998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
Lobjecte de la recerca s analitzar laplicaci a Catalunya de la mesura dexpulsi prevista a larticle 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoraci corresponent i, si sescau, plantejar alternatives dactuaci. La recerca constata les dificultats daplicaci del principi constitucional de reinserci i daltres de previstos a la legislaci penitenciria en relaci amb el collectiu de penats estrangers en situaci irregular. La prctica penitenciria observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per lacolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independncia de la seva situaci administrativa. Aquesta prctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part daquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en qu aquest ha fet laposta per lexpulsi dels penats estrangers en situaci irregular. Aquesta posici oficial majoritria contrria a lexpulsi ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la poblaci reclusa estrangera clarament contrria a la seva expulsi. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu pas de residncia resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administraci penitenciria. Aquesta no-actuaci i la manca dalternatives legals provoquen situacions divergents de carcter negatiu que atempten clarament contra el principi digualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores dinseguretat pblica. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies dactuaci en la lnia de superar aquesta situaci. Es proposa una reforma en profunditat de lart. 89 del Codi penal i sobre la via favorable a lestabliment duna nova llibertat condicional per a penats estrangers en situaci irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.
Resumo:
Primero comenzamos por describir la situacin global histrica de la transformacin del entorno. Luego se describe cmo evoluciona la Educacin Ambiental bajo el concepto del desarrollo, constituyndose como la Educacin Ambiental para el Desarrollo Sustentable. Continuamos describiendo la situacin de la EA a nivel internacional; se pasa luego al mbito nacional, teniendo como escenario a Mxico, aqu se hace un anlisis del estado que guarda la EA en el pas. Despus se continua con el mbito estatal, para lo cual se analiza la situacin de la EA en el estado de Zacatecas, en este plano se toca el tema de la participacin de las instituciones de educacin superior en el intercambio de experiencias y conocimientos para el fortalecimiento de programas de EADS. Luego pasamos a un mbito municipal, el caso a tratar es el municipio de Monte Escobedo Zacatecas, se hace una descripcin general del municipio y se tratan los antecedentes que han motivado este proyecto, para luego pasar a describir el caso especfico de la Sierra de Monte Escobedo; a partir de las caractersticas de sta y retomando una propuesta previa de integrar la Sierra al sistema de reas Naturales Protegidas de Mxico, se hacen dos propuestas: La primera es sobre el diseo de un Centro de Interpretacin y Educacin Ambiental; la segunda es para la realizacin de un Sendero de interpretacin. Ambas propuestas pretenden contribuir al aprovechamiento sustentable de los recursos y desarrollo de la comunidad.
Resumo:
Con la mayor capacidad de los nodos de procesamiento en relacin a la potencia de cmputo, cada vez ms aplicaciones intensivas de datos como las aplicaciones de la bioinformtica, se llevarn a ejecutar en clusters no dedicados. Los clusters no dedicados se caracterizan por su capacidad de combinar la ejecucin de aplicaciones de usuarios locales con aplicaciones, cientficas o comerciales, ejecutadas en paralelo. Saber qu efecto las aplicaciones con acceso intensivo a dados producen respecto a la mezcla de otro tipo (batch, interativa, SRT, etc) en los entornos no-dedicados permite el desarrollo de polticas de planificacin ms eficientes. Algunas de las aplicaciones intensivas de E/S se basan en el paradigma MapReduce donde los entornos que las utilizan, como Hadoop, se ocupan de la localidad de los datos, balanceo de carga de forma automtica y trabajan con sistemas de archivos distribuidos. El rendimiento de Hadoop se puede mejorar sin aumentar los costos de hardware, al sintonizar varios parmetros de configuracin claves para las especificaciones del cluster, para el tamao de los datos de entrada y para el procesamiento complejo. La sincronizacin de estos parmetros de sincronizacin puede ser demasiado compleja para el usuario y/o administrador pero procura garantizar prestaciones ms adecuadas. Este trabajo propone la evaluacin del impacto de las aplicaciones intensivas de E/S en la planificacin de trabajos en clusters no-dedicados bajo los paradigmas MPI y Mapreduce.
