Aplicació de la semblança molecular quàntica en la reducció de l'espai configuracional per a l'estat fonamental i primers excitats de l'àtom d'Heli

Es presenta un mètode de selecció d'orbitals atòmics relacionat amb la teoria de la Semblança Molecular Quàntica, que permet reduir l'espai actiu quan es vol dur a terme un càlcul a nivell d'Interacció de Configuracions per a l'àtom d'heli

Formulació matricial de la teoria de pertorbacions de Rayleigh-Schrödringer: monodimensional

Es repassa la formulació de la Teoria de Pertorbacions en notació matricial i s'exposa una aplicació senzilla com és la solució del problema de la partícula sotmesa a un potencial d'atracció dins la caixa quàntica monodimensional

Relacions estructura-propietat per un conjunt d'hidrocarburs a partir de nous descriptors tridimensionals derivats de la semblança molecular quàntica

En aquest article es defineixen uns nous índexs tridimensionals per a la descripció de les molècules a partir de paràmetres derivats de la Teoria de la Semblança Molecular i de les distàncies euclidianes entre els àtoms i les càrregues atòmiques efectives. Aquests indexs,anomenats 3D, s'han aplicat a l'estudi de les relacions estructura-propietat d'una família d'hidrocarburs, i han demostrat una capacitat de descripció de tres propietats de la família (temperatura d'ebullició, temperatura de fusió i densitat) molt més acurada que quan s'utilitzen els indexs 2D clàssics

Sobre els mapes de semblança quàntica molecular

Partint de les definicions usuals de Mesures de Semblança Quàntica (MSQ), es considera la dependència d'aquestes mesures respecte de la superposició molecular. Pel cas particular en qnè els sistemes comparats siguin una molècula i un Àtom i que les mesures es calculin amb l'aproximació EASA, les MSQ esdevenen funcions de les tres coordenades de l'espai. Mantenint fixa una de les tres coordenades, es pot representar fàcilment la variació del valor de semblança en un pla determinat, i obtenir els anomenats mapes de semblança. En aquest article, es comparen els mapes de semblança obtinguts amb diferents MSQ per a sistemes senzills

Sobre les relacions lineals d'energia lliure: mesures de semblança molecular quàntica sobre funcions de densitat electrònica modificad

En aquest treball es presenta l'ús de funcions de densitat electrònica de forat de Fermi per incrementar el paper que pren una regió molecular concreta, considerada com a responsable de la reactivitat molecular, tot i mantenir la mida de la funció de densitat original. Aquestes densitats s'utilitzen per fer mesures d'autosemblança molecular quàntica i es presenten com una alternativa a l'ús de fragments moleculars aillats en estudis de relació entre estructura i propietat. El treball es complementa amb un exemple pràctic, on es correlaciona l'autosemblanca molecular a partir de densitats modificades amb l'energia d'una reacció isodòsmica

Finite-temperature QED effects in atoms

We argue that low-temperature effects in QED can, if anywhere, only be quantitatively interesting for bound electrons. Unluckily the dominant thermal contribution turns out to be level independent, so that it does not affect the frequency of the transition radiation.

Gauge group and reality conditions in Ashtekar's complex formulation of canonical gravity

We discuss reality conditions and the relation between spacetime diffeomorphisms and gauge transformations in Ashtekars complex formulation of general relativity. We produce a general theoretical framework for the stabilization algorithm for the reality conditions, which is different from Diracs method of stabilization of constraints. We solve the problem of the projectability of the diffeomorphism transformations from configuration-velocity space to phase space, linking them to the reality conditions. We construct the complete set of canonical generators of the gauge group in the phase space which includes all the gauge variables. This result proves that the canonical formalism has all the gauge structure of the Lagrangian theory, including the time diffeomorphisms.

BRST-invariant path integral for a spinning relativistic particle

The propagator of a relativistic spinning particle is calculated using the Becchi-Rouet-Stora-Tyutin-(BRST)-invariant path-integral formalism of Fradkin and Vilkovisky. The spinless case is considered as an introduction to the formalism.

1/c expansion of a separable model of direct-interaction type

The properties of a proposed model of N point particles in direct interaction are considered in the limit of small velocities. It is shown that, in this limit, time correlations cancel out and that Newtonian dynamics is recovered for the system in a natural way.

Batalin-Vilkovisky analysis of covariant and noncovariant actions

The equivalence between the covariant and the noncovariant versions of a constrained system is shown to hold after quantization in the framework of the field-antifield formalism. Our study covers the cases of electromagnetism and Yang-Mills fields and sheds light on some aspects of the Faddeev-Popov method, for both the covariant and noncovariant approaches, which have not been fully clarified in the literature.

The infrared behaviour of the static potential in perturbative QCD

The definition of the quark-antiquark static potential is given within an effective field theory framework. The leading infrared divergences of the static singlet potential in perturbation theory are explicitly calculated.

The QCD Potential at O(1/m2): Complete spin-dependent and spin-independent result

Within an effective field theory framework, we obtain an expression, with O(1/m2) accuracy, for the energies of the gluonic excitations between heavy quarks, which holds beyond perturbation theory. For the singlet heavy-quarkantiquark energy, in particular, we also obtain an expression in terms of Wilson loops. This provides, twenty years after the seminal work of Eichten and Feinberg, the first complete expression for the heavy quarkonium potential up to O(1/m2) for pure gluodynamics. Several errors present in the previous literature (also in the work of Eichten and Feinberg) have been corrected. We also briefly discuss the power counting of NRQCD in the nonperturbative regime.