Hégémonie du modèle de l'autisme: carrefour epistémologique entre médecine, familles et politique [Hegemonic model of autism: epistemological crossroads between medicine, family and politics].

The aim of this article is to make a contribution to the regional reflection with regard to autism spectrum disorders (ASDs) at a key moment in which the authorities are requested by the users, professionals in the fields of health, pedagogy and education to put forward a structured answer to a multitude of expressed needs. The question for the creation of a competence pole of an academic tertiary level is posed in order to advise in the best possible way the families who do not know how to orient themselves in the maze and contradictions of the proposed solutions and to help the professionals who are submerged by an ever increasing demand of services exceeding the means of the existing institutions and who cannot justify their choices among the various existing theoretical and scientific models.

Two-dimensional probabilistic inversion of plane-wave electromagnetic data: Methodology, model constraints and joint inversion with electrical resistivity data

Probabilistic inversion methods based on Markov chain Monte Carlo (MCMC) simulation are well suited to quantify parameter and model uncertainty of nonlinear inverse problems. Yet, application of such methods to CPU-intensive forward models can be a daunting task, particularly if the parameter space is high dimensional. Here, we present a 2-D pixel-based MCMC inversion of plane-wave electromagnetic (EM) data. Using synthetic data, we investigate how model parameter uncertainty depends on model structure constraints using different norms of the likelihood function and the model constraints, and study the added benefits of joint inversion of EM and electrical resistivity tomography (ERT) data. Our results demonstrate that model structure constraints are necessary to stabilize the MCMC inversion results of a highly discretized model. These constraints decrease model parameter uncertainty and facilitate model interpretation. A drawback is that these constraints may lead to posterior distributions that do not fully include the true underlying model, because some of its features exhibit a low sensitivity to the EM data, and hence are difficult to resolve. This problem can be partly mitigated if the plane-wave EM data is augmented with ERT observations. The hierarchical Bayesian inverse formulation introduced and used herein is able to successfully recover the probabilistic properties of the measurement data errors and a model regularization weight. Application of the proposed inversion methodology to field data from an aquifer demonstrates that the posterior mean model realization is very similar to that derived from a deterministic inversion with similar model constraints.

Robust Estimates of the Negative Binomial Model

We consider robust parametric procedures for univariate discrete distributions, focusing on the negative binomial model. The procedures are based on three steps: ?First, a very robust, but possibly inefficient, estimate of the model parameters is computed. ?Second, this initial model is used to identify outliers, which are then removed from the sample. ?Third, a corrected maximum likelihood estimator is computed with the remaining observations. The final estimate inherits the breakdown point (bdp) of the initial one and its efficiency can be significantly higher. Analogous procedures were proposed in [1], [2], [5] for the continuous case. A comparison of the asymptotic bias of various estimates under point contamination points out the minimum Neyman's chi-squared disparity estimate as a good choice for the initial step. Various minimum disparity estimators were explored by Lindsay [4], who showed that the minimum Neyman's chi-squared estimate has a 50% bdp under point contamination; in addition, it is asymptotically fully efficient at the model. However, the finite sample efficiency of this estimate under the uncontaminated negative binomial model is usually much lower than 100% and the bias can be strong. We show that its performance can then be greatly improved using the three step procedure outlined above. In addition, we compare the final estimate with the procedure described in

Question Waves: A multicast query routing algorithm for social search

This paper describes Question Waves, an algorithm that can be applied to social search protocols, such as Asknext or Sixearch. In this model, the queries are propagated through the social network, with faster propagation through more trustable acquaintances. Question Waves uses local information to make decisions and obtain an answer ranking. With Question Waves, the answers that arrive first are the most likely to be relevant, and we computed the correlation of answer relevance with the order of arrival to demonstrate this result. We obtained correlations equivalent to the heuristics that use global knowledge, such as profile similarity among users or the expertise value of an agent. Because Question Waves is compatible with the social search protocol Asknext, it is possible to stop a search when enough relevant answers have been found; additionally, stopping the search early only introduces a minimal risk of not obtaining the best possible answer. Furthermore, Question Waves does not require a re-ranking algorithm because the results arrive sorted

