Interrelationship between Ectoparasites and Wild Rodents from Tijucas do Sul, State of Paraná, Brazil

Sixteen species of ectoparasites were collected from 50 wild rodents, from August 1990 to August 1991, in an area of Araucaria augustifolia forest, in the municipality of Tijucas do Sul, State of Paraná, Brazil. Ectoparasites infested 98% of the rodents, with the highest indices of infestation found in the dry-cool season. Species that occurred in single or multiple infestations were recorded. Ectoparasite/host associations were significant (p<0.01) for Gigantolaelaps wolffsohni/Oryzomys nigripes, Polygenis pradoi/Oxymycterus sp. and Amblyopinus sp./Oxymycterus sp. The following represent new host records: Polygenis (Polygenis) tripus from Akodon serrensis and Hoplopleura sciuricola from Sciurus aestuans. New geographic records are given for two species of flea and one sucking lice.

Cebus apella (Primata: Cebidae) as a new host for Fonsecalges johnjadini (Acari: Psoroptidae, Cebalginae) with a description of anatomopathological aspects

Mites collected from the auditory canal of Cebus apella (capuchin monkey), family Cebidae, were identified as Fonsecalges johnjadini (Psoroptidae, Cebalginae). It is the first record of this parasite from this monkey. This paper emphasizes the importance of clinical and anatomopathological examinations for parasitic diagnosis in wild animals.

Evaluation of the acarofauna of the domiciliary ecosystem in Juiz de Fora, State of Minas Gerais, Brazil

From August 1999 to January 2000, samples of house dust were collected from 160 domiciles in the city of Juiz de Fora, State of Minas Gerais, Brazil. In 36 of these domiciles kitchen samples were obtained. Prevalence rate was 77.5%, varying according to the geographical sector. There were found 2,278 specimens of mites, with 1,530 (67.2%) in the adult stage and 748 (32.8%) in immature forms. The main species found were Dermatophagoides pteronyssinus, D. farinae, Euroglyphus maynei, Blomia tropicalis and Tyrophagus putrescentiae. In a minor incidence we found Lepidoglyphus destructor, Suidasia pontificiae, Chortoglyphus arcuatus, Cheyletus malaccensis, C. fortis, Ker bakeri, Cheletonella vespertilionis, C. caucasica and others. C. vespertilionis and C. caucasica were identified for the first time in the domiciliary ecosystem and in Brazil. The abundance rate and the infestation intensity were analyzed. There was a varied correlation between climatic conditions and positive domiciles and number of mites. The difference between the number of positive domiciles in the urban area and in the expanding urban area was significant and so was the difference between samples from the domiciles compared to those from the kitchens.

Interrelationship between ectoparasites and wild rodents from northeastern Buenos Aires province, Argentina

Infestation parameters and indices of mites, ticks and fleas associated with wild rodents from northeastern Buenos Aires Province, Argentina, were studied. Host species similarity was also analyzed in relation to their ectoparasites. Fifty-five rodents were captured from January 2000 to March 2001. In total, 1,022 ectoparasites were collected and three ectoparasite-host associations were new records. However, this is the first study on Craneopsylla minerva wolffhuegeli infesting parameters. Ectoparasite total mean abundance and total prevalence were higher in Holochilus brasiliensis (MA = 47.7; P = 100%) and Scapteromys aquaticus (MA = 25.4; P = 95.4%), meanwhile specific richness and diversity were higher in Oligoryzomys flavescens (S = 6; H = 1.3) and Akodon azarae (S = 4; H = 1.0). On the other hand, the only individual of Calomys laucha was not parasited. S. aquaticus-H. brasiliensis, which preferred similar microhabitats, shared the same ectoparasite species (Css = 100). Whereas, A. azarae, which was mostly associated with grassland, showed the highest difference with the other hosts (Css < 0.4). Considering every ectoparasite species, H. brasiliensis showed the highest mean abundance, prevalence and preference. The results suggest that the particular characteristics of this rodent would give it better possibilities not only of being infested by ectoparasites, but also of transmitting them to its progeny.

Ocupant la Límia : una etnografia de la Límia durant la festa de "O Esquecemento!

Mites, significat, espais i etnografia de la festa de "O Esquecemento" de la localitat de Xinzo da Límia (Ourense).

