944 resultados para Oxovanadium(IV)


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Conocer nuevamente la tasa de agudizaciones asmáticas en una población determinada así como sus características clínicas puede contribuir a acotar con mayor precisión los factores desencadenantes sobre los que incidir así como a ajustar mejor los tratamientos a instaurar. Así mismo haber estudiado las mismas características clínicas además de los tratamientos de base de los pacientes y los tratamientos administrados durante la exacerbación y alta en una misma población, con un intervalo de 6 años puede ayudarnos a comprender la aplicabilidad y a realizar una monitorización real del uso del tratamiento en nuestra sociedad.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Background a nd A ims: The prevalence of small intestinal bowel bacterial o vergrowth (SIBO) i n patients w ith irritable bowel syndrome (IBS) ranges from 43% to 78% as determined by t he lactulose hydrogen breath (LHBT) t est. Although rifaximine, a non-absorbable antibiotic, h as b een able to decrease I BS s ymptoms i n placebo-controlled r andomized trials, these results were not repeated in phase IV studies. We aimed to assess the prevalence of SIBO in an IBS cohort and to evaluate the response to rifaximin. Methods: I BS p atients f ulfilled Rome III criteria, had an absence of alarm symptoms, n ormal f ecal c alproectin, and normal e ndoscopic workup. They underwent lactulose hydrogen breath t esting (LHBT) for SIBO diagnosis. P atients with SIBO were t reated w ith rifaximine tablets f or 14 d ays. Symptoms were a ssessed by q uestionnaires before rifaximin treatment and at week 6. Results: Hundred-fifty IBS patients were enrolled (76% female, mean age 44 ± 16 years), of whom 106 (71%) were diagnosed with SIBO and consequently treated with rifaximine. Rifaximine treatment s ignificantly reduced the following symptoms as assessed by t he s ymptom q uestionnaire: bloating (5.5 ± 2.6 before vs. 3 .6 ± 2.7 after treatment, p <0.001), flatulence (5 ± 2.7 vs. 4 ± 2.7, p = 0.015), diarrhea (2.9 ± 2.4 vs. 2 ± 2.4, p = 0.005), abdominal pain (4.8 ± 2.7 vs. 3.3 ± 2.5, p <0.001) and resulted in improved overall well-being (3.9 ± 2.4 vs. 2.7 ± 2.3, p <0.001). The LHBT was repeated 2-4 weeks after rifaximine treatment in 6 5/93 (70%) patients. Eradication of SIBO was documented in 85% of all patients (55/65). Conclusions: The results o f our phase IV trial i ndicate that a high proportion of IBS p atients t ested positive f or SIBO. I BS symptoms w ere significantly diminished following a 2-week treatment with rifaximine.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.