Análisis del sistema de administración de penas y castigos en Colombia. Un estudio del establecimiento carcelario Modelo de Bogotá. Desde la obra Vigilar y Castigar. 2000-2005

El interés del presente estudio consiste en analizar el tema del sistema de administración de penas y castigos colombiano, entre 2000 y 2005; a la luz de los planteamientos de Michel Foucault, en su obra Vigilar y Castigar; en lo concerniente al encierro como castigo y los elementos que se pueden desprenden: saber, disciplina, resistencia. Mediante una conjunta contextualización histórica y conceptual; se va haciendo una caracterización del funcionamiento, estructura, misión, objetivo etc.; de la prisión que en términos generales es similar; es decir, aunque haya avances teóricos, tecnológicos y científicos, a través del tiempo emergerán saberes sometidos que se instauran muchas veces, como medio de sobrevivencia. Comprobando que efectivamente sí, se fundamentan saberes locales, en una sociedad de control tan reprimida como la Cárcel Modelo de Bogotá.

Ecological analysis of periphytic diatoms in Mediterranean coastal wetlands (Empordà wetlands, NE Spain)

S'han estudiat els efectes dels factors ambientals sobre el perífiton dels sistemes lenític fluctuants del aiguamolls de l'Empordà. L'estudi s'ha realitzat als tres nivells d'integració: nivell d'ecosistema considerant el rol del perífiton envers els altres productors primaris; a nivell de comunitat, estudiant la composició específica de les diatomees i a nivell de població estudiant la plasticitat fenotípica d'una espècie de diatomea (Nitzschia frustulum). A nivell d'ecosistema s'observa que els factors que afavoreixen el predomini dels diferents tipus de productors primaris (perífiton, fitoplàncton i macròfits) són la renovació i el grau d'eutròfia de l'aigua. A nivell de comunitat els factors determinants en la composició i distribució de les espècies de diatomees són els gradients confinament-inundació així com la productivitat del sistema. En funció d'aquest factors s'han establert 5 associacions de diatomees. A nivell de població es demostra que tant la salinitat, com la relació N : P a l'aigua com el moviment de l'aigua afecten la morfologia i ultraestructura de la valva de N. frustulum. De forma interessant s'observa que la salinitat, considerada com a factor individual, afecta N. frustulum a nivell poblacional provocant-li modificacions en la morfologia de la valva, per en canvi, no afecta a nivell de comunitat, ja que totes les espècies de diatomees presents en ambients de salinitat fluctuant són eurihalines.

Estructura i dinàmica del sistema bentònic en llacunes costaneres dels aiguamolls de l'Empordà