Suppression of long-branch attraction artefacts in the animal phylogeny using a site-heterogeneous model

Affiliation: Département de Biochimie, Université de Montréal

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Robust dynamics of Amazon dieback to climate change with perturbed ecosystem model parameters

Climate change science is increasingly concerned with methods for managing and integrating sources of uncertainty from emission storylines, climate model projections, and ecosystem model parameterizations. In tropical ecosystems, regional climate projections and modeled ecosystem responses vary greatly, leading to a significant source of uncertainty in global biogeochemical accounting and possible future climate feedbacks. Here, we combine an ensemble of IPCC-AR4 climate change projections for the Amazon Basin (eight general circulation models) with alternative ecosystem parameter sets for the dynamic global vegetation model, LPJmL. We evaluate LPJmL simulations of carbon stocks and fluxes against flux tower and aboveground biomass datasets for individual sites and the entire basin. Variability in LPJmL model sensitivity to future climate change is primarily related to light and water limitations through biochemical and water-balance-related parameters. Temperature-dependent parameters related to plant respiration and photosynthesis appear to be less important than vegetation dynamics (and their parameters) for determining the magnitude of ecosystem response to climate change. Variance partitioning approaches reveal that relationships between uncertainty from ecosystem dynamics and climate projections are dependent on geographic location and the targeted ecosystem process. Parameter uncertainty from the LPJmL model does not affect the trajectory of ecosystem response for a given climate change scenario and the primary source of uncertainty for Amazon 'dieback' results from the uncertainty among climate projections. Our approach for describing uncertainty is applicable for informing and prioritizing policy options related to mitigation and adaptation where long-term investments are required.

A verification framework for interannual-to-decadal predictions experiments

Decadal predictions have a high profile in the climate science community and beyond, yet very little is known about their skill. Nor is there any agreed protocol for estimating their skill. This paper proposes a sound and coordinated framework for verification of decadal hindcast experiments. The framework is illustrated for decadal hindcasts tailored to meet the requirements and specifications of CMIP5 (Coupled Model Intercomparison Project phase 5). The chosen metrics address key questions about the information content in initialized decadal hindcasts. These questions are: (1) Do the initial conditions in the hindcasts lead to more accurate predictions of the climate, compared to un-initialized climate change projections? and (2) Is the prediction model’s ensemble spread an appropriate representation of forecast uncertainty on average? The first question is addressed through deterministic metrics that compare the initialized and uninitialized hindcasts. The second question is addressed through a probabilistic metric applied to the initialized hindcasts and comparing different ways to ascribe forecast uncertainty. Verification is advocated at smoothed regional scales that can illuminate broad areas of predictability, as well as at the grid scale, since many users of the decadal prediction experiments who feed the climate data into applications or decision models will use the data at grid scale, or downscale it to even higher resolution. An overall statement on skill of CMIP5 decadal hindcasts is not the aim of this paper. The results presented are only illustrative of the framework, which would enable such studies. However, broad conclusions that are beginning to emerge from the CMIP5 results include (1) Most predictability at the interannual-to-decadal scale, relative to climatological averages, comes from external forcing, particularly for temperature; (2) though moderate, additional skill is added by the initial conditions over what is imparted by external forcing alone; however, the impact of initialization may result in overall worse predictions in some regions than provided by uninitialized climate change projections; (3) limited hindcast records and the dearth of climate-quality observational data impede our ability to quantify expected skill as well as model biases; and (4) as is common to seasonal-to-interannual model predictions, the spread of the ensemble members is not necessarily a good representation of forecast uncertainty. The authors recommend that this framework be adopted to serve as a starting point to compare prediction quality across prediction systems. The framework can provide a baseline against which future improvements can be quantified. The framework also provides guidance on the use of these model predictions, which differ in fundamental ways from the climate change projections that much of the community has become familiar with, including adjustment of mean and conditional biases, and consideration of how to best approach forecast uncertainty.