Ecological analysis of Acari recovered from coprolites from archaeological site of Northeast Brazil

Coprolite samples of human and animal origin from the excavations performed at the archaeological site of Furna do Estrago, at Brejo da Madre de Deus in the state of Pernambuco, Brazil and sent to the Paleoparasitology Laboratory at Escola Nacional de Saúde Pública-Fiocruz, Rio de Janeiro, were analyzed for mites. After rehydratation and sedimentation of the coprolites, the alimentary contents and the sediments were examined and the mites collected and prepared in definitive whole mounts, using Hoyer's medium. Mites of the following suborders and orders were recovered: suborder Acaridia; order Gamasida; order Ixodida with the familiy Ixodidae (Ixodes sp. and Amblyomma sp. larvae, scutum, idiosoma, gnathosoma); order Oribatida (Aphelacarus sp., Apolohmannia sp., Eophypochthonius sp., Cosmochthonius sp., Pterobates sp., Poronoticae with pteromorphae not auriculate); order Astigmata with the families Atopomelidae (Chirodiscoides caviae), Anoetidae hypopus, Acaridae (Suidasia pontifica), Glycyphagidae (Blomia tropicalis), Pyroglyphidae (Hirstia passericola); order Actinedida with the family Tarsonemidae (Iponemus radiatae). The present work discusses the possibility of the preservation of the mite groups found up to the present day. We also discuss their relationship with the environment and their importance to present populations.

Effects of sarcoptic mange on the behaviour of the red fox and influence on other fox-born zoonoses in Geneva, Switzerland

Résumé : Une épidémie de gale sarcoptique (Sarcoptes scabiei) touche le canton de Genève depuis 1996. Nous avons étudié l'impact de cette maladie sur différents caractères comportementaux du renard roux (Vulpes vulpes) : l'écologie alimentaire, les comportements spatiaux et l'activité, ainsi que les contacts sociaux. Nous avons également évalué si la gale pouvait influencer la composition et la transmission de la communauté helminthique intestinale du renard. En effet, cette espèce est l'hôte de parasites qui sont liés à des zoonoses importantes, en particulier le ténia échinocoque du renard (Echinococcus multilocularis) pour lequel Genève est considérée comme une zone de haute endémie. Durant 5 années, des carcasses de renards ont été récoltées sur l'ensemble du canton. Nous les avons disséquées et avons conservé différents échantillons pour des analyses ultérieures. Des données sur le poids, l'âge et le statut reproductif des femelles ont ainsi pu être obtenues. Les contenus stomacaux ont été analysés pour déterminer le régime alimentaire, les intestins pour collecter des helminthes, des échantillons de sang pour faire des sérologies et des échantillons de peau pour récupérer les sarcoptes. Des renards sauvages ont également été capturés et équipés de colliers émetteurs afin de déterminer leur activité et leur utilisation de l'espace. Finalement, nous avons réalisé des affûts sur des terriers et des observations nocturnes à l'aide d'un détecteur thermique afin d'étudier les contacts sociaux. Nous avons ensuite considéré tous ces aspects pour comparer les renards galeux aux individus sains. Trois catégories de gale ont été prises en compte selon l'importance de l'infection. L'épidémie a traversé le canton en 8 ans environ et elle a provoqué une forte diminution des populations de renard. Les animaux malades étaient caractérisés par un poids réduit, ils utilisaient des domaines vitaux réduits et présentaient un rythme d'activité irrégulier. En ce qui concerne le régime alimentaire, les renards galeux avaient souvent des estomacs vides ou contenant peu d'aliments d'origine animale. Cette réduction de l'alimentation ne semble pas seulement être liée à des capacités de prédation réduite, mais également à un désintérêt face à la nourriture. Tous les changements de comportement cités étaient plus marqués chez les animaux soumis à une forte infestation. Dix taxons d'helminthes ont été identifiés dans les intestins des renards analysés. Deux d'entre eux représentent un risque de santé publique: Echinococcus multilocularis et