L'obra filològica d'Antoni de Bastero i Lledó. Edició de la Història de la llengua catalana

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Tahar Ben Jelloun e a Identidade Pós-Colonial

Este trabalho debruça-se sobre a literatura pós-colonial e as questões de identidade dos escritores dos países colonizados do Magrebe. Centramo-nos em Tahar Ben Jelloun, escritor franco-marroquino que reflete sobre a sua identidade, o bilinguismo e a pertença a duas culturas assim como sobre o conceito de francofonia.

Is 15 per cent very common? Informing people about the risks of medication side effects

Objectives - To assess the general public's interpretation of the verbal descriptors for side effect frequency recommended for use in medicine information leaflets by a European Union (EU) guideline, and to examine the extent to which differences in interpretation affect people's perception of risk and their judgments of intention to comply with the prescribed treatment. Method - Two studies used a controlled empirical methodology in which people were presented with a hypothetical, but realistic, scenario about visiting their general practitioner and being prescribed medication. They were given an explanation that focused on the side effects of the medicine, together with information about the probability of occurrence using either numerical percentages or the corresponding EU verbal descriptors. Interpretation of the descriptors was assessed. In study 2, participants were also required to make various judgments, including risk to health and intention to comply. Key findings - In both studies, use of the EU recommended descriptors led to significant overestimations of the likelihood of particular side effects occurring. Study 2 further showed that the "overestimation" resulted in significantly increased ratings of perceived severity of side effects and risk to health, as well as significantly reduced ratings of intention to comply, compared with those for people who received the probability information in numerical form. Conclusion - While it is recognised that the current findings require replication in a clinical setting, the European and national authorities should suspend the use of the EU recommended terms until further research is available to allow the use of an evidence-based approach.

Chill unit models for blackcurrant (Ribes nigrum L.) cultivars 'Ben Gairn', 'Ben Hope' and 'Ben Tirran'

Temperate-zone crops require a period of winter chilling to terminate dormancy and ensure adequate bud break the following spring. The exact chilling requirement of blackcurrant (Ribes nigrum), a commercially important crop in northern Europe, is relatively unknown. Chill unit models have been successfully utilized to determine the optimum chilling temperature of a range of crops, with one chill unit equating to I h exposure to the optimum temperature for chill satisfaction. Two-year-old R. nigrum plants of the cultivars 'Ben Gairn', 'Ben Hope' and 'Ben Tirran' were exposed to temperatures of -10.1 degrees C. -3.4 degrees C. 0.1 degrees C, 1.5 degrees C, 2.1 degrees C, 3.4 degrees C or 8.9 degrees C (+/- 0.7 degrees C) for durations of 0, 2, 4, 6, 8 or 10 weeks and multiple regression analyses used to determine the optimum temperature for chill satisfaction. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.