Systematic review of Japanese macaques, Macaca fuscata (Gray, 1870) / Jack Fooden, Mitsuru Aimi.

n.s. no.104(2005)

The birds of Sibuyan Island, Romblon Province, Philippines : with particular reference to elevational distribution and biogeographic affinities / Steven M. Goodman, David E. Willard, Pedro C. Gonzales.

n.s. no.82(1995)

The morphology and relationships of the Cretaceous teleost Apsopelix / Susan Teller-Marshall -- and David Bardack --.

v.41:no.1(1978)

World fishing fleets : an analysis of distant-water fleet operations, past, present, future. prepared by William B. Folsom, David J. Rovinsky, Dennis M. Weidner.

6

World fishing fleets : an analysis of distant-water fleet operations, past, present, future. prepared by U.S. Embassies overseas ; assembled by Frederick H. Beaudry, William B. Folsom, David J. Rovinsky.

2

Estudos sôbre nematóides Filarídeos: genótipo de Dipetalonema Diesing, 1861; valor dos gêneros Acanthocheilonema Cobbold, 1870 e Breinlia Yorke & Maplestone, 1926

The author divides the article in thee parts. In the first part he studies the literature on the genotype of Dipetalonema DIESING, 1861 - D. caudispina (MOLIN, 1858), and gives a new generic diagnosis of the Diesing's genus, based upon its type species. In the second one he studies the literature on the validity of Acanthocheilonema COBBOLD, 1870, and, comparing both generic defvinition and type-species description of Acanthocheilonema dracunculoides COBBOLD, 1870 and Dipetalonema caudispina (MOLIN, 1858), concludes that Cobbold's genus Acanthocheilonema must be, definitely, considered as a synonym of Dipetalonema DIESING, 1861. In the third part a comparative study, based on the literature, is made between generic definitions and type-species descriptions of Breinlia trichosuri (BREINL, 1913) and Dipetalonema caudipina (MOLIN, 1858), and the author concludes that Breinlia must be considered as a valid genus, distinguished from Dipetalonema, principally, by the morphology fo the longer spicule.

Incorporação com I131 por biossíntese e dupla troca, identificação e isolamento do éster metílico do ácido alfa-iodo palmítico e do éster metílico do ácido oléico, da alga marinha Centroceras clavulatum (Martius, 1870)

Com iodo-131 e o emprego do método cromatográfico, foi possível isolar duas substâncias orgânicas lipídicas emuma alga marinha. Os quatro métodos químicos de análise estrutural, foram aplicados e nos deram como resultado, ser uma delas, o éster metílico do ácido oléico e a outra o estér metílico do ácido alfa-iodo palmítico, substância esta até então desconhecida na literatura científica, como existente em algas marinhas.

La concepció evolucionista de la natura en el programa de difusió de la cultura cientí­fica d'Antoni Bergnes de las Casas (1801-1879)

La recerca es centra en l'™obra de divulgació cientí­fica d'™Antoni Bergnes de las Casas al llarg del segle XIX a Barcelona. En les obres i revistes que publicà destaca la difusió de noves concepcions en la història natural. En elles es divulga la teoria evolucionista de Lamarck i d'altres models evolutius similars, però que defensen la intervenció divina en el procés. Aquests fets posen de manifest la presència de teories evolutives a Catalunya i a Espanya en la primera meitat del segle XIX, i de la teoria evolucionista de Lamarck a principi dels anys seixanta del segle.

En els marges de la ciència?: Frenologia i mesmerisme en una cultura industrial, Barcelona 1842-1845

L’objectiu d’aquest treball és estudiar la popularització de la frenologia i del mesmerisme (també conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procés de popularització d’aquestes ciències va tenir el seu punt àlgid durant la primera meitat de la dècada de 1840, coincidint amb les activitats del frenòleg Marià Cubí Soler (1801-1875). El treball demostra la importància del context polític i cultural, així com la incomoditat que generaven les pràctiques de frenòlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de l’elit intel•lectual catalana vers la introducció d’aquestes noves ciències.

La il·lustració britànica

Estudi elaborat a partir d’una estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. L’objectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a través de Hume, Locke, Berkeley i altres filòsofs del segle XVIII. A més, s’analitza la filosofia escocesa del sentit comú, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la “Renaixença”. El seu fundador, Thomas Reid, és conegut perquè va introduir una filosofia que no seguia l’escepticisme dels filòsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que l’experiència del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest “sistema ideal” va ser la filosofia del sentit comú que es va desenvolupar com a reacció a l’escepticisme de David Hume i altres filòsofs escocesos. Contra aquest “sistema ideal” la nova escola considera que l’experiència ordinària dels homes dona instintivament certes creences de la pròpia existència; de la existència dels objectes reals directament percebuts; i de “principis bàsics” basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a França. Els seus principis van obtenir força a través de Víctor Cousin i de la traducció de les obres de Thomas Reid al francès per Jouffroy. Serà doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Martí d’Eixalà va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Martí d’Eixalà hagués conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusió, el moviment escocès del sentit comú va influenciar l’escola catalana de filosofia.