Resumo:
En la actualidad, la computacin de altas prestaciones est siendo utilizada en multitud de campos cientficos donde los distintos problemas estudiados se resuelven mediante aplicaciones paralelas/distribuidas. Estas aplicaciones requieren gran capacidad de cmputo, bien sea por la complejidad de los problemas o por la necesidad de solventar situaciones en tiempo real. Por lo tanto se debe aprovechar los recursos y altas capacidades computacionales de los sistemas paralelos en los que se ejecutan estas aplicaciones con el fin de obtener un buen rendimiento. Sin embargo, lograr este rendimiento en una aplicacin ejecutndose en un sistema es una dura tarea que requiere un alto grado de experiencia, especialmente cuando se trata de aplicaciones que presentan un comportamiento dinmico o cuando se usan sistemas heterogneos. En estos casos actualmente se plantea realizar una mejora de rendimiento automtica y dinmica de las aplicaciones como mejor enfoque para el anlisis del rendimiento. El presente trabajo de investigacin se sita dentro de este mbito de estudio y su objetivo principal es sintonizar dinmicamente mediante MATE (Monitoring, Analysis and Tuning Environment) una aplicacin MPI empleada en computacin de altas prestaciones que siga un paradigma Master/Worker. Las tcnicas de sintonizacin integradas en MATE han sido desarrolladas a partir del estudio de un modelo de rendimiento que refleja los cuellos de botella propios de aplicaciones situadas bajo un paradigma Master/Worker: balanceo de carga y nmero de workers. La ejecucin de la aplicacin elegida bajo el control dinmico de MATE y de la estrategia de sintonizacin implementada ha permitido observar la adaptacin del comportamiento de dicha aplicacin a las condiciones actuales del sistema donde se ejecuta, obteniendo as una mejora de su rendimiento.
Resumo:
Durant el perode de gaudiment de la beca, des del dia 9 de mar del 2007 fins el dia 8 de mar del 2010, shan dut a terme diferents tipus dexperiments amb sistemes bidimensionals com sn les monocapes de Langmuir. Inicialment es va comenar per lestudi i la caracteritzaci daquests sistemes experimentals, tant en reps com en dinmic, com s lestudi de la reposta collectiva molecular de dominis dun azoderivat fotosensible al rotar el pla de polaritzaci mentre es mante sota illuminaci constant i els estudis de sistemes bidimensionals al collapse que es poden relacionar a les propietats viscoplstiques dels slids. Una altra via destudi s la reologia daquests sistemes bidimensionals quan flueixen a travs de canals. Arrel del sistema experimental ms simple, una monocapa fluint per un canal, sha observat i estudiat lefecte coll dampolla. Un cop assolit i estudiat el sistema ms senzill, shan aplicat tcniques ms complexes de fabricaci per fotolitografia per fer fluir monocapes de Langmuir per circuits on hi ha un gran contrast de mullat. Un cop aquests circuits es van implementar satisfactriament en un sistema pel control de fluxos bidimensionals, es posen de manifest les possibles aplicacions futures daquests sistemes per lestudi i el desenvolupament de la microfludica bidimensional.
Resumo:
Lestudi dels materials de construcci s una part fonamental de la formaci de lestudiantat en lmbit de la Enginyeria Civil. En aquest context, una part rellevant de les assignatures de Qumica de Materials i Materials de Construcci s aquella que fa referncia als diversos mtodes dassaig i procediments que ens permeten analitzar i estudiar les caracterstiques dun material. Per aquesta ra, s de gran importncia que els alumnes puguin disposar dunes determinades hores en les quals laprenentatge es realitza a travs de la prctica en el laboratori dels procediments estudiats a classe i la realitzaci dun informe posterior en el qual quedin reflectits els coneixements adquirits durant lactivitat en el laboratori. Malauradament, la realitzaci de prctiques en el laboratori du aparellades una srie de limitacions (espai, temps, utilitzaci de reactius perillosos o instrumental sofisticat), que fan que el nombre dactivitats daquesta mena sigui necessriament restringit. D'altra banda, l'estudi dels materials noms es completa quan els coneixements adquirits a l'aula i al laboratori surten d'aquests mbits i es confronten amb les situacions reals amb les quals es pot trobar un enginyer durant l'exercici de la seva professi. L'organitzaci de visites a diverses installacions al llarg del curs cobreix en part aquesta necessitat, tot i alguns inconvenients logstics (grups nombrosos, alumnes de mobilitat reduda i altres). La finalitat d'aquest projecte ha estat posar en funcionament una dinmica de treball que permeti a l'estudiantat aprofundir en el coneixement dels materials de construcci i el seu comportament en situacions reals amb les quals es trobar en l'exercici de la seva professi. Aquesta metodologia es basa en l's de materials audiovisuals elaborats sota criteris d'adequaci pedaggica i que responen a les demandes professionals del futur enginyer. Les possibilitats ofertes per un entorn virtual d'aprenentatge (tecnologia Moodle) permeten el disseny d'activitats que motivin lautoaprenentatge de lalumnat.