Probabilistic forecasting: why model imperfection is a poison pill

This volume is a serious attempt to open up the subject of European philosophy of science to real thought, and provide the structural basis for the interdisciplinary development of its specialist fields, but also to provoke reflection on the idea of ‘European philosophy of science’. This efforts should foster a contemporaneous reflection on what might be meant by philosophy of science in Europe and European philosophy of science, and how in fact awareness of it could assist philosophers interpret and motivate their research through a stronger collective identity. The overarching aim is to set the background for a collaborative project organising, systematising, and ultimately forging an identity for, European philosophy of science by creating research structures and developing research networks across Europe to promote its development.

Communicating probabilistic information from climate model ensembles—lessons from numerical weather prediction

Climate model ensembles are widely heralded for their potential to quantify uncertainties and generate probabilistic climate projections. However, such technical improvements to modeling science will do little to deliver on their ultimate promise of improving climate policymaking and adaptation unless the insights they generate can be effectively communicated to decision makers. While some of these communicative challenges are unique to climate ensembles, others are common to hydrometeorological modeling more generally, and to the tensions arising between the imperatives for saliency, robustness, and richness in risk communication. The paper reviews emerging approaches to visualizing and communicating climate ensembles and compares them to the more established and thoroughly evaluated communication methods used in the numerical weather prediction domains of day-to-day weather forecasting (in particular probabilities of precipitation), hurricane and flood warning, and seasonal forecasting. This comparative analysis informs recommendations on best practice for climate modelers, as well as prompting some further thoughts on key research challenges to improve the future communication of climate change uncertainties.

Applying robust control theory to solve problems in bio-medical sciences: study of an apoptotic model

Biological models of an apoptotic process are studied using models describing a system of differential equations derived from reaction kinetics information. The mathematical model is re-formulated in a state-space robust control theory framework where parametric and dynamic uncertainty can be modelled to account for variations naturally occurring in biological processes. We propose to handle the nonlinearities using neural networks.

Probabilistic parameterisation of the surface mass balance--elevation feedback in regional climate model simulations of the Greenland ice sheet

We present a new parameterisation that relates surface mass balance (SMB: the sum of surface accumulation and surface ablation) to changes in surface elevation of the Greenland ice sheet (GrIS) for the MAR (Modèle Atmosphérique Régional: Fettweis, 2007) regional climate model. The motivation is to dynamically adjust SMB as the GrIS evolves, allowing us to force ice sheet models with SMB simulated by MAR while incorporating the SMB–elevation feedback, without the substantial technical challenges of coupling ice sheet and climate models. This also allows us to assess the effect of elevation feedback uncertainty on the GrIS contribution to sea level, using multiple global climate and ice sheet models, without the need for additional, expensive MAR simulations. We estimate this relationship separately below and above the equilibrium line altitude (ELA, separating negative and positive SMB) and for regions north and south of 77� N, from a set of MAR simulations in which we alter the ice sheet surface elevation. These give four “SMB lapse rates”, gradients that relate SMB changes to elevation changes. We assess uncertainties within a Bayesian framework, estimating probability distributions for each gradient from which we present best estimates and credibility intervals (CI) that bound 95% of the probability. Below the ELA our gradient estimates are mostly positive, because SMB usually increases with elevation: 0.56 (95% CI: −0.22 to 1.33) kgm−3 a−1 for the north, and 1.91 (1.03 to 2.61) kgm−3 a−1 for the south. Above the ELA, the gradients are much smaller in magnitude: 0.09 (−0.03 to 0.23) kgm−3 a−1 in the north, and 0.07 (−0.07 to 0.59) kgm−3 a−1 in the south, because SMB can either increase or decrease in response to increased elevation. Our statistically founded approach allows us to make probabilistic assessments for the effect of elevation feedback uncertainty on sea level projections (Edwards et al., 2014).