fracàs renal agut constitueix una de les complicacions més greus en els pacients de les unitats de cures intensives, amb una mortalitat segons publicacions del 42%. Un nombre important d’aquests pacients requereixen tècniques continues de depuració extrarrenal (TCDE). Hem realitzat un estudi en el que s’ha inclós 29 pacients ingressats durant l’any 2008 a la UCI del Hospital Germans Trias i Pujol, que foren sotmesos a TCDE. Analitzem les possibles variables associades a la mortalitat. Les variables relacionades amb la mortalitat són el tipus de patologia motiu d'ingrés en UCI, l'edat i els dies de tractament amb TCDE.