Els Estudis de lletres i la societat gironina

Text de la intervenció en l'acte de Distinció al Mèrit Cultural a la poeta Montserrat Vayreda, celebrat a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 22 d'abril de 2005

Presión demográfica, relaciones de clase y producción agrícola en la región de Gerona (1768-1862)

El objetivo de este artículo es doble. El carácter empírico del trabajo hace que su objetivo más inmediato sea el de caracterizar el crecimiento económico de una región históricamente definida. Los datos disponibles sobre la población y la producción agraria en el nordeste catalán dejan entrever, para el período 1768-1862, un crecimiento demográfico y un proceso de extensión de los cultivos nada sorprendentes, pero sus características no encajan con las interpretaciones tradicionales y fáciles de un crecimiento unilineal. El avance de cultivos comercializables como el vino, el aceite y el corcho permite compensar el creciente déficit de trigo de la región, pero no repercute en una pérdida de importancia del cultivo de este cereal, que se mantiene durante todo el período como el producto primordial y básico de la economía agraria gerundense. Un crecimiento económico de este tipo sólo puede ser valorado a partir de un análisis pormenorizado de la organización del trabajo agrario y de las relaciones de clase que condicionan esta organización. La región de Gerona se convierte así en un laboratorio para reflexionar sobre la importancia de las relaciones humanas en los procesos económicos. Es este marco teórico el que permite hablar de un segundo objetivo del trabajo, que no es otro que el de desarrollar una idea central: sólo el análisis de las relaciones de clase permite conocer y comprender el desarrollo histórico -y por lo tanto las características del crecimiento económico- de una sociedad

Centre d’estudiants de la UdG

Creació d’un nou equipament dins del campus de Montilivi de la Universitat de Girona que millori els serveis i ordeni l’entorn. Aquest nou edifici substituiria els mòduls prefabricats que hi ha actualment . Per a l’elaboració del projecte es fa un estudi del tres campus de la UdG, de la seva situació dins de la ciutat de Girona i de la seva evolució històrica

Centre d’estudiants de la UdG

Creació d’un nou equipament dins del campus de Montilivi de la Universitat de Girona que millori els serveis i ordeni l’entorn. Aquest nou edifici substituiria els mòduls prefabricats que hi ha actualment . Per a l’elaboració del projecte es fa un estudi del tres campus de la UdG, de la seva situació dins de la ciutat de Girona i de la seva evolució històrica

La Secció d'Arqueologia del GEiEG

Amb aquesta recerca es pretén donar veu a un tipus d‘investigació científica articulada a partir de les excursions científiques i que actualment està quasi en desús. Els integrants del GEiEG que es dedicaven a l'arqueologia havien de compaginar aquesta afició amb la professió i la majoria no havien estat formats en història, sinó que la seva era una formació autodidacta. Diversos personatges relacionats amb el món cultural gironí dels anys 30 foren qui van posar en marxa la investigació arqueològica. Amb aquest treball es vol recuperar un episodi de la història de l‘arqueologia gironina, molt poc investigat i quasi oblidat i directament vinculat amb el context històric i social de la Segona República. Concretament hem investigat la formació de la Secció d‘Arqueologia del GEiEG, com es va anar creant, qui la formava, com van anar dotant-la de bibliografia bàsica sobre arqueologia, el local que tenien, la seva col•lecció, les seves publicacions. Hem volgut veure què va passar amb el fons arqueològic, si les col•leccions que formaven el fons foren entregades intactes, si hi havien altres col•leccions privades dins aquest fons. Volíem saber si totes les peces provenien del GEiEG o d‘altres fonts. També volíem saber si els altres socis tenien col•leccions privades. Per una altra banda també volíem estudiar i investigar la creació de la col•lecció de peces arqueològiques anteriors a la formació del grup, així com veure qui eren les persones interessades en l‘arqueologia. I finalment volíem conèixer els usos del fons des de la seva donació fins els nostres dies. Alhora ens ha permès veure com des de les comarques s‘intentaven realitzar troballes al marge de Barcelona i com es van localitzar important jaciments de Girona i els seus voltants a partir de les excursions científiques i les sortides del GEiEG

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

La Història oral com a patrimoni cultural immaterial: estudi de cas

En aquest treball es parteix de la concepció que la història oral i les històries de vida són elements del patrimoni cultural immaterial i com a tals caldria conservar i protegir. S’exposa el testimoni d’un ciutadà de Girona, Narcís Lecha, el meu avi matern, durant el període de la Segona República, la Guerra Civil i l’exili. A partir del qual extraurem diferents aspectes col•lectivament rellevants. L’objectiu principal d’aquest treball és l’estudi i la difusió d’una història de vida que ens aporta coneixement sobre un període cabdal de la nostra història

Ciutat de Mallorca, 31 de desembre del 1229: Sant Silvestre, Sant Jordi i Jaume I