Toxocara carvis. Pour ces helminthes, nous n'avons pas identifié de différences de prévalence entre les renards galeux et les animaux sains, mais la charge parasitaire était significativement supérieure chez les individus galeux, en particulier ceux souffrant d'une infestation importante. Ceci est probablement lié à une susceptibilité accrue des individus qui présentent une condition physique amoindrie et des défenses immunitaire affaiblies. Selon nos résultats, nous pouvons conclure que la gale induit des changements comportementaux importants et que ces changements ont une influence potentielle sur la transmission de la gale elle-même, mais également sur la transmission du reste de la communauté parasitaire de l'hôte. Les individus qui souffrent d'une infestation importante sont susceptibles de provoquer une contamination de l'environnement accrue en ce qui concerne des helminthes pouvant provoquer des zoonoses. La gale apparaît être un facteur à ne pas négliger dans le cadre de la gestion de la faune sauvage, mais également en ce qui concerne des problématiques de santé publique. Summary An epidemic outbreak of sarcoptic mange (Sarcoptes scabiei) has struck the canton of Geneva since 1996. The impact of the disease on various behavioural traits of the main host, the red fox (Vulpes vulpes), was investigated: feeding ecology, spatial behaviour and activity, and social contacts. We also evaluated if mange might have an influence on the composition and transmission of the intestinal helminth community of foxes. Indeed, this species is host of parasites with potential zoonotic importance, particularly the fox tapeworm (Echinococcus multilocularis) for which Geneva is reported as endemic area. During 5 years, red fox carcasses have been collected throughout the canton. They were then dissected and various samples conserved for further analysis. Data on weight, age, and reproductive status of females were obtained. Stomach content were analysed for diet analysis, intestines to recover helminths, blood to proceed to ELISAs and skin samples to check for the presence of Sarcoptes mites. Further, wild foxes were captured and fitted with transmitters in order to determine their activity pattern and space use. Finally, we proceeded to direct observations at dens and using a thermal imaging sensor at night to gain information about social contacts. A comparison between healthy and mangy foxes was made for all these aspects. Three categories of mangy foxes were considered from moderately to severely infected. The epidemic wave crossed the canton in about 8 years and induced a significant reduction in fox densities. Mangy individuals appeared to have reduced body weights, to use more restricted home ranges and exhibited an irregular activity pattern. Regarding food, sick foxes often had empty stomachs and consumed less food items of animal origin. The reduction in food intake appeared to be linked not only to a reduced ability to hunt, but also to a reduced interest in food. The changes observed were particularly pronounced in individuals with severe infestation. Ten helminth taxa were recovered from the intestines on the analysed fox carcasses. Two of them have an importance with regard to human public health: Echinococcus multilocularis and Toxocara cams. The prevalence of these helminths did not differ between healthy and mangy foxes, however the worm burden was significantly higher in mangy foxes, particularly those with severe mange. This is probably linked to an increased susceptibility in individuals with a reduced body condition and weakened immune defences. From our observations, we can conclude that mange induces pronounced behavioural changes in the red fox, and that those changes influence the transmission risks of mange itself, but also of the rest of the parasite community of the host. Individuals with severe mange are for example likely to increase the environment contamination of free living stages of helminths with zoonotic importance. Mange appears thus to represent a factor not to be neglected for the management of wild species and for public health issues.

