999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals


Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

La indstria ha tingut, i t encara, un paper clau en la vertebraci de l"economia catalana i en la generaci d"efectes multiplicadors que faciliten el desenvolupament de la resta d"activitats i el benestar de la societat. Actualment, i ms enll de la crisi econmica i financera global, s"est generant un nou model industrial d"mbit internacional caracteritzat per importants canvis en la naturalesa i la dinmica dels mercats i en les estratgies de les empreses, per la internacionalitzaci dels processos de producci i la seva repercussi sobre l"organitzaci de les empreses i per la creixent importncia dels processos d"innovaci.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Aspectes de la complementaci en catal

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte t com a objectiu la construcci duna nau destinada a laconservaci i comercialitzaci de fruita, en concret poma de diferents varietats(Golden, RedDelicious, Royal Gala, Granny Smith i Fuji) amb tota la maquinria i les installacionsnecessries per a un correcte tractament, conservaci, classificaci i comercialitzaci de lafruita.Es construir un edifici de 3.005 m dels quals 1.020 m seran per al desenvolupamentdel procs productiu, 1.700 m seran per a les cambres de conservaci, i 285 m seran perals locals de personal, oficines i sales tcniques. La parcella on s'ubicar la nau industrial es troba ubicada en una zona industrial alquilmetre 5,7 de la carretera GI-653, s propietat del promotor, t una superfcie d'11.400m i disposa de tots els serveis necessaris per exercir l'activitat

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Una empresa familiar dembotits ecolgics especialitzada en lelaboraci de xori, volampliar la seva producci. T com apart clau el procs destufatge i lassecament. Aquests processos, que tenen lloc alsassecadors, consisteixen en fer re-circular aire a unes temperatures determinades durant unscerts temps, refredant aquest aire quan surt de la sala per extreuren part del vapor daiguaque cont, i tornant-lo a escalfar per poder absorbir ms aigua en tornar entrar a la sala.Labast daquest projecte consisteix en la descripci del funcionament dels assecadors,i la realitzaci de simulacions de flux daire i temperatura per tal de poder optimitzar unassecador concret. Dins aquest assecador es faran modificacions com pot ser lalada lliure quequeda entre la filera ms elevada de xori i el sostre o el radi inferior que tenen aquestsaparells per tal dobtenir una geometria ptima duna sala dassecatge. Lestudi que es duu a terme consta del comportament del flux daire i del flux detemperatura per tal de poder observar els punts crtics i poder determinar els parmetres queinflueixen en el seu bon funcionament

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

El magatzem de residus de l'empresa Orica de Sidney, Austrlia, s el magatzem d'hexaclorobenz (HCB) ms gran del mn. El HCB s un dels compostos ms txics i persistents que es coneixen, i est incls a la llista de la Convenci d'Estocolm sobre contaminants orgnics persistents (POPs). Durant molts anys, Orica ha intentat exportar els seus residus a diversos pasos d'Europa. Per un tractament alternatiu com la bioremediaci podria ser una soluci ms segura, econmica i ambientalment responsable.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Moltes vegades lusuari duna installaci de climatitzaci o calefacci, no dna la suficient importncia al sistema que lhi ha de proporcionar un millor confort amb el mxim rendiment. Aquest confort s un factor determinant, entre molts daltres, de la qualitat de vida. Mentre que el rendiment s un factor important a nivell econmic i ecolgic. Tot i tenir prevalena els aspectes destalvi energtic, aquests no impliquen haver de renunciar a un confort trmic i a un estalvi econmic. Un dels aspectes que es centra el projecte s promoure ls racional de les fonts energtiques (solar, biomassa) per a la correcta climatitzaci dels habitatges. El projecte es desenvolupa en lmbit domstic, concretament correspon a un habitatge unifamiliar. Aquest est situat a la poblaci de Roda de Ter, provncia de Barcelona. Lobjectiu principal del projecte s lelecci del sistema de climatitzaci i el seu dimensionament, per tal de donar el mxim confort als usuaris que habitin a la vivenda. Criteris ambientals i eficients han estat objecte a considerar pel disseny constructiu de lhabitatge. Una de les mesures importants presses en el projecte, ha estat lelecci de les diferents parts que formen la installaci de climatitzaci. Es fa referncia als allaments dels tancaments, el sistema solar de recolzament, equips de producci de fred i calor, entre daltres. En el projecte, sha dut a terme un estudi dels diferents tancaments de lhabitatge, tot determinat per a cada un dells, el seu coeficient de transmissi trmica. Per seleccionar lequipament ms adequat sha partit de les condicions climatolgiques del municipi de Roda de Ter i sha realitzat el clcul de les necessitats trmiques de ledifici. Lhabitatge incorpora una installaci de captaci solar trmica. Aquesta aportar un suport energtic a tot el sistema de producci de calor, ja sigui per la producci daigua calenta sanitria com per el calefactat de la vivenda. La collocaci dels panells a la faana sud tindr una doble funci: a ms de proporcionar energia solar trmica, serviran delements de protecci solar en la temporada destiu. La caldera usada per donar recolzament trmic utilitzar com a combustible el pellet. El pellet s un tipus de biomassa llenyosa que consta dun derivat de la fusta en format granulat. Es defineix i es detalla el consum energtic en biomassa, electricitat i cost econmic anual que ocasionar la instal.laci dissenyada. El sistema de terra radiant adoptat permetr el refrescament en poques estivals i el calefactat en poques hivernals. Aquest donar el confort trmic necessari a cada estana de lhabitatge. En el projecte tamb es marquen les pautes bsiques pel control de la installaci solar aix com el control dels grups de bombament i la mescla daigua del terra radiant.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Les organitzacions afronten una nova era industrial, la era de la Societat del Coneixement. Als recursos clssics necessaris per mantenir-se competitiu en un mercat cada cop ms exigent (RRHH, recursos naturals, recursos financers, etc.), s'hi ha afegit el recurs del coneixement, associat a les persones que tenen la capacitat d'aportar un elevat valor afegit a les organitzacions. Aquestes persones amb aptitud, actitud i sensibilitat per actuar amb intelligncia sn recursos de talent (RRT) i han de considerar-se un factor clau per qualsevol organitzaci. L'estudi dut a terme sobre l'estat de l'art de la gesti de RRT evidencia la manca d'estratgies en aquest sentit. A ms a ms, s'han detectat alguns aspectes millorables en l'actual percepci entre informaci-empresa. Per tots aquests motius, s'ha dut a terme una nova proposta per entendre la relaci informaciempresa i s'ha desenvolupat un model de vigilncia de RRT, que hauria de quedar integrat en l'estratgia de Gesti del Coneixement de qualsevol organitzaci. L'estudi inclou tamb la presentaci d'algunes eines de vigilncia d'informaci, fent incs en les eines de cerca d'informaci a Internet, per la seva creixent rellevncia. Aquesta nova situaci industrial presentar noves oportunitats de negoci relacionades amb la gesti de RRT, aix com obrir possiblement nous debats ètics sobre la convenincia o no, d'entendre les persones com a un recurs ms per a les organitzacions.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

