El Desinterès per la lectura: converses amb un adolescent

El desinterès per la lectura ha esdevingut un nou focus de recerca en l’àmbit de la didàctica de la lectura a Catalunya. En aquesta investigació s’estudia aquest fenomen des d’una mirada sociocultural, prenent el marc teòric i metodològic sobre la literacitat com a pràctica social desenvolupat pels Nous Estudis de Literacitat. L’estudi de cas d’orientació etnogràfica que es presenta té com a objectiu explorar les identitats lectores dins i fora del context acadèmic d’un adolescent barceloní de 14 anys que, al final de l’E.S.O, reconeix que no li agrada llegir i és vist a l’entorn acadèmic i social com un ‘lector amb dificultats’ i un ‘mal estudiant’. Les dades es recullen longitudinalment al 2007, a través d’un cicle d’entrevistes amb profunditat amb aquest adolescent. També s’entrevisten persones clau en la seva formació lectora: la mare, el germà, un amic i el professor de català. Partim de l’anàlisi de les pràctiques lletrades d’aquest adolescent per estudiar, d’una banda, com es construeix la identitat ‘poc-lectora’ i, de l’altra, els factors personals que l’han portat a configurar un punt de vista indiferent envers la lectura.

Imaginario político en la inmigración latinoamericana en Cataluña

El propósito general de esta investigación es identificar, a través del discurso empleado en un grupo de discusión, el imaginario político en el inmigrante latinoamericano en Cataluña como acto integrador. Parte del análisis estructural del texto y de la teoría de las representaciones sociales y utiliza una metodología empírica y cualitativa. Para esta labor conformamos un grupo de 8 inmigrantes latinoamericanos que, bajo la técnica cualitativa grupos de discusión, fueron puestos en situación de interrelación cara a cara para que dialogaran sobre temas concernientes a la inmigración, a su situación y a su inserción en la sociedad catalana. Tomamos como referencia las siguientes unidades de análisis: las lexías como unidades de sentido, sus funciones, esto es, qué significa y qué propósito cumple cada lexía dentro del discurso, así como también sus modalidades. Estas unidades de análisis permitieron encontrar la posición del grupo con respecto a los principales temas que entran en la investigación. Encontramos que el imaginario, como conjunto de representaciones sociales de los inmigrantes, está estructurado bajo las acciones de los propios inmigrantes, de los autóctonos y de las instituciones. Esto significa que la integración depende no sólo de ellos, sino de todos en conjunto, aunque con una clara tendencia a la dependencia institucional para poderse integrar. Finalmente, también concluimos que el imaginario está provisto de intuición y deseo concreto en la vida social dentro de la sociedad catalana. Y como tal, está contenido de voluntad y deseo. El primero marcado por la determinación de sus acciones y las de los otros, mientras que el deseo es aspiración y/o proyecto futuro: la inserción y el reconocimiento de su individualidad y colectividad como grupo al que pertenecen, por parte de los grupos autóctonos de Cataluña, de sus autoridades e instituciones.

Sebastià Juan Arbó, autotraductor: de terres de l'Ebre (1932) a Tierras del Ebro (1940)

Sebastià Juan Arbó (1902-1984) era un escriptor en llengua catalana fins a la Guerra Civil espanyola. Arran del desenllaç de la guerra, Arbó va esdevenir un escriptor tant en llengua catalana com en llengua castellana. Aquest pas d’una llengua a una altra va tenir un pas intermedi: l’autotraducció. A partir de la seva primera autotraducció al castellà (Tierras del Ebro, 1940), Sebastià Juan Arbó es va introduir en les lletres castellanes. Aquesta tasca autotraductora, que encetà el 1940, no l’abandonà en la resta de la seva obra catalana i mai no l’exercí en la seva obra escrita originalment en llengua castellana.Amb aquest treball de recerca es vol establir, en primer lloc, un mètode d’anàlisi per a l’autotraducció de Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, que pugui ser exportable a l’anàlisi d’altres autotraduccions, i, en segon lloc, analitzar un fragment de les primeres edicions en català (1932) i castellà (1940) de Terres de l’Ebre, que permeti reconèixer-hi les tendències autotraductores de Sebastià Juan Arbó.