Biological activity of the mite Sancassania sp. (Acari: Acaridae) from bat guano associated with the pathogenic fungus Histoplasma capsulatum

Mites and the mammal pathogenic fungus Histoplasma capsulatum are the major components of bat guano microbiota. Interactions between mites and H. capsulatum were evaluated under laboratory conditions. Acarid mites, mainly Sancassania sp., were the most abundant microarthropod in the sampled guano of the Mexican bat Tadarida brasiliensis mexicana and, based on its morphology, Sancassania sp. was similar to the cosmopolitan species Sancassania sphaerogaster. The mycophagous and vectoring activities of this mite were tested for H. capsulatum and two other fungal species, Sporothrix schenckii (pathogenic) and Aspergillus sclerotiorum (non-pathogenic). S. ca. sphaerogaster was able to reproduce in H. capsulatum and S. schenckii colonies, multiplying in great numbers under controlled fungal mycelial-phase culture conditions. H. capsulatum colonies were completely destroyed after 14 days of in vitro interaction with mites. In contrast, S. ca. sphaerogaster did not reproduce in A. sclerotiorum cultures. S. ca. sphaerogaster was found vectoring H. capsulatum, but not the two other fungal species studied.

Efecte de la nutrició precoç en el desenvolupament de sibilàncies

Objectiu: provar que, enfront de l’aparició de sibilàncies, l’alletament matern es comporta com a un factor protector i l’alletament artificial com a un factor inductor. Material i mètodes: assaig clínic controlat, randomitzat, a doble cec amb grup control i seguiment de 8 anys, de la submostra espanyola, en el seu 5è any de seguiment, del treball multicèntric europeu EU CHILDHOOD OBESITY PROGRAMME (QLK1-2001-00389). La població es va dividir en 3 grups: nadons alimentats amb lactància artificial amb baix contingut proteic, nadons alimentats amb lactància artificial amb alt contingut proteic i un grup control de nadons alimentats amb llet materna. Per avaluar l’aparició de sibilàncies i la seva evolució en el temps es van realitzar entrevistes als pares a mesura que la població assolia els 6 anys de vida sobre qüestions referides als 3 i als 6 anys i s’havien de realitzar entrevistes als 8 anys de vida sobre qüestions referdies a aquesta mateixa edat. Per comprovar la repercussió en la funció pulmonar i valorar la base atòpica, es tenia previst realitzar, als 8 anys, espirometria, prik test amb aeroalergens, determinació de IgE sèrica total i quantificació dels eosinòfils en sang perifèrica. S’han valorat possibles factors de confusió com antecedents familiars de malalties de base al•lèrgica, nivell socioeconòmic familiar, factors, ambient epidemiològic i s’ha estudiat altra morbiditat associada com episodis de febre, vòmits, diarrea, dermatitis atòpica, refredat de vies respiratòries altes i prescripció mèdica d’antibiòtics. Resultats: només un 20’8% van rebre alletament matern. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre la història d’episodis de sibilàncies i el tipus d’alletament rebut. Tampoc s’han trobat diferències estadísticament significatives entre l’alimentació rebuda i la història de dermatitis atòpica. La llet artificial es va associar, amb significació estadística, a una major prescripció d’antibiòtics i una major incidència de patir diarrees i, sense significació estadística, es va associar a un augment del risc de patir RVA. La lactància materna es va associar amb significació estadística a una menor prescripció d’antibiòtics. La presència de germans grans i un baix nivell d’educació de la mare van contribuir a augmentar la morbiditat durant el primer any de vida. El consum d’alcohol durant l’embaràs es va associar a més episodis de vòmits i el consum de tabac a més episodis de diarrea. Conclusions: l’alletament artificial no predisposa a patir més episodis de sibilàncies ni de dermatitis atòpica. La lactància materna exclusiva durant almenys 3 mesos disminueix el risc de diarrees en els primers 6 mesos de vida i retarda l’aparició d’infeccions aparentment bacterianes que requereixen tractament antibiòtic. L’alletament matern exclusiu durant un mínim de tres mesos no comporta una substancial disminució de la morbiditat durant els primers 12 mesos de vida.

Variation in intensity of a parasitic mite (Spinturnix myoti) in relation to the reproductive cycle and immunocompetence of its bat host (Myotis myotis)

Given the intimate association in host-parasite systems, parasites are expected to initiate their own reproduction when vulnerable hosts become abundant and/or when adult hosts are less resistant. In this study, we examined the variation in the intensities of a blood-sucking mite (Spinturnix myoti, Acarina) with respect to the reproductive cycle and immunocompetence of its host, the greater mouse-eared bat Myotis myotis. Reproductive, pregnant females were less immunocompetent and harboured more parasites than nonreproductive females, whilst, during lactation, immunocompetence was positively associated with female body mass. There was a dramatic increase in the T-cell response of gravid females with the advancement of gestation, which coincided with a diminution of individual parasite loads and a progressive switch of parasites from adults to juveniles. The latter not only harboured greater numbers of mites than adult female bats, but they also exhibited gravid parasites in higher proportions, indicating that juvenile hosts are more attractive for parasite reproduction than adult females.

Causal mechanisms underlying host specificity in bat ectoparasites.

In parasites, host specificity may result either from restricted dispersal capacity or from fixed coevolutionary host-parasite adaptations. Knowledge of those proximal mechanisms leading to particular host specificity is fundamental to understand host-parasite interactions and potential coevolution of parasites and hosts. The relative importance of these two mechanisms was quantified through infection and cross-infection experiments using mites and bats as a model. Monospecific pools of parasitic mites (Spinturnix myoti and S. andegavinus) were subjected either to individual bats belonging to their traditional, native bat host species, or to another substitute host species within the same bat genus (Myotis). The two parasite species reacted differently to these treatments. S. myoti exhibited a clear preference for, and had a higher fitness on, its native host, Myotis myotis. In contrast, S. andegavinus showed no host choice, although its fitness was higher on its native host M. daubentoni. The causal mechanisms mediating host specificity can apparently differ within closely related host-parasite systems.