Un dels episodis més memorables del Llibre dels feits és la descripció de l’atac final a la Ciutat de Mallorca el 31 de desembre del 1229. Es tracta del dia de sant Silvestre i, encara que Jaume I no esmenti aquesta efemèride en el seu relat, potser no es tracta d’una coincidència. Per un cristià del segle XIII sant Silvestre era, d’acord amb el divulgadíssim Actus Beati Silvestri, el responsable de la conversió al cristianisme de l’emperador Constantí i d’Helena, la seva mare. Era, per tant, un personatge clau en la història de la difusió i de la consolidació de la religió cristiana. Potser per aquesta raó es va fer coincidir amb el 31 de desembre la data de l’atac definitiu a una ciutat que ja estava delmada a causa d’un setge llarg i dur. La caiguda de Mallorca en mans cristianes també es podia interpretar, sens dubte, com un moment important en la història de la difusió del cristianisme si més no a la nostra banda del Mediterrani. Potser cal tenir també en compte en relació amb aquesta qüestió que, segons una tradició recollida en el Flos Mundi, un compendi d’història universal en llengua vulgar de principis del segle xv, i catalogada en el repertori de llegendes historiogràfiques d’Anna Cortadellas (2001: 179), no va ser pas l’apòstol sant Jaume, sinó una deixebla de sant Silvestre la responsable de la conversió d’Espanya a la religió cristiana

Estratègies de revitalització dels antics conjunts d’habitatge social

El projecte té la voluntat de reflexionar a l’entorn de l’envelliment del parc d’habitatge social construït als anys 60 i 70. Es pren com a punt de partida les antigues promocions de grups d’habitatge social plurifamiliar marginats i desconnectats a nivell sòcio-urbà que es converteixen en part de la imatge de decadència de les ciutats, buscant casos d’estudi a la ciutat de Girona i del seu entorn.L’estudi es centra en els conjunts més que en l’habitatge aïllat, ja que es parteix en buscar l’interès en aquestes gran peces dins la trama urbana actual. Són configuracions singulars que en el seu moment, van ser claus per al creixement de la ciutat però que és un problema que restin immòbils a les noves capes que s’han anat construint des de llavors. Son part del teixit de la ciutat que han passat de ser una solució a generar una problemàtica i creen una certa exclusió al seu entorn més immediat.Estudiar-ne la problemàtica, identificar-ne el potencial i plantejar-ne estratègies de transformació per tal de revitalitzar aquests complexos històrics singulars són els passos previs a finalment projectar la rehabilitació integral d’un d’aquests conjunt s (el grup Sant Jaume de Salt)

La cultura marittima nei progetti di rigenarazione urbana del porto vecchio, Barcellona

Port cities have represented one of the first forms of urbanization in which maritime culture has had an important role in the construction of the city. This culture has often been the foundation of an evolving tendency confronted with other lines of development, against which it has alternately integrated itself creatively, or has had to compete. The study of the multiplicity of these evolving processes, with their corresponding conflicts, can be useful to develop a critical vision of the grand transformations of industrial ports in urban areas and to initiate a critical reflection which would help to interpret current tendencies. The Barcelona case seems to be exemplary because the new projects for the transformation of the old port, focused on providing a service for luxury boats, have reopened a discussion on urban transformation works carried out in the past and have mostly revealed that the relationship between the port and the city is in constant evolution.For this reason there is a discussion about the extent to which large scale port transformations can have repercussions on maritime culture in a locality and what the role of maritime culture is with respect to fundamental economic strategies linked mostly to the construction of the post-Fordist city

Notes breus (flora). Sicyos angulatus L. al Gironès = Sicyos angulatus L. in Gironès (Catalonia)

Nota breu de flora sobre la presència de Sicyos angulatus L., recollida al llarg del riu Ter, als municipis de Girona,Celrà i Bordils (Gironès, quadrats UTM 31T DG84, DG85 i DG95), entre els 40 i 65 md’altitud

El Gestor del patrimoni cultural com a generador de dinàmiques econòmiques, responsables i cooperatives en el territori a partir de la recuperació d’oficis: estudi de cas: el gestor del patrimoni cultural en el projecte Carbó d’Ardenya i Gavarres (2013-2014)

L’objectiu general d’aquest treball és definir les competències i limitacions del perfil del gestor del patrimoni cultural en el context de nous projectes de gestió del patrimoni que tenen l’objectiu de dinamitzar econòmica i socialment el territori. Per a fer-ho es parteix de l’avaluació del paper del gestor patrimonial en un projecte concret de recuperació d’oficis

Habilitation of a city in case with multiple victims = Habilitación de una ciudad en sucesos con múltiples víctimas

Debido a que en España se han dado diferentes accidentes con múltiples víctimas en diferentes puntos del país, se cree conveniente que cada ciudad tenga un plan de gestión de catástrofes con una serie de espacios habilitados para poder responder en caso de un accidente de estas características. El presente artículo tiene como objetivo presentar la habilitación de espacios aplicable en cualquier capital de provincia de España, tomando como ejemplo la ciudad de Girona. Se ha tomado la ciudad de Girona como modelo por presentar infraestructuras viarias, ferroviarias, portuarias y aeroportuarias cada vez más concurridas

La Religió ibèrica en el territori de la Indigècia

Aquest treball parteix de la pregunta: quines eren les característiques principals de la religió ibèrica? A partir d’aquesta pregunta, n’han sorgit d’altres que han permès concretar aspectes més específics de la religió en aquest territori: quins llocs de culte utilitzaven?, quines divinitats veneraven?, qui s’encarregava de dur a terme el culte?, com es manifestava aquesta religió?, creien en el més enllà?, quins ritus o pràctiques cultuals realitzaven?