Resiliència i èxit escolar en I'alumnat de secundària de procedència estrangera: diagnòstic i línies d'intervenció

El període de I'Educació Secundaria constitueix una etapa de vulnerabilitat acadèmica per la població immigrant. El nombre d'abandonaments és molt elevat segons diversos informes locals, nacionals i internacionals. La recerca treballa sobre la hipòtesi que I'alumnat de procedència estrangera que supera la transició de risc entre I'Educació Secundària Obligatoria (ESO) i la Postobligatòria (PO) podria caracteritzar-se segons el concepte de resiliència. I així analitzar i valorar els mecanismes resilients que poden donar llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d'èxit escolar. L'estudi s'ha desenvolupat de manera longitudinal durant un curs fent el seguiment d'una cohort de 94 estudiants matriculats al darrer curs de la ES0 en la seva incorporació als estudis postobligatoris. La mostra ha estat ubicada en quatre Instituts del Barcelonès i el Maresme. Els joves pertanyien a 19 països diferents amb edats entre 15 i 18 anys amb una proporció similar de sexe femení i masculí. Per a la caracterització d'aquests estudiants en les diverses variables rellevants per I'estudi s'han utilitzat diversos Instruments de recollida de dades de tipus quantitatiu: qüestionari general, escala de centre, escala d'esdeveniments vitals i escala de resiliència. El seguiment de la cohort als estudis de batxillerat, cicles formatius o altres opcions ha estat possible gracies al vincle i treball col.laboratiu amb els Instituts que han facilitat les dades de seguiment quan ha estat possible. Els resultats han posat de manifest que existeix una correlació significativa entre la permanència acadèmica i la resiliència. Per aprofundir en aquest fenomen s'han realitzat 14 entrevistes semi-estructurades a estudiants de diversos grups culturals amb puntuació elevada a I'escala de resiliència i amb un perfil continuista.

La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic

Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.

L’assalt de l’aristocràcia gal•loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal•la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal•loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

Agents de salut a l’àmbit penitenciari

Actualment el grup d’Addiccions veu la necessitat de seguir abordant el consum de drogues als nostres centres des de l’educació per a la salut i la reducció de danys, però també des de la capacitació personal. Per tal que tot això sigui una realitat, partim de l’Enquesta Estatal sobre Drogues entre els Internats a Presó (ESDIP, 2006). Aquesta evidencia que, per una banda, actualment es duen a terme als centres penitenciaris pràctiques de risc d’infecció per VIH, tant pel que fa a conductes d’injecció, sexuals o de realització de tatuatges, però, per altra banda, també posa de manifest el pobre coneixement de les vies de transmissió de l’VIH/SIDA i de l’hepatitis C, molt sovint ple de mites i/o creences errònies. L’ESDIP destaca el consum o l’abús de les drogues com un factor previ i paral·lel a la presó. La relació entre presó i drogues es produeix en dos dimensions que sovint es confonen, ja que no solament hi ha un problema d’ordre penal sinó també d’ordre social. Per una part, els delictes comesos per un alt percentatge de la població penitenciària estan relacionats amb la venda i/o consum de substàncies il·legals; i, per una altra banda, un nombre elevat d’interns té problemes personals, socials i de salut associats al consum de drogues, des de la pròpia dependència a greus malalties. Els programes de reducció de danys que s’han dut a terme tradicionalment s’han d’adaptar als nous perfils de consumidor; a les noves drogues i a les diferents vies d’administració. S’ha de tenir present que la major part dels problemes associats a l’activitat delictiva són d’índole psicosocial i no es restringeixen als consums problemàtics. Entre els interns podem trobar persones fàcilment influenciables, que presenten baixa tolerància a la frustració, poca capacitat per generar alternatives en situacions de conflicte, dificultats per gestionar el temps d’oci, baixa o nul·la escolarització, mancances a nivell psicoafectiu,

Iniciativa emprenedora i immigració: característiques diferenciadores i factors d'èxit

