La Traca : semanari pa la gent de tro: Año III Número 71 - 23 mayo 1886

Recurso electrónico. Valencia: BVNP, 2014

Binding of Insulin-like Growth Factor (IGF)–Binding Protein-5 to Smooth-Muscle Cell Extracellular Matrix Is a Major Determinant of the Cellular Response to IGF-I

Insulin-like growth factor–binding protein-5 (IGFBP-5) has been shown to bind to fibroblast extracellular matrix (ECM). Extracellular matrix binding of IGFBP-5 leads to a decrease in its affinity for insulin-like growth factor-I (IGF-I), which allows IGF-I to better equilibrate with IGF receptors. When the amount of IGFBP-5 that is bound to ECM is increased by exogenous addition, IGF-I’s effect on fibroblast growth is enhanced. In this study we identified the specific basic residues in IGFBP-5 that mediate its binding to porcine smooth-muscle cell (pSMC) ECM. An IGFBP-5 mutant containing alterations of basic residues at positions 211, 214, 217, and 218 had the greatest reduction in ECM binding, although three other mutants, R214A, R207A/K211N, and K202A/R206N/R207A, also had major decreases. In contrast, three other mutants, R201A/K202N/R206N/R208A, and K217N/R218A and K211N, had only minimal reductions in ECM binding. This suggested that residues R207 and R214 were the most important for binding, whereas alterations in K211 and R218, which align near them, had minimal effects. To determine the effect of a reduction in ECM binding on the cellular replication response to IGF-I, pSMCs were transfected with the mutant cDNAs that encoded the forms of IGFBPs with the greatest changes in ECM binding. The ECM content of IGFBP-5 from cultures expressing the K211N, R214A, R217A/R218A, and K202A/R206N/R207A mutants was reduced by 79.6 and 71.7%, respectively, compared with cells expressing the wild-type protein. In contrast, abundance of the R201A/K202N/R206N/R208A mutant was reduced by only 14%. Cells expressing the two mutants with reduced ECM binding had decreased DNA synthesis responses to IGF-I, but the cells expressing the R201A/K202N/R206N/R208A mutant responded well to IGF-I. The findings suggest that specific basic amino acids at positions 207 and 214 mediate the binding of IGFBP-5 to pSMC/ECM. Smooth-muscle cells that constitutively express the mutants that bind weakly to ECM are less responsive to IGF-I, suggesting that ECM binding of IGFBP-5 is an important variable that determines cellular responsiveness.

El plano geométrico de Crevillent: un pla urbanístic de sanejament i reforma interior de José Guardiola Picó el 1877

El present article analitza i situa en el context l’expedient urbanístic sobre la reforma interior del nucli urbà de Crevillent que l’ajuntament d’aquesta ciutat intentà dur a terme en l’últim quart del segle xix i que, en part, constitueix el plànol geomètric parcial d’aquesta vila. Es tracta d’un expedient municipal en què se succeeixen les actes del consistori per a la seua tramitació administrativa (entre 1876 i 1878) i en què s’intercala el projecte urbà de reforma interior, que consta de tres documents (memòria i dos planols: geomètric i de perfils), firmats el 12 de gener de 1877 per l’arquitecte José Guardiola y Picó (1836-1909), i que es tanca amb un plànol solt del 9 de gener de 1884 de firma no molt llegible.

Noves (i velles) didàctiques per a ensenyar llengua i literatura amb les TIC

Aquest article parteix de la hipòtesi inicial que les eines TIC presenten un gran potencial per millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura, però que aquesta potencialitat (COLL: 2008) només es pot fer efectiva quan es fonamenta en una sòlida formació del professorat i quan l'ús de les TIC s'integra en metodologies actives que atorguen el protagonisme a l'estudiant i que se centren en l'acompanyament al llarg del procés, com els treballs per projectes o les seqüències didàctiques (SD) (CAMPS: 1994). Per desenvolupar aquest plantejament, primerament argumentaré la necessitat d'una formació dels docents que ha d'incloure tant la integració de les eines i dels recursos tecnològics que tenim al nostre abast, com els coneixements sobre els continguts que volem ensenyar i els coneixements pedagògics sobre com s'ensenya i com s'aprèn. I, tot seguit, em centraré en les característiques de les SD i en les possibilitats que obren per integrar els avenços que la recerca en didàctica de la llengua i de la literatura ha posat de manifest, i defensaré que són el millor marc per a un ús significatiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Annales d'horticulture et de botanique, ou Flore des jardins du royaume des Pays-Bas, et histoire des plantes cultivées les plus intéressantes des possessions néerlandaises aux Indes orientales, en Amérique et du Japon.

2