Isabel II i la dona del segle XIX

Estudi de la història de gènere del segle XIX i la seva aplicació a la figura de la reina Isabel II. A través de la publicística de l’època, els Fullets Bonsoms, descobrim la trajectòria sobre l’opinió i la imatge de les dones, i concretament, l’opinió creada al voltant de la reina Isabel II en diferents períodes del seu regnat (1833-1868). La imatge de la dona del segle XIX era la de l’àngel de la llar, la dona com a esposa i mare, que tenia com a principal missió el matrimoni, la maternitat i la domesticitat. A conseqüència, ha de rebre una educació en consonància amb el seu destí i es considera que per naturalesa no està capacitada per al món laboral. En aquest context, comença a néixer una consciència feminista de la mà d’Emilia Pardo Bazán o Concepción Arenal. Isabel II va ser proclamada reina amb només tres anys i es va convertir en el símbol de l’esperança i la llibertat dels espanyols: en l’iris de pau i llibertat. Però l’inestabilitat política, les camarilles, la corrupció, la vida privada i pública de la reina, entre d’altres factors van crear la imatge d’una reina lasciva, ingrata i cruel dels últims anys del seu regnat. La revolució antidinàstica coneguda com La Gloriosa va conduir a Isabel II al destronament i l’exili.

Construcció i explotació d’un complex de turisme rural a la població d’Àreu (Pirineu de Lleida)

Aquest treball de fi de carrera pretén desenvolupar el pla de negoci per a la construcció i l’explotació d’un complex de turisme rural al Pallars Sobirà. El projecte compren l’enderroc de les construccions preexistents, construcció i posterior explotació d’apartaments d’ús turístic i una cafeteria a la població d’ Àreu. Dins el pla de negoci s’hi contemplen els plans comercial, financer, l’anàlisi del mercat i l’entorn i una acurada definició del servei que s’oferirà. Amb el treball es vol, doncs, aportar idees pràctiques i útils per a la consecució dels objectius plantejats en el projecte familiar.

Proposta del perfil de competències d'un professional de comunicació a l'administració pública

L’objecte d’aquest estudi és fer la proposta del perfil d’un professional de la comunicació a l’Administració Pública, dins l’àmbit de Barcelona, en funció d’una gestió per competències. A l’Administració Pública es dóna un buit important respecte al concepte de competències, així com en el marc acadèmic estan definides i classificades, en el món laboral, es troben a l’aire, encara no són una realitat, són competències latents. La nostra aportació, és la traducció de les funcions exigides en competències per tal d’intentar unificar el perfil d’un professional de la comunicació a l’Administració Pública.

Els gabinets de premsa i la mesura de la seva repercussió

La majoria d’agències de relacions públiques d’avui en dia, segueixen dedicant gran part dels seus esforços a les relacions amb els mitjans de comunicació. D’aquesta àrea s’ocupen els gabinets de premsa, que s’encarreguen de difondre informació de les institucions públiques o privades als mitjans, amb l’objectiu principal d’aconseguir un clima favorable amb els seus públics. Aquestes informacions publicades en els mitjans s’anomenen publicity. La medició de la repercussió de les activitats de relacions públiques, i més concretament, de la publicity, és un dels temes més importants i més discutits del sector. En general, les agències catalanes i nord-americanes tenen coneixement sobre els valors i beneficis que aporta el mesurament, tot i això encara s’observa una manca d’activitat sobre aquest tema.

Disseny i implementació de la web d'administració d'una colla castellera

El principal motor d una colla castellera són els seus propis castellers i per tant, la gestió de la informació referent a aquests és una de les tasques més importants per aconseguir que una colla creixi. Aquest projecte neix de la necessitat d estructurar i ordenar aquesta informació, a més a més de proporcionar les eines necessàries per poder administrar remotament, i de manera senzilla i eficient, totes aquestes dades. Així doncs, amb aquest treball, s ha intentat proveir als diferents equips que formen una colla castellera (junta, tècnica, comunicació), de les eines necessàries per poder realitzar les seves tasques eficientment.