 L’emprenedoria és una de les àrees de recerca que han tingut un major creixement en les dècades recents. En aquest camp, l’anàlisi del comportament dels emprenedors immigrants ha estat reconeguda com un dels temes amb un important increment d’estudis relacionats. En aquests moments, el fenomen de la immigració és un dels processos socials més importants i amb una major repercussió en el continent europeu, i el fet que hi hagi més iniciatives emprenedores liderades per immigrants que per nadius fa que l’anàlisi i l’exploració d’aquest tema tinguin un atractiu especial. Malgrat tot, i encara que en els darrers anys el nombre d’estudis que pretenen donar una explicació a aquest fenomen ha incrementat, la majoria dels estudis l’han analitzat des d’un punt de vista qualitatiu i centrant-se en situacions regionals específiques i grups concrets, sense que se n’hagin pogut extreure conclusions generals sobre el comportament emprenedor immigrant. De manera que uns dels aspectes clau que un estudi en profunditat requereix són ressaltar aquells factors que contribueixen a distingir el comportament emprenedor immigrant del nadiu, així com aquells factors que podrien motivar l’èxit o el fracàs d’aquest tipus d’iniciatives i com aquests factors condicionarien la resta del teixit empresarial. En aquest context, el principal objectiu d’aquest projecte consisteix en l’anàlisi de les característiques distintives del procés emprenedor dels immigrants. Es pretén abordar aquest objectiu desenvolupant diferents metodologies i combinant diferents fonts d’informació que permetin captar la situació i assolir una comprensió més rica del fenomen estudiat. Els principals resultats obtinguts ens han portat a entendre aspectes que afavoreixen l’emprenedoria immigrant, tals com una menor aversió al risc i un major control percebut. A més, s’han posat de manifest algunes barreres legals amb les que s’han d’enfrontar els emprenedors immigrants a Catalunya.

L'identité de Jésus et l'identité de son disciple : le récit de la transfiguration comme clef de lecture de l'Evangile de Marc

Marc présente l'identité divine de Jésus comme se dévoilant malgré lui. Jésus fait taire ceux qui la révèlent, qu'il s'agisse des démons ou de ses disciples. William Wrede a tenté d'expliquer cet état de fait à l'aide de la théorie du "secret messianique". Marc attribuerait à Jésus une stratégie de voilement intentionnel de sa filiation divine. L'auteur s'oppose à Wrede à l'aide de catégories empruntées à l'anthropologie culturelle: dans l'Antiquité, l'identité est attribuée par une instance ayant statut d'autorité. Par conséquent, le comportement manifesté par Jésus dans l'Evangile de Marc n'est pas l'expression d'une stratégie particulière mais le comportement attendu d'un individu qui respecte les règles d'attribution de l'honneur. De plus, Marc est méfiant à l'égard du titre "Christ" attribué à Jésus et préfère le titre "Fils de Dieu" compris au sens prophétique. Enfin, la raison qui pousse l'évangéliste à écrire résiderait dans la nécessité de défendre la légitimité de la tradition de sa communauté face à d'autres groupes chrétiens plus apostoliques.

Early neurological impairment and severe anemia in a newborn with Pearson syndrome

BACKGROUND: Pearson marrow-pancreas syndrome (PS) is usually a fatal mitochondrial disease, mostly diagnosed during infancy or postmortem. PS is caused by the deletions or duplications of mitochondrial DNA (mtDNA). The tissue distribution and relative proportions of expressed abnormal mtDNA determine the phenotype and the clinical course. MATERIALS AND METHODS: We describe the case of a term baby boy who was diagnosed with PS early in the neonatal period due to severe aregenerative anemia and persistent lactic acidosis. RESULTS: His neurological examination was abnormal since birth. Brain magnetic resonance imaging (MRI) at term was abnormal, indicating that mitochondrial encephalopathy in PS can be already manifested in the neonatal period. To our knowledge, neonatal encephalopathy in PS has not been previously described. CONCLUSION: PS is a rare condition diagnosed in the newborn. It should be suspected in the presence of severe anemia and persistent lactic acidosis, and may manifest with early encephalopathy.

