Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Valorisation of industrial wastes for the removal of metals and arsenic from aqueous effluents

En la presente tesis se han realizado estudios de eliminación de metales pesados y arsénico de aguas contaminadas mediante procesos de adsorción sobre materiales de bajo coste. Dichos materiales son, en todos los casos, subproductos de industrias agroalimentarias o metalúrgicas.La tesis consta de diferentes capítulos enmarcados en tres secciones: (i) Eliminación de cromo hexavalente y trivalente (ii) Eliminación de cationes divalentes de metales pesados en presencia de complejantes y en mezclas multimetálicas y (iii) Eliminación de arsénico utilizando un subproducto de la industria de cromados metálicos como adsorbente. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto que ciertos residuos industriales pueden ser utilizados como adsorbentes en la detoxificación de efluentes contaminados con metales pesados. La tecnología propuesta representa una alternativa sostenible y de bajo coste frente a los tratamientos actuales más costosos y dependientes, en muchas ocasiones, de productos derivados del petróleo.

Advances in animal blood processing: development of a biopreservation system and insights on the functional properties of plasma

La sang és un subproducte amb un alt potencial de valorització que s'obté en quantitats importants en els escorxadors industrials. Actualment, la majoria de sistemes de recollida de la sang no segueixen unes mesures d'higiene estrictes, pel que esdevé un producte de baixa qualitat microbiològica. Conseqüentment, l'aprofitament de la sang és una sortida poc estimulant des del punt de vista econòmic, ja que acostuma a perdre les qualitats que permetrien l'obtenció de productes d'alt valor afegit. El capítol I del present treball s'inclou dins d'un projecte que proposa la inoculació de bacteris de l'àcid làctic (LAB) com un cultiu bioconservador de la sang, un sistema senzill i de baix cost que cerca l'estabilitat de la sang, tant microbiològica com fisicoquímica, durant el període del seu emmagatzematge. El capítol II s'emmarca dins d'un projecte que cerca la millora de l'aprofitament integral de la sang que, en el cas de la fracció plasmàtica, es centra en l'estudi de la funcionalitat dels seus principals constituents. Conèixer la contribució dels components majoritaris ha de permetre la millora de la funcionalitat dels ingredients alimentaris derivats. Els resultats presentats en aquesta tesi poden ajudar a la valorització de la sang porcina d'escorxadors industrials, mitjançant els coneixements adquirits pel que fa a la millora del seu sistema de recollida i del desenvolupament d'ingredients alimentaris amb interessants propietats funcionals.

Aplicação de sub-produtos da “ginginha” de Óbidos em formulações tópicas: um estudo preliminar

Nos últimos anos estudos efectuados com frutos vermelhos têm revelado a sua riqueza em compostos bioactivos,sobretudo devido a presença de compostos polifenólicos. Neste trabalho foram avaliados os sub-produtos da ginja (Prunus cerasus L.) resultantes da indústria do licor de Óbidos, através da determinação do seu conteúdo em compostos fenólicos totais e, em particular, em antocianinas. As amostras de folhagens (pedúnculos e folhas) e de bagaço (película e película+caroço) foram extraídas por maceração através de 2 métodos de extracção diferentes, utilizando o etanol e o metanol como solventes. Na generalidade observaram-se diferenças significativas entre os teores em fenóis totais e antocianinas, quer dos extractos obtidos a partir de diferentes fracções (folhagem ou bagaço), quer dos extractos obtidos a partir da mesma fracção mas utilizando diferentes solventes. Os extractos das folhagens apresentaram valores de fenóis totais mais elevados que os extractos de bagaço. O metanol foi o solvente mais eficaz na extracção dos fenóis totais e das antocianinas para todas as amostras em estudo. Para as amostras de bagaço as amostras sem caroço (amostras de película) foram as que apresentaram valores mais elevados de fenóis totais e de antocianinas. Os resultados obtidos apontam no sentido dos sub-produtos agro-industriais analisados poderem constituir uma promissora fonte de compostos polifenólicos de custo reduzido, com potencial para aplicação em formulações dermocosméticas. Estudos futuros serão efectuados para avaliar o potencial destes resíduos como ingrediente antioxidante.

Comportamento de compra face à obsolescência planificada

No século XXI as fábricas produzem mais do que necessário, os fabricantes competem entre eles pelo mercado de consumo e são pressionados para vender. Para não ficarem com produtos em stock, recorrem a diversas técnicas de marketing, entre elas a inserção de obsolescência planificada nos seus produtos no ato da criação. A presente dissertação pretende estudar o comportamento de compra face à obsolescência planificada. O conceito de obsolescência planificada divide-se em três (3) tipologias: tecnológica, por qualidade, e psicológica. Quando um modelo mais recente do mesmo produto é colocado no mercado, este pode ser colocado com base em inovações tecnológicas reais ou melhoramentos superficiais fictícios. Em ambos os casos é considerado obsolescência tecnológica. Se um produto avaria antes do tempo ou é utilizada matéria-prima de qualidade inferior ou defeituosa, o fabricante introduziu obsolescência por qualidade no produto. Por fim, existe a obsolescência psicológica. Neste caso o problema não é do produto, pois continua funcional, mas sim do consumidor. Este está psicologicamente cansado do produto e opta pela sua substituição. O que se pretende estudar é o comportamento humano adotado face ao conceito. Terá a sociedade consumidora conhecimento deste assunto tabu? Este e outros fatores serão questionados e estudados nos capítulos seguintes.

Algunas características de los programas antárticos de India y China (Tema Central)

This paper states that even though the Antarctic Treaty is a remarkable instrument for peaceful collaboration and scientific research, it is, basically, a by-product of the Cold War that reaffirms a particular status quo. This paper explores whether the ATS will meet the needs of an emerging world order. Particularly, the paper evaluates the ATS in the face of new global challenges, both internal and external to the Antarctic Treaty System (ATS) itself, as well as power shifting processes on a world scale, climate change and the changing interests of new states. China is a key component in understanding this issue because its Antarctic engagement is entering a new phase one that challenges current multilateral provisions. China’s Antarctic program will be analyzed within the framework of International Relations approaches and theories.

A comparison of the role of two blue-green algae in THM and HAA formation

The contribution of two blue-green algae species, Anabaeria flos-aquae and Microcystis aeruginosa, to the formation of trihalomethanes (THMs) and haloacetic acids (HAAs) was investigated. The experiments examined the formation potential of these disinfection by-products (DBPs) from both algae cells and extracellular organic matter (EOM) during four algal growth phases. Algal cells and EOM of Anabaena and Microcystis exhibited a high potential for DBP formation. Yields of total THMs (TTHM) and total HAAs (THAA) were closely related to the growth phase. Reactivity of EOM from Anabaena was slightly higher than corresponding cells, while the opposite result was found for Microcystis. Specific DBP yields (yield/unit C) of Anabaena were in the range of 2-11 mu mol/mmol C for TTHM and 217 mu mol/mmol C for THAA, while those of Microcystis were slightly higher. With regard to the distributions of individual THM and HAA compounds, differences were observed between the algae species and also between cells and EOM. The presence of bromide shifted the dominant compounds from HAAs to THMs. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.

An inventory of heavy metals inputs to agricultural soils in England and Wales

An inventory of heavy metal inputs (Zn, Cu, Ni, Pb, Cd, Cr, As and Hg) to agricultural soils in England and Wales in 2000 is presented, accounting for major sources including atmospheric deposition, sewage sludge, livestock manures, inorganic fertilisers and lime, agrochemicals, irrigation water, industrial by-product 'wastes' and composts. Across the whole agricultural land area, atmospheric deposition was the main source of most metals, ranging from 25 to 85% of total inputs. Livestock manures and sewage sludge were also important sources, responsible for an estimated 37-40 and 8-17% of total Zn and Cu inputs, respectively. However, at the individual field scale sewage sludge, livestock manures and industrial wastes could be the major source of many metals where these materials are applied. This work will assist in developing strategies for reducing heavy metal inputs to agricultural land and effectively targeting policies to protect soils from long-term heavy metal accumulation. (C) 2003 Elsevier Science B.V. All rights reserved.

Systemic and persistent effect of neem (Azadirachta indica) formulations against root-knot nematodes, Meloidogyne javanica and their storage life

Neem leaves, neem cake (a by-product left after the extraction of oil from neem seed) and a commercially refined product aza (azadirachtin) extracted from seed were evaluated. Aqueous extracts of crude neem formulations used as a seedling dip treatment significantly reduced the number of females and egg masses in roots whereas the refined one did not. A split-root technique was used to demonstrate the translocation of active compounds within a plant and their subsequent effect on the development of nematodes. When applied to the root portion all formulations significantly reduced the number of egg masses and eggs per egg mass. Whereas on the untreated root portion, neem cake at 3% w/w and aza at 0.1% w/w significantly reduced the number of egg masses as compared with neem leaves at 3% w/w, aza at 0.05% and control. All the neern formulations significantly reduced the number of eggs per egg mass on' the untreated root portion. The effect of neem leaves and cake on the development of root-knot nematodes was tested at 2, 4, 6, 8, and 16 weeks after their application to soil. Even after 16 weeks all the treatments significantly reduced the galling index and number of egg masses but their effectiveness declined over time. After storing neem leaves, cake and aza for 8 months under ambient conditions the efficacy of neem leaves and aza, against root-knot nematodes, remained stable whereas that of cake declined. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Protective and curative effect of neem (Azadirachta indica) formulations on the development of root-knot nematode Meloidogyne javanica in roots of tomato plants

Two types of neem formulations, crude and refined, were tested. The crude form was neem leaves and neem cakes (a by-product left after the extraction of oil from neem seed) and one of the neem-refined products was "aza". The protective and curative soil application of these formulations significantly reduced the number of egg masses and eggs per egg mass on tomato roots. Protective application of neem crude formulations (leaves and cake) did not reduce the invasion of juveniles whereas aza at 0.1% w/w did. Curative application of neem formulations significantly reduced the number of egg masses and eggs per egg mass as compared with the control. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Unilateral incompatibility in Capsicum (Solanaceae): Occurrence and taxonomic distribution

Background and aims Unilateral incompatibility (UI) occurs when pollinations between species are successful in one direction but not in the other. Self-incompatible (SI) species frequently show UI with genetically related, self-compatible (SC) species, as pollen of SI species is compatible on the SC pistil, but not vice versa. Many examples of unilateral incompatibility, and all those which have been studied most intensively, are found in the Solanaceae, particularly Lycopersicon, Solanum, Nicotiana and Petunia. The genus Capsicum is evolutionarily somewhat distant from Lycopersicon and Solanum and even further removed from Nicotiana and Petunia. Unilateral incompatibility has also been reported in Capsicum; however, this is the first comprehensive study of crosses between all readily available species in the genus. Methods All readily available (wild and domesticated) species in the genus are used as plant material, including the three genera from the Capsicum pubescens complex plus eight other species. Pollinations were made on pot-grown plants in a glasshouse. The number of pistils pollinated per cross varied (from five to 40 pistils per plant), depending on the numbers of flowers available. Pistils were collected 24 h after pollination and fixed for 3-24 h. After staining, pistils were mounted in a drop of stain, squashed gently under a cover slip and examined microscopically under ultra-violet light for pollen tube growth. Key results Unilateral incompatibility is confirmed in the C. pubescens complex. Its direction conforms to that predominant in the Solanaceae and other families, i.e. pistils of self-incompatible species, or self-compatible taxa closely related to self-incompatible species, inhibit pollen tubes of self-compatible species. Conclusions Unilateral incompatibility in Capsicum does not seem to have arisen to prevent introgression of self-compatibility into self-incompatible taxa, but as a by-product of divergence of the C. pubescens complex from the remainder of the genus. (C) 2004 Annals of Botany Company.

Evaluation of NRC, UC Davis and ADAS approaches to estimate the metabolizable energy values of feeds at maintenance energy intake from equations utilizing chemical assays and in vitro determinations

Feed samples received by commercial analytical laboratories are often undefined or mixed varieties of forages, originate from various agronomic or geographical areas of the world, are mixtures (e.g., total mixed rations) and are often described incompletely or not at all. Six unified single equation approaches to predict the metabolizable energy (ME) value of feeds determined in sheep fed at maintenance ME intake were evaluated utilizing 78 individual feeds representing 17 different forages, grains, protein meals and by-product feedstuffs. The predictive approaches evaluated were two each from National Research Council [National Research Council (NRC), Nutrient Requirements of Dairy Cattle, seventh revised ed. National Academy Press, Washington, DC, USA, 2001], University of California at Davis (UC Davis) and ADAS (Stratford, UK). Slopes and intercepts for the two ADAS approaches that utilized in vitro digestibility of organic matter and either measured gross energy (GE), or a prediction of GE from component assays, and one UC Davis approach, based upon in vitro gas production and some component assays, differed from both unity and zero, respectively, while this was not the case for the two NRC and one UC Davis approach. However, within these latter three approaches, the goodness of fit (r(2)) increased from the NRC approach utilizing lignin (0.61) to the NRC approach utilizing 48 h in vitro digestion of neutral detergent fibre (NDF:0.72) and to the UC Davis approach utilizing a 30 h in vitro digestion of NDF (0.84). The reason for the difference between the precision of the NRC procedures was the failure of assayed lignin values to accurately predict 48 h in vitro digestion of NDF. However, differences among the six predictive approaches in the number of supporting assays, and their costs, as well as that the NRC approach is actually three related equations requiring categorical description of feeds (making them unsuitable for mixed feeds) while the ADAS and UC Davis approaches are single equations, suggests that the procedure of choice will vary dependent Upon local conditions, specific objectives and the feedstuffs to be evaluated. In contrast to the evaluation of the procedures among feedstuffs, no procedure was able to consistently discriminate the ME values of individual feeds within feedstuffs determined in vivo, suggesting that the quest for an accurate and precise ME predictive approach among and within feeds, may remain to be identified. (C) 2004 Elsevier B.V. All rights reserved.

Palladium-coated nickel nanoclusters: new Hiyama cross-coupling catalysts

The advantages of bimetallic nanoparticles as C - C coupling catalysts are discussed, and a simple, bottom- up synthesis method of core - shell Ni - Pd clusters is presented. This method combines electrochemical and 'wet chemical' techniques, and enables the preparation of highly monodispersed structured bimetallic nanoclusters. The double- anode electrochemical cell is described in detail. The core - shell Ni - Pd clusters were then applied as catalysts in the Hiyama cross- coupling reaction between phenyltrimethoxysilane and various haloaryls. Good product yields were obtained with a variety of iodo- and bromoaryls. We found that, for a fixed amount of Pd atoms, the core - shell clusters outperform both the monometallic Pd clusters and the alloy bimetallic Ni - Pd ones. THF is an excellent solvent for this process, with less than 2% homocoupling by-product. The roles of the stabiliser and the solvent are discussed.

Dietary fatty acids and human health

A considerable amount of evidence has accumulated to support the view that the very long chain omega 3 fatty acids (eicosapentaenoic acid (EPA) and docosahexaenoic acid (DHA)) have beneficial cardiovascular and anti-inflammatory properties and that levels of their consumption are insufficient in most Western diets. More recently, attention has been given to the possibility that the precursor omega-3 PUFA, alpha linolenic acid (ALNA), may share some of the beneficial actions of EPA/DHA on human health. Further research into the metabolism and physiological actions of ALNA, and comparisons with EPA/DHA, is needed before conclusions regarding the optimal amounts and types of omega-3 PUFA for human health can be defined. Conjugated linoleic acid (CLA), which arises as a metabolic by-product of rumen hydrogenation and which is found in foods of animal origin, has been proposed to possess potent health promoting properties, but much of this research has been conducted in experimental animals. There is an urgent need for complementary studies in human volunteers, to confirm the putative anti-carcinogenic, anti-atherogenic, anti-lipogenic and immuno-suppressive properties of CLA.

Synthesis and X-ray crystal structure of the triethylammonium magnesium β-octamolybdate(VI)salt[Et3NH]2[Mg(H2O)6Mo8O26]·2H2O

[Et3NH]4[Mo8O26] reacted with MgCl2 giving the triethylammonum magnesium β-octamolybdate(VI) salt [Et3NH]2[Mg(H2O)6Mo8O26]·2H2O (3) and the triethylammonium hydronium β-octaamolybdate(VI) salt [Et3NH]3[(H3O)Mo8O26·2H2O (4), respectively. A small amount of [Et3NH]2[Mo6O269] was formed as a by-product. The salts 3 and 4 were characterized by X-ray crystallography. The [Mg(H2O)6Mo8O26]2− moiety in 3 is polymeric, with each octahedral [Mg(H2O)6]2+ ion sandwiched between two β[Mo8O26]4− ions, being hydrogen bonded to three terminal MOO oxygen atoms on one face of each β[Mo8O26]4− ion. The X-ray crystal structure of 4 corresponds to the reported previously. IR and conductivity data are given for 3 and 4.