Metodologia de disseny conceptual d'estacions depuradores d'aigües residuals que combina el procés de decisió jeràrquic amb l'anàlisi de decisions multicriteri

La present tesi proposa una metodologia de disseny conceptual d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) mitjançant la combinació del procés de decisió jeràrquic i l'anàlisi de decisions multicriteri. El document s'inicia amb una breu introducció als principals camps abordats pel treball: el disseny dels processos químics en general, el disseny de les estacions depuradores d'aigües residuals en particular, i l'anàlisi de decisions multicriteri aplicada a la gestió ambiental. Seguidament, es fixen els objectius del treball i es descriuen tant la metodologia com el material de suport informàtic utilitzats. Per validar i contrastar la metodologia de disseny presentada, es desenvolupa un cas d'estudi on es porta a terme el disseny conceptual d'una EDAR que presenta els mateixos requeriments que l'EDAR que opera actualment al municipi de Granollers. Inicialment es presenta la informació de partida i tot seguit es defineixen els objectius de disseny, així com el conjunt de criteris que s'utilitzaran per avaluar en quina mesura es compleixen aquests objectius. Els objectius de disseny són de diferents tipus: ambientals, tècnics, socials i econòmics, i el conjunt de criteris utilitzats, concretament 33, també es classifica segons aquestes quatre categories. Cadascun dels criteris presenta un determinat pes d'importància relativa en la presa de decisions. Finalment, es desenvolupa tot el procés de decisió fins a obtenir el disseny complet de l'EDAR. El procés de decisió s'ha dividit en dues parts diferenciades però que alhora s'entrellacen: la línia d'aigua i la línia de fang. El procés de decisió presenta un total de divuit qüestions amb un màxim de quatre alternatives per pregunta (dotze qüestions corresponen a la línia d'aigua, i sis a la línia de fangs). Per solucionar cadascuna d'aquestes qüestions, s'avaluen les alternatives proposades respecte a un conjunt de criteris triats de la llista inicial. Aplicant el procés de decisió multicriteri anomenat SMART (simple multiattribute rating technique), es combinen els resultats de les alternatives respecte a cada criteri, tenint en compte la importància de cada criteri per obtenir un sol valor per alternativa. Per quantificar els criteris referents a l'operació del procés i les de tipus econòmic s'han utilitzat els programes GPS-X i CapdetWorks respectivament. Pel que fa als criteris no quantificats mitjançant aquests programes, s'han resolt de manera qualitativa i mitjançant manuals de disseny i també tenint en compte l'opinió d'experts en aquest camp. L'alternativa que obté un pes més elevat és la recomanada per al procés de decisió. El cas d'estudi finalitza un cop s'obté el disseny complet de l'EDAR. Per integrar tots aquests elements que hem esmentat i donar suport al desenvolupament del procés de decisió s'ha utilitzat el programa DRAMA (Design Rationale Management). A continuació, es fa una anàlisi comparativa entre l'EDAR que hi ha actualment al municipi de Granollers i l'EDAR resultat del cas d'estudi. Es descriu el diagrama de flux que conforma l'EDAR de Granollers i el diagrama de flux de l'EDAR resultat de l'estudi, se'n fa una anàlisi comparativa justificant cadascuna de les decisions preses en el cas d'estudi i, finalment, es fa una discussió de resultats on es reflecteixen els avantatges associats d'aplicar la metodologia de disseny conceptual proposada. Finalment, es presenten les conclusions de la tesi. Els principals resultats de la tesi es van publicar el 2002 a la revista internacional Industrial and Engineering Chemistry Research (N. Vidal, R. Bañares-Alcántara, I. Rodríguez-Roda i M. Poch: "Design of wastewater treatment plants using a conceptual design methodology", Industrial and Engineering Chemistry Research, 41 (20), pàg. 4993-5005) i la continuació de la línia de recerca al Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental de la UdG ha comportat la presentació del treball de recerca de Xavi Flores "Procés de decisió jeràrquic combinat amb anàlisi multicriteri per al suport al disseny conceptual de sistemes de fangs actius d'una estació depuradora d'aigües residuals" i la presentació dels resultats parcials al congrés internacional de la 9th IWA Conference on Design, Operation and Economics of Large Wastewater Treatment, que va tenir lloc el setembre passat a Praga ("Combining hierarchical decision process with multi-criteria analysis for conceptual design of WWTP", X. Flores, N. Vidal, A. Bonmatí, J. B. Copp i I. Rodríguez-Roda).