S'ha estudiat l'estructura i dinàmica del sistema bentònic de llacunes costaneres de la maresma dels aiguamolls de l'Empordà (NE de la península Ibèrica) i els factors que les determinen. Amb aquesta finalitat es van prendre mostres d'organismes del bentos (mensualment), nutrients i pigments de l'aigua (setmanalment) i el sediment (mensualment), així com paràmetres físics de l'aigua (setmanalment), durant dos cicles d'inundació (1997-1998 i 1998-1999). En aquesta maresma els factors determinants per als organismes bentònics i el contingut en nutrients del sediment són principalment físics: el grau de permanència de l'aigua, el confinament i la granulometria. De manera que els factors tròfics tenen menys pes que els físics tal com es posa de manifest amb les associacions de nematodes. El règim hídric de les llacunes integra des del grau de permanència de l'aigua fins a la salinitat i el confinament, per la qual cosa a partir de la caracterització dels diferents tipus de règim hídric es poden discriminar les tres tipologies d'ambients amb comunitats bentòniques diferenciades en l'estructura, la composició i la dinàmica temporal. Així, les tres comunitats diferenciades són: (1) la d'aigües permanents caracteritzada per una riquesa i diversitat elevades i constants en el temps, i per un nombre més elevat de tàxons sense adaptacions per passar situacions adverses; (2) la d'aigües semipermanents i temporànies d'inundació pulsativa, caracteritzada per una menor riquesa i diversitat, i per la dominància d'organismes amb estructures de resistència per passar la fase seca i aguantar condicions desfavorables, i (3) la d'aigües temporànies d'inundació continuada, caracteritzada per una major variabilitat de la riquesa i diversitat al llarg del cicle i per una singularitat taxonòmica més elevada, ja que s'observen cladòcers i una major representació taxonòmica dels insectes. Durant la realització d'aquest estudi els dos cicles d'inundació van suposar entrades d'aigua en el sistema diferents, per això es va diferenciar un cicle humit (1997-1998) i un de sec (1998-1999). En relació amb la major importància de les entrades d'aigua en el sistema, es va observar un contingut en nutrients de l'aigua significativament superior durant el cicle humit. Pel que fa al sediment, la seva major inèrcia explicaria la manca de diferències significatives en el contingut en nutrients del sediment del cicle humit i del sec. Ara bé, sí que s'observa diferència en la composició d'organismes. Així, la variabilitat interanual en l'estructura de la comunitat bentònica de la maresma es pot atribuir a una situació d'estrès provocada pel cicle sec. Aquesta situació va comportar un augment de la diversitat per disminució de la dominància a totes les llacunes estudiades, determinada, en gran manera, per la disminució de l'abundància original de poblacions dominants i característiques d'ambients permanents, Corophium orientale, o temporànies, Gammarus aequicauda. No existeix un patró estacional en les comunitats estudiades, sinó que els principals canvis en el plàncton i el bentos són deguts a pertorbacions hídriques. Aquestes pertorbacions provoquen que s'estableixi una situació en què dominen uns tàxons característics en el plàncton (Synchaeta i Eutintinnus) i, en canvi, que en el bentos es perdi l'estructura pròpia de les comunitats característiques dels diferents ambients (comunitats dominades per Corophium orinetale en aigües permanents i per Chironomus salinarius en temporànies). La severitat és diferent en funció del grau de permanència de l'aigua, i és més alta en ambients permanents i més baixa en els temporanis. La major severitat en ambients permanents ve determinada per la menor adaptació del bentos d'aigües permanents a les fluctuacions ambientals i a l'efecte de la predació sobre el plàncton. A més, tant en el bentos com en el plàncton es donen fenòmens d'histèresi, segons els quals l'efecte de la pertorbació no solament depèn de la causa pertorbadora sinó també de l'estat en què es troba la comunitat en el moment de la pertorbació.

Zooplankton structure and dynamics in Mediterranean marshes (Empordà Wetlands): a size-based approach

Zooplankton community structure (composition, diversity, dynamics and trophic relationships) of Mediterranian marshes, has been analysed by means of a size based approach. In temporary basins the shape of the biomass-size spectra is related to the hydrological cycle. Linear shape spectra are more frequent in flooding situations when nutrient input causes population growth of small-sized organisms, more than compensating for the effect of competitive interactions. During confinement conditions the scarcity of food would decrease zooplankton growth and increase intra- and interspecific interactions between zooplankton organisms which favour the greatest sizes thus leading to the appearance of curved shape spectra. Temporary and permanent basins have similar taxonomic composition but the latter have higher species diversity, a more simplified temporal pattern and a size distribution dominated mainly by smaller sizes. In permanents basins zooplankton growth is not only conditioned by the availability of resources but by the variable predation of planktivorous fish, so that the temporal variability of the spectra may also be a result of temporal differences in fish predation. Size diversity seems to be a better indicator of the degree of this community structure than species diversity. The tendency of size diversity to increase during succession makes it useful to discriminate between different succession stages, fact that is not achieved by analysing only species diversity since it is low both under large and frequent or small and rare disturbances. Amino acid composition differences found among stages of copepod species indicate a gradual change in diet during the life cycle of these copepods, which provide evidence of food niche partitioning during ontogeny, whereas Daphnia species show a relatively constant amino acid composition. There is a relationship between the degree of trophic niche overlap among stages of the different species and nutrient concentration. Copepods, which have low trophic niche overlap among stages are dominant in food-limited environments, probably because trophic niche partitioning during development allow them to reduce intraspecific competition between adults, juveniles and nauplii. Daphnia species are only dominant in water bodies or periods with high productivity, probably due to the high trophic niche overlap between juveniles and adults. These findings suggest that, in addition to the effect of interspecific competition, predation and abiotic factors, the intraspecific competition might play also an important role in structuring zooplankton assemblages.