The role of computational fluid dynamics in the management of unruptured intracranial aneurysms: a clinicians' view

Objective: The importance of hemodynamics in the etiopathogenesis of intracranial aneurysms (IAs) is widely accepted.Computational fluid dynamics (CFD) is being used increasingly for hemodynamic predictions. However, alogn with thecontinuing development and validation of these tools, it is imperative to collect the opinion of the clinicians. Methods: A workshopon CFD was conducted during the European Society of Minimally Invasive Neurological Therapy (ESMINT) Teaching Course,Lisbon, Portugal. 36 delegates, mostly clinicians, performed supervised CFD analysis for an IA, using the @neuFuse softwaredeveloped within the European project @neurIST. Feedback on the workshop was collected and analyzed. The performancewas assessed on a scale of 1 to 4 and, compared with experts’ performance. Results: Current dilemmas in the management ofunruptured IAs remained the most important motivating factor to attend the workshop and majority of participants showedinterest in participating in a multicentric trial. The participants achieved an average score of 2.52 (range 0–4) which was 63% (range 0–100%) of an expert user. Conclusions: Although participants showed a manifest interest in CFD, there was a clear lack ofawareness concerning the role of hemodynamics in the etiopathogenesis of IAs and the use of CFD in this context. More effortstherefore are required to enhance understanding of the clinicians in the subject.

On the morphological nature of spanish adverbs ending in -mente

The morphological status of adverbs ending in -mente in Spanish (-ly in English) has been the object of many studies and continues to be the subject of debate. The two main proposals regarding the morphology of these adverbs treat them as either compounds or derivatives as the result of suffixation, but bothhypotheses present problems. In this study an analysis will be defended which treats -mente as a phrasal affix (cf. Zwicky 1987, Nevis 1985 and Miller 1992). The notion of phrasal affix has been used to describe clitics which, from a morphological standpoint, are similar to affixes but which, simultaneously manifest characteristics of independent words. The argument for analyzing -mente as a phrasal affix is based on both synchronic and diachronic data, including some similarities with object clitic pronouns.

PACIC Instrument: disentangling dimensions using published validation models.

OBJECTIVE: To better understand the structure of the Patient Assessment of Chronic Illness Care (PACIC) instrument. More specifically to test all published validation models, using one single data set and appropriate statistical tools. DESIGN: Validation study using data from cross-sectional survey. PARTICIPANTS: A population-based sample of non-institutionalized adults with diabetes residing in Switzerland (canton of Vaud). MAIN OUTCOME MEASURE: French version of the 20-items PACIC instrument (5-point response scale). We conducted validation analyses using confirmatory factor analysis (CFA). The original five-dimension model and other published models were tested with three types of CFA: based on (i) a Pearson estimator of variance-covariance matrix, (ii) a polychoric correlation matrix and (iii) a likelihood estimation with a multinomial distribution for the manifest variables. All models were assessed using loadings and goodness-of-fit measures. RESULTS: The analytical sample included 406 patients. Mean age was 64.4 years and 59% were men. Median of item responses varied between 1 and 4 (range 1-5), and range of missing values was between 5.7 and 12.3%. Strong floor and ceiling effects were present. Even though loadings of the tested models were relatively high, the only model showing acceptable fit was the 11-item single-dimension model. PACIC was associated with the expected variables of the field. CONCLUSIONS: Our results showed that the model considering 11 items in a single dimension exhibited the best fit for our data. A single score, in complement to the consideration of single-item results, might be used instead of the five dimensions usually described.

Hyperventilation complaints in music performance anxiety among classical music students.