Educació ambiental: un enfocament metodològic en formació inicial del professorat d'Educació Primària

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi. Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació. En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat. Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques. El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants. Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària. Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia) La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs. Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants. La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets. L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques. Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics. En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris.

Predicting Argentine ant invasion across spatial scales via ecological niche models

La formiga argentina (Linepithema humile) es troba entre les espècies més invasores: originària d'Amèrica del Sud, actualment ha envaït nombroses àrees arreu del món. Aquesta tesi doctoral intenta fer una primera anàlisi integrada i multiescalar de la distribució de la formiga argentina mitjançant l'ús de models de nínxol ecològic. D'acord amb els resultats obtinguts, es preveu que la formiga argentina assoleixi una distribució més àmplia que l'actual. Les prediccions obtingudes a partir dels models concorden amb la distribució actualment coneguda i, a més, indiquen àrees a prop de la costa i dels rius principals com a altament favorables per a l'espècie. Aquests resultats corroboren la idea que la formiga argentina no es troba actualment en equilibri amb el medi. D'altra banda, amb el canvi climàtic, s'espera que la distribució de la formiga argentina s'estengui cap a latituds més elevades en ambdós hemisferis, i sofreixi una retracció en els tròpics a escales globals.

Cultures mediàtiques adolescents: Un estudi psicosocial centrat en el telèfon mòbil

Des de la perspectiva psicosocial s'analitzen alguns aspectes de les interaccions entre progenitors i fills/es adolescents entre 12 i 16 anys en relació a l'ús del telèfon mòbil en el marc de la societat acceleradament canviant. S'ha emprat un mètode plural o multimètode que s'ha articulat en dues fases d'investigació, una quantitativa i una qualitativa, per l'estudi dels fenòmens socials complexes com ho són les relacions intergeneracionals. Els resultats posen de manifest que existeixen interaccions entre les actituds dels adolescents i dels progenitors en l'ús del telèfon mòbil. També apunten que les tecnologies audiovisuals com el mòbil estan mediatitzant les relacions intergeneracionals. És a dir, no només els adolescents utilitzen molt més les tecnologies que els adults, sinó que a més sobre el context social que té impacte aquest ús és fonamentalment amb els amics. Cal un major apropament intergeneracional pel que fa a mantenir converses entre adults i adolescents al voltant dels temes que els motiven i interessen, com és el cas de les TICs.

A dendrochemical study of Pinus sylvestris from Siljansfors Experimental Forest, central Sweden

Inductively coupled plasma mass spectrometry (ICP-MS) was used to investigate changes in trace element concentration in two high resolution sequences of tree rings from central Sweden. Individual annual growth increments from 18002002 to 1930-2002 were sampled from two Scots pine (Pinus sylvestris) trees from the Siljansfors Experimental Forest. The aims of the study were: to test the viability of conventional solution induction ICP-MS as a technique for investigating the multi-elemental chemistry of long tree ring sequences at annual resolution, and, to test this specifically with a view to detecting changes in elemental concentrations of Swedish tree rings contemporary with the major (and relatively proximal) Icelandic eruption of Askja (1875). It was found that despite a time consuming sample preparation process, it was possible to use conventional ICP-MS for multi-elemental analysis of a long sequence of tree rings at annual resolution. Although promising data were produced, no truly conclusive concentration anomaly could be detected in the sequence to indicate the impact of the Askja eruption on environmental chemistry. Overall findings underlined the complexity of the tree/environment interaction and the cautious approach to data interpretation essential for any dendrochemical study. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Communicating eye gaze across a distance without rooting participants to the spot

Eye gaze is an important conversational resource that until now could only be supported across a distance if people were rooted to the spot. We introduce EyeCVE, the worldpsilas first tele-presence system that allows people in different physical locations to not only see what each other are doing but follow each otherpsilas eyes, even when walking about. Projected into each space are avatar representations of remote participants, that reproduce not only body, head and hand movements, but also those of the eyes. Spatial and temporal alignment of remote spaces allows the focus of gaze as well as activity and gesture to be used as a resource for non-verbal communication. The temporal challenge met was to reproduce eye movements quick enough and often enough to interpret their focus during a multi-way interaction, along with communicating other verbal and non-verbal language. The spatial challenge met was to maintain communicational eye gaze while allowing free movement of participants within a virtually shared common frame of reference. This paper reports on the technical and especially temporal characteristics of the system.

Assessing the environmental performance of English arable and livestock holdings using data from the Farm Accountancy Data Network (FADN)

Agri-environment schemes (AESs) have been implemented across EU member states in an attempt to reconcile agricultural production methods with protection of the environment and maintenance of the countryside. To determine the extent to which such policy objectives are being fulfilled, participating countries are obliged to monitor and evaluate the environmental, agricultural and socio-economic impacts of their AESs. However, few evaluations measure precise environmental outcomes and critically, there are no agreed methodologies to evaluate the benefits of particular agri-environmental measures, or to track the environmental consequences of changing agricultural practices. In response to these issues, the Agri-Environmental Footprint project developed a common methodology for assessing the environmental impact of European AES. The Agri-Environmental Footprint Index (AFI) is a farm-level, adaptable methodology that aggregates measurements of agri-environmental indicators based on Multi-Criteria Analysis (MCA) techniques. The method was developed specifically to allow assessment of differences in the environmental performance of farms according to participation in agri-environment schemes. The AFI methodology is constructed so that high values represent good environmental performance. This paper explores the use of the AFI methodology in combination with Farm Business Survey data collected in England for the Farm Accountancy Data Network (FADN), to test whether its use could be extended for the routine surveillance of environmental performance of farming systems using established data sources. Overall, the aim was to measure the environmental impact of three different types of agriculture (arable, lowland livestock and upland livestock) in England and to identify differences in AFI due to participation in agri-environment schemes. However, because farm size, farmer age, level of education and region are also likely to influence the environmental performance of a holding, these factors were also considered. Application of the methodology revealed that only arable holdings participating in agri-environment schemes had a greater environmental performance, although responses differed between regions. Of the other explanatory variables explored, the key factors determining the environmental performance for lowland livestock holdings were farm size, farmer age and level of education. In contrast, the AFI value of upland livestock holdings differed only between regions. The paper demonstrates that the AFI methodology can be used readily with English FADN data and therefore has the potential to be applied more widely to similar data sources routinely collected across the EU-27 in a standardised manner.

Non-D9-tetrahydrocannabinol phytocannabinoids stimulate feeding in rats

Cannabinoid type 1 receptor-mediated appetite stimulation by D9tetrahydrocannabinol (D9THC) is well understood. Recently, it has become apparent that non-D9THC phytocannabinoids could also alter feeding patterns. Here, we show definitively that non-D9THC phytocannabinoids stimulate feeding. Twelve male, Lister-Hooded rats were prefed to satiety prior to administration of a standardized cannabis extract or to either of two mixtures of pure phytocannabinoids (extract analogues) comprising the phytocannabinoids present in the same proportions as the standardized extract (one with and one without D9THC). Hourly intake and meal pattern data were recorded and analysed using two-way analysis of variance followed by one-way analysis of variance and Bonferroni post-hoc tests. Administration of both extract analogues significantly increased feeding behaviours over the period of the test. All three agents increased hour-one intake and meal-one size and decreased the latency to feed, although the zero-D9THC extract analogue did so to a lesser degree than the high-D9THC analogue. Furthermore, only the analogue containing D9THC significantly increased meal duration. The data confirm that at least one non-D9THC phytocannabinoid induces feeding pattern changes in rats, although further trials using individual phytocannabinoids are required to fully understand the observed effects.

Comment on "Tropospheric temperature response to stratospheric ozone recovery in the 21st century" by Hu et al. (2011)

Abstract. In a recent paper Hu et al. (2011) suggest that the recovery of stratospheric ozone during the first half of this century will significantly enhance free tropospheric and surface warming caused by the anthropogenic increase of greenhouse gases, with the effects being most pronounced in Northern Hemisphere middle and high latitudes. These surprising results are based on a multi-model analysis of CMIP3 model simulations with and without prescribed stratospheric ozone recovery. Hu et al. suggest that in order to properly quantify the tropospheric and surface temperature response to stratospheric ozone recovery, it is necessary to run coupled atmosphere-ocean climate models with stratospheric ozone chemistry. The results of such an experiment are presented here, using a state-of-the-art chemistry-climate model coupled to a three-dimensional ocean model. In contrast to Hu et al., we find a much smaller Northern Hemisphere tropospheric temperature response to ozone recovery, which is of opposite sign. We suggest that their result is an artifact of the incomplete removal of the large effect of greenhouse gas warming between the two different sets of models.

