Identification of superior reference genes for data normalisation of expression studies via quantitative PCR in hybrid roses (Rosa hybrida)

Background: Gene expression studies are a prerequisite for understanding the biological function of genes. Because of its high sensitivity and easy use, quantitative PCR (qPCR) has become the gold standard for gene expression quantification. To normalise qPCR measurements between samples, the most prominent technique is the use of stably expressed endogenous control genes, the so called reference genes. However, recent studies show there is no universal reference gene for all biological questions. Roses are important ornamental plants for which there has been no evaluation of useful reference genes for gene expression studies. Results: We used three different algorithms (BestKeeper, geNorm and NormFinder) to validate the expression stability of nine candidate reference genes in different rose tissues from three different genotypes of Rosa hybrida and in leaves treated with various stress factors. The candidate genes comprised the classical "housekeeping genes" (Actin, EF-1α, GAPDH, Tubulin and Ubiquitin), and genes showing stable expression in studies in Arabidopsis (PP2A, SAND, TIP and UBC). The programs identified no single gene that showed stable expression under all of the conditions tested, and the individual rankings of the genes differed between the algorithms. Nevertheless the new candidate genes, specifically, PP2A and UBC, were ranked higher as compared to the other traditional reference genes. In general, Tubulin showed the most variable expression and should be avoided as a reference gene. Conclusions: Reference genes evaluated as suitable in experiments with Arabidopsis thaliana were stably expressed in roses under various experimental conditions. In most cases, these genes outperformed conventional reference genes, such as EF1-α and Tubulin. We identified PP2A, SAND and UBC as suitable reference genes, which in different combinations may be used for normalisation in expression analyses via qPCR for different rose tissues and stress treatments. However, the vast genetic variation found within the genus Rosa, including differences in ploidy levels, might also influence expression stability of reference genes, so that future research should also consider different genotypes and ploidy levels.

Rosarum monographia; or, A botanical history of roses to which is added, an appendix, for the use of cultivators, in which the most remarkable garden varieties are systematically arranged ...

Mode of access: Internet.

A list of British roses,

Mode of access: Internet.

Seguiment i valoració de l'aplicació de les TIC en dos centres de secundària de Ciutadella de Menorca

El motiu d'aquest pràcticum és fer el seguiment i la valoració de la introducció de les TIC en dos IES en el marc del projecte Xarxipèlag de les Illes Balears. Es tracta de veure de quina manera els docents han integrat o no l'ús de les TIC a les seves aules, així com també la incidència de la formació rebuda.

Les restes humanes del jaciment epipaleolític de la Balma de Guilanyà (Navés, Solsonès)

Les restes humanes deIs períodes epipaleolític i mesolític estan pobrament representades a la Península Iberica, tot i que existeixen dos jaciments mesolítics excepcional s a Muge, Portugal (Moita do Sebastiao i Cabe~o da Arruda), amb uns 67 individus, i un altre de recentment excavat a Oliva (El Collado, Valencia), on s'han trobat uns 15 individus. EIs primers estan datats entre 7.240 i 6.300 a.P. (Ferreira 1994: 664-674), mentre que el darrer té una datació de 7.640-7.570 a.P (Aparicio 1989). Ambdós jaciments es troben en zones properes a estuaris de rius o a la costa, la qual cosa permetia 1'explotació intensiva de recursos marins molt variats. Aquest tipus d' economia condicionava un tipus de vida força sedentaria i a més a més, va permetre un increment en la densitat de població, que hauria tingut lloc probablement entre el 8.000-7.000 a.e. (Ferreira 1994: 664-674). A Catalunya, s'han excavat fins ara pocs jaciments importants d'aquests periodes (Martín y Vaquer 1995: 35-73), tots d'ells en zones d'interior i corresponents presumiblement a grups petits de caçadors-recol·lectors, força diferents dels posteriors assentaments humans més grans com Muge i Oliva. De tots aquests jaciments, només a la Balma de Guilanya (Naves, Solsones) s'han trobat restes humanes que es puguin atribuir sense cap mena de dubte als nivells epipaleolítics.

