Català als salons Éclairés [Ressenya del llibre Partinuples: précis sur la romance catalane; Histoire du vaillant chevalier Tirant le Blanc: facsímils d'unes desconegudes impressions franceses de 1779 i 1783]

Ressenya del llibre Partinuples: précis sur la romance catalane; Histoire du vaillant chevalier Tirant le Blanc: facsímils d'unes desconegudes impressions franceses de 1779 i 1783. L’obra és un compendi sobre la llengua i la literatura catalanes i un resum del Tirant lo Blanc

Una mirada al papel del precedente judicial y su aplicación por parte de los jueces administrativos y de la administración pública. estudio del propósito de las sentencias de unificación jurisprudencial y del mecanismo de extensión de jurisprudencia, consagrados en la ley 1437 de 2011.

El Ordenamiento jurídico colombiano desde sus inicios se ha enmarcado en la familia jurídica Romano Germánica, donde la Jurisprudencia ocupa un papel secundario en el momento de tomar decisiones por parte de los jueces, fungiendo como un instrumento meramente auxiliar, totalmente opacado por la ley. Sin embargo, a partir de la entrada en vigencia de la Constitución de 1991, con la creación de la Corte Constitucional junto al valor vinculante que se ha dado a sus decisiones, el tradicional sistema de fuentes ha presentado una evolución que lo aproxima al uso de instituciones, como el precedente judicial, que parecían exclusivas del Common Law. De esta manera, lo novedoso del problema de investigación es que la discusión sobre la alteración de la jerarquía de las fuentes del derecho, se aborda desde una perspectiva teórica, pero desarrolla puntualmente, mecanismos como las sentencias de unificación y la extensión de jurisprudencia, que posiblemente dan alcance al concepto de precedente judicial en el Contencioso Administrativo en la práctica.

Evaluación de la ciencia y tecnología como instrumento de intervención del Estado en la Política Nacional de Ciencia, Tecnología e Innovación

El uso de instrumentos y directrices en la política pública para la modelación de los resultados de la actividad científica y tecnológica ha sido frecuente en el Estado colombiano. Este trabajo bajo la ‘teoría de la regulación’ de Black, examina el Modelo de Medición de Grupos de Investigación y de calificación de Revistas Científicas –Publindex- de Colciencias, como instrumentos de intervención del Estado, fundados en el uso de indicadores bibliométricos y cienciométricos. Para ello, se da respuesta a interrogantes referidos a la auto-organización de la ciencia; su relación con el Modelo de Grupos de Investigación, la influencia que dicho modelo tiene sobre la libertad de investigación; las implicaciones que tiene el otorgar categoría o status a los Grupos por actos estatales y la conveniencia de que el Estado tenga un sistema de incentivos para el examen de información científica y técnica originada en indicadores científicos, entre otros. Se busca en síntesis, aportar elementos que permitan, desde una perspectiva sistémica e interdisciplinaria explicar algunas de las razones por las cuales los elementos involucrados en la estructuración de la normativa de ciencia y tecnología, pueden inducir a afectaciones negativas y positivas en el quehacer científico y tecnológico.

Institut de Llengua i Cultura Catalanes: 25 anys de recerca en filologia catalana

Article sobre l'Institut de llengua i Cultura Catalanes (ILCC) que parla sobre el per què de la creació d'un centre de recerca en filologia catalana, sobre les característiques i recursos, l' activitat investigadora del centre, la tasca docent de l'ILCC, les activitats de tranferència i les publicacions de l' ILCC amb motiu dels 25 anys d' existència de l' ILCC

L'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1928-1936)

Sobre la història, tasques i treballs de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura

L'obra filològica d'Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.

El precedente constitucional-electoral: redefinición del sistema tradicional de fuentes (Tema Central)

El reconocimiento de la jurisprudencia como fuente jurídica principal concede a todo fallo efectos vinculantes de alcance general y abstracto. Este cambio de esquema ha trastocado los cánones de tradición romano-germánica. La ubicación de la jurisprudencia dentro del sistema de fuentes dependerá, por la forma, de la jerarquía orgánica del juez o tribunal del que emanare. En cuanto al fondo, existen dos aristas. La primera, en cuanto a la materia, en aplicación del principio del paralelismo de las formas jurídicas: si existiese reserva constitucional o legal sobre una materia determinada, la jurisprudencia estará creando subreglas de idéntica naturaleza y jerarquía. Finalmente, desde la perspectiva axiológica, en atención al principio de interpretación pro homine y de progresividad de los derechos fundamentales, la jurisprudencia que prevalecería es aquella que presente un estándar mayormente garantista, sin importar la jerarquía orgánica del juez o tribunal emisor.

