Cas pràctic 12. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.

Cas pràctic 13. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

a) Detectar aspectes o variables personals i contextuals que afecten el desenvolupament integral del xiquet/a. b) Conèixer l’impacte que determinades situacions personals o ambientals produeixen en els diferents àmbits del desenvolupament. c) Analitzar les relacions que hi ha entre els diferents agents i com afecten el desenvolupament del xiquet/a. d) Debatre propostes i actuacions per a minimitzar o potenciar l’impacte de determinats agents en el desenvolupament del xiquet/a.

Estudi de casos pràctics. Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys

El document conté una relació de casos pràctics per a treballar en el desenvolupament dels crèdits pràctics de l'assignatura de Psicologia Evolutiva de 3 a 6 anys.

Annex 7.1.c. Pràctica 6. Evolució de la figura humana

El document és l'annex 7.1.c. de la pràctica 6. Evolució de la figura humana.

Annex 7.1.d. Pràctica 12. Coneixement de la realitat

El document és l'annex de la pràctica 12. Coneixement de la realitat en Educació Infantil.

Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys: manual de pràctiques

Aquest quadern de pràctiques de Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys permet el seguiment de les sessions pràctiques de les materies d'esta àrea. Inclou fitxes i casos pràctics amb les indicacions necessàries per a gestionar el procès d'ensenyament-aprenentatge de manera eficaç per al docent i els alumnes.

Pràctica 3. Psicologia Evolutiva per a tots. Creació d’un blog

L’alumne universitari d’avui té adquirides competències tecnològiques que suposen un domini de les tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) molt avançat i un ús de les xarxes socials molt continuat. Això suposa que aquests alumnes aprenen bona part dels continguts de les assignatures no solament a través de l’ús de manuals de text recomanats pel docent, sinó que molts conceptes són adquirits i treballats a partir de la recerca, l’anàlisi i la reflexió de documents que es troben en Internet. Per tant, tenint en compte aquests aspectes, aprofitarem aquesta competència per a afavorir l’aprenentatge i la motivació dels alumnes per l’assignatura mitjançant la creació d’un blog específic de l’assignatura.

Pràctica 5. Aspectes del desenvolupament en la legislació de l’escola infantil del primer cicle

L’educació infantil, com a etapa educativa amb entitat pròpia, està reconeguda a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE) i en les disposicions que la desenvolupen. En aquesta pràctica es pretén en primer lloc, contextualitzar aquesta etapa en la legislació vigent, coneixent la seua estructura i organització, i en segon lloc analitzar i reflexionar sobre els aspectes fonamentals del desenvolupament en què es basen el Reial Decret 1630/2006 i el Decret 37/2008. Per altra banda, analitzarem les variables contextuals que arreplega la legislació i que influeixen en el desenvolupament del xiquet d’edat infantil.

Pràctica 10. Principis fonamentals per a un bon desenvolupament harmònic de la infància

L’equip de Lóczy concep la vida dels xiquets i les xiquetes, i les relacions que tenen els adults amb ells, a partir d’uns principis que determinen l’acció de cadascun. És necessari conèixer-los per endavant per comprendre la raó de ser i el valor del sistema d’atencions personals tan innovador que es duu a terme. Tots els aspectes de la vida quotidiana dels nens i les nenes, als quals l’equip sencer presta la major atenció, s’estableixen regularment i amb tot detall a partir d’aquests principis: - Valor de l’activitat autònoma. - Valor de la relació afectiva privilegiada. - Necessitat d’afavorir en el xiquet i la xiqueta la presa de consciència de si mateix i del seu entorn. - Importància d’un bon estat de salut física, que serveix de base a la bona aplicació dels principis precedents, però que és també el seu resultat. Aquests quatre principis tenen igual importància, i el projecte educatiu que es duu a terme adquireix valor perquè es respecten simultàniament i de forma constant. Si es desatén qualsevol d’ells, es falliria l’equilibri de l’experiència que s’ofereix al xiquet (David i Appell, 2010).

El análisis de los efectos de la escuela sobre el rendimiento académico en matemáticas: un análisis multinivel con datos de PISA 2003

Esta investigación, enmarcada dentro del movimiento sobre Eficacia de la Escuela, realiza una explotación parcial de los datos PISA 2003, para el territorio español, obtenidos en la investigación llevada a cabo por la OCDE. El alumnado español que ha participado en el estudio PISA, supone un total de 10.791 estudiantes de 383 centros de Educación Secundaría pertenecientes a varias Comunidades Autónomas. Las variables predictoras que forman parte de la investigación se obtienen de alumno y del centro. La variable de respuesta, desde un enfoque criterial, establece información sobre el nivel de competencias alcanzado por el alumno en matemáticas. Los resultados del análisis multinivel proporcionan diferentes modelos que tratan de explicar la variabilidad observada entre los centros a través de la incorporación de sus variables. El modelo resultante reconoce que las variables de centro: titularidad, porcentaje de alumnas, fomento de actividades matemáticas y compromiso y moral del alumnado se relacionan con el rendimiento en matemáticas.

Uso de alcohol y tabaco y variables cognitivo-motivacionales en el ámbito escolar: efectos sobre el rendimiento académico en adolescentes españoles

El objetivo de este estudio fue analizar: (a) la relación entre el consumo de tabaco y alcohol y el rendimiento académico y (b) la capacidad predictiva de los factores psicoeducativos y el abuso de alcohol y tabaco sobre el rendimiento académico en una muestra de 352 adolescentes españoles de 2º a 4º de Educación Secundaria Obligatoria (ESO). Para analizar las variables cognitivo-motivacionales se utilizaron el Self-Description Questionnaire-II, la Sydney Attribution Scale y el Achievement Goal Tendencies Questionnaire. El consumo abusivo de alcohol y tabaco, el sexo y la repetición de curso fueron también evaluados utilizando medidas autoinformadas. El rendimiento académico fue evaluado a partir de los registros escolares. Se utilizaron análisis de frecuencias y regresión logística para analizar los datos. Los análisis de frecuencias revelaron que los estudiantes que abusan del tabaco y el alcohol presentan un rendimiento académico más pobre. Los análisis de regresión logística destacaron que los comportamientos saludables así como las variables educativas y cognitivo-motivacionales ejercieron un efecto predictivo diferente sobre el rendimiento académico dependiendo del área académica analizada. Estos resultados señalan que para mejorar el rendimiento académico en la adolescencia se han de tener en consideración no sólo variables académicas sino también variables relacionadas con la salud.

Relaciones entre ansiedad escolar, ansiedad rasgo, ansiedad estado y depresión en una muestra de adolescentes españoles

Diferentes estudios han analizado la ansiedad escolar como un constructo unitario sin atender a las diferentes situaciones y sistemas de respuesta que conforman este constructo. El presente estudio considera la ansiedad escolar como un constructo multidimensional y su objetivo fue analizar las relaciones y capacidad predictiva de las situaciones y sistemas de respuesta de la ansiedad escolar sobre la ansiedad rasgo, la ansiedad estado y la depresión. El Inventario de Ansiedad Escolar (IAES), el Inventario de Ansiedad Estado-Rasgo (STAI y STAIC) y el Inventario de Depresión Infantil (CDI) fueron administrados a una muestra de 1409 estudiantes españoles de 12 a 18 años de edad. Los resultados muestran correlaciones positivas y significativas entre las situaciones y respuestas de ansiedad escolar con ansiedad rasgo, ansiedad estado y depresión. Además, la mayoría de factores situacionales y sistemas de respuesta de la ansiