Fourier pdf

Exam questions and solutions in PDF

Fourier Series

Lecture notes on Fourier Series

Cálculo Integral y Series de Fourier.

En este libro, se desarrollan los conceptos fundamentales del cálculo integral y de las series de Fourier. Cada uno de estos apartados constituyen dos campos de las matemáticas aplicadas en que las conexiones con los problemas de física y de la ingeniería son más evidentes. Cada capítulo consta de un desarrollo teórico el cual va acompañado con ejercicios de aplicación de las teorías expuestas, asimismo al finalixar cada capítulo se recojen una serie de ejercicios resueltos así como de ejercicios propuestos. Se concluye el libro con un apéndice, en el cual se hace uso del paquete de cálculo simbólico 'Mathemática', para la resolución de algunos ejercicios, así como dar una visión gráfica de algunos de los ejercicios previstos.

Fourier.

Programa sobre MS-DOS para Física en COU o FP de Electrónica. Este software analiza una serie de funciones matemáticas previamente establecidas por el creador y, a un tiempo, realiza el análisis de Fourier sobre cualquier función que implemente el usuario. El objetivo es visualizar como una función periódica se puede obtener de la suma o superposición de funciones sinusoidales de frecuencias múltiples. Incorpora un manual donde explica cómo usar el programa y da los objetivos e implementación didáctica de la herramienta.

Introducción a los sistemas lineales y al análisis de Fourier.

Realizado en la Escuela Universitaria de Informática de la Universidad Pontificia de Salamanca, por 4 profesores del centro para las asignaturas de Fundamentos Matemáticos I, Transmisión de Datos y Ampliación de Matemáticas de las titulaciones de Ingeniería Técnica de Informática de Sistemas, Ingeniería de Informática de Gestión e Ingeniería Superior de Informática. Se pretende proporcionar al alumno una justificación concisa de los conceptos matemáticos sobre los que se sustenta el análisis de Fourier y su relación con los sistemas lineales invariantes. Para ello, se desarrolla un material práctico, innovador, gráfico que potencie la compresión de los conceptos teóricos. Para el desarrollo de esta unidad didáctica, se exponen los contenidos, se desarrollan y después vienen una serie de problemas propuestos y resueltos representativos. Como propuesta adicional, se ha creado información estructurada en formato página Web, puesto que facilita la comprensión del alumno, mediante las técnicas más habituales de presentación gráfica o animación. El proyecto ha sido evaluado por unos candidatos seleccionados al principio del proyecto, en la memoria se adjunta el informe de cada uno de ellos.

Matemática discreta en Ingeniería Informática.

El proyecto ha sido realizado por tres profesores del Departamento de Matemática Aplicada a la Técnica de la Escuela Universitaria Politécnica de la Universidad de Valladolid. Sus objetivos inciden en el binomio enseñanza aprendizaje, la elaboración del material pretende: mejorar la enseñanza, modificar las pautas de aprendizaje, propiciar la participación del alumno, facilitar su trabajo. Se ha analizado el estado de la matemática discreta en múltiples universidades españolas y se ha elaborado el material, objetivo prioritario del proyecto, que cubre exhaustivamente el programa impartido a los alumnos con: teoría, ejemplos, ejercicios simples, bibliografía y amplia colección de problemas.

Representaciones conjuntas espacio-frecuencia en psicofísica visual : fundamentos 1D.

Resumen basado en el del autor. Resumen en español e inglésîp. 219-220

La vida de los centros transformada en noticia.

Comentario sobre los periódicos y revistas escolares de los centros educativos de Albacete en 2004. Se explican las características de El Pericole, Primera página, Aula abierta Parque Sur, Y tú quién eres y El Greco. Se habla de los responsables, el proceso de edición, la periodicidad y los contenidos de cada publicación. Se pretende atraer el interés de los alumnos hacia la elaboración de los periódicos y su lectura.

Estabilitat conformacional de variants de la ribonucleasa A: pressió i temperatura com a inductors dels desplegament proteic

