[Voyage en Italie : 1824-1830]. , [à gauche] Plan d'un Edifice dont les ruines existent à peu de distance d'un lieu nommé Roma Vecchia [...] ; [au centre] Maison Antique découverte dans la villa Negroni [...]. [à droite] Maison [de marchand] à Pompeia : [trois petits plans, une coupe longitudinale] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 394

bHLH class transcription factors take centre stage in phytochrome signalling.

The phytochrome family of photoreceptors (there are five phytochromes in Arabidopsis, named phyA to phyE) maximally absorbs red and far-red light and plays important functions throughout the life cycle of plants. Several recent studies have shown that multiple related bHLH (basic helix-loop-helix) class transcription factors play key roles in phytochrome signal transduction. Somewhat surprisingly these transcription factors primarily act as negative regulators of phytochrome signalling. Moreover, in some cases, the phytochromes inhibit those negative regulators.

Expérience de dix ans de réanimation chirurgicale d'un centre hospitalier universitaire. Détermination d'un critère d'identification des patients à risque de décéder de coagulopathie irréversible [10 years experience in surgical resuscitation at a university hospital center. Determination of a criterion for identifying patients at risk for fatal irreversible coagulopathy]

The authors evaluated ten years of surgical reanimation in the University Centre of Lausanne (CHUV). Irreversible coagulopathy (IC) is the predominant cause of death for the polytraumatized patient. Acidosis, hypothermy, and coagulation troubles are crucial elements of this coagulopathy. The authors looked for a criterion allowing the identification of dying of IC. In a retrospective study, laboratory results of pH, TP, PTT, thrombocyte count and the need for blood transfusion units were checked for each major step of the primary evaluation and treatment of the polytraumatized patients. These results were considered as critical according to criteria of the literature (30). The authors conclude that the apparation of a third critical value may be useful to identify the polytraumatized patient at risk of dying of IC status. This criterion may also guide the trauma team in selecting a damage control surgical approach (DCS). This criterion was then introduced into an algorithm involving the Emergency Department, the operating room and the Intensive Care Unit. This criterion is a new tool to address the patient at the crucial moment to the appropriate hospital structure.

Pràctiques d'exclusió als locals nocturns del centre històric de Barcelona. El dret d'admissió com a tècnica de discriminació racista

La investigació se centra en l'ús discriminatori del dret d'admissió en els bars de nit del centre de Barcelona. En concret, el terreny de camp el conformen quatre bars situats en el Raval, un barri que està experimentant un procés d'ennobliment. El treball de camp ha tingut una durada de deu mesos i s¿ha basat fonamentalment en l'observació etnogràfica. L'objectiu principal ha estat constatar sobre el terreny la pràctica efectiva de la discriminació, i com es du a terme, quines són les formes que adopta i les argumentacions en què es basa. La qüestió fonamental que cal respondre és com es duen a terme els protocols d'acceptació o rebuig d¿aquells què pretenen ingressar als bars de nit, a partir de criteris de detecció de persones pertanyents a determinats grups socials considerats indesitjables, moralment contaminants o perillosos. Aquest és el cas dels i les immigrants, especialment els que provenen del Marroc o d'Algèria, als quals molt sovint se'ls impedeix l'entrada perquè són considerats com una font permanent d'ansietat. Això és bàsicament per un prejudici construït envers el que s¿entén popularment com la figura del moro. Molt sovint, els immigrants àrabs són relacionats amb la delinqüència, i això serveix com a pretext perquè es puguin justificar les pràctiques d'exclusió que s'executen envers aquest grup social en nom del dret d'admissió. En definitiva, aquestes pràctiques discriminatòries funcionarien com un mecanisme la missió del qual seria reafirmar la inferioritat moral atribuïda a aquest col·lectiu i garantir que en els espais d'oci nocturn del Raval els i les joves de classe mitjana no estiguin en contacte amb els i les immigrants àrabs. En conseqüència, podem afirmar que l'exercici discriminat del dret d'admissió sembla tenir relació amb el procés d'ennobliment que està experimentant el barri.

Centre orientador: acompanyar en el creixement de l’alumnat

La comunicació que presentem és el resultat del treball de recerca i reflexió realitzatpel Grup de Recerca en Acció Tutorial (GRAT) de l’ICE de la UB amb l’objectiu de definir el camíen la construcció dels centres orientadors. Pensem que un centre educatiu ha d'incorporar l'orientaciócom a eix vertebrador de la seva praxis docent. Tal i com apunten Giner i Puigardeu(2008) «La acción tutorial no puede ser una acción puntual, inconexa ni desordenada, sino todolo contrario, un engranaje participativo de los diferentes agentes educativos que participan dela educación de nuestros alumnos, donde su objetivo final es incidir en el alumno o alumna, en su crecimiento personal, en su encaje en la sociedad y en la construcción de la realidad que le envuelve».