Chercher pour or chercher après: arguing the case for contact-induced linguistic innovation in different varieties of French

This paper provides evidence for the claim made in Baetens Beardsmore (1971) that the grammatical collocation "chercher après" «to look for», which is very frequent in Brussels French, is the result of transfer from the contact language, Brussels Dutch. A detailed quantitative analysis of this construction in different varieties of French which have more or less contact with a Germanic language was made to investigate the likelihood of influence from the Germanic substrate. The differences between the meaning of "chercher" and "chercher après" are also analysed in some depth, to find out whether or not the particle is redundant. According to Trudgill (2004) redundant constructions are more often found in contact situations involving long-term, stable contact and child bilingualism. The particle "après" was found to add a particular shade of meaning to "chercher", and is thus not redundant. Therefore no evidence could be obtained from the current data for Trudgill’s (2004) claim.

Brussels French une fois: Transfer-induced innovation or system-internal development?

In language contact studies, specific features of the contact languages are often seen to be the result of transfer (interference), but it remains difficult to disentangle the role of intra-systemic and inter-systemic factors. We propose to unravel these factors in the analysis of a feature of Brussels French which many researchers attribute to transfer from (Brussels) Dutch: the adverbial use of une fois. We compare the use of this particle in Brussels French with its occurrence in corpora of other varieties of French, including several that have not been influenced by a Germanic substrate or adstrate. A detailed analysis of the frequency of occurrence, the functions and the distribution of the particle over different syntactic positions shows that some uses of une fois can be traced back to sixteenth-century French, but that there is also ample evidence for overt and covert transfer (Mougeon and Beniak, 1991) from Brussels Dutch.

Early, late or very late? Timing acquisition and bilingualism

Research on child bilingualism accounts for differences in the course and the outcomes of monolingual and different types of bilingual language acquisition primarily from two perspectives: age of onset of exposure to the language(s) and the role of the input (Genesee, Paradis, & Crago, 2004; Meisel, 2009; Unsworth et al., 2014). Some findings suggest that early successive bilingual children may pattern similarly to simultaneous bilingual children, passing through different trajectories from child L2 learners due to a later age of onset in the latter group. Studies on bilingual development have also shown that input quantity in bilingual acquisition is considerably reduced, i.e., in each of their two languages, bilingual children are likely exposed to much less input than their monolingual peers (Paradis & Genesee, 1996; Unsworth, 2013b). At the same time, simultaneous bilingual children develop and attain competence in the two languages, sometimes without even an attested age delay compared to monolingual children (Paradis, Genesee & Crago, 2011). The implication is that even half of the input suffices for early language development, at least with respect to ‘core’ aspects of language, in whatever way ‘core’ is defined.My aim in this article is to consider how an additional, linguistic variable interacts with age of onset and input in bilingual development, namely, the timing in L1 development of the phenomena examined in bilingual children’s performance. Specifically, I will consider timing differences attested in the monolingual development of features and structures, distinguishing between early, late or ‘very late’ acquired phenomena. I will then argue that this three-way distinction reflects differences in the role of narrow syntax: early phenomena are core, parametric and narrowly syntactic, in contrast to late and very late phenomena, which involve syntax-external or even language-external resources too. I explore the consequences of these timing differences in monolingual development for bilingual development. I will review some findings from early (V2 in Germanic, grammatical gender in Greek), late (passives) and very late (grammatical gender in Dutch) phenomena in the bilingual literature and argue that early phenomena can differentiate between simultaneous and (early) successive bilingualism with an advantage for the former group, while the other two reveal similarly (high or low) performance across bilingual groups, differentiating them from monolinguals. The paper proposes that questions about the role of age of onset and language input in early bilingual development can only be meaningfully addressed when the properties and timing of the phenomena under investigation are taken into account.