Histoire du vaillant chevalier Tiran Le blanc

Segun Palau, Paris 1740

D. Iacobi Parem de Valentia... explanationes in centum & quinquaginta Psalmos Davidicos ; In Cantica officialia, seu feralia & evangelica quae ecclesiasticis officiis decantatur... ; item tractatus... contra Iudaeos...

Copia digital: Biblioteca valenciana, 2010

Centum ac quinquaginta psalmi Davidici...

Copia digital: Biblioteca valenciana, 2010

D. Iacobi Perez de Valêtia... ordinis diui Agustini obseruantissimi... diuine plane expositiones in... psalmos Davidicos... habes... adnotamenta marginalia... : cum indice...

Copia digital: Biblioteca valenciana, 2010

Hores de la Setmana Sancta : ab una deuotissima orô, preparatoria pá tenir vera contrictio, e una deuotissima contemplacio a a nrâ señora : e a estan les matines de nadal, ensemps ab la missa del Gall

Copia digital: Biblioteca valenciana, 2010

Demonstracion apologetica de la verdad contenida en la representacion humilde que ofrecio ... a Su Mag. en 24 de enero de este presente año de 1730

Sign. : [ ]1, A-F2

Cédula Real

Port. con esc. real xil

Palmerín de Oliva

Copia digital: Biblioteca Valenciana, 2011

[Tirant lo Blanc. Italiano]

Pie de imprenta tomado del colofón

Incipit Tractatus De Virtutibus herbarum [Texto impreso]

Atribuido a Arnaldo de Villanova

Tirant lo Blanch plurilingüe. De la traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement

La novel·la del cavaller valencià Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (València, 1490; amb una segona edició a Barcelona, també incunable, 1497), és un magnífic representant de la cultura dels valencians i, en general, de la Corona d'Aragó. Aquesta novel·la és una obra mestra de la literatura medieval i del Renaixement i una aportació fonamental de la Corona d'Aragó, i, més en concret, de les Lletres Valencianes, al desenvolupament de la novel·la moderna i al cànon cultural occidentals. L'obra de Martorell ha gaudit sempre un reconegut prestigi, ja d'ençà que Miguel de Cervantes, al capítol sisé del Quixot, en digués "el mejor libro del mundo"; i és establert que el Tirant va influir en diversos dels aspectes que han contribuït a individuar el Quixot com una obra que no encaixava en el panorama dels "libros de caballería" castellans de l'època i que, tanmateix -i per això mateix- contribueixen a l'enorme valor afegit de l'obra de Cervantes. Tirant lo Blanch, a través de Tirante el Blanco, aporta un cabal fonamental per a fer possible el to i inclús l'estil polifònic i el tractament en cert punt irònic de la mimesi literària tan característic en l'obra de Cervantes gràcies al contrast entre la bogeria llibresca d'Alonso Quijano i el sentit comú de Sancho (NAVARRO 2011). Tirant-Tirante no perd mai de vista la realitat, fins i tot mor al llit, d'un mal real i humà, una angina de pit, després de dictar personalment el seu testament i després de deixar els seus assumptes arreglats. El Quixot també morirà, en un context i ambient de realitat, i no com solia produir-se la mort en els llibres de cavalleries. En definitiva, de la mateixa manera que la seua versió original, aquesta versió en espanyol constitueix una obra excepcional en el context de la literatura de tema cavalleresc en l'Edat Mitjana i poc o no res té a envejar a les obres de Chrétien de Troyes o amb la Quête du Saint Graal o la Vulgata en conjunt (MARTINES, 1995; HAUF, 1995).