En base a los resultados obtenidos en una unidad piloto cuyo diseo, montaje y puesta en operacin fueron realizados con la finalidad de poder producir el cambio de escala, se dio inicio al proyecto de una planta de produccin con caractersticas modulares por su flexibilidad operativa en cuanto a capacidad de produccin y tipo de materia prima. Se desarroll la ingeniera conceptual, consistente en la definicin de las bases de diseo; las diferentes etapas del proceso, la capacidad de produccin a instalar, los rangos de trabajo de las variables operativas, el rgimen, la especificacin de los materiales de construccin, caractersticas de la carga, materiales auxiliares y tipo de instrumentacin y control. La ingeniera bsica, especificacin de equipos y componentes auxiliares, para: alimentacin de CO2, bombeo y presurizacin, acondicionamiento trmico, extraccin, separacin fluido/extracto, medida y control del caudal, temperatura y presin, se encuentra en una etapa avanzada de ejecucin. Se ha comenzado con la ingeniera de detalle de extractores con diferente capacidad.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Mster Oficial en Gesti del Patrimoni Cultural

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Ponent: Nirmal Puwar / Presenta: Alessandra Caporale

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Se presenta memoria final de proyecto educativo que propone la estructuracin de los bloques temticos de la asignatura de tecnologa industrial I perteneciente al bachillerato tecnolgico, a travs de dos grandes centros de inters, uno de ellos estar basado en el azulejo sevillano y el otro en el aprovechamiento energtico del sol. Se realiza en el IES Pablo Picasso en Sevilla. Los objetivos son: superar el anquilosamiento de un sistema excesivamente terico; despertar el inters por el derecho que asiste a los pueblos a conocer a su cultura, valorando nuestro patrimonio tecnolgico como bien social e irrenunciable; promover un proceso de aprendizaje en la lnea de 'aprender a aprender'; aproximar al alumno a un contexto sociolocacional cultural de su entorno; despertar en el alumnado inters por la experimentacin y la investigacin; permitir un acercamiento globalizador o interdisciplinar con otras reas; fomentar y ejercitar la creatividad, la capacidad de diseo, organizacin a nivel grupal e ingenio investigando y construyendo artilugios con materiales de desecho; habilitar a adquirir conocimientos tambin fuera del aula; descubrir con ambas propuestas las posibilidades de integracin laboral; contribuir a que el alumnado tengan cabezas bien hechas que no bien llenas. El proceso consta de varias fases: aproximacin, conocimiento, implicacin y aportaciones; organizacin por grupos, asumir roles, directrices a seguir; concrecin de contenidos; de desarrollo, salidas diversas, recogida de informacin; elaboracin y organizacin de 'carpetas-dossier'; elaboracin de documentos resumen; revisin y montaje de documentos definitivos; presentacin de trabajos.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball pretn identificar, predir i valorar les problemtiques associades a la implantaci i desenvolupament dels polgons industrials LOGIS Empord (El Far dEmpord), Empord Internacional i CM3 (Vilamalla) utilitzant diversos indicadors (aiges, residus industrials, mobilitat, contaminaci atmosfrica). Posteriorment es fa una proposta per tal de millorar aquests aspectes ambientals

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Les organitzacions es veuen actualment envoltades dun entorn en constant canvi. Les empreses que volen sobreviure en aquest context de creixent competitivitat i internacionalitzaci dels mercats, tenen en els models de gesti una eina per a la millora de la seva gesti diria, la presa de decisions en lempresa i lestabliment duna estratgia que les ajudi a avanar cap a lexcellncia empresarial. Els models de gesti empresarial neixen amb la idea de fomentar aquest paradigma de la qualitat i han anat evolucionant fins a arribar als anomenats Sistemes Integrats de Gesti, SIG, que aborden la gesti de la qualitat, el medi ambient i la seguretat duna manera conjunta