Resumo:
Lxit del Projecte Genoma Hum (PGH) lany 2000 va fer de la medicina personalitzada una realitat ms propera. Els descobriments del PGH han simplificat les tcniques de seqenciaci de tal manera que actualment qualsevol persona pot aconseguir la seva seqncia dADN complerta. La tecnologia de Read Mapping destaca en aquest tipus de tcniques i es caracteritza per manegar una gran quantitat de dades. Hadoop, el framework dApache per aplicacions intensives de dades sota el paradigma Map Reduce, resulta un aliat perfecte per aquest tipus de tecnologia i ha sigut lopci escollida per a realitzar aquest projecte. Durant tot el treball es realitza lestudi, lanlisi i les experimentacions necessries per aconseguir un Algorisme Gentic innovador que utilitzi tot el potencial de Hadoop.
Resumo:
En aquest projecte es presenta la realitzaci dun sistema dassaig de la corrosi sota tensi (stress corrosion cracking, SCC) i un estudi de lefecte de lSCC sobre dos acers deina per matrius destampaci en calent. LSCC s la formaci i propagaci desquerdes en un material degut a la interacci de tres factors: un medi corrosiu, un material susceptible i una tensi esttica aplicada. Aquestes esquerdes sn difcils de detectar i poden provocar fallades catastrfiques inesperades i, en concret, sha detectat aquest fenomen en matrius refrigerades destampaci en calent. Es pretn dissenyar i construir un dispositiu dassaig SCC per tal dutilitzar-lo per lestudi dels materials 1.2367 i 1.2343 en condicions daigua de xarxa, aigua destillada i inhibidor. Aquests assaigs es realitzen a les temperatures de 40 i 80C ja que un estudi previ ha simulat les condicions de temperatura als canals de refrigeraci de les matrius destampaci en calent i sha vist que aquestes sn les temperatures assolides. La ra destudiar aquests materials s perqu sn dos acers deina per treball en calent convencionals, usats en lmbit de les matrius refrigerades destampaci en calent i en general en processos de conformat en calent (forja, moldeig). Sestudia el comportament a tracci daquests materials en aquestes condicions comparant-lo amb el mateix assaig per en condicions en aire, i savaluen les diferncies en la tensi mxima, la ductilitat, el mecanisme de fractura o lesquerdament sofert. Es fa un estudi fractogrfic de les mostres mitjanant microscpia electrnica de rastreig (SEM) i un estudi de les superfcies laterals i del secondary cracking mitjanant microscpia ptica. Es comparen els diferents resultats obtinguts i es determina en quines condicions sha desenvolupat SCC i en quines no, en quina intensitat i quines opcions hi ha per evitar-lo.
Resumo:
El efecto invernadero provocado por la emisin masiva de CO2 derivado de la combustin de derivados fsiles, entre otros, est provocando serios problemas ambientales que afectan a ecosistemas de todo el planeta. Para reducir las emisiones se emplea la ciencia para disear nuevos mtodos para capturar CO2 proveniente de la industria, transporte, energa, etc., y as causar el mnimo impacto ambiental posible hasta que dispongamos de la tecnologa suficiente para abastecer la demanda energtica por fuentes renovables. Entre las distintas tecnologas existentes, el trabajo pretende desarrollar un material sinttico basado en calcio para captura Post-Combustin de CO2 en condiciones de presin atmosfrica y alta temperatura (750 C) para la principal aplicacin en centrales termoelctricas. El material ha sido sintetizado por duplicado aplicando una caracterizacin de rea superficial BET, microestructura con MEB, deteccin de fases con XRD y finalmente un estudio de la captura de CO2 con microbalanza de suspensin magntica. Tambin es objetivo del trabajo estudiar el comportamiento de captura del material cuando existe la presencia de agua y/o SO2 ste normalmente presente en los gases de salida procedentes de la combustin de combustibles fsiles, tal como carbn, petrleo o gas natural. De nuevo las tcnicas mencionadas han sido utilizadas para el estudio del comportamiento de captura. El material, tiene una captura de CO2 superior a otros materiales utilizados con el mismo fin. Se comporta mejor en presencia de agua y se anula la capacidad de captura por la formacin de CaSO4, si en el flujo de gases est presente SO2 en una concentracin mnima del 0,95%. Finalmente se realiza una breve mencin sobre el posible impacto ambiental de la implantacin del material as como un pequeo anlisis de costes asociados a la utilizacin del mismo en comparacin con otro material utilizado actualmente.
