A política macroeconómica face à crise financeira

Dissertação de Mestrado, Gestão de Empresas (MBA), 20 de Outubro de 2015, Universidade dos Açores.

Experiências supply-siders na UE15: a redução de impostos como política de melhoria da posição orçamental intertemporal

A Curva de Laffer postula que a partir de determinados níveis de taxas de impostos, uma redução destas pode aumentar as receitas fiscais. Tendo presentes os recentes desenvolvimentos da teoria do crescimento económico, que predizem que a política fiscal tem efeitos permanentes de longo prazo na taxa de crescimento económico, aquele argumento pode ser encarado num contexto dinâmico: a fiscalidade afecta permanentemente a taxa de crescimento económico de longo prazo, alterando as bases fiscais futuras, melhorando, em consequência, a posição orçamental de longo prazo. Neste artigo procura-se averiguar a validação de um efeito Laffer dinâmico para os Estados-Membros da União Europeia dos 15 e, em consequência, se a política fiscal pode ser gerida de forma a substituir o endividamento por reduções de impostos.

Interactions between fiscal and monetary policy

Mestrado em Economia Monetária e Financeira

Marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya: oferta y demanda de servicios de apoyo

El apoyo y el fomento a la creación de nuevas empresas se ha convertido en las últimas décadas en objetivo principal de las administraciones públicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generación de puestos de trabajo como en el crecimiento económico y en el potencial innovador. En esta investigación se analiza el marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teoría institucional como marco teórico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del área de creación de empresas de las instituciones catalanas más relevantes, completando dicha información con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadísticas, etc.). Para el análisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefónicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creación de empresas. Esta diversificación, junto a la falta de coordinación entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no económicos que los económicos, habiendo tenido también éstos mayor importancia en el proceso de creación de la empresa.

Should fiscal authorities cooperate in a monetary union with public deficit targets?

In this paper we analyse the setting of optimal policies in a monetary union with one monetary authority and various fiscal authorities that have a public deficit target. We will show that fiscal cooperation among the fiscal authorities, in the presence of positive supply shocks, ends up producing higher public deficits than in a non-cooperative regime. JEL No. E61, E63, F33, H0. Keywords: monetary union, fiscal policy coordination.

Unemployment, growth and fiscal policy: new insights on the hysteresis hypothesis

We develop a growth model with unemployment due to imperfections in the labor market. In this model, wage inertia and balanced budget rules cause a complementarity between capital and employment capable of explaining the existence of multiple equilibrium paths. Hysteresis is viewed as the result of a selection between these diferent equilibrium paths. We use this model to argue that, in contrast to the US, those fiscal policies followed by most of the European countries after the shocks of the 1970’s may have played a central role in generating hysteresis.

Nous actors, noves cultures? : evolució de les polítiques ambientals a Catalunya : els casos de l'aigua i l'energia

Les polítiques ambientals són el resultat d’un gran nombre de factors: el context social, el moment polític, el marc internacional, etc. En l’àmbit català s’ha demostrat que un factor que pot impactar de manera rellevant és l’aflorament de moviments ciutadans que reclamen canvis en les formes de fer política, encaminant-les cap a models més sostenibles. Malgrat sembli complicat que en el cas de l’energia es donin les condicions que van permetre el pas a la Nova Cultura de l’Aigua, no es descarta la possibilitat que s’arribi per altres mitjans a un canvi del paradigma energètic, ja que no tots els canvis són sempre apreciables des dels seus inicis.

Would Fiscal Authorities in the EMU prefer to coordinate?

This article studies whether fiscal authorities would prefer to operate like in the current EMU or to coordinate according to the theoretical literature. The EMU approach will lead to higher volatility of interest rates, output, inflation and average budget deficits, but the SGP deficit target will be breached less often. Keywords: fiscal policy coordination, monetary union, Stability and Growth Pact. JEL No. E61, E63, F33, H0

Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres

El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que s’ha assumit que els governs d’aquest signe no tenen per què ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest capítol se situa dins la més absoluta normalitat europea, aquest tipus d’aliances han esdevingut moneda corrent. Manejant l’utillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influït en la formació del denominat govern catalanista i d’esquerres (2003-2006), examinant la intervenció de les regles del joc del marc institucional, factors exògens com els media o els agents socials i econòmics, a més d’analitzar els processos de formació (negociació, document programàtic, protocols d’actuació), a més d’avaluar les conseqüències per als partits i el sistema polític en general.

Eficiència energètica i consum de recursos: una estimació de l'efecte rebot a Catalunya

L’efecte rebot és aquell mecanisme a través del qual una millora de l’eficiència energètica no produeix el potencial estalvi d’energia esperat, o inclús pot fer que n’augmenti el consum. Això és degut a que una millora de l’eficiència energètica produeix un abaratiment del cost de proveir el servei energètic, que n’impulsa la demanda. Aquest treball realitza una revisió de la literatura existent sobre efecte rebot directe; analitza els principals aspectes teòrics i metodològics; i finalment estima, a partir de tècniques economètriques, la magnitud de l’efecte rebot directe per als serveis energètics que utilitzen energia elèctrica a les llars a Catalunya.

Economic growth and inequality: the role of fiscal policies

This paper analyses the impact of different instruments of fiscal policy on economic growth as well as on income inequality, using an unbalanced panel of 43 upper-middle and high income countries for the period 1972-2006. We consider and estimate two individual equations explaining growth and inequality in order to assess the incidence of different fiscal policies. Firstly, our approach considers imposing orthogonal assumptions between growth and inequality in both equations, and secondly, it allows growth to be included in the inequality equation, and inequality to be included in the growth equation. The empirical results suggest that an increase in the size of government measured through current expenditures and direct taxes diminishes economic growth while reducing inequality, being public investment the only fiscal policy that may break this trade-off between efficiency and equity, since increases in this item reduces inequality without harming output. Therefore, the results reflect that the trade-off between efficiency and equity that governments often confront when designing their fiscal policies may be avoided.

Fiscal foresight and the effects of government spending

We study the effects of government spending by using a structural, large dimensional, dynamic factor model. We find that the government spending shock is non-fundamental for the variables commonly used in the structural VAR literature, so that its impulse response functions cannot be consistently estimated by means of a VAR. Government spending raises both consumption and investment, with no evidence of crowding out. The impact multiplier is 1.7 and the long run multiplier is 0.6.

Fiscal policy, foresight and the trade balance in the U.S.

This paper investigates the effects of fiscal policy on the trade balance using a structural factor model. A fiscal policy shock worsens the trade balance and produces an appreciation of the domestic currency but the effects are quantitatively small. The findings match the theoretical predictions of the standard Mundell-Fleming model, although fiscal policy should not be considered one of the main causes of the large US external deficit. My conclusions differ from those reached using VAR models since the fiscal shock, possibly due to fiscal foresight, is nonfundamental for the variables typically used in open economy VARs.