A fi d'analitzar la contribució de la regió C-terminal proposada com a iniciadora del plegament (CFIS 106-118) a l'estabilitat de l'RNasa A, els residus alifàtics d'aquesta regió es van substituir, mitjançant mutagènesi dirigida, per altres residus en els quals la cadena lateral alifàtica era rogressivament escurçada. La major part de les substitucions projectades suposaven delecions no disruptives de grups metil(è). A més, es va reemplaçar la Tyr115 per un Trp, de manera que, potencialment, s'introduïa una única sonda fluorescent, no desestabilitzant, per tal de seguir els canvis conformacionals que es poguessin generar en la regió durant el procés de legament/desplegament de la proteïna. Tant els paràmetres cinètics, com els espectres d'FTIR i CD, determinats per cadascuna de les ribonucleases variants, indiquen que els reemplaçaments aminoacídics efectuats presenten, en general, poc o cap efecte en l'estructura nativa i en l'activitat de l'enzim. Es va emprar l'espectroscòpia d'absorció a l'ultraviolat de quarta derivada, la fluorescència (per la variant amb Trp) i l'espectroscòpia d'infraroig per transformada de Fourier, per tal de seguir i caracteritzar, en condicions d'equilibri, les transicions conformacionals de cada variant en funció de la pressió i de la temperatura. Els resultats es van comparar amb els que es van obtenir per la proteïna salvatge. Per determinar més a fons les característiques del procés de desplegament de la variant Y115W, les transicions de desnaturalització induïdes per urea d'aquesta variant i de la proteïna salvatge, van ésser examinades per mitjà d'electroforesi en gradient d'urea i espectroscòpia de fluorescència. Curiosament, els canvis conformacionals que resulten de la desnaturalització per pressió són molt semblants als que s'obtenen per temperatura. Enfront d'un augment gradual tant de pressió com de temperatura, l'estructura terciària i els elements d'estructura secundària de les proteïnes estudiades es perden de manera conjunta i reversible. Aquestes variacions estructurals que es promouen descriuen un procés de desplegament molt cooperatiu i en dos estats. Atès que ambdues tècniques (UV i FTIR) utilitzen cadascuna un règim de concentració proteica molt diferent, els resultats indiquen que el procés de desplegament per pressió i per temperatura és intramolecular. Els resultats obtinguts suggereixen que la hidrofobicitat i el volum de les cadenes laterals del CFIS, juntament amb les interaccions de van der Waals entre elements d'estructura secundària intervenen de manera molt notable en l'estabilització de la proteïna. Entre els diferents aminoàcids alifàtics que pertanyen al CFIS C-terminal, la Val108 és el residu més important per tal de preservar la integritat estructural de l'estat natiu. Els reemplaçaments en aquesta posició causen petites alteracions conformacionals i una gran desestabilització de la proteïna (per exemple, el punt mig de la transició de desnaturalització per pressió i per temperatura de la variant V108G disminueix uns 592 MPa i 25ºC, respectivament, respecte a la proteïna salvatge). D'acord amb els resultats obtinguts, la variant Y115W ofereix una sonda útil per tal de seguir la cinètica de plegament/desplegament de l'RNasa A.

Reducció de vibracions residuals en moviments transitoris. Definició de lleis de moviment per mitjà de corbes B-spline

Molts sistemes mecànics existents tenen un comportament vibratori funcionalment perceptible, que es posa de manifest enfront d'excitacions transitòries. Normalment, les vibracions generades segueixen presents després del transitori (vibracions residuals), i poden provocar efectes negatius en la funció de disseny del mecanisme. El mètode que es proposa en aquesta tesi té com a objectiu principal la síntesi de lleis de moviment per reduir les vibracions residuals. Addicionalment, els senyals generats permeten complir dues condicions definides per l'usuari (anomenats requeriments funcionals). El mètode es fonamenta en la relació existent entre el contingut freqüencial d'un senyal transitori, i la vibració residual generada, segons sigui l'esmorteïment del sistema. Basat en aquesta relació, i aprofitant les propietats de la transformada de Fourier, es proposa la generació de lleis de moviment per convolució temporal de polsos. Aquestes resulten formades per trams concatenats de polinomis algebraics, cosa que facilita la seva implementació en entorns numèrics per mitjà de corbes B-spline.

Linear and nonlinear generalized Fourier transforms

This article presents an overview of a transform method for solving linear and integrable nonlinear partial differential equations. This new transform method, proposed by Fokas, yields a generalization and unification of various fundamental mathematical techniques and, in particular, it yields an extension of the Fourier transform method.

Assessment of the consistency of near-infrared water vapor line intensities using high-spectral-resolution ground-based Fourier transform measurements of solar radiation

Calculations of the absorption of solar radiation by atmospheric gases, and water vapor in particular, are dependent on the quality of databases of spectral line parameters. There has been increasing scrutiny of databases such as HITRAN in recent years, but this has mostly been performed on a band-by-band basis. We report nine high-spectral-resolution (0.03 cm(-1)) measurements of the solar radiation reaching the surface in southern England over the wave number range 2000 to 12,500 cm(-1) (0.8 to 5 mm) that allow a unique assessment of the consistency of the spectral line databases over this entire spectral region. The data are assessed in terms of the modeled water vapor column that is required to bring calculations and observations into agreement; for an entirely consistent database, this water vapor column should be constant with frequency. For the HITRAN01 database, the spread in water vapor column is about 11%, with distinct shifts between different spectral regions. The HITRAN04 database is in significantly better agreement (about 5% spread) in the completely updated 3000 to 8000 cm(-1) spectral region, but inconsistencies between individual spectral regions remain: for example, in the 8000 to 9500 cm(-1) spectral region, the results indicate an 18% (+/- 1%) underestimate in line intensities with respect to the 3000 to 8000 cm(-1) region. These measurements also indicate the impact of isotopic fractionation of water vapor in the 2500 to 2900 cm(-1) range, where HDO lines dominate over the lines of the most abundant isotope of H2O.

Fourier transform infrared spectra of H2CS and D2CS

Infrared spectra of thoformaldehyde, H2CS and D2CS, were observed in the gas phase at a resolution of better than 0.1 cm−1 from 4000 to 400 cm−1 using a Nicolet FTIR system. Vibrational band origins and rotational constants were determined for ν2, ν3, ν4, and ν6 of H2CS and for ν1, ν2, ν3, ν4, and ν6 of D2CS. The ν3, ν4, and ν6 bands of H2CS were analyzed as a set of three Coriolis interacting bands, and three Coriolis constants were determined; similarly the ν4 and ν6 bands of D2CS were analyzed as a pair of interacting bands and one Coriolis constant was determined. A general harmonic force field was determined, without constraints, to fit the vibrational wavenumbers, Coriolis constants, and centrifugal distortion constants. A zero-point (rz) structure was determined from the ground-state rotational constants, and the equilibrium (re) bond lengths were estimated.