Resumo:
Es presenten els resultats experimentals obtinguts durant lestudi sistemtic realitzat de la preparaci electroqumica de puntes de tungst per al Microscopi dEfecte Tnel (STM), fent servir dos electrlits: KOH i NaOH. Lestudi sobre la morfologia, longitud de la punta i radi de curvatura de la punta en funci del voltatge aplicat i les concentracions de lelectrlit es descriu al captol 3. La caracteritzaci de les puntes es va dur a terme, per una part, mitjanant un microscpic electrnic de rastreig (SEM) i per laltre banda, amb el s de les puntes obtingudes al STM. En resumen, els resultats mostren que ambds electrlits permeten obtenir puntes que es poden fer servir amb xit per lobtenci dimatges amb lSTM. Les millors puntes sn aquelles que sobtenen dins de rangs de concentracions delectrlit baixes, entre valor de 10 a 15% en pes pel NaOH i entre 10 i 20% pel KOH i rangs de voltatge entre 3 a 7 V pel NaOH i 4 a 8 V pel KOH. Sobserva que es requereixen temps datac electroqumic menors fent servir com a electrlit NaOH. Sestudia, en el captol 4, el tractament que requereix la punta per tal deliminar les impureses de la seva superfcie. Es realitzen diferents proves amb tres mtodes de neteja: (1) tractament qumic, (2) bombardeig inic i (3) tractament trmic de recuit. En el captol 5 del projecte sanalitzen les imatges duna mostra dor, Au(110), destructura coneguda, amb el microscopi defecte tnel STM) del laboratori fent servir les puntes obtingudes sota les condicions considerades ptimes. El resultat confirma el bon comportament de les puntes obtingudes sota les condicions descrites en els captols anteriors i establert una pauta a seguir per obtenir puntes duna manera senzilla i reproduble.
Resumo:
Des del punt de vista histric, la doctrina cientfica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament holgraf duna forma inequvoca i sense que existeixin plantejaments terics distants ni contradictoris. Tamb respecte a la seva introducci en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferncies significatives en el seu plantejament i desenvolupament teric i legal. Assentat lo anterior, podem resumir que el testament holgraf neix en el Dret rom sota la forma de testament parentum inter liberos , la qual sintrodueix en el Dret catal. Arrel del moviment compilador i amb la publicaci del Codi civil , sinicia la regulaci del testament holgraf segons els postulats del Dret consuetudinari francs recollit en el Code civil. El Tribunal Suprem va estim aplicables a Catalunya els articles 688 y segents del Codi civil. En la Compilaci del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament holgraf: La general del Codi civil, i lespecial del testament parentum inter liberos, que no estava sotmesa a termini per la seva protocollitzaci. Sha de reconixer que aquest forma especial de testament holgraf era vista amb recel por la doctrina cientfica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de inclussio unius exclusio alterius, el testament parentum inter liberos no podia aplicar-se en altres supsits diferents dels previstos. El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament holgraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del parentum inter liberos, por raons de seguretat jurdica i facilitant el procediment judicial de protocollitzaci . Per aix, podem dir, que el testament holgraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a travs del Dret comparat) . Finalment, esdev la publicaci de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament holgraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveraci) y 421-19 (caducitat del testament). El testament holgraf, en dret civil catal, s un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si b els seus requisits sn indispensables i la absncia de qualsevol dells el converteix en un testament nul. Per altre banda, s un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar dassessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Catalua (llibre IV), no noms a la seva forma, sin tamb al seu contingut, amb la nullitat conseqent. Per altre banda, al no fer-se menci a la capacitat del testador, pot donar-se la situaci en que els hereus limpugnin al qestionar la seva capacitat per atorgar el testament. En primer lloc, per poder atorgar un testament daquesta ndole s indispensable ser major dedat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a ms a ms dhaver estat firmat amb expressi de la data i el lloc en