Risc i seguretat en el context educatiu: un debat necessari en el marc d'una educació orientada al desenvolupament de la ciutadania

En aquest article se profunditza en torna a les repercusions dels nous escenaris teòrics relacionats amb el desenvolupament del concepte de risc en la segona modernitat. Les tradicions d'anàlisi de la violència escolar o de la gestió positiva del conflicte, han constituït-del fet encara avui dia constitueixen- referents importants per a l'anàlisi de la seguretat en els centres educatius, però el desenvolupament d'un nou concepte de seguretat humana sorgit a partir dels Programes de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) proporciona un marc de reflexió més ampli. Partint d'aquesta perspectiva, se pretèn operativitzar un model que permeti comprendre com es construeix la percepció de risc en el context escolar.

Cáncer y precáncer bucal: evolución conceptual

En este trabajo se presenta una revisión bibliográfica actualizada sobre lesiones precancerosas y cáncer de la mucosa oral, presentando datos epidemiológicos correspondientes a España y Portugal. Por otro lado, se justifica el papel fundamental y la responsabilidad del odontólogo/estomatólogo en el diagnóstico precoz y la prevención de esta patología.

La succión del pulgar: evolución conceptual

Dentro de la etiopatogenia de las maloclusiones y entre los hábitos orales, tenemos la succión digital, y el dedo pulgar con mayor frecuencia, como una de las formas más influyentes en la deformación maxilar y maloclusión subsiguiente. En este artículo se hace un repaso de las diferentes teorías que, a lo largo de la historia, han ido ilustrando las opiniones de los diferentes autores, tanto a favor como en contra del hábito de succión del pulgar.

Anàlisi dels coneixements intuïtius i del canvi conceptual en infants de parvulari, sobre els animals que viuen el seu entorn

En aquest projecte es reflexiona sobre l’ensenyament de les ciències al parvulari i com els infants aprenent conceptes relacionats amb el regne animal. La ciència escolar classifica la gran diversitat d’espècies que formen aquest regne en dos grans blocs, els vertebrats i els invertebrats, però en els patrons que ens ofereixen els animals per descobrir a ull nu aquestes particularitats són molt complexes d’observar. La visió que tenen els infants de parvulari sobre els animals del seu entorn sovint és molt allunyada de la realitat i els alumnes es creen concepcions alternatives per entendre els animals que observen. En l’estudi es realitza un recull de dades, a l’inici i el final d’una unitat didàctica, analitzant les representacions i les diferents formes de classificació dels animals de l’entorn que utilitzen els infants. Les conclusions són una reflexió sobre el perquè d’aquests coneixements alternatius i la manera de com aconseguir un canvi conceptual.

Repensar i repracticar l'educació des de la idea de xarxa

Aquest treball és una recerca entorn la necessitat de repensar i repracticar l‟educació des de l‟idea de xarxa. Està estructurat en tres grans blocs: un primer, on es justifica des de l‟àmbit personal, educatiu i científic el per què de la tria de la nostra recerca i on es planteja la pregunta inicial des de la qual es desenvoluparà tot el treball: En quina situació es troba el treball educatiu en xarxa en les escoles Pereanton, Camí del mig, Guillem de Mont-rodon i Artur Martorell?. Un segon, centrat en la fonamentació conceptual del que els referents teòrics han dit sobre el tema. I un tercer, de caire més pràctic, on per una banda s‟exposa el paradigma, la orientació metodològica i les eines de recollida de dades utilitzades en l‟estudi de camp . I per altra, s‟analitzen les informacions obtingudes amb l‟objectiu de determinar quin és el grau d‟aplicació de treball en xarxa a cada un dels centres estudiats. Finalment la recerca es tanca amb les conclusions pràctiques fruit del contrast entre el marc teòric i el resultat pràctic obtingut de l‟anàlisi de la visita als centres.

Per un patrimoni conceptual de J.-J. Rousseau

Més enllà de les controvèrsies sobre l’obra de Jean-Jacques Rousseau, el cert és que la seva obra i la mitologia que al seu entorn s’ha construït formen part del que podríem anomenar el patrimoni conceptual de la pedagogia.1 Escrits i idees, matèria i pensament, però també proposta i resposta, formarien, per tant, l’elenc dels elements a l’entorn de la seva figura als quals s’ha atorgat valor. Tres elements que, en si mateixos, representen una aportació a la pedagogia, tant per allò que s’esdevingué com per les reaccions que provocà. De tal manera que bé podem afirmar que aquest autor esdevé com un dels fonaments de la memòria pedagògica. En aquest sentit, no és estrany que, en ocasió del tricentenari del seu naixement, hagin estat diverses les iniciatives per a la difusió de la seva biografia, del seu pensament i, també, del deixant que les seves propostes han tingut.

Place branding : a conceptual and theoretical framework

Within the context of rising competition between territories, identity has become the most important element of recognition, differentiation and commodification in the communicative process within which cities, regions and countries position themselves. Geographical spaces thus compete in terms of this identity, which is then subjected to fierce comparison and competition (Nogué, 1999; Anholt, 2007a). The territorial brand thus entails the reinvention of places through a process of brand construction (branding) based on the promotion of the individual and collective identities of geographical spaces; these identities, in turn, are imbued with the intangible factors associated with their respective territorial identities.

MR connectomics: a conceptual framework for studying the developing brain.

THE COMBINATION OF ADVANCED NEUROIMAGING TECHNIQUES AND MAJOR DEVELOPMENTS IN COMPLEX NETWORK SCIENCE, HAVE GIVEN BIRTH TO A NEW FRAMEWORK FOR STUDYING THE BRAIN: "connectomics." This framework provides the ability to describe and study the brain as a dynamic network and to explore how the coordination and integration of information processing may occur. In recent years this framework has been used to investigate the developing brain and has shed light on many dynamic changes occurring from infancy through adulthood. The aim of this article is to review this work and to discuss what we have learned from it. We will also use this body of work to highlight key technical aspects that are necessary in general for successful connectome analysis using today's advanced neuroimaging techniques. We look to identify current limitations of such approaches, what can be improved, and how these points generalize to other topics in connectome research.

La "bientraitance", exploration du concept et essai d'utilisation en santé publique: une expérience à Fribourg (Suisse). ["Bientraitance": conceptual exploration and an example of its application in public health: an experience from Fribourg, Switzerland]

Since the year 2000, the concept of "bientraitance" (for which no equivalent term has yet emerged in either the English or German language) has gained widespread credence among educators, sociologists and health professionals in France and Belgium. This concept emphasizes a constructive approach to care and education rather than merely one of prevention of disasters. Applied in public health, and in particular to mental health promotion, the use of the concept of "bientraitance" can help promote both effectiveness and meaning in the design and planning of community interventions. The article presents an example of an intervention for children and adolescents in Fribourg, Switzerland. The underpinning hypothesis is that the children and youth groups (such as sports clubs, artistic and cultural associations, scouts and guides) represent largely untapped, or under-tapped, informal health resources with a favourable cost-effectiveness profile. "Bientraitance" criteria are used in selecting certain associations offering structured extracurricular group educational activities and collective out-of-school (or after school) programmes. Support is provided to the organisations selected for recruiting new members, in particular those with potentially lower levels of access, for example disabled children or new migrants. The results will be evaluated for the impact of participation in various out-of-school activities on health and health determinants from a prospective and comparative perspective. This paper shows how the concept of "bientraitance" can be useful in the development of a public health intervention.

Disseny i implementació d'un marc de treball (framework) de presentació per a aplicacions J2EE

El present projecte de final de carrera consisteix en el desenvolupament d'un marc de treball o framework per a la capa de presentació d'aplicacions J2EE.

Disseny i implementació d'un marc de treball (framework) de persistència J2EE

Aquest projecte de fi de carrera persegueix la finalitat d'analitzar i desenvolupar un conjunt de components en la direcció de simplificar i agilitzar el desenvolupament de l'accés a dades en aplicacions distribuïdes, sovint amb bases de dades relacionals.

Inserció laboral i empleabilitat en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior: el cas de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona

La inserció laboral és l'accés al mercat laboral, al món del treball, entenent per tal la consecució d'un treball. Des d"aquesta perspectiva s'entendria la inserció laboral com un fet puntual (Fernández, 1988; Figuera i Bisquerra, 1992; Pérez Escoda, 1996), en referència al «fet d'aconseguir una ocupació en un moment determinat, és a dir, un contracte laboral. La inserció laboral inclou tant la incorporació de la persona a un lloc de treball com el seu manteniment. Actualment, dintre de la problemàtica de l'atur i de la inserció, cal tenir en compte ambdós factors, ja que, a més de la dificultat per trobar un treball, l'altre gran problema resideix en la capacitat per mantenir-ho» (Romero et al., 2004).

Pintoresco : Evaluación de los procesos de aprendizaje conceptual

El documento recoge los hitos del desarrollo de Pintoresco, una aplicación orientada a la evaluación de los procesos de aprendizaje conceptual que se examinan a partir de su uso por usuario ordinario. La aplicación permite obtener datos del proceso de aprendizaje conceptual en un contexto en que la estructura interna de las clases en que se produce una partición no depende de las propiedades específicas de los patrones de estímulo que son distintos para cada usuario sino de la forma lógica de la propia partición.