Comparativa de la publicitat radiofònica entre Espanya i Itàlia. Estudi de les emissores Els 40 Principals y Radio Deejay

El treball final de carrera “Comparativa de la publicitat radiofònica entre Espanya i Itàlia. Estudi de les emissores Els 40 Principals i Radio Deejay”, és un anàlisi que pretén, mitjançant un estudi de cas de dues emissores de radiofórmula privades i nacionals, una espanyola i una italiana, comparar la publicitat radiofònica entre Espanya i Itàlia en cadenes musicals. L’estudi analitza la història, el target, la programació, la publicitat i les tarifes en cada una de les dues emissores per tal de trobar les semblances i diferències entre elles. La recerca es centra amb l’anàlisi dels tipus d’anunciants, l’estructura dels espais i formats publicitaris i l’anàlisi de la publicitat emesa en cada emissora en la franja horària del matí. Se n’extreuen conclusions que utilitzem com a referència per veure si a Espanya i a Itàlia aquest tipus d’emissores de ràdio usen les mateixes estratègies organitzatives i creatives, veure si en el passat i el present han seguit i segueixen un mateix camí o no.

Utilització del llenguatge multimèdia a la premsa digital a Catalunya i Espanya (2009)

Cada vegada hi ha més diaris digitals i persones que hi col·laboren mitjançant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet és el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinàmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en l’anàlisi empírica i interpretació de la utilització del llenguatge multimèdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representació de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensió, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicació online, es pretén establir com a paràmetres per portar a terme l’anàlisi empírica els gèneres informatius, d’opinió i interpretatius, tot valorant-ne així la quantitat de comentaris, l’ús dels recursos audiovisuals i el nombre de caràcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus d’estudi empíric és innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que s’està consolidant en el segle XXI com una alternativa sòlida al periodisme tradicional, que s’hi està abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.

Moro, Robespierre i Hitler: paradigmes sobre el procés comunicatiu d'utopies polí­tiques en diferents entorns socials

Investigació acadèmica que proposa un estudi hermenèutic de les utopies polítiques de Tomàs Moro, Maximilien Robespierre i Adolf Hitler, i que hi aprofundeix amb un anàlisi teòric dels mitjans de comunicació contemporanis als autors per tal d’entendre la relació entre utopia, poder i comunicació en diversos contextos històrics i entorns socials.

Internet i les agències de notícies: el cas de l’ACN (Agència Catalana de Notícies)

L’entorn canviant d’internet ha significat una transformació en la forma de distribució de la informació de les agències de notícies. L’ACN, una agència jove, amb només deu anys d’història, ha fet del teletreball, el multiformat, les noves tecnologies i la polivalència les seves raons de ser.

LA DIRECCIÓ DE COMUNICACIÓ EN EL TERCER SECTOR

El Tercer Sector cívicosocial, entès com aquell conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre que tenen com objectiu aconseguir la promoció de la persona, reduir les desigualtats socioeconòmiques i evitar l’exclusició social en el nostre territori, ha adquirit un pes molt significatiu en la nostra societat. És degut a aquesta importància, aconseguida al llarg dels anys, que totes les organitzaciones, fundacions i associacions han pres com a element de gran importància la comunicació. Saber comunicar-se ha arribat a un nivell imprescindible dins de la nostra societat i d’aquesta manera, el Tercer Sector n’ha pres consciència d’aquest fet. El present Treball Final de Carrera consisteix en l’estudi de diverses entitats representatives dels diversos sectors dins de l’àmbit territorial de Catalunya per veure de quina manera fan servir la comunicació i com es troben organitzades per saber assolir els seus objectius. Les nou entitats contactades són: Càritas, Intermón, Creu Roja, Amnistia Internacional, Greenpeace, Sos Racisme, SCIAS/ASC, Agrupació i ONCE. D’aquesta manera podem veure si el fet de disposar d’un departament dedicat a la comunicació, o de desenvolupar estratègies, repercuteix a obtenir uns millors resultats, tant interns com externs, dins de la entitat.