Actituds lingüístiques i identitats en construcció de joves immigrants xinesos i llatinoamericans a l’escola catalana

Aquest projecte ha investigat el procés de construcció de la identitat lingüística i cultural dels joves llatinoamericans i xinesos a partir de l’anàlisi de les seves actituds lingüístiques i percepcions respecte a la identitat cultural i els usos lingüístics propis. Hem escollit joves d’ensenyament secundari procedents de dos contextos diferenciats: (a) llatinoamericans que entren en el sistema educatiu amb ple domini d’una de les llengües oficials, el castellà, i (b) xinesos que inicien estudis als centres sense dominar cap llengua romànica. La recerca s’ha dut a terme amb una perspectiva etnogràfica en dos centres escolars on conviuen joves d’orígens lingüístics i culturals diferents. Gràcies als vincles creats amb docents dels centres, hem pogut posar en pràctica una metodologia d’observació participant en diversos espais escolars. També hem realitzat entrevistes a joves llatinoamericans i xinesos durant les quals hem investigat pràctiques lingüístiques i experiències quotidianes al centre relacionades amb l’aprenentatge de llengües, així com actituds vers les llengües oficials i les llengües de l’entorn familiar i vers la pluralitat d’identitats a Catalunya. Tot i que en un inici teníem la intenció d’entrevistar joves autòctons, finalment ens hem concentrat només en joves immigrants amb l’objectiu de maximitzar els recursos humans i pressupostaris. Mitjançant observacions i entrevistes amb docents, hem esbrinat com interpreten i aborden els reptes de la diversitat. En el cas d’un centre, també hem entrevistat la mediadora social que facilita les relacions entre els progenitors i el centre. Mitjançant entrevistes amb progenitors dels joves, hem investigat usos i actituds lingüístiques d’ells i dels seus fills, així com actituds al nucli familiar vers la pluralitat cultural i identitària a Catalunya. Les entrevistes han estat transcrites, traduïdes i analitzades en relació a les observacions de camp, tot tenint en compte estudis i marcs teòrics previs.

La gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual de la UOC

El text que es presenta mostra com es du a terme la gestió dels llibres electrònics a la Biblioteca virtual (d'ara endavant BV) de la Universitat Oberta de Catalunya (d'ara endavant UOC). La BV posa un èmfasi especial en l'adquisició de llibres digitals per millorar l'accés als usuaris als recursos i col¿leccions d'una universitat que es caracteritza per la virtualitat. El document presenta, en primer lloc, l'entorn en què s'adquireixen i s'utilitzen els llibres electrònics: s'expliquen els diferents escenaris d'adquisició en els quals es pot trobar la biblioteca i es defineixen els circuits interns que en permeten la gestió i els processos tècnics dels documents. A continuació es mostren les diferents opcions d'accés i consulta de llibres electrònics que actualment s'ofereixen des de la biblioteca i s'expliquen les anàlisis d'usos d'aquests documents. Finalment es presenten les conclusions a les quals arriba la BV sobre el nou context de llibres electrònics.

La matèria de Bretanya a Catalunya, Escòcia i Anglaterra

Aquest projecte examina la literatura artúrica medieval catalana occitana, anglesa i escocesa. Un estudi comparatiu a partir de les fonts franceses originals palesa les seves diferents adaptacions i traduccions als models culturals autòctons, mostrant les característiques comunes i les diferenciadores dins del marc literari europeu. S’argumentà que els contexts històrics i intel•lectuals influïren en la composició d’aquestes obres de manera que la llegenda artúrica respon a les inquietuds polítiques i socials contemporànies. Les tensions interterritorials i internacionals existents a la Corona d'Aragó condicionaren la composició de les obres com és el cas de La faula de Guillem de Torroella, que pot ser interpretada en clau dels enfrontaments entre Pere III i Jaume III de Mallorca i el paper que hi podria haver jugat una intervenció francesa en favor dels illencs. Per la seva banda, el Roman de Fergus utilitza la figura artúrica per enaltir la reialesa normanda escocesa i excloure els habitants d'origen celta de les esferes de poder. Des del punt de vista de la traducció i els estudis vernaculars, s’examinà com la Matèria de Bretanya contribuí a l’establiment i promoció d’una cultura nacional escrita en llengua pròpia davant de la cultura llatina hegemònica. Les prestigioses fonts franceses de les quals es deriven els texts catalans, francesos i anglesos permeteren de manera simbòlica que les llengües d'aquests països adquiriren el mateix prestigi que el francès, tot ajudant a la promoció de les llengües vernaculars en ambients cultes.

