Reconciling context and contact with immigrants effects: an examination of the Catalan case

Contact theory and threat group theory offer contradictory hypotheses regarding the effect of contact with immigrants. Despite recent efforts to test the validity of both approaches, we still lack a definitive conclusion. This article integrates both approaches and tests the effect of contact towards immigrants and how this changes when different contexts are considered. Mainly, we investigate the effect of the economic environment and the immigrant group size on modifying attitudes toward immigration. The hypotheses, which are tested in Catalonia, show that contact with immigrants reduce negative attitudes towards immigration, especially friendship and family contact. However, mixed results are reported regarding the effect of economic environment and immigrant group size. Whereas the former modifies positively the effect of workplace contact, the latter has no effect. Findings have implications for the impact of context when dealing with the impact of contact on attitudes towards immigration.

Lagrimo occhi mici : air / Sigismont d'India, comp. ; réalisation Claude Crussard. Ohimé dov' e il mio ben : madrigal ; Maledetto... [etc.] / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva

Comprend : Lagrimo occhi mici / Sigismont d'India, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva ; Ohimè, dov'è il mio ben ? / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva ; Maledetto sia l'aspetto / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva ; Chiome d'oro, bel thesoro / Monteverdi, comp. ; réalisation Claude Crussard ; Maria Castellazzi, Leïla Ben Sedira, S ; Ensemble instrumental Ars Rediviva

Membership and internal democracy. Immigrant organisations in the city of Oslo

Immigrant organisations in the City of Oslo receive support from the government for their daily operation. In order to receive such support, each organisation must be membership-based and have internal democratic procedures. This paper raises the question of how we can understand this combination of support for ethnic based organisations and requirements of membership and internal democracy. It explores the usefulness of two partly overlapping ways of understanding this policy and discusses their interrelationship. Firstly, within the context of the crisis of multiculturalism, the paper discusses whether this combination is based on the aim of strengthening the organisations’ procedural commitment to liberal-democratic principles. Secondly, the paper analyses whether requirements of membership and internal democracy can mainly be understood within the framework of the Nordic model of voluntary organisation. By comparing the policy at three empirical levels, the paper concludes that this combination can mainly be understood within the framework of the traditional historical Nordic model, but that there is an ambiguity in this policy related to minority rights.

The Point system of selection of immigrants in Quebec

The present paper is aimed at identifying what are the effects of the Point System of Selection of immigrants in Quebec. I defend that the distribution of points results in a different composition of immigrant stocks in terms of origin mix and not in terms of labour skills. To do so, I carry out a longitudinal descriptive analysis on the national composition of immigrants in Quebec and two other significant provinces (Ontario and British Columbia), as well as an analysis of the distribution of points in Quebec and in the rest of Canada.

Symptoms, comorbidity, and clinical course of depression in immigrants: Putting psychopathology in context.

BACKGROUND: Migration is considered a depression risk factor when associated with psychosocial adversity, but its impact on depression's clinical characteristics has not been specifically studied. We compared 85 migrants to 34 controls, examining depression's severity, symptomatology, comorbidity profile and clinical course. METHOD: A MINI interview modified to assess course characteristics was used to assign DSM-IV axis I diagnoses; medical files were used for Somatoform Disorders. Severity was assessed with the Montgomery-Asberg scale. Wherever possible, we adjusted comparisons for age and gender using logistic and linear regressions. RESULTS: Depression in migrants was characterized by higher comorbidity (mostly somatoform and anxiety disorders), higher severity, and a non-recurrent, chronic course. LIMITATIONS: Our sample comes from a single center, and should be replicated in other health care facilities and other countries. Somatoform disorder diagnoses were solely based on file-content. CONCLUSION: Depression in migrants presented as a complex, chronic clinical picture. Most of our migrant patients experienced significant psychosocial adversity before and after migration: beyond cultural issues, our results suggest that psychosocial adversity impacts on the clinical expression of depression. Our study also suggests that migration associated with psychosocial adversity might play a specific etiological role, resulting in a distinct clinical picture, questioning the DSM-IV unitarian model of depression. The chronic course might indicate a resistance to standard therapeutic regimen and hints at the necessity of developing specific treatment strategies, adapted to the individual patients and their specific context.

Intertwined cultural demands of immigrants and minority nations

Since at least the last two decades of the 20th century, the normative debate on multiculturalism has been one-dimensional. It has deployed arguments related to cultural demands either linked to feminism and sub-cultural identities, immigration or national minorities. Little attention has been given to the relations between these dimensions, and how they effect each other in putting forward demands to the nation-state. The purpose of this article is to analyse the interaction between cultural demands of immigrants and minority nations. The basic objective of this paper is to give an overview of different reflections coming from three basic contributors: J. Carens, W. Kymlicka and R. Bauböck.