La Gestió europea de les ajudes d’estat durant la recent crisi financera i la seva adequació al sistema comunitari de defensa de la competencia

En un context de crisi, els Estats es troben en un trade-off entre “relaxar” el sistema de control d’ajudes d’Estat per reduir l’impacte de la recessió, o mantenir-lo i evitar així distorsions competitives. Es tracta d’un cas especial de trade-off entre el curt i el llarg termini. La present recerca investiga com la política europea ha gestionat la demanda d’ajudes públiques durant la recent crisi financera. Es diferencia entre “llei” i “procediment”, i es determina que mentre la primera s’ha adaptat al nou context de crisi per donar cabuda a mesures de rescat, una sèrie d’evidències suggereixen que el segon s’ha “relaxat”, i que pot haver estat una estratègia second best per reduir el risc moral associat als rescats i una estratègia necessària per a mantenir el propi sistema de control d’ajudes d’Estat

La gestió de la creativitat a les empreses consultores en comunicació i relacions públiques

Aquest treball de recerca investiga com es gestiona la creativitat a les empreses consultores en comunicació i relacions públiques a través d'un estudi exploratori basat en la Grounded Theory. Els resultats suggereixen que la creativitat és una de les competències requerides al professional de les relacions públiques i també un dels criteris que tenen en compte les empreses client a l'hora d'escollir una agència. Tot i així, la figura del director creatiu en relacions públiques genera forta controvèrsia, les tècniques de creativitat utilitzades en el sector es limiten bàsicament a brainstorming, i la creativitat segueix associant-se principalment a la comunicació dirigida al consumidor

L’ administració local catalana i la seva relació amb el fet religiós

El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesiàstic de l’ Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesiàstic espanyol, atorga als individus i a les col•lectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religió, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l’ ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica. L’ encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constitució espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l’ anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l’ estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religiós en l’ àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relació a les matèries pròpies de la seva competència. L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l’ administració local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaració de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els límits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcació de Girona. Per últim, fem una reflexió a mode de conclusió, sobre quines actuacions en relació al fet religiós queden sota l’ autonomia local i en quina intensitat una administració local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religiós.

Microcrèdits i incidència en la pobresa

L’objecte d’estudi d’aquest projecte final, són els microcrèdits. Es tracta d’un instrument de finançament per a el desenvolupament i la seva finalitat és reduir els nivells de pobresa existents al món. Per tal de poder entendre millor aquesta eina, s’estudiarà el concepte i les institucions que treballen amb els microcrèdits. Un cop analitzades les diferents institucions, es realitzarà una anàlisi de cada tipus d’institució i de les diferents metodologies emprades per proporcionar serveis microfinancers. Un aspecte molt important que s’ha observat a la majoria d’institucions microfinanceres és l’elevat volum de clients que són dones. Per això, s’ha dedicat un capítol sencer a analitzar els diferents motius ja que, en totes les parts del món, els microcrèdits van especialment dirigits a aquest sector de la població. Per últim, es recullen les principals crítiques als microcrèdits, ja que moltes persones consideren que, realment, no són un instrument de finançament per al desenvolupament i no serveixen per reduir la pobresa al món. En aquest capítol s’analitzarà sobre tot, les crítiques fetes per Hulme D. I Mosley P. (1996) en el seu llibre Finance Against Poverty, on fa una recopilació d’estudis d’impacte que presenta evidències empíriques dels efectes dels microcrèdits.

Usabilitat de llocs web orientats al comerçelectrònic i als serveis : Portals d'Administració Electrònica

Definició d'un projecte de Portal de Tràmits i ajustar-lo al model pres de referència (el Portal de Tràmits de l'Ajuntament de Barcelona).