que sha atorgat. La falta de qualsevol daquests requisits convertiria el testament holgraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingus paraules ratllades, esmenades, afegides o entre lnies que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjanant la seva firma. s a dir, que ser precs que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. s evident que el que es pretn evitar s que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat. Como es pot comprovar, aquest tipus de testament s molt simple datorgar i no requereix cap tipus de formalitat ms enll datendre els requisits ja exposats. Ara b, el problema arriba a lhora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocollitzat davant de Notari, si b anteriorment el testament ha destar validat davant del Jutge de Primera Instncia de lltim domicili del testador. El document firmat pel finat haur de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que shagi produt la mort i haur de ser presentat per qui lhagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre inters. s important ressenyar que el testament holgraf no s vlid si no ladversa el Jutge en el termini ressenyat. El testament holgraf s considerat por la majoria dautors la forma ms senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opini s del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que shan pogut analitzar a travs de la jurisprudncia. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretaci de la voluntat del mateix o la omissi de formalitats sn noms alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva ltima voluntat sense la presncia dun Notari que lassessoris. Existeix un altre risc, potser el ms evident, que s el de la custdia del document ja que, si s dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les dun Jutge per la seva interpretaci.
Resumo:
En aquest projecte s'analitzen les limitacions de la implementaci de ressonadors srie en derivaci en tecnologia microstrip mitjanant un stub en derivaci de salt d'impedncia (SISS). L'esmentada estructura est composada per una lnea d'alta impedncia carregada amb una lnea de baixa impedncia acabada en circuit obert. El seu comportament en freqncia s equivalent al d'un ressonador srie en derivaci sempre i quan les longituds de les seves lnies siguin elctricament petites. Sota aquestes condicions, bsicament, la lnia d'alta impedncia sintetitza una inductncia, mentre que la lnia de baixa impedncia una capacitat. La limitaci en els valors mnim i mxim de la impedncia caracterstica que es poden implementar implica una limitaci sobre la inductncia i la capacitat que es poden sintetitzar mitjanant el SISS.
Resumo:
Anlisis, diseo e implementacin de un aplicativo web para gestionar, de forma rpida y fiable, los procesos que se realizan sobre diversos materiales en un almacn, bajo un sistema LAMP (Linux, Apache, MySql y Php), el cual ofrece un sinfn de prestaciones y una alta configurabilidad a un coste de adquisicin nulo.
Resumo:
Proyecto orientado a ser una herramienta, para poder controlar y gestionar el stock de un departamento de venta de un centro comercial. Basado en dos aplicaciones. La primera, destinada a ser la herramienta mediante la cual el administrador del departamento, puede crear el entorno bajo la cual va a funcionar, controlar el stock y todas las operaciones que se realizan. La segunda, ejecutada en una plataforma mvil (iPhone), ser una herramienta de gran utilidad para los vendedores, que les permitir controlar el stock y realizar gestiones.
Resumo:
El trabajo realizado se divide en dos bloques bien diferenciados, ambos relacionados con el anlisis de microarrays. El primer bloque consiste en agrupar las condiciones muestrales de todos los genes en grupos o clsters. Estas agrupaciones se obtienen al aplicar directamente sobre la microarray los siguientes algoritmos de agrupacin: SOM,PAM,SOTA,HC y al aplicar sobre la microarray escalada con PC y MDS los siguientes algoritmos: SOM,PAM,SOTA,HC y K-MEANS. El segundo bloque consiste en realizar una bsqueda de genes basada en los intervalos de confianza de cada clster de la agrupacin activa. Las condiciones de bsqueda ajustadas por el usuario se validan para cada clster respecto el valor basal 0 y respecto el resto de clsters, para estas validaciones se usan los intervalos de confianza. Estos dos bloques se integran en una aplicacin web ya existente, el applet PCOPGene, alojada en el servidor: http://revolutionresearch.uab.es.