Proposta educativa i cultural al centre cívic i cultural de Fornells de la Selva

Proposta de projecte educatiu i cultural ubicat al centre cívic i cultural “la Sitja” de Fornells de la Selva. El projecte he estat elaborat pensant en la viabilitat per poder presentar-lo a la regidoria per desenvolupar-lo o almenys perquè prenguin consciència de la importància de desenvolupar un projecte educatiu i cultural a l'equipament de “la Sitja”. El treball està basat en l'estudi i resultats i vol incidir en la millora de les polítiques educatives i culturals del municipi i concretament en les polítiques que es porten a terme al centre cívic i cultural. Les polítiques educatives i culturals parteixen de les necessitats detectades en l'estudi i tenen per finalitat final contribuir en la millora de la vida dels seus ciutadans

El joc d'esquena del davanter centre al futbol, és més eficaç jugant de cara o girant-se?

Segons Castelo (1999, 2009) i Ardá i Casal (2003) la fase ofensiva del futbol es divideix en la fase de progressió, en la qual es busca progressar a porteria, i en la fase de manteniment o emergència, en la qual s’assegura la possessió de la pilota. L’objectiu és analitzar si quan el davanter centre rep la pilota d’esquena a porteria, es manté amb més eficàcia la possessió jugant en progressió o en emergència durant els 5” posteriors a la recepció de la pilota per part del davanter. L’estudi és Descriptiu d’Observació Directa, en aquest s’observen i s’analitzen, a través de vídeos, 10 partits de la fase de grups de la fase final de la Eurocopa 2012, en concret els partits són dels grups A i B. Els resultats confirmen la hipòtesi inicial, ja que es manté amb més eficàcia la pilota quan aquesta es juga en emergència (71%) que no pas en progressió (54%).

Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona

La meva recerca ha tingut com a punt de partida “Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona”. A partir d’aquí, s’ha elaborat un marc teòric a partir de les lleis d’educació, decrets que regulen els diferents serveis i un seguit de conceptes bàsics. Un cop elaborat aquest marc teòric per tal de recollir les dades dels alumnes, de tres a sis anys, d’una escola en concret s’ha dissenyat un instrument de recollida de dades que li diem full resum de serveis (FRS). El FRS és un instrument que ens ha servit per recollir totes les dades d’alumnes amb necessitats específiques i, sobretot, per saber quin suport reben per part de l’escola i per part d’altres serveis. A més a més, per recollir informació sobre els diferents serveis que atenen aquesta diversitat s’ha elaborat un guió d’entrevistes (GE). Aquest GE serveix per recollir els aspectes més importants de les entrevistes realitzades a l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil). A partir de la informació extreta dels dos instruments, s’han elaborat unes conclusions respecte els objectius plantejats en aquest projecte i la pregunta plantejada a l’inici.

Early intensification and autologous stem cell transplantation in patients with systemic AL amyloidosis: a single-centre experience.

Primary systemic amyloidosis (AL amyloidosis) continues to have a very poor prognosis. Most therapeutic strategies remain unsatisfactory. Conventional chemotherapy is known to offer at best only moderate efficacy. Several studies have yielded higher complete response rates after high-dose chemotherapy and autologous stem cell transplantation (ASCT) in addition to improving outcomes in a subgroup of patients. However, the superiority of an intensive approach in AL amyloidosis has not been confirmed in a randomised trial. The precise role of ASCT remains unclear. We report our experience in 16 patients diagnosed with AL amyloidosis and treated in a multidisciplinary approach with high-dose melphalan and ASCT. Median age was 59 (39-71) years. The kidneys were predominantly affected in 75% of cases; two or more organs were affected in 38%. Median time from diagnosis to transplantation was 2 (1-4) months. Three patients (19%) developed acute renal failure and required transient dialysis. Transplant-related mortality was 6% after 100 days. Haematological complete response (CR) was obtained in nine (56%) and organ response in six (38%) patients. Nine out of 12 patients (75%) with kidney involvement exhibited a sustained clinical benefit at 12 months. Half of all the patients (n = 8) were alive after a median follow-up of 33 months, including two in continuous CR. This suggests that high-dose chemotherapy and ASCT are still valid treatment options in AL amyloidosis and that a significant number of patients with renal involvement might benefit from this approach.

El projecte de convivència de centre. Una manera de treballar l'autonomia i la convivència de l'alumnat

L’escola és un reflex de la societat en la que s’inscriu. Una societat democràtica comporta una escola que visqui i practiqui la democràcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a l’escola és des del projecte de convivència de centre, on s’ha d’incardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els àmbits de la nostra vida. Educar en valors significa, també, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crítiques, justes i solidàries, conscients de la realitat del nostre entorn més immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. D’acord amb aquestes consideracions, el projecte de convivència de centre pot fonamentar-se en els següents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democràcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferència.