1000 resultados para Art 287 Constitución
Resumo:
[Vente. Art. 1860-03-12. Paris]
Resumo:
[Vente. Art. 1860-03-12. Paris]
Resumo:
The definition of a biomarker provided by the World Health Organization is any substance, structure, or process that can be measured in the body, or its products and influence, or predict the incidence or outcome of disease. Currently, the lack of prognosis and progression markers for chronic Chagas disease has posed limitations for testing new drugs to treat this neglected disease. Several molecules and techniques to detect biomarkers inTrypanosoma cruzi-infected patients have been proposed to assess whether specific treatment with benznidazole or nifurtimox is effective. Isolated proteins or protein groups from different T. cruzistages and parasite-derived glycoproteins and synthetic neoglycoconjugates have been demonstrated to be useful for this purpose, as have nucleic acid amplification techniques. The amplification of T. cruziDNA using the real-time polymerase chain reaction method is the leading test for assessing responses to treatment in a short period of time. Biochemical biomarkers have been tested early after specific treatment. Cytokines and surface markers represent promising molecules for the characterisation of host cellular responses, but need to be further assessed.
Resumo:
INTRODUCTION Due to their low CNS penetrance, there are concerns about the capacity of non-conventional PI-based ART (monotherapy and dual therapies) to preserve neurocognitive performance (NP). METHODS We evaluated the NP change of aviremic participants of the SALT clinical trial (1) switching therapy to dual therapy (DT: ATV/r+3TC) or triple therapy (TT: ATV/r+2NRTI) who agreed to perform an NP assessment (NPZ-5) at baseline and W48. Neurocognitive impairment and NP were assessed using AAN-2007 criteria (2) and global deficit scores (GDS) (3). Neurocognitive change (GDS change: W48 - baseline) and the effect of DT on NP evolution crude and adjusted by significant confounders were determined using ANCOVA. RESULTS A total of 158 patients were included (Table 1). They had shorter times because HIV diagnosis, ART initiation and HIV-suppression and their virologic outcome at W48 by snapshot was higher (79.1% vs 72.7%; p=0.04) compared to the 128 patients not included in the sub-study. By AAN-2007 criteria, 51 patients in each ART group (68% vs 63%) were neurocognitively impaired at baseline (p=0.61). Forty-seven patients were not reassessed at W48: 30 lost of follow-up (16 DT-14 TT) and 17 had non-evaluable data (6 DT-11 TT). Patients retested were more likely to be men (78.9% vs 61.4%) and had neurological cofounders (9.6% vs 0%) than patients non-retested. At W48, 3 out of 16 (5.7%) patients on DT and 6 out of 21 (10.5%) on TT who were non-impaired at baseline became impaired (p=0.49) while 10 out of 37 (18.9%) on DT and 7 out of 36 (12.3%) on TT who were neurocognitively impaired at baseline became non-impaired (p=0.44). Mean GDS changes (95% CI) were: Overall -0.2 (-0.3 to -0.04): DT -0.26 (-0.4 to -0.07) and TT -0.08 (-0.2 to 0.07). NP was similar between DT and TT (0.15). This absence of differences was also observed in all cognitive tests. Effect of DT: -0.16 [-0.38 to 0.06]) (r(2)=0.16) on NP evolution was similar to TT (reference), even after adjusting (DT: -0.11 [-0.33 to 0.1], TT: reference) by significant confounders (geographical origin, previous ATV use and CD4 cell count) (r(2)=0.25). CONCLUSIONS NP stability was observed after 48 weeks of follow up in the majority of patients whether DT or TT was used to maintain HIV-suppression. Incidence rates of NP impairment or NP impairment recovery were also similar between DT and TT.
Resumo:
Breu comentari crític de la decisió del TC de 13 de desembre de 2004. Seguint el suggeriment que li havia fet el Consell d'Estat, el Govern va plantejar al TC quatre qüestions sobre la possible compatibilitat de la Constitució per a Europa amb la CE.
Resumo:
La idea que intenta transmetre és que el Tractat Constitucional és una etapa més en un camí: el desenvolupament de la Unió com a actor global. No és un salt espectacular. En molts casos no fa sinó recollir el que, d'una o altra manera, ja s'estava realitzant (desenvolupament de la PESD, paper del Consell Europeu en la PESC), en altres introdueix novetats, que obren dubtes respecte al seu desenvolupament en el futur (cas del ministre o de les cooperacions estructures en Defensa)
Resumo:
En l'àmbit de la política econòmica en la Constitució es produeixen canvis que poden ser importants en el futur, referits al reforçament de la capacitat de gestió de l'eurozona, a més de convertir el BCE com una institució sense disminuir la seva independència. Essencialment els camgios en el mecanisme de govern pivoten al voltant de la governança de la política monetària i l'euro, i s'estenen als aspectes de les decisions sobre el procediment de dèficit públic excessiu. És a dir, s'avança en els mecanismes de presa de decisions que pertanyen ja al camp competencial de les polítiques de la Unió. Per contra, s'avança poc en la coordinació de les polítiques econòmiques, les competències pertanyen als estats membres.
Resumo:
La construcción europea se ha enfrentado en los últimos años a un triple desafío: la mayor, y más desafiante (valga la redundancia) adhesión de nuevos miembros, pasando de Quince a Veinticinco; la profundización del proceso político, económico y social a través de la adopción del Tratado por el que establece una Constitución para Europa (términos altamente simbólicos1) y; finalmente, la crisis transatlántica, que ha explotado en torno a la guerra contra Irak, y que ha desencadenado, a su vez, una crisis entre los miembros de la Unión en torno a su actuación internacional. Estas páginas van a abordar, justamente, el tema de la acción exterior de la Unión, sin olvidar que la misma, como veremos, es un producto de factores estructurales (lo que nos permitirá hablar de una política exterior europea estructural) pero, también, un producto de factores coyunturales (la evolución del contexto internacional determinado, en buena medida, por la política de Estados Unidos). Tres temas van a ser desarrollados en estas páginas: el poder de “transformación” que la Unión tiene en la escena internacional; el balance de la política exterior de la Unión bajo el marco legal del Tratado de la Unión Europea y, finalmente, una breve reflexión en torno al tratamiento que la acción exterior merece en el Tratado Constitucional (en proceso de ratificación).
Resumo:
A pesar de las prerrogativas de los Estados en materia de política de seguridad y de defensa, y las dudas sobre lo poco “común” que pueda ser la política exterior y de seguridad de la Unión, la realidad es que, junto con la moneda única, ésta es la dimensión de la Unión en la que más se ha avanzado en los últimos cinco años El texto y los anexos que vienen a continuación no tienen otro objetivo que el de sintetizar las principales novedades en los ámbitos PESC y PESD introducidas por el Tratado por el que se establece una Constitución Europea. Esto se consigue con un análisis detallado de los nuevos contenidos, pero también con la necesidad de demostrar que, a pesar del importante desarrollo de ambas políticas, la Unión no ha tenido que esperar a la entrada en vigor de la Constitución para poder llevar a cabo su actividad en materia de seguridad y, especialmente, de defensa.
Resumo:
Aquest paper es divideix en 3 parts fonamentals, la primera relata el que pretén mostrar aquest estudi, que és aplicar els sistemes actuals de reconeixement facial en una base de dades d'obres d'art. Explica quins mètodes s'utilitzaran i perquè es interessant realitzar aquest estudi. La segona passa a mostrar el detall de les dades obtingudes en l'experiment, amb imatges i gràfics que facilitaran la comprensió. I en l'última part tenim la discussió dels resultats obtinguts en l'anàlisi i les seves posteriors conclusions.