Limnological characteristics and zooplankton community structure of Mediterranean coastal lagoons undergoing restoration

Entre 1999 i 2003 es va desenvolupar un projecte Life de restauració a la maresma de La Pletera, afectada per un pla urbanització, i a la llacuna del Ter Vell, amb un elevat grau d'eutròfia (aiguamolls del Baix Ter, NE Península Ibèrica). L'objectiu d'aquesta tesi és establir el funcionament d'ambdós ecosistemes, analitzar-ne la problemàtica ambiental i avaluar els efectes de la restauració. A la maresma de la Pletera, es va analitzar el paper de la hidrologia en la composició i dinàmica dels nutrients i del zooplàncton en cinc llacunes, tres de les quals havien estat creades dins el projecte de restauració com a nous refugis per una espècie de peix amenaçada (Aphanius iberus). La hidrologia es va caracteritzar per un llarg període de confinament sense entrades d'aigua, interromput de manera irregular per inundacions puntuals. La dinàmica del nitrogen inorgànic es va relacionar amb les entrades d'aigua, mentre que la del fòsfor, del nitrogen total i de la matèria orgànica es va relacionar amb els processos d'acumulació i reciclatge intern durant el confinament. El zooplàncton es va analitzar mitjançant la combinació d'aproximacions taxonòmiques i de mides. L'estructura de mides de la comunitat es va veure més afectada per les interaccions tròfiques (depredació i competència) mentre que l'estructura taxonòmica va ser més sensible a factors abiòtics (nutrients). El ràpid creixement de la població A. iberus en les noves llacunes va suggerir que aquestes havien proporcionat l'hàbitat adequat per a l'espècie, almenys a curt termini. Les actuacions de restauració a la llacuna del Ter Vell es van centrar en la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant (1) la construcció d'uns aiguamolls per depurar l'aigua d'entrada i (2) el dragat del sediment en diversos punts. Simultàniament a la restauració, però de forma independent, la gestió agrícola de l'aigua va reduir dràsticament el cabal d'entrada d'aigua dolça a la llacuna, provocant un canvi en el règim hídric. Es van analitzar els efectes a curt termini d'aquest canvi sobre la limnologia i el zooplàncton de la llacuna. Abans del canvi, la hidrologia era artificial ja que s'havia prolongat l'entrada d'aigua dolça d'acord amb la demanda agrícola, i per tant la llacuna presentava una elevada taxa de renovació de l'aigua i majors concentracions de nutrients. Després del canvi, la hidrologia va dependre més del clima, es van reduir les entrades d'aigua i es va allargar el període de confinament. La composició y dinàmica dels nutrients va tendir a assemblar-se a l'observada a les llacunes de la maresma, mentre que la comunitat del zooplàncton no ho va fer. L'estat ecològic de la llacuna va millorar després del canvi en el règim hídric.

Os itinerários de Reintegração Social de adolescentes privados de liberdade em Teresina - Piauí, Brasil

A dissertação “Reintegração Social de Adolescentes Privados de Liberdade em Teresina” tem como objetivo analisar como se materializam os itinerários de reintegração social de adolescentes privados de liberdade e inseridos no Centro Educacional Masculino (CEM), em Teresina, Estado do Piauí, tendo sido considerada para a análise dos dados a articulação entre as possibilidades e oportunidades oferecidas aos adolescentes e as suas reais necessidades, desejos e sonhos para uma reintegração segura ao meio social. A pesquisa foi desenvolvida na cidade de Teresina, junto aos adolescentes envolvidos com a prática de atos infracionais, sentenciados judicialmente e submetidos à Medida Socioeducativa de Internação, que segundo a Lei Brasileira n. 8.069 de 13 de Julho de 1990 – Estatuto da Criança e do Adolescente (ECA), as pessoas que compõem esse segmento da sociedade brasileira são consideradas sujeitos de Direitos e se encontram em situação peculiar de desenvolvimento pessoal e social. Os resultados apresentados revelam que o programa oficial de reintegração social de adolescentes do Piauí apresenta uma proposta de trabalho elaborada dentro do modelo determinado pelo ECA. Porém o desenvolvimento do trabalho de modo geral não ocorre de forma a garantir o que teoricamente apresenta, isto é, ações concretas que garantam o desenvolvimento psicossocial dos jovens, pois verificamos uma visível desarticulação entre necessidades e ofertas de oportunidades, bem como, a ausência de um grupo formado concretamente de educadores preparados para propor e executar ações que ofereçam meios para o adolescente moderar-se e viabilizar-se como pessoa e cidadão produtivo e assim poder construir seu projeto de vida e garantir seu retorno seguro ao meio social, familiar e comunitário.

Estudios sonoros desde la Región Andina UIO-BOG = Sonic Studies from the Andean Region

El presente trabajo se basa en el análisis de las prácticas sonoras y, a partir de ahí, de una apuesta por un nuevo campo de estudios, el de los Estudios Sonoros; cuyo fin último es establecer una perspectiva epistemológica y política de las prácticas experimentales con sonido, en diálogo con proyectos provenientes de los Estudios Culturales, como son el proyecto modernidad/ colonialidad, las teorías poscoloniales y los estudios subalternos. Desde estas posiciones teóricas y políticas, estoy conciente de que el sonido, y sus posibilidades experimentales, articulan un régimen influyente en el mundo contemporáneo. Razón por la cual, sobre todo, esta es una reflexión desde las prácticas sonoras que surgen en dos ciudades andinas: Quito y Bogotá, como una expresión emergente para establecer encuentros Sur-Sur, que puedan generar diálogos epistemológicos sobre el sonido. En otras palabras, en este libro estoy proponiéndo a mis lectoras y lectores, una especie de “juego epistémico”: comprender el sonido como un lugar de conocimiento.Y el sonido es conocimiento precisamente porque el sonido nos permite vernos (y permite verme) como un sujeto históricamente ubicado. En el capítulo primero abordaré la pregunta de cómo se fue articulando el régimen discursivo del sonido como arte, dentro de diálogos y conflictos que se generaron en el contexto de la Guerra Fría que, para el caso de Latinoamérica, constituyó la transferencia de conocimientos articulados desde promesas como el desarrollismo y la modernización. También analizaré el cómo se configuraron, tanto en Quito como en Bogotá, las nuevas subjetividades “artísticas” frente al discurso de las vanguardias europeas del siglo XX y el experimentalismo estadounidense. Como verán mis lectoras y lectores, estos modelos, aparentemente originales e innovadores, fueron influidos por formas de saber y poder moduladas alrededor de la idea de la renovación de las artes a través del sonido, formulación que instaló el sonido como dispositivo/materia desde el cual, en detrimento de lo local, se articuló la fantasía de un universal deseado: las máquinas de sonido y de reproducibilidad técnica. En el segundo capítulo me centraré en algunas prácticas de experimentación sonora para indagar cuestiones como el estilo, procedimiento posmodernista ampliamente diseminado dentro de las instituciones artísticas y de éstas hacia la vida cotidiana. A partir de lo cual intentamos esclarecer el porqué de la confiscación y sometimiento de lo sonoro bajo el cuidadoso encierro del régimen discursivo del arte, que de manera eficiente lo absorbe como un “nuevo” medio para disciplinarlo y nombrarlo como proyecto sonoro, pieza sonora, instalación sonora, performance sonoro, acción sonora, objeto sonoro, paisaje sonoro, composición, loop. En otras palabras, cómo todo lo que genera el posmodernismo es apropiado por las universidades para crear la noción de “pastiche”, en donde todo cabe, bajo la indulgencia del “estilo”, procedimiento desde el cual se va instalando el régimen de verdad de un nuevo universal deseado: El Arte Sonoro. En este mismo capítulo, indagamos sobre las lógicas de producción de estas prácticas, para avanzar hacia las lógicas culturales donde lo sonoro se define y redefine por el posicionamiento y el lugar desde el que actúan los sujetos. Bajo estas consideraciones, queda planteada la propuesta, acuñada por esta investigación, la de un nuevo campo de estudio: Los Estudios Sonoros, propuesta que debe ser entendida como lo que algunos intelectuales latinoamericanos llaman epistemes emergentes11, precisamente porque esta investigación hace un esfuerzo por esclarecer las interdependencias existentes entre prácticas artísticas con sonido, el campo discursivo del arte y otras construcciones discursivas de la modernidad-colonialidad que establecen y regulan la formación del régimen sonoro. En el capítulo tercero analizaré cómo un “medio de creación” se vuelve hegemónico y cómo ciertos artistas que usan el sonido, bajo la pretensión de representar la marginalidad, marginalizan aún más a las personas que han sido históricamente subalternizadas. Seguido de este análisis, en el capítulo cuarto, indagamos sobre las tácticas que marcan nuevas formas de adhesión, de representación y de resistencia cultural, las mismas que son estrategias suplementarias frente, y en contra, de los discursos dominantes de las prácticas artísticas con sonido y las geopolíticas de conocimiento.

Community associations of chalk grassland leafhoppers (Auchenorrhyncha): conclusions for habitat conservation

Due to their confinement to specific hostplants or restricted habitat types, Auchenorrhyncha have the potential to make suitable biological indicators to measure the quality of chalk grassland under different management practices for nature conservation. The Auchenorrhyncha data from a study designed to identify the factors influencing the invertebrate diversity of chalk grasslands in southern England was used to evaluate the potential use of this group of insects as biological indicators. Between 1998 and 2002 altogether 81 chalk grassland sites were sampled. Vegetation structure and composition were recorded, and Auchenorrhyncha were sampled at each site on three occasions in each of two seasons using a ‘Vortis’ suction sampler. Auchenorrhyncha assemblages were then linked to the different grassland plant communities occurring on chalk soils according to the British National Vegetation Classification (NVC). Altogether 96 Auchenorrhyncha species were recorded during the study. Using data on the frequency and dominance of species, as is commonly done for plant communities, it was possible to identify the preferential and differential species of distinct Auchenorrhyncha assemblages. Significant differences between the Auchenorrhyncha assemblages associated with the various chalk grassland plant communities of the NVC were observed down to a level of sub-communities. We conclude that data on Auchenorrhyncha assemblages can provide valuable information for the setting of conservation management priorities, where data on floristic composition alone may not be sufficient, providing additional information on aspects of vegetation structure and condition.

Thermal Fractionation and isothermal crystallization of polyethylene nanocomposites prepared by in situ polymerization

Nanocomposites of high-density polyethylene (HDPE) and carbon nanotubes (CNT) of different geometries (single wall, double wall, and multiwall; SWNT, DWNT, and MWNT) were prepared by in situ polymerization of ethylene on CNT whose surface had been previously treated with a metallocene catalytic system. In this work, we have studied the effects of applying the successive self-nucleation and annealing thermal fractionation technique (SSA) to the nanocomposites and have also determined the influence of composition and type of CNT on the isothermal crystallization behavior of the HDPE. SSA results indicate that all types of CNT induce the formation of a population of thicker lamellar crystals that melt at higher temperatures as compared to the crystals formed in neat HDPE prepared under the same catalytic and polymerization conditions and subjected to the same SSA treatment. Furthermore, the peculiar morphology induced by the CNT on the HDPE matrix allows the resolution of thermal fractionation to be much better. The isothermal crystallization results indicated that the strong nucleation effect caused by CNT reduced the supercooling needed for crystallization. The interaction between the HDPE chains and the surface of the CNT is probably very strong as judged by the results obtained, even though it is only physical in nature. When the total crystallinity achieved during isothermal crystallization is considered as a function of CNT content, it was found that a competition between nucleation and topological confinement could account for the results. At low CNT content the crystallinity increases (because of the nucleating effect of CNT on HDPE), however, at higher CNT content there is a dramatic reduction in crystallinity reflecting the increased confinement experienced by the HDPE chains at the interfaces which are extremely large in these nanocomposites. Another consequence of these strong interactions is the remarkable decrease in Avrami index as CNT content increases. When the Avrami index reduces to I or lower, nucleation dominates the overall kinetics as a consequence of confinement effects. Wide-angle X-ray experiments were performed at a high-energy synchrotron source and demonstrated that no change in the orthorhombic unit cell of HDPE occurred during crystallization with or without CNT.

Effect of shear rupture on aggregate scale formation in sea ice

A discrete element model is used to study shear rupture of sea ice under convergent wind stresses. The model includes compressive, tensile, and shear rupture of viscous elastic joints connecting floes that move under the action of the wind stresses. The adopted shear rupture is governed by Coulomb’s criterion. The ice pack is a 400 km long square domain consisting of 4 km size floes. In the standard case with tensile strength 10 times smaller than the compressive strength, under uniaxial compression the failure regime is mainly shear rupture with the most probable scenario corresponding to that with the minimum failure work. The orientation of cracks delineating formed aggregates is bimodal with the peaks around the angles given by the wing crack theory determining diamond-shaped blocks. The ice block (floe aggregate) size decreases as the wind stress gradient increases since the elastic strain energy grows faster leading to a higher speed of crack propagation. As the tensile strength grows, shear rupture becomes harder to attain and compressive failure becomes equally important leading to elongation of blocks perpendicular to the compression direction and the blocks grow larger. In the standard case, as the wind stress confinement ratio increases the failure mode changes at a confinement ratio within 0.2–0.4, which corresponds to the analytical critical confinement ratio of 0.32. Below this value, the cracks are bimodal delineating diamond shape aggregates, while above this value failure becomes isotropic and is determined by small-scale stress anomalies due to irregularities in floe shape.

Synergetic effect of carbon nanopore size and surface oxidation on CO2 capture from CO2/CH4 mixtures

We have studied the synergetic effect of confinement (carbon nanopore size) and surface chemistry (the number of carbonyl groups) on CO2 capture from its mixtures with CH4 at typical operating conditions for industrial adsorptive separation (298 K and compressed CO2CH4 mixtures). Although both confinement and surface oxidation have an impact on the efficiency of CO2/CH4 adsorptive separation at thermodynamics equilibrium, we show that surface functionalization is the most important factor in designing an efficient adsorbent for CO2 capture. Systematic Monte Carlo simulations revealed that adsorption of CH4 either pure or mixed with CO2 on oxidized nanoporous carbons is only slightly increased by the presence of functional groups (surface dipoles). In contrast, adsorption of CO2 is very sensitive to the number of carbonyl groups, which can be examined by a strong electric quadrupolar moment of CO2. Interestingly, the adsorbed amount of CH4 is strongly affected by the presence of the co-adsorbed CO2. In contrast, the CO2 uptake does not depend on the molar ratio of CH4 in the bulk mixture. The optimal carbonaceous porous adsorbent used for CO2 capture near ambient conditions should consist of narrow carbon nanopores with oxidized pore walls. Furthermore, the equilibrium separation factor was the greatest for CO2/CH4 mixtures with a low CO2 concentration. The maximum equilibrium separation factor of CO2 over CH4 of ∼18–20 is theoretically predicted for strongly oxidized nanoporous carbons. Our findings call for a review of the standard uncharged model of carbonaceous materials used for the modeling of the adsorption separation processes of gas mixtures containing CO2 (and other molecules with strong electric quadrupolar moment or dipole moment).

Compliant Multi-electrode Micro-channel Array for Recording Afferent Nerve Activity

We have fabricated a compliant neural interface to record afferent nerve activity. Stretchable gold electrodes were evaporated on a polydimethylsiloxane (PDMS) substrate and were encapsulated using photo-patternable PDMS. The built-in microstructure of the gold film on PDMS allows the electrodes to twist and flex repeatedly, without loss of electrical conductivity. PDMS microchannels (5mm long, 100μm wide, 100μm deep) were then plasma bonded irreversibly on top of the electrode array to define five parallel-conduit implants. The soft gold microelectrodes have a low impedance of ~200kΩ at the 1kHz frequency range. Teased nerves from the L6 dorsal root of an anaesthetized Sprague Dawley rat were threaded through the microchannels. Acute tripolar recordings of cutaneous activity are demonstrated, from multiple nerve rootlets simultaneously. Confinement of the axons within narrow microchannels allows for reliable recordings of low amplitude afferents. This electrode technology promises exciting applications in neuroprosthetic devices including bladder fullness monitors and peripheral nervous system implants.

