Perfil de sensibilització a diverses varietats d'enciam en pacients al·lèrgics i reactivitat encreuada

Introducció: Està descrit com a únic al•lergen de l’enciam una nsLTP:Lac s 1(9KDa). Objectius: Analitzar el perfil de sensibilització a varietats d’enciams ,la reactivitat encreuada i el perfil de reconeixement molecular. Mètodes: Proves cutànies a extractes d’enciams, immunodeteccions ,ImmunoCAP-ISAC i ISAC-Inhibició en pacients sensibilitzats. Resultats: No es va trobar associació entre la sensibilització a varietats d’enciam. A més de Lac s 1 es van reconèixer altres bandes fixadores d’IgE. Conclusions: Els perfils de sensibilització no suggereixen reactivitat encreuada. A més d’estar sensibilitzats a LTP, alguns pacients estan sensibilitzats a al•lèrgens menors. Un d’ells és, probablement, una profilina.

Valoración geriátrica y factores pronósticos de mortalidad en la neumonía del anciano

Estudi de la relació entre les variables incloses a la valoració geriàtrica integral amb mortalitat als pacients ancians ingressats amb el diagnòstic de pneumònia extrahospitalària. Es va estudiar la situació funcional prèvia (índex de Barthel (IBp) i índex de Lawton), la situació funcional a l'ingrés (índex de barthel (IBi)) i pèrdua funcional [(IBp-IBi/IBp) x 100], situació cognitiva (test de Pfeiffer), comorbilitat (índex de Charlson), estat nutricional (determinació de proteïnes i albúmina) així com la presència prèvia a l'ingrés de les síndromes geriàtriques d'immobilitat, úlceres per pressió (UPP) i deteriorament cognitiu i l'aparició durant l'ingrés d'immobilitat, UPP i síndrome confusional aguda.

Etiología y evolución a largo plazo de la hemoptisis amenazante en un hospital universitario.

La hemoptisis amenaçant (HA) es una emergència de la qual la broncoscòpia i l’angiografia han millorat el pronòstic. L’objectiu d’aquest estudi va ser seguir la evolució d’aquests pacients a curt i llarg plaç. S’inclogueren els pacients ingressats per HA en un hospital de referència entre 1994 i 1996 als quals es realitzaren tècniques broncoscòpiques i angiografiques seguin la seva evolució als 5 anys. Les etiologies més freqüents varen ser les bronquiectasis i la tuberculosis. La broncoscòpia es mostra segura com a mesura de localització i terapèutica transitòria, la arteriografia va ser més definitiva a llarg plaç.

Influencia de las fugas intencionales en la monitorización del volumen tidal en ventilación mecànica no invasiva

La modalitat més utilitzada en ventilació mecànica no invasiva es la pressió de suport (Ps) amb tubuladura única i sistemes de fuita controlada mitjançant una vàlvula espiratòria. En el nostre estudi avaluem la influència que l’increment d’aquestes fuites pot tenir en el càlcul del volum tidal (VT) per part del software dels ventiladors comercials. Els resultats mostren que el software dels ventiladors infravalora el VT real que rep el pacient. Aixó pot comportar que, almenys en alguns casos, en la pràctica clínica s’utilitzin valors de Ps superiors als necessaris quina cosa podria comportar un cert grau d’hiperinsuflació pulmonar.

Pneumònia postoperatòria: elaboració d’un protocol terapèutic guiat per la bacteriologia local en una unitat de crítics quirúrgics

Introducció: Aquest treball descriu les característiques de la pneumònia postoperatòria (POP) en una unitat de crítics quirúrgics (UCQ). Material i mètodes: Estudi retrospectiu de pacients amb sospita clínica de POP. Descriu entre altres: característiques dels pacients i de la pneumònia i antibioteràpia prescrita. Resultats: La POP resultà més freqüent en homes, després de cirurgia abdominal. La majoria de les POP van ser precoces, causades per BGN aerobis. Hi hagué un baix percentatge d’aïllaments de gèrmens multirresistents (MR). Conclusió: El tractament empíric de la POP d’inici precoç ha de cobrir els BGN aerobis. No és necessari cobrir els gèrmens MR.

Análisis de la alteración de la permeabilidad intestinal en pacientes con insuficiencia cardiaca aguda o crónica reagudizada.

Análisis de la alteración de la permeabilidad intestinal (P.I.) en pacientes críticos afectos de insuficiencia cardiaca aguda o crónica descompensada empleando la prueba de lactulosa/manitol administrada por vía enteral con recogida de la diuresis siguiente para calcular su ratio. Conclusiones: Existe una alteración funcional aunque no se ha podido relacionar con la gravedad del paciente, una relación entre la alteración y la hipoperfusión sistémica, una asociación entre la mejora de la función intestinal y la supervivencia y una relación entre la elevación de procalcitonina y la alteración de la permeabilidad que explicaría la traslocación bacteriana como fuente de los signos de infección que suelen presentar.

Sedació intravenosa per procediments endoscòpics digestius: satisfacció dels pacients i perfil de seguretat.

o INTRODUCCIÓN: Las exploraciones endoscópicas digestivas son molestas para el paciente. El objetivo principal del trabajo es evaluar la satisfacción de los pacientes después de la sedación por un anestesiólogo. MATERIAL Y MÉTODO: se seleccionaron 50 pacientes. Se administró una pauta de sedoanalgesia con midazolam, fentanilo y propofol. RESULTADOS: Ningún paciente precisó ventilación manual. La complicación más frecuente al alta fue dolor abdominal. Todos los pacientes valoraron la experiencia como buena o muy buena. CONCLUSIONES: La sedación intravenosa para endoscopias digestivas aumenta la satisfacción de los pacientes, manteniendo un perfil de seguridad adecuado.

Anemia en la enfermedad inflamatoria intestinal: Prevalencia y factores que influyen.

La anemia es una complicación muy importante de la enfermedad inflamatoria intestinal (EII). Actualmente desconocemos la prevalencia de anemia en los pacientes afectos por dicha enfermedad. Para ello se ha realizado un estudio retrospectivo de revisión del historial clínico de pacientes con EII registrados en la Unidad de Atención Crohn-Colitis, con el objetivo de determinar la prevalencia de anemia en nuestro medio y analizar los factores que influyen en la aparición de la misma. La prevalencia de anemia en la EII en el año 2007 fue del 26,3%. El factor más importante para desarrollarla fue la presencia de actividad clínica.

ALK rearrangement in a selected population of advanced non small cell lung cancer patients. FISH and inmunohistochemistry diagnostic methods, prevalence and clinical outcomes

Anaplastic lymphoma kinase (ALK) rearrangements represents a new driver oncogenic event in non-small cell lung cancer (NSCLC). ALK positive patients account for a 1-7% of NSCLC patients. The objective of this study is to know the prevalence and clinical characteristics of ALK positive patients in a cohort of NSCLC patients and to compare inmunohistochemistry with D5F3 monoclonal antibody with gold standard method fluorescence in situ hybridation

Control de l’asma o descontrol de l’ànim. S’influencien?

L’objectiu principal va ser determinar la proporció d’ansietat i/o depressió en una població asmàtica en comparació amb una no asmàtica en atenció primària. Objectius secundaris: valorar si existeix associació entre la gravetat i el grau de control de l’asma i la presència d’ansietat i/o depressió. És un estudi descriptiu transversal amb 317 asmàtics i 306 pacients no asmàtics, entre 17 i 70 anys. A tots els pacients inclosos se’ls va administrar el test de Goldberg. Es va observar que els asmàtics presenten major ansietat i depressió. Un major grau de control de l’asma es va associar a menor ansietat i depressió.

Medición de la absorción de los ácidos biliares en el diagnóstico inicial de la diarrea crónica.

Evaluar la utilidad de 75SeHCAT como prueba de primera línea en el diagnóstica en el síndrome diarreico crónico (SDC). Se estudiaron prospectivamente 47 pacientes. En todos se midió la retención abdominal a los 7 días post-administración 75SeHCAT (RA7). Los pacientes con prueba alterada se evaluo la respuesta a la resincolestiramina y se realizó un nuevo test a los 3 meses. çEn nuestro estudio se objetivo que la medición de la RA7 de 75SeHCAT permite un diagnóstico precoz de la malabsorción de sales biliares en el 42.5 % de pacientes con SDC.

Nocardiosi pulmonar en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica: característiques i factors pronòstics

La Nocardiosi pulmonar és una infecció que afecta principalment a indivius amb immunosupressió. En els darrers anys s’ha identificat un major número de casos de NP en pacients amb Malaltia pulmonar obstructiva crònica. En l’actual treball es pretén analitzar els factors que s’associen a la presència de NP en indivius amb diagnòstic de MPOC i estudiar-ne el pronòstic. S’ha realitzat un estudi restrospectiu en el qual s’han inclòs tots els pacients amb diagnòstic de MPOC i amb aïllament de Nocardia spp. en mostra respiratòria entre els anys 1997-2009. S’han recollit dades demogràfiques, clíniques, microbiològiques, el tractament rebut i la mortalitat als 30, 90 dies i a l’any.

Caracterización de biomarcadores en la recurrencia postquirúrgica de la enfermedad de Crohn: valor predictivo y/o implicación patogénica de los mismos

La recurrència postquirúrgica en els pacients amb malaltia de Crohn intervinguts és molt freqüent i, al seu torn, té implicacions terapèutiques importants. No s'han caracteritzat fins ara marcadors biològics que, pel seu valor predictiu, poguessin ser d'utilitat en el maneig postquirúrgic d'aquests pacients. En aquest estudi s'analitza el perfil evolutiu després de la cirurgia de diverses citocines (IL-2, IL-6, IL-10, IL1B, IFN-g i TNF-a), marcadors fecals (calprotectina) i paràmetres serològics (proteïna C reactiva, fibrinogen), per determinar la seva possible utilitat com a marcadors predictius de recurrència després de la cirurgia resectiva.

Efecto de la infusión de CO2 en el colon en la tolerancia de la colonoscopia

Con objeto de analizar si la colonoscopia con infusión de CO2 provoca menos dolor que con la infusión convencional de aire ambiente, se ha realizado un estudio prospectivo, doble ciego y aleatorizado con 93 pacientes distribuidos en 2 grupos (48 colonoscopias con CO2 y 45 con aire) con similares características epidemiológicas (edad, sexo, tabaquismo…). Se ha observado que la infusión de CO2 durante la colonoscopia causa significativamente menos dolor que la infusión de aire. Además, la colonoscopia con infusión de aire provoca mayor aumento del perímetro abdominal, aunque el dolor no se relacione claramente con el perímetro abdominal. Los pacientes cuya colonoscopia se realizó con CO2 no presentaron complicaciones respiratorias durante la sedación, sin registrarse apneas ni disminución de la saturación de oxigeno. En conclusión, la sustitución de la infusión de aire por CO2 en la práctica de la colonoscopia es segura y mejora la tolerancia a la exploración.