Del prestatge a la web: la transformació de la formació de les col·leccions a les biblioteques universitàries

L’existència d’una xarxa mundial de comunicacions ubiqua i barata que cada vegada més permet obtenir documents de manera fàcil i gratuïta requerirà una transformació de les pràctiques de la formació de col·leccions a les biblioteques universitàries. Això estarà impulsat per una sèrie d’avenços específics, que inclouen la digitalització de continguts; el desenvolupament de repositoris d’impresos; el desenvolupament de lectors de llibres electrònics i de l’edició mitjançant la impressió sota demanda; el creixement de l’accés obert; els reptes per establir estructures d’edició acadèmica; i el creixement de noves formes d’activitats acadèmiques basades en l’obertura i la productivitat social. Si les biblioteques universitàries volen tenir èxit, hauran de desmuntar les col·leccions impreses patrimonials; passar de la selecció de llibres ítem a ítem a la compra sota demanda i a les subscripcions; gestionar la transició cap a revistes d’accés obert; centrar-se en conservar ítems únics; i desenvolupar nous mecanismes per finançar una infraestructura nacional.

Tecnologies de la informació i la comunicació al màster de formació del professorat de secundària d’Educació Física

Durant el curs 2010-11 a la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic s’ha impartit la primera edició del Màster de Formació del Professorat d’Educació Secundària especialitat d’Educació Física. I enguany s’hi celebra la segona edició. El màster ofertat des la UVic té com a objectiu formar els futurs professionals de l’educació física de Catalunya. En aquesta formació s’inclou també la capacitació del professorat en l’ús i la relació amb les tecnologies de la comunicació i la informació (TIC)

Creació d’un Dipòsit Digital d’Activitats Docents amb l’ús de les TIC a la Universitat de Vic

Avui en dia no es poden entendre els canvis socials sense pensar en les conseqüències derivades del nou paradigma digital de comunicació (Castells, 2003). Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) s’han convertit en eines d’ús quotidià que afecten a tots els àmbits de la vida, des de la gestió del sistema polític, la comunicació a les organitzacions i, també, les noves metodologies d’aprenentatge en les institucions educatives.

Estudi estratègic del coblisme com a bé cultural

Aquest treball de final de carrera tracta sobre l’aplicació de les modernes tècniques de reflexió estratègica aplicades al sector de la cultura popular catalana, concretament la cultura popular catalana que engloba les manifestacions on el vincle comú és la formació musical pròpia: la cobla. Aprofitar aquest sector, a priori tant complex i tant allunyat en principi del món d’estratègia d’empresa com aquest, és l’excusa per veure el comportament d’aquestes eines i teories, i comprovar-ne la seva eficàcia i adaptabilitat als diferents casos de la realitat, a més de poder treballar un tema tant nou com la valoració d’intangibles. A la vegada, es produeix una síntesi de treballs orientats a l’organització d’entitats sense ànim de lucre existents en la bibliografia especialitzada, i que han tingut un inexistent ressò pràctic. Això pot ser un contrasentit en un país on l’associacionisme és tan arrelat i un dels pilars socials que ens vertebren i diferencien. En el cas de la música per a cobla, especialment destacable en un moment molt important i crític per estar en un temps de transició social molt fort. També, cal destacar vivament que té una sèrie de valors afegits de qualitat i complexitat que la situen en un interessant camí entre la cultura popular i les propostes de caràcter més comercial, en unes condicions actuals de gran desconeixement social. Les vinculacions entre estratègia, innovació, responsabilitat social i cultura del coneixement, donen a aquest treball un fort caràcter actual i adaptat a la realitat en les consideracions sobre el management en general.

Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p&0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

L'ètica en la formació d'arxivers i bibliotecaris: una necessitat compartida

S'analitza la importància de l'ètica en l'àmbit professional de l'arxivística i la biblioteconomia. Es proposa la presència d'aquest component deontològic en els programes formatius i s'enceta una reflexió sobre la necessitat de consensuar un codi ètic compartit per aquests dos col·lectius professionals.

Avaluació de revistes i avaluació de la recerca en humanitats i ciències socials a Catalunya: aproximació a un problema

The evaluation of the quality and impact of journals as a starting point to systematise the quality of research is an indirect method commonly used for obtaining information for systematic and major evaluation efforts, such as those needed for public tenders to aid projects and research groups. Nevertheless, this method runs into an important obstacle: preparing rankings of journals in the humanities and social sciences is considerably more complex than for those on experimental, biomedical or technological sciences. Cultural, linguistic and territorial components of research in the humanities and social sciences radically question the international rankings. Within this context, the article presents the experience of a study-in-progress whose intention is to evaluate the rankings of journals in the humanities and social sciences published in 1997 by the Generalitat de Catalunya. Even thought an attempt was made to bring this type of titles closer to the Catalan community of researchers, the initiative has been frequently surrounded by controversy and criticism and, at the present, does not enjoy the needed recognition of the Catalan academic sector.

El Practicum: una peça clau en la formació centrada en les competències.

Presentació feta a la Reunió amb els centres de pràctiques el 8 de juny de 2005.