Group mentoring for women starting a PhD: a "duty free zone" to build professional identity

Despite increasing numbers of women attaining higher level academic degrees, gender disparities remain among higher education and among university faculties. Some have posited that this may stem from inadequate academic identity development of women at the doctoral level. While existing gender differences may stem from multiple and variable origins, mentoring has been proposed as a viable means to promote academic identity development and address these gender gaps. This study used a qualitative, narrative case study design to evaluate "StartingDoc" a structured mentoring program launched among Swiss Universities aimed at promoting networking and academic identity development among female doctoral students. Herein we describe the 9 emergent themes which arose from the small-group mentoring program and suggest that such an approach is both feasible and beneficial for young female academics. Further work is needed to elucidate the most effective strategies for developing and retaining women in academia.

Department of Commerce, Professional Li censure FY2007

These Facts sheets have been developed to provide a multitude of information about executive branch agencies/departments on a single sheet of paper. The Facts provides general information, contact information, workforce data, leave & benefits information, and affirmative action data. This is the most recent update of information for the fiscal year 2007.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Web professional de serveis informàtics, basat en software de codi obert

El PFC tracte de la implementació d'un web de serveis informàtics basat en software de codi obert i per tal de emprendre-ho i tirar endavant com a negoci, s'ha dut a terme un estudi de les tecnologies i un pla d'empresa, mirant de treu-re la màxima rendibilitat al web.Els serveis escollits com a model de negoci són bàsicament quatre: el disseny web, el disseny de webs e-commerce o tendes virtuals, la implementació de gestors de recursos d'empresa coneguts com ERP (de l'anglès Enterprise Resources Planning), i la implementació de gestors de relacions amb els clients coneguts com CRM (de l'anglès Customer Relationship Management).El primer capítol es una introducció, el segon capítol tracta de el software lliure, que és, quins models de negoci aporta i els tipus de llicència existents, el tercer capítol es un pla d'empresa on es detalla els serveis que oferirem i com ho gestionarem, el quart capítol tracta de les tecnologies utilitzades i el per que, i finalment unes conclusions.La web, netsolucion.com, que s'ha dissenyat amb Wordpress, implica no tan sols el haver d'estudiar i d'aprendre aquesta plataforma sinó també totes les que s'ofereixen com a serveis, que son:Gestor de Bases de Dades MySQL i PHP per al disseny web, Prestashop per al disseny de tendes virtuals, OpenERP per a la implementació dels gestors de recursos de empresa (ERP's) i els gestors de relacions amb els clients (CRM's).

Informe sobre l'XI Congrés d'Arxivística de Catalunya: "Innovació i desenvolupament professional" (la Seu d'Urgell, 10, 11 i 12 de maig de 2007)

Els dies 10, 11 i 12 de maig de 2007 l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) ha celebrat a la Seu d'Urgell les jornades dels arxivers catalans. Enguany, però, no han estat les "onzenes jornades" sinó que l'organització les ha convertides en "congrés", l'onzè, tot i ser el primer que rep aquesta denominació. Amb el títol "Innovació i desenvolupament professional", l'organització ha plantejat la reunió professional amb un extens objectiu: "conèixer, debatre i intercanviar experiències i continguts entorn de: la implantació de les ISO, la formació professional de l'arxiu, el desenvolupament professional davant de les tecnologies de la informació, els estàndards internacionals per intercanviar informació i el paper del servei d'arxiu com a centre per a la difusió i recuperació de la memòria del país".

Addressing elementary school teachers' professional stressors: Practical suggestions for schools and adminstrators

Purpose: Given the preponderance of education reform since the No Child Left Behind Act (U.S. Department of Education, 2001), reform efforts have shaped the nature of the work and culture in schools. The emphasis on standardized testing to determine schools' status and student performance, among other factors, has generated stress, particularly for teachers. Therefore, district and school administrators are encouraged to consider the contextual factors that contribute to teacher stress to address them and to retain high-performing teachers. Research Methods/Approach: Participants were recruited from two types of schools in order to test hypotheses related to directional responding as a function of working in a more challenging (high-priority) or less challenging (non-high-priority) school environment. We employed content analysis to analyze 64 suburban elementary school teachers' free-responses to a prompt regarding their stress as teachers. We cross-analyzed our findings through external auditing to bolster trustworthiness in the data and in the procedure. Findings: Teachers reported personal and contextual stressors. Herein, we reported concrete examples of the five categories of contextual stressors teachers identified: political and educational structures, instructional factors, student factors, parent and family factors, and school climate. We found directional qualities and overlapping relationships in the data, partially confirming our hypotheses. Implications for Research and Practice: We offer specific recommendations for practical ways in which school administrators might systemically address teacher stress based on the five categories of stressors reported by participants. We also suggest means of conducting action research to measure the effects of implemented suggestions.

Computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals; effects on professional practice and health care outcomes.

BACKGROUND: Clinical practice does not always reflect best practice and evidence, partly because of unconscious acts of omission, information overload, or inaccessible information. Reminders may help clinicians overcome these problems by prompting the doctor to recall information that they already know or would be expected to know and by providing information or guidance in a more accessible and relevant format, at a particularly appropriate time. OBJECTIVES: To evaluate the effects of reminders automatically generated through a computerized system and delivered on paper to healthcare professionals on processes of care (related to healthcare professionals' practice) and outcomes of care (related to patients' health condition). SEARCH METHODS: For this update the EPOC Trials Search Co-ordinator searched the following databases between June 11-19, 2012: The Cochrane Central Register of Controlled Trials (CENTRAL) and Cochrane Library (Economics, Methods, and Health Technology Assessment sections), Issue 6, 2012; MEDLINE, OVID (1946- ), Daily Update, and In-process; EMBASE, Ovid (1947- ); CINAHL, EbscoHost (1980- ); EPOC Specialised Register, Reference Manager, and INSPEC, Engineering Village. The authors reviewed reference lists of related reviews and studies.  SELECTION CRITERIA: We included individual or cluster-randomized controlled trials (RCTs) and non-randomized controlled trials (NRCTs) that evaluated the impact of computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals on processes and/or outcomes of care. DATA COLLECTION AND ANALYSIS: Review authors working in pairs independently screened studies for eligibility and abstracted data. We contacted authors to obtain important missing information for studies that were published within the last 10 years. For each study, we extracted the primary outcome when it was defined or calculated the median effect size across all reported outcomes. We then calculated the median absolute improvement and interquartile range (IQR) in process adherence across included studies using the primary outcome or median outcome as representative outcome. MAIN RESULTS: In the 32 included studies, computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals achieved moderate improvement in professional practices, with a median improvement of processes of care of 7.0% (IQR: 3.9% to 16.4%). Implementing reminders alone improved care by 11.2% (IQR 6.5% to 19.6%) compared with usual care, while implementing reminders in addition to another intervention improved care by 4.0% only (IQR 3.0% to 6.0%) compared with the other intervention. The quality of evidence for these comparisons was rated as moderate according to the GRADE approach. Two reminder features were associated with larger effect sizes: providing space on the reminder for provider to enter a response (median 13.7% versus 4.3% for no response, P value = 0.01) and providing an explanation of the content or advice on the reminder (median 12.0% versus 4.2% for no explanation, P value = 0.02). Median improvement in processes of care also differed according to the behaviour the reminder targeted: for instance, reminders to vaccinate improved processes of care by 13.1% (IQR 12.2% to 20.7%) compared with other targeted behaviours. In the only study that had sufficient power to detect a clinically significant effect on outcomes of care, reminders were not associated with significant improvements. AUTHORS' CONCLUSIONS: There is moderate quality evidence that computer-generated reminders delivered on paper to healthcare professionals achieve moderate improvement in process of care. Two characteristics emerged as significant predictors of improvement: providing space on the reminder for a response from the clinician and providing an explanation of the reminder's content or advice. The heterogeneity of the reminder interventions included in this review also suggests that reminders can improve care in various settings under various conditions.

Agency Fact Sheet, Department of Commerce: Professional Licensure Division, FY2007

This document produced by the Iowa Department of Administrative Services has been developed to provide a multitude of information about executive branch agencies/department on a single sheet of paper. The facts provides general information, contact information, workforce data, leave and benefits information and affirmative action data.

Agency Fact Sheet, Department of Commerce: Professional Licensure Division, FY2008

This document produced by the Iowa Department of Administrative Services has been developed to provide a multitude of information about executive branch agencies/department on a single sheet of paper. The facts provides general information, contact information, workforce data, leave and benefits information and affirmative action data.

Agency Fact Sheet, Department of Commerce: Professional Licensure Division, FY2009

This document produced by the Iowa Department of Administrative Services has been developed to provide a multitude of information about executive branch agencies/department on a single sheet of paper. The facts provides general information, contact information, workforce data, leave and benefits information and affirmative action data.

Agency Fact Sheet, Department of Commerce: Professional Licensure Division, FY2010

This document produced by the Iowa Department of Administrative Services has been developed to provide a multitude of information about executive branch agencies/department on a single sheet of paper. The facts provides general information, contact information, workforce data, leave and benefits information and affirmative action data.