Resultats de l'estudi arqueozoològic del jaciment Caserna de Sant Pau (Barcelona)

El jaciment de la Caserna de Sant Pau (Barcelona) presenta dos moments d'ocupació prehistorica. la primera correspon a les etapes inicials del neolític, la segona a l'Edat del Bronze. En aquest treball exposem l'estudi arqueozoologic de les restes recuperades. El conjunt es caracteritza pel domini de la fauna domestica. El grup més important és el format per ovelles i cabres, seguit pels porcs i els bovins. la conformació del tipus de ramat podria ser el resultat a una adaptació a un medi molt particular (asentanIent costaner).

Noves aportacions sobre agricultura i alimentació durant la primera edat del ferro a Catalunya: dades de l'assentament de Sant Jaume/Mas d'en Serrà (Alcanar, Montsià)

Els resultats de l'estudi arqueobotànic realitzat sobre diferents àmbits de l'assentament de Sant Jaume aporta noves dades al coneixement de la gestió dels recursos vegetals de la protohistòria del nordest peninsular. El registre arqueològic constata una certa homogeneïtzació en la funcionalitat dels àmbits, que s'interpreten com a magatzems en el pis superior i espais d'estabulació a l'inferior. L'àmbit millor representat és l'A4, que conserva com a fet singular un elevat nombre de restes de llavors i fruits amb molt bon estat de conservació. Els tàxons conreats més importants són la pisana (Triticum dicoccum) i les guixes i guixols (Lathyrus sativus i Lathyrus cicera), seguits d¿una menor proporció d'ordi vestit (Hordeum vulgare), blat nu (comú/dur) (Triticum aestivum/durum), pèsol (Pisum sativum), llentia (Lens culinaris) i erb (Vicia ervilia). D'altra banda, el registre arqueobotànic del pis inferior de l'àmbit A4 sembla posar en evidència la presència de l¿associació de pisana i guixa, destinada a l'alim.

Primers resultats dels estudis dels elements marmoris del jaciment de l'antiguitat tardana del Pla de Ses Figueres de l'illa de Cabrera

El Pla de ses Figueres és un jaciment que es troba a la riba del port de Cabrera, una petita illa de 1.836 ha. situada en el sud de les illes Balears. Diversos treballs de prospecció i d’excavació han donat a conèixer una important ocupació humana del lloc centrada en els segles V a VII dC. A les zones intervingudes s’han identificat una factoria de salaons, un possible taller de producció de porpra i una necròpoli. En el present treball s’exposaran set peces de marbre localitzades en dit jaciment dintre del projecte “Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera”, el qual ja fa dotze anys que finança ininterrompudament l’Ajuntament de Palma.

Arqueologia de la Batalla de Catalunya (1939). Excavacions d'un tram de la línea defensiva L-3 a Subirats (Alt Penedès, Barcelona)

En aquest article descrivim els resultats de la intervenció arqueològica realitzada en les restes de les estructures defensives de la Guerra Civil espanyola al poble de Sant Pau d"Ordal, Subirats (Alt Penedès, Barcelona) que van estar operatives en les darreres fases del conflicte a Catalunya (gener de 1939). Tot i l"elevat nombre d"aquestes, cap dels elements excavats proporcionà un nombre significatiu de materials de l"època. Per això, reflexionem també aquí sobre la problemàtica de l"escàs grau de protecció del patrimoni arqueològic de la Guerra Civil.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d’un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l’Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l’estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l’Ebre. A l’últim, s’analitzen les possibles interpretacions d’aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d’un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona.

Consells d’extracció i conservació del material arqueològic in situ

Aquest petit treball pretén esdevenir una guia bàsica per aquells arqueòlegs que desconeixen l’aspecte conservatiu dels materials arqueològics. Així, en primer lloc analitzarem, a grans trets, la composició físicoquímica dels diferents objectes que podem trobar en una excavació i quins són els agents que més els malmeten. Després tractarem d’introduir alguns consells pràctics pel treball de camp.