999 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.
Resumo:
Sobre la histria, tasques i treballs de l'Oficina Romnica de Lingstica i Literatura
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la histria literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
El antiguo arte de la tragedia griega volvi a revivir entre las dcadas de 1570 y 1580 gracias a la Camerata Florentina, que la convirti en el punto de partida de un nuevo gnero: la opera. El gran inters del Renacimiento por revivir el drama del mundo clsico trae como consecuencia el nacimiento de la protagonista de nuestro estudio: la herona trgica operstica. El objetivo del proyecto es el anlisis de los personajes femeninos de la tragedia clsica y su posterior conversin en heronas de las peras de inspiracin clsica. La literatura griega cre una serie de personajes femeninos que adquirieron un protagonismo inusitado en la poca y que, posteriormente, cautivaron a los compositores de pera. A travs de esta investigacin trataremos de hallar las razones histricas, sociales, polticas o psicolgicas que estn detrs del origen de la herona trgica. Igualmente se estudiarn las diversas caractersticas que fue desarrollando y que la definiran como personaje hasta que el mundo operstico la convirti en la protagonista absoluta de la escena lrica.
Resumo:
La cantata da camera italiana va tenir el seu mxim esplendor durant el segle XVII i principis del XVIII. A partir de lanlisi dobres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i Vivaldi) sestudia levoluci daquesta forma, els seus orgens i la seva interpretaci, fent especial atenci al text i a lornamentaci.
Resumo:
O realismo apresenta em Cabo Verde particularidades prprias. Se em Portugal e noutros pases foi um movimento literrio e idiolgico-poltico empenhado em solues transformadoras da sociedade pela via da funo social da arte, pela desmistificao da conscincia e pela oposio ao capitalista e ao burgus, em Cabo Verde, por razes naturais, geogrficas e sociais contextualiza-se assumindo outras preocupaes. Manuel Lopes, com o tempo, sem esquecer o plano subjectivo, envereda por uma escrita potica com implicaes objectivistas tematizando os problemas crioulos mais prementes: seca, isolamento, fome, emigrao. A objectividade e a subjectividade so, por isso, duas caractersticas do realismo cabo-verdiano. Os paradigmas, So Vicente-Mar (urbanidade) e Santo Anto-terra (ruralidade) e ainda a dinmica de oposio entre o partir/ficar informam decisivamente a sua poesia.
Resumo:
El presente trabajo trata sobre el imaginario de la interioridad en el contexto de la ficcin serial contempornea. Sin establecer una ruta definida por una variable formal determinada (autor, gnero, corriente estilsitca, etc.) enfocar este estudio en el recurso expresivo de la secuencia onrica, entendiendo por tal no slo la filmacin de escenas pertenecientes al mbito del sueo sino tambin a la recreacin del delirio, la alucinacin, las visiones, etc.En un sentido amplio, dada la naturaleza del tema escogido, se har necesaria una reflexin sobre la relacin entre vigilia, sueo, tiempo e identidad, as como una reflexin sobre el modo en que la redefinicin de estos conceptos desencadena paralelamente una nueva relacin de los componentes narrativos con el relato mismo.
Resumo:
Si hi ha un perode postmedieval similar al nostre davui en la histria literria catalana en el qual els nostres escriptors -trencant radicalment amb una tradici ja obsoleta (com era la del cinc-cents en la seva major part)- es posen a lalada dels corrents literaris europeus, aquest s el perode barroc (cf. Rossich 1984 ). El text que em proposo analitzar i comparar illustra perfectament aquesta circumstncia
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s fer conixer els resultats d'un estudi sobre la visi que els llibres de text de I'poca franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la poltica educativa del rgim franquista i de l'acci repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantssima per a conixer la ideologia que s'intentava de transmetre a travs del sistema escolar: els llibres de text. s per aixo que m'ha semblat oport de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la poltica anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel rgim franquista.
Resumo:
Conferncia emmarcada dins la tercera edici del 'Cicle de conferncies en perspectiva de gnere' en la qual la Dra. Francesca Bartina proposa un viatge per les diferents possibilitats hermenutiques (d'interpretaci, d'anlisi i de crítica) que ofereix la crítica literria feminista actualment, aturant-se en diferents illes interpretatives i visitant-ne les eines que es ofereixen. Bartrina abarca el marc teric internacional facilitant en tot moment exemples concrets en la literatura catalana i universal