Objective: Despite the importance of respiration and hyperventilation in anxiety disorders, research on breathing disturbances associated with hyperventilation is rare in the field of music performance anxiety (MPA, also known as stage fright). The only comparable study in this area reported a positive correlation between negative feelings of MPA and hyperventilation complaints during performance. The goals of this study were (a) to extend these previous findings to the period before performance, (b) to test whether a positive correlation also exists between hyperventilation complaints and the experience of stage fright as a problem, (c) to investigate instrument-specific symptom reporting, and (d) to confirm gender differences in negative feelings of MPA and hyperventilation complaints reported in other studies. Methods: We assessed 169 university students of classical music with a questionnaire comprising: the State-Trait Anxiety Inventory for negative feelings of MPA, the Nijmegen Questionnaire for hyperventilation complaints, and a single item for the experience of stage fright as a problem. Results: We found a significant positive correlation between hyperventilation complaints and negative feelings of MPA before performance and a significant positive correlation between hyperventilation complaints and the experience of stage fright as a problem. Wind musicians/singers reported a significantly higher frequency of respiratory symptoms than other musicians. Furthermore, women scored significantly higher on hyperventilation complaints and negative feelings of MPA. Conclusion: These results further the findings of previous reports by suggesting that breathing disturbances associated with hyperventilation may play a role in MPA prior to going on stage. Experimental studies are needed to confirm whether hyperventilation complaints associated with negative feelings of MPA manifest themselves at the physiological level. (C) 2010 Elsevier Inc. All rights reserved.

La néphropathie ischémique par athérosclérose aortorénale : diagnostic [Atherosclerotic renal artery disease diagnosis update].

Atherosclerotic renal artery disease represents a cause of which little is known but not a cause to be neglected for hypertension and renal insufficiency. Even though its occurrence remains badly defined, atherosclerotic renal artery disease is constantly on the rise due to the aging population, the never prevailing hypertension and diabetes mellitus. This review aims to give a clinical profile of patients presenting with atherosclerotic renal artery disease and to discuss, in the light of study results, which diagnostic evaluation should be used considering the sequence and the benefit and risk of each in order to initiate a personalized treatment. Patients affected by atherosclerotic renal artery disease are likely to have more complications and more extensive target-organ damage than patients without renal artery stenosis. The evolution of the atherosclerotic renal artery disease is in general slow and progressive. Nevertheless, certain clinical cases manifest themselves with the onset of acute renal failure bought upon by the administration of blockers of the rennin-angiotensin-aldosterone system, or by some other causes responsible for a sudden drop in renal plasma flow (e.g., thrombosis of the renal artery). The relationship between atherosclerotic renal artery disease and atherosclerosis is complex, and mediators implicated in the pathophysiology of renovascular disease may also contribute to the progression of cardiovascular damage. An early assumption of the atherosclerotic renal artery stenosis is warranted to determine the adapted treatment (i.e., medical treatment, revascularisation...) just as the assumption and the correction of the more general cardiovascular risk factors.

Spontaneous pre-stimulus fluctuations in the activity of right fronto-parietal areas influence inhibitory control performance.

Inhibitory control refers to the ability to suppress planned or ongoing cognitive or motor processes. Electrophysiological indices of inhibitory control failure have been found to manifest even before the presentation of the stimuli triggering the inhibition, suggesting that pre-stimulus brain-states modulate inhibition performance. However, previous electrophysiological investigations on the state-dependency of inhibitory control were based on averaged event-related potentials (ERPs), a method eliminating the variability in the ongoing brain activity not time-locked to the event of interest. These studies thus left unresolved whether spontaneous variations in the brain-state immediately preceding unpredictable inhibition-triggering stimuli also influence inhibitory control performance. To address this question, we applied single-trial EEG topographic analyses on the time interval immediately preceding NoGo stimuli in conditions where the responses to NoGo trials were correctly inhibited [correct rejection (CR)] vs. committed [false alarms (FAs)] during an auditory spatial Go/NoGo task. We found a specific configuration of the EEG voltage field manifesting more frequently before correctly inhibited responses to NoGo stimuli than before FAs. There was no evidence for an EEG topography occurring more frequently before FAs than before CR. The visualization of distributed electrical source estimations of the EEG topography preceding successful response inhibition suggested that it resulted from the activity of a right fronto-parietal brain network. Our results suggest that the fluctuations in the ongoing brain activity immediately preceding stimulus presentation contribute to the behavioral outcomes during an inhibitory control task. Our results further suggest that the state-dependency of sensory-cognitive processing might not only concern perceptual processes, but also high-order, top-down inhibitory control mechanisms.