Sustainable urban metabolism as a link between bio-physical sciences and urban planning: the BRIDGE project

Urban metabolism considers a city as a system with flows of energy and material between it and the environment. Recent advances in bio-physical sciences provide methods and models to estimate local scale energy, water, carbon and pollutant fluxes. However, good communication is required to provide this new knowledge and its implications to endusers (such as urban planners, architects and engineers). The FP7 project BRIDGE (sustainaBle uRban plannIng Decision support accountinG for urban mEtabolism) aimed to address this gap by illustrating the advantages of considering these issues in urban planning. The BRIDGE Decision Support System (DSS) aids the evaluation of the sustainability of urban planning interventions. The Multi Criteria Analysis approach adopted provides a method to cope with the complexity of urban metabolism. In consultation with targeted end-users, objectives were defined in relation to the interactions between the environmental elements (fluxes of energy, water, carbon and pollutants) and socioeconomic components (investment costs, housing, employment, etc.) of urban sustainability. The tool was tested in five case study cities: Helsinki, Athens, London, Florence and Gliwice; and sub-models were evaluated using flux data selected. This overview of the BRIDGE project covers the methods and tools used to measure and model the physical flows, the selected set of sustainability indicators, the methodological framework for evaluating urban planning alternatives and the resulting DSS prototype.

Matrix Metalloproteinase Expression in Teeth with Apical Periodontitis Is Differentially Modulated by the Modality of Root Canal Treatment

Introduction: The objective of this study was to investigate the expression of matrix metalloproteinases (MM Ps) in apical periodontitis and during the periapical healing phase after root canal treatment. Methods: Apical periodontitis was induced in dog teeth, and root canal treatment was performed in a single visit or by using an additional calcium hydroxide root canal dressing. One hundred eighty days after treatment the presence of inflammation was examined, and tissues were stained to detect bacteria. Bacterial status was correlated to the degree of tissue organization, and to further investigate molecules involved in this process, tissues were stained for MMP-1, MMP-2, MMP-8, and MMP-9. Data were analyzed by using one-way analysis of variance followed by Tukey test or Kruskal-Wallis followed by Dunn test. Results: Teeth with apical periodontitis that had root canal therapy performed in a single visit presented an intense inflammatory cell infiltrate. Periapical tissue was extremely disorganized, and this was correlated with the presence of bacteria. Higher MMP expression was evident, similar to teeth with untreated apical periodontitis. In contrast, teeth with apical periodontitis submitted to root canal treatment with calcium hydroxide presented a lower inflammatory cell infiltrate. This group had moderately organized connective tissue, lower prevalence of bacteria, and lower number of MMP-positive cells, similar to healthy teeth submitted to treatment. Conclusions: Teeth treated with calcium hydroxide root canal dressing exhibited a lower percentage of bacterial contamination, a lower MMP expression, and a more organized extracellular matrix, unlike those treated in a single visit. This suggests that calcium hydroxide might be beneficial in tissue repair processes. (J Endod 2010;36:231-237)

High Matrix Metalloproteinase Activity Is a Hallmark of Periapical Granulomas

Introduction: The inability to distinguish periapical cysts from granulomas before performing root canal treatment leads to uncertainty in treatment outcomes because cysts have lower healing rates. Searching for differential expression of molecules within cysts or granulomas could provide information with regard to the identity of the lesion or suggest mechanistic differences that may form the basis for future therapeutic intervention. Thus, we investigated whether granulomas and cysts exhibit differential expression of extracellular matrix (ECM) molecules. Methods: Human periapical granulomas, periapical cysts, and healthy periodontal ligament tissues were used to investigate the differential expression of ECM molecules by microarray analysis. Because matrix metalloproteinases (MMP) showed the highest differential expression in the microarray analysis, MMPs were further examined by in situ zymography and immunohistochemistry. Data were analyzed by using one-way analysis of variance followed by the Tu-key test. Results: We observed that cysts and granulomas differentially expressed several ECM molecules, especially those from the MMP family. Compared with cysts, granulomas exhibited higher MMP enzymatic activity in areas stained for MMP-9. These areas were composed of polymorphonuclear cells (PMNs) in contrast to cysts. Similarly, MMP-13 was expressed by a greater number of cells in granulomas compared with cysts. Conclusion: Our findings indicate that high enzymatic MIMP activity in PMNs together with MMP-9 and MMP-13 stained cells could be a molecular signature of granulomas unlike periapical cysts. (J Endod 2009;35:1234-1242)

Bond durability in erbium:yttrium-aluminum-garnet laser-irradiated enamel

This study sought to evaluate the influence of thermocycling and water storage on the microtensile bond strength of composite resin bonded to erbium:yttrium-aluminum-garnet (Er:YAG)-irradiated and bur-prepared enamel. Eighty bovine incisors were selected and sectioned. Specimens were ground to produce a flat enamel surface. Samples were randomly assigned according to cavity preparation device: (I) Er:YAG laser and (II) high-speed turbine, and were subsequently restored with composite resin. They were subdivided according to the duration of water storage (WS)/number of thermocycles (TCs): 24 h WS/no TCs; 7 days WS/500 TCs; 1 month WS/2,000 TCs; 6 months WS/12,000 TCs. The teeth were sectioned into 1.0 mm(2)-thick slabs and subjected to tensile stress in a universal testing machine. Data were submitted to two-way analysis of variance (ANOVA) and Tukey`s test at a 0.05 significance level. The different periods of water storage and thermocycling did not influence the microtensile bond strength (A mu TBS) values in the Er:YAG laser-prepared groups. In bur-prepared enamel, the group submitted to 12,000 TCs/6 months` WS (IID) showed a significant decrease in bond strength values when compared to the group stored in water for 24 h and not submitted to thermocycling (IIA), but values were statistically similar to those obtained in all Er:YAG laser groups and in the bur- prepared groups degraded with 500 TCs/1 week WS (IIB) or 2,000 TCs/1 month WS (IIC). It may be concluded that adhesion of an etch-and-rinse adhesive to Er:YAG laser-irradiated enamel was not affected by the methods used to simulate degradation of the adhesive interface and was similar to adhesion in the bur-prepared groups in all periods of water storage and thermocycling.

6-Sulfatoxymelatonin as a predictor of clinical outcome in depressive patients

Objectives This study established the value of the 6-sulfatoxymelatonin (aMT6s) urine concentration as a predictor of the therapeutic response to noradrenaline reuptake inhibitors in depressive patients. Methods Twenty-two women aged 18-60 years were selected. Depressive symptoms were assessed by using the Hamilton Depression Scale. Urine samples were collected at 0600-1200 h, 1200-1800 h, 1800-2400 h, and 2400-0600 h intervals, 1 day before and 1 day after starting on the nortriptyline treatment. Urine aMT6s concentration was analyzed by a one-way analysis of variance/Bonferroni test. Spearman`s rank correlation coefficient was used to analyze the correlation between depressive symptoms after 2 weeks of antidepressant treatment and the increase in aMT6s urine concentration. Results Higher and lower size effect groups were compared by independent Student`s t-tests. At baseline, the 2400- to 0600-h interval differed from all other intervals presenting a significantly higher aMT6s urine concentration. A significant difference in aMT6s urine concentrations was found 1 day after treatment in all four intervals. Higher size effect group had lower levels of depressive symptoms 2 weeks after the treatment. A positive correlation between depressive symptoms and the delta of aMT6s in the 2400-0600h interval was observed. Conclusion Our results reinforce the hypothesis that aMT6s excretion is a predictor of clinical outcome in depression, especially in regard to noradrenaline reuptake inhibitors. Copyright (C) 2011 John Wiley & Sons, Ltd.

Detection of the Tim-3 ligand, galectin-9, inside the allograft during a rejection episode

Introduction: Tim-3 is a Th1 lymphocytes membrane protein with inhibitory function. Its ligand, galectin-9, was recently identified and it is expressed in some lymphocyte subpopulation. In addition, endothelial cells and fibroblasts can also express galectin-9 according to the local cytokine milieu. Both molecules can act as important regulatory tools in the immune system. Aim: Evaluate the expression of these immunoregulatory molecules inside kidney allografts during acute rejection episodes. Methods: By using a quantitative polymerase chain reaction assay, we measured the levels of messenger RNA (mRNA) for galectin-9 and Tim-3 in 21 samples obtained at allograft nephrectomy. Five samples received the histological diagnosis of acute non-vascular rejection (ANVR), twelve of acute vascular rejection (AVR), and five of loss of non-immune cause (LNIC; as control). As cytolytic response markers we measured mRNA levels of granzyme B, interferon-gamma and perforin. The statistic analysis was performed using one way analysis of variance (ANOVA) and Pearson correlation. Results: The mean levels of Tim-3 mRNA expression were 13.99 +/- 6.99 for LNIC, 48.13 +/- 54.47 for RACNV and 238.63 +/- 333.14 for RAV (p = 0.004). For galectin-9, the mean values were 0.57 +/- 0.49 for LNIC, 0.66 +/- 0.36 for RACNV and 2.34 +/- 1.62 for RAV (p = 0.006). Furthermore, there was a positive correlation between both molecules (r = 0.526, p = 0.016). Also. granzyme B, perforin and interferon-gamma mRNA expression were different among the three groups. Conclusion: Messenger RNA level expressions of all the studied molecules were higher inside allografts with more severe rejection. Moreover, there was a positive correlation between galectin-9 and Tim-3 mRNA levels. The simultaneous expression of galectin-9 and Tim-3 may indicate an immunoregulatory function, during the ongoing cytotoxic response. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.