The energetic grooming costs imposed by a parasitic mite (Spinturnix myoti) upon its bat host (Myotis myotis).

Parasites often exert severe negative effects upon their host's fitness. Natural selection has therefore prompted the evolution of anti-parasite mechanisms such as grooming. Grooming is efficient at reducing parasitic loads in both birds and mammals, but the energetic costs it entails have not been properly quantified. We measured both the energetic metabolism and behaviour of greater mouse-eared bats submitted to three different parasite loads (no, 20 and 40 mites) during whole daily cycles. Mites greatly affected their time and energy budgets. They caused increased grooming activity, reduced the overall time devoted to resting and provoked a dramatic shortening of resting bout duration. Correspondingly, the bats' overall metabolism (oxygen consumption) increased drastically with parasite intensity and, during the course of experiments, the bats lost more weight when infested with 40 rather than 20 or no parasites. The short-term energetic constraints induced by anti-parasite grooming are probably associated with long-term detrimental effects such as a decrease in survival and overall reproductive value.

Guia d’educació afectivosexual

Guia d'educació afectivosexual que va sorgir a partir del taller participatiu que es va dur a terme a la Jornada de la Comunitat d’Educadors/es Socials que es va fer el 22 de febrer de 2008, en la qual es va constituir un grup de professionals de diferents centres que s’encarregaria, entre d’altres qüestions, d’elaborar una guia que pogués servir com a material base per a la resta d’educadors/es dels centres penitenciaris. El material elaborat serveix tant per treballar amb població reclusa masculina com femenina. Aquesta perspectiva de gènere no només s’haurà de tenir en compte de cara als destinataris del manual, sinó també en l’abordatge dels diferents continguts, sobretot per treballar mites i estereotips lligats als rols masculins i femenins en la nostra societat. A més de la perspectiva de gènere, compta amb un element força determinant com és la cultura i la transmissió de valors subjacent, sense entrar en condicionaments morals ni qüestionaments purament filosòfics. En aquesta Guia trobareu una sèrie d’unitats didàctiques classificades segons el vessant del qual parlem (biològic, psicològic, social, sexualitat i afectivitat), les quals inclouen diferents activitats que es poden dur a terme en els centres penitenciaris de Catalunya. Al final hi hem recopilat diversos models d’avaluació perquè pugueu fer un seguiment d’allò que us funciona i d’allò que caldria modificar. A més, si necessiteu més informació, podeu consultar el conjunt de llibres i webs curosament seleccionats atenent a la seva rigorositat i serietat, que citem al final del treball.

Agents de salut a l’àmbit penitenciari

Actualment el grup d’Addiccions veu la necessitat de seguir abordant el consum de drogues als nostres centres des de l’educació per a la salut i la reducció de danys, però també des de la capacitació personal. Per tal que tot això sigui una realitat, partim de l’Enquesta Estatal sobre Drogues entre els Internats a Presó (ESDIP, 2006). Aquesta evidencia que, per una banda, actualment es duen a terme als centres penitenciaris pràctiques de risc d’infecció per VIH, tant pel que fa a conductes d’injecció, sexuals o de realització de tatuatges, però, per altra banda, també posa de manifest el pobre coneixement de les vies de transmissió de l’VIH/SIDA i de l’hepatitis C, molt sovint ple de mites i/o creences errònies. L’ESDIP destaca el consum o l’abús de les drogues com un factor previ i paral·lel a la presó. La relació entre presó i drogues es produeix en dos dimensions que sovint es confonen, ja que no solament hi ha un problema d’ordre penal sinó també d’ordre social. Per una part, els delictes comesos per un alt percentatge de la població penitenciària estan relacionats amb la venda i/o consum de substàncies il·legals; i, per una altra banda, un nombre elevat d’interns té problemes personals, socials i de salut associats al consum de drogues, des de la pròpia dependència a greus malalties. Els programes de reducció de danys que s’han dut a terme tradicionalment s’han d’adaptar als nous perfils de consumidor; a les noves drogues i a les diferents vies d’administració. S’ha de tenir present que la major part dels problemes associats a l’activitat delictiva són d’índole psicosocial i no es restringeixen als consums problemàtics. Entre els interns podem trobar persones fàcilment influenciables, que presenten baixa tolerància a la frustració, poca capacitat per generar alternatives en situacions de conflicte, dificultats per gestionar el temps d’oci, baixa o nul·la escolarització, mancances a nivell psicoafectiu,