Discursos de gènere, nacionalisme i respostes col•lectives de les dones a Catalunya i Irlanda

El projecte realitzat se situa en el marc de la història contemporània, i s’ha centrat en primer lloc, en l’anàlisi, des d’una perspectiva comparativa, del desenvolupament dels discursos de gènere a Catalunya durant la Dictadura Franquista i a la Irlanda postcolonial. Mitjançant l’anàlisi del discurs, s’han estudiat els models de feminitat imposats pel Franquisme i les seves bases ideològiques com són el valors catòlics i l’antindividualisme. En el cas irlandès, s’ha analitzat com, a través de determinades institucions gestionades per l’Església Catòlica, es controlaven aquelles dones que es desviaven del model de gènere que propugnava l’Estat Irlandès, molt similar al proposat pel Franquisme i també basat en els catolicisme. De la mateix manera, s’ha estudiat com el feminisme Català i irlandès dels anys 1970 i 1980 van contrarestar aquests models de gènere imposats, a través de l’anàlisi d’un conjunt d’expressions culturals produïdes per ambdós moviments feministes. La perspectiva comparativa del projecte ha permès: El coneixement dels mecanismes culturals de repressió de les dones així com la seva institucionalització. Revelant els paral•lelismes pel que fa a les polítiques de gènere entre els dos casos estudiats malgrat diferències significatives entre els dos contextos (Catalunya es troba sota una dictadura, Irlanda és un Estat democràtic). La importància de l’agència de les dones i les seves diverses estratègies de resistència, especialment a través d’expressions culturals més efímeres o considerades frívoles que, malgrat el poc reconeixement que han obtingut, són molt eficaces en la deconstrucció de discursos de gènere repressius envers les dones. Ha posat de manifest, també, la importància de l’experiència i les pràctiques personals i íntimes com a pràctiques de resistència. Així mateix, ha visibilitzat les dinàmiques pròpies de moviments feministes.

Cellular distribution of glucose and monocarboxylate transporters in human brain white matter and multiple sclerosis lesions.

To ensure efficient energy supply to the high demanding brain, nutrients are transported into brain cells via specific glucose (GLUT) and monocarboxylate transporters (MCT). Mitochondrial dysfunction and altered glucose metabolism are thought to play an important role in the progression of neurodegenerative diseases, including multiple sclerosis (MS). Here, we investigated the cellular localization of key GLUT and MCT proteins in human brain tissue of non-neurological controls and MS patients. We show that in control brain tissue GLUT and MCT proteins were abundantly expressed in a variety of central nervous system cells, particularly in microglia and endothelial cells. In active MS lesions, GLUTs and MCTs were highly expressed in infiltrating leukocytes and reactive astrocytes. Astrocytes manifest increased MCT1 staining and maintain GLUT expression in inactive lesions, whereas demyelinated axons exhibit significantly reduced GLUT3 and MCT2 immunoreactivity in inactive lesions. Finally, we demonstrated that the co-transcription factor peroxisome proliferator-activated receptor gamma co-activator 1-alpha (PGC-1α), an important protein involved in energy metabolism, is highly expressed in reactive astrocytes in active MS lesions. Overexpression of PGC-1α in astrocyte-like cells resulted in increased production of several GLUT and MCT proteins. In conclusion, we provide for the first time a comprehensive overview of key nutrient transporters in white matter brain samples. Moreover, our data demonstrate an altered expression of these nutrient transporters in MS brain tissue, including a marked reduction of axonal GLUT3 and MCT2 expression in chronic lesions, which may impede efficient nutrient supply to the hypoxic demyelinated axons thereby contributing to the ongoing neurodegeneration in MS. GLIA 2014;62:1125-1141.