Modeling Coulombic failure of sea ice with leads

[1] Sea ice failure under low-confinement compression is modeled with a linear Coulombic criterion that can describe either fractural failure or frictional granular yield along slip lines. To study the effect of anisotropy we consider a simplified anisotropic sea ice model where the sea ice thickness depends on orientation. Accommodation of arbitrary deformation requires failure along at least two intersecting slip lines, which are determined by finding two maxima of the yield criterion. Due to the anisotropy these slip lines generally differ from the standard, Coulombic slip lines that are symmetrically positioned around the compression direction, and therefore different tractions along these slip lines give rise to a nonsymmetric stress tensor. We assume that the skewsymmetric part of this tensor is counterbalanced by an additional elastic stress in the sea ice field that suppresses floe spin. We consider the case of two leads initially formed in an isotropic ice cover under compression, and address the question of whether these leads will remain active or new slip lines will form under a rotation of the principal compression direction. Decoupled and coupled models of leads are considered and it is shown that for this particular case they both predict lead reactivation in almost the same way. The coupled model must, however, be used in determining the stress as the decoupled model does not resolve the stress asymmetry properly when failure occurs in one lead and at a new slip line.

Reversible state transition in nanoconfined aqueous solutions

Using molecular dynamics simulations, we find a reversible transition between the dispersion and aggregation states of solute molecules in aqueous solutions confined in nanoscale geometry, which is not observed in macroscopic systems. The nanoscale confinement also leads to a significant increase of the critical aggregation concentration (CAC). A theoretical model based on Gibbs free energy calculation is developed to describe the simulation results. It indicates that the reversible state transition is attributed to the low free energy barrier (of order kBT) in between two energy minima corresponding to the dispersion and aggregation states, and the enhancement of the CAC results from the fact that at lower concentrations the number of solute molecules is not large enough to allow the formation of a stable cluster in the confined systems.

Use of pelleted sericea lespedeza (Lespedeza cuneata) for natural control of coccidia and gastrointestinal nematodes in weaned goats

Infection with Eimeria spp. (coccidia) can be devastating in goats, particularly for young, recently-weaned kids, resulting in diarrhea, dehydration, and even death. Feeding dried sericea lespedeza [SL; Lespedeza cuneata (Dum.-Cours.) G. Don.] to young goats has been reported to reduce the effects of internal parasites, including gastrointestinal nematodes (GIN) but there have been no reports of the effects of feeding this forage on Eimeria spp. in goats. Two confinement feeding experiments were completed on recently-weaned intact bucks (24 Kiko-cross, Exp. 1; 20 Spanish, Exp. 2) to determine effects of SL pellets on an established infection of GIN and coccidia. The bucks were assigned to 1 of 2 (Exp. 1) or 3 (Exp. 2) treatment groups based upon the number of Eimeria spp. oocysts per gram (OPG) of feces. In Exp. 1, the kids were fed 1 of 2 pelleted rations ad libitum; 90% SL leaf meal + 10% of a liquid molasses/lignin binder mix and a commercial pellet with 12% crude protein (CP) and 24% acid detergent fiber (n = 12/treatment group, 2 animals/pen). For Exp. 2, treatment groups were fed 1) 90% SL leaf meal pellets from leaves stored 3 years (n = 7), 2) 90% SL pellets from leaf meal stored less than 6 months, (n = 7), and the commercial pellets (n = 6) ad libitum. For both trials, fecal and blood samples were taken from individual animals every 7 days for 28 days to determine OPG and GIN eggs per gram (EPG) and packed cell volume (PCV), respectively. In Exp. 2, feces were scored for consistency (1 = solid pellets, 5 = slurry) as an indicator of coccidiosis. In Exp. 1, EPG (P < 0.001) and OPG (P < 0.01) were reduced by 78.7 and 96.9%, respectively, 7 days after initiation of feeding in goats on the SL pellet diet compared with animals fed the control pellets. The OPG and EPG remained lower in treatment than control animals until the end of the trial. In Exp. 2, goats fed new and old SL leaf meal pellets had 66.2 and 79.2% lower (P < 0.05) EPG and 92.2 and 91.2% lower (P < 0.05) OPG, respectively, than control animals within 7 days, and these differences were maintained or increased throughout the trial. After 4 weeks of pellet feeding in Exp. 2, fecal scores were lower (P < 0.01) in both SL-fed groups compared with control animals, indicating fewer signs of coccidiosis. There was no effect of diet on PCV values throughout either experiment. Dried, pelleted SL has excellent potential as a natural anti-coccidial feed for weaned goats.