Representaciones de la mujer inmigrante en el cine español contemporáneo (1990-2009)

Este trabajo propone un proyecto de investigación cualitativa sobre las representaciones de la mujer inmigrante en el cine español contemporáneo (1990-2009) y establece un marco teórico que constituye la contextualización y el punto de partida del estudio propuesto a partir de un análisis del status quo de la inmigración femenina en nuestro país. En el marco de la creciente feminización del discurso sobre la inmigración, se efectúa un repaso a losprincipales datos estadísticos referentes a la mujer inmigrante y se realiza un recorrido por las representaciones y las imágenes sociales que de ella transmiten el cine -medio en el que se centrará específicamente la investigación- y los medios de comunicación, en susvertientes periodística y de ficción, a través del análisis de sus respectivos discursos por el impacto que éstos tienen en la opinión pública. Los resultados muestran una notable invisibilidad de la mujer inmigrante y una representación marginal y discriminatoria de la misma

La comunitat romanesa a Catalunya en el programa de televisió Tot un Món: estudi de la imatge representada i el grau d'identificació dels immigrants

El programa de Televisió de Catalunya Tot un Món, emès des de l'any 2004, té per objectiu explicar la immigració i la diversitat cultural a partir de les experiències personals dels immigrants. La finalitat d'aquest estudi és esbrinar fins a quin punt els programes divulgatius que tenen per objectiu donar a conèixer la imatge de la comunitat romanesa representen una imatge que s'adiu amb la realitat d'aquesta comunitat. El present projecte de recerca s'articula a partir de l'exploració de tres camps de treball diferents: l'anàlisi del contingut dels capítols del programa Tot un Món protagonitzats per romanesos, l'anàlisi de les dues carpetes de material didàctic elaborades amb l'objectiu d'explicar la immigració a les escoles i, per últim, la realització i anàlisi d'entrevistes a immigrants romanesos amb diferents perfils per comprovar-ne el seu grau d'identificació. La culminació d'aquest estudi relacionarà tres àmbits disciplinaris: l'audiovisual, l'educatiu i el sociològic.

Creación de una marca

¿Está el sector del calzado español lo suficientemente consolidado como para nodejar entrar a nuevas marcas? ¿Es posible la creación de una nueva organización endicho sector y que ésta resulte rentable a corto/medio plazo? La existencia en laactualidad de marcas reconocidas con un determinado prestigio y la entrada en el sector,en los últimos años, de productos más baratos procedentes de los mercados asiáticospueden poner en peligro la iniciativa a crear nuevas empresas orientadas a este sector.Con la realización del trabajo que se expone a continuación pretendemosresponder a estas cuestiones creando nuestra propia marca. A partir del estudio previode una empresa de la competencia como es CAMPER pretendemos ser capaces deescoger las mejores estrategias que nos lleven al éxito en el sector en el que sedesarrolla nuestra actividad. Poseer información directa de dicha empresa nos daba laposibilidad de analizar mejor el mercado en el que desarrollaríamos nuestra actividad yademás nos proporcionaría un ejemplo a seguir a la hora de elegir las estrategias que senos presentaban.Así pues, podemos dividir nuestro trabajo en dos partes fundamentales: unaprimera parte en la que se analiza de forma exhaustiva el caso CAMPER (susestrategias, productos que ofrece, políticas adoptadas, su situación en la actualidad,etc.). Ésta nos debe aportar las claves y los conocimientos básicos para poder realizarnuestro proyecto empresarial. A partir de aquí, iniciamos nuestro plan de empresa:estudiamos la viabilidad de la idea y definimos el plan estratégico y el plan demarqueting. El trabajo concluye con el estudio de la viabilidad económica del proyectollevado a cabo, con la relación de ingresos y costes para los tres primeros años de vidade la empresa y el cálculo del punto muerto para cada uno de ellos. De esta forma, nosintroducimos en un caso real de contabilidad interna.La idea de crear un nuevo negocio es un tema que nos llama la atención comoestudiantes de ADE/ECO y este ha sido uno de los motivos básicos para la elección deltema. Además, vemos como un reto poder introducirnos en un mercado tan masificadocomo es el sector del calzado español en la actualidad. Cabe decir, que el objetivoinicial del trabajo era estudiar las estrategias de crecimiento de CAMPER; pero una veziniciado el trabajo nos dimos cuenta de la insuficiencia de información para realizar untrabajo de este tipo y surgió la idea de crear nuestra propia marca siguiendo estrategiasparecidas a las adoptadas por CAMPER.

Comerços d'immigrants al Raval : impacte socioeconòmic

La gran immigració que estem vivint en els últims anys ha esdevingut un tema que preocupa a la gent d‟avui en dia. Existeixen opinions molt diverses dins la societat i la política respecte a com afrontar-la.El treball que es presenta a continuació tractarà de determinar des d‟un punt de vista econòmic i social si l‟arribada d‟immigrants és positiva o negativa per l‟economia on emigren. És amb aquest objectiu que es realitza un estudi en el barri del Raval, on actualment els immigrants representen gairebé el 50% de la població, fent-ne una comparativa amb Sarrià, un dels barris amb menys immigrants de Barcelona. Finalment, el treball també tractarà de determinar quin és el grau d‟integració dels immigrants i la resposta de la població autòctona davant la seva arribada.El treball esà compost per diferents apartats. Començarem per la historia del Raval i la situació actual del barri. També parlarem sobre la immigració i la facturació del Raval, comparant-ho amb Sarrià i el total de la ciutat de Barcelona. Analitzarem les remeses que envien els immigrants. Estudiarem les característiques dels comerços del Raval i, per últim, tractarem la opinió dels comerciants autòctons i dels consumidors envers l‟establiment massiu de comerços d‟immigrants al barri del Raval.Per realitzar el treball ens hem trobat amb moltes dificultats, sobretot a l‟hora d‟obtenir determinades dades d‟interès referents al nostre objecte d‟estudi, ja que fins ara ningú havia investigat en aquest camp en particular