Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Kasvatus maailmanrauhan välineenä : tapaustutkimus UNESCOn 1974 hyväksymästä suosituksesta

Kaisa Savolaisen väitöskirja Education as a means to world peace : the case of the 1974 UNESCO Recommendation (Jyväskylän yliopisto 2010).

Edition : Fassung für Bläserquintett 1974

Soitinnus: huilu, oboe, käyrätorvi, klarinetti, fagotti.

Epístolas Sacrílegas. Las declaraciones públicas de líderes evangélicos chilenos ante el gobierno militar de Pinochet (1974 y 1986)

Resumen La relación establecida entre el mundo evangélico y la dictadura militar chilena es uno de los episodios más significativos de la historia política y religiosa reciente en Chile. Si bien este fenómeno ha sido investigado tanto por las ciencias sociales como por la teología, sus posturas han tendido a desarrollarse de manera desvinculada, ofreciendo una imagen parcelada de la problemática. El presente artículo intenta ser un aporte en este ámbito específico, para lo cual se ha fijado un objetivo concreto: analizar los elementos ideológicos y políticos distintivos de las declaraciones públicas realizadas por el mundo evangélico ante el gobierno militar, vinculándolas con los contextos ideológicos en los cuales se emitieron estas declaraciones. Para ello, metodológicamente se han analizado dos declaraciones fundamentales realizadas por los líderes y pastores evangélicos ante el régimen militar chileno (fuentes primarias), lo cual permitirá complejizar la imagen que se posee sobre la relación entre el mundo evangélico y la dictadura militar chilena.

Plan öfver Stralsund med dess fästningsverk : Stralsund, hufvudstaden i svenska andelen af Pommern, är till sin belägenhet och fortification en stark fästning : staden har 1200 hus och 11 000 invånare

Kartta kuuluu A. E. Nordenskiöldin kokoelmaan

Operation Attilas första skede : De turkiska operationerna på Cypern i juli 1974.

Avhandlingen berör de turkiska operationerna på Cypern, som inleddes den 20 juli 1974 till följd av att den cypriotiska presidenten Makarios avsatts i en statskupp. Avhandlingen behandlar de turkiska förbandens stridsverksamhet under tiden 20.- 31.7.1974 med tyngdpunkt vid de tre första dagarna. Operation Attila genomfördes med trupper från alla försvarsgrenar, men huvudansvaret låg hos armén. Den turkiska fredsstyrkan, som utgjordes av den 6. armékåren hade en total styrka på ungefär 16000 man under operationens första skede. Den huvudsakliga forskningsfrågan lyder, hur genomförde Turkiet Operation Attilas första skede? Övriga forskningsfrågor som stöder huvudfrågan är: Av vilka förband var den turkiska fredsstyrkan sammansatt och hur såg dessa förband ut? Vilken roll spelade den turkiska marinen och det turkiska flygvapnet i operationen? Vilka var de turkiska truppernas största taktiska och stridstekniska problem under operationen? Vilka faktorer bidrog till att Turkiet lyckades med Operation Attila? Forskningen baserar sig på skriven litteratur i form av böcker, skriftliga utkast och artiklar. Som forskningsmetod används en kvalitativ litteraturanalys där ovan nämnda forskningsfrågor besvaras. De turkiska förbanden lyckades genomföra Operation Attilas första skede, men de nådde inte sina uppsatta militära mål förrän flera dagar senare än planerat. Turkarnas försening berodde mera på egen inkompetens än kraftigt motstånd från den grekcypriotiska krigsmakten, CNG.