La masia catalana Can Rigalt

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Es presenta un estudi sobre la Masia catalana i quina ha estat la seva evolució arquitectònica en concepte i forma, tenint en compte l' ubicació tan física com temporal. S’ha escollit per exemplificar l'estudi la Masia de Can Rigalt ubicada en mig de la gran urbs. El fet de la tria ha estat la proximitat de l'autora amb la família dels masovers i el poder d'aquesta manera tenir informació directa sobre la vida quotidiana, els espais emprats i la distribució arquitectònica que el temps ha anat modificant.

IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga. Història i llegenda al Renaixement (Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002)

Crònica IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga. Història i llegenda al Renaixement (Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002)

Vicent Garcia, poeta europeu

Si hi ha un període postmedieval similar al nostre d’avui en la història literària catalana en el qual els nostres escriptors -trencant radicalment amb una tradició ja obsoleta (com era la del cinc-cents en la seva major part)- es posen a l’alçada dels corrents literaris europeus, aquest és el període barroc (cf. Rossich 1984 ). El text que em proposo analitzar i comparar il·lustra perfectament aquesta circumstància

L’Edició en lletra gòtica de l’Speculum al foder (1917). Història d’un misteriós exemplar d’infern

La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc interès a la bibliofília. Potser perquè es considera que un text acurat i fiable està renyit amb un llibre imprès en bon paper Japó o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint il·lustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal d’aquesta mena. Filologia i bibliofília, en una paraula, tenen vies diferents de difusió. I, amb tot, l’univers de la bibliofília custodia secrets molt ben guardats de la nostra història lingüística i literària, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament l’atenció del filòleg. El cens i descripció de testimonis del tractadet eròtic medieval conegut com a Speculum al foder, per exemple, amaga un curiós enigma bibliogràfic: un imprès en tipografia gòtica i sense peu editorial, un veritable incunable modern, fruit rar del mateix impuls que cent anys enrere es va ensenyorir de les arts plàstiques i constructives d’aquest país per omplir-lo de magnífiques fantasies medievalitzants. És d’aquest misteriós exemplar d’infern que s’ocupa el treballet que segueix

La Salut als diaris digitals, una qüestió de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploració i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situació actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.

Silvèstrë: aplicació iOS per a la creació de ressenyes d'escalada

L'objectiu d'aquest projecte és traslladar tota la interacció social que trobem ens els gimnasos d'escalada a una plataforma mòbil com és l'iPhone. Utilitzant la càmera del dispositiu podem fer fotografies a una paret d'un gimnàs d'escalada i marcar les preses que formen part del bloc que ens acabem d'inventar, especificar les restriccions, dir en quin gimnàs es troba i compartir-les amb els nostres amics escaladors per a reptar-los o simplement per passar-ho bé. També serveix per a portar una mena de diari de escalades, per a saber quins blocs ja hem encadenat o quins blocs ens queden com a projectes.

Anàlisi crítica del discurs de textos periodístics de la prensa comarcal catalana sobre l’okupació

En aquest treball definim allò que és el moviment okupa i contrastem l'esterotip del okupa en els mitjans. Entenem l'okupació com una eina de lluita política i n'estudiem la seva representació als mitjans. Per fi, presentem els resultats de l'anàlisi. Fent ús de l'Anàlisi Crítica del Discurs per estudiar articles i editorials de quatre diaris de la premsa comarcal, delimiten els aspectes positius i negatius de la cobertura realitzada. Hem escollit els casos del Forat de la Vergonya i de la Makabra, a més de seleccionar diversos temes editorials. Concloem que la cobertura mediàtica de l'okupació està esbiaixada, i comprobem algunes de les hipòtesis. Per fi, l'ús selectiu de la lletra "K" en la paralau okupa ha donat peu a reflexions més generals sobre el paper ideològic dels mitjans. Efectivament, aquests últims van utilitzar la "K" tant en editorials com en noticies unicament en els casos en que no es produïa un conflicte amb l'ideologia del diari.

Clàssics anònims de la literatura catalana: primer esborrany per a una llista de títols uniformes

Llista de títols uniformes d'obres clássiques anónimes de la literatura catalana deis segles XII-XVII i de les referéncies a aquests títols. En cada una de les 266 entrades s'hi ¡nclou -quan es pertinent- la informado següent: títol uniforme, segle d'escriptura, bibliografía, comentan sobre l'obra, biblioteca o dipósit (si només se'n conserva un manuscrit), títols variants i tftols de versions en altres llengües. La confecció de la llista s'emmarca dins dels treball d'actualització de l'obra Anonymous classics i, per ser efectiva, haurá de ser aprovada -amb les modificacions que es creguin oportunes- per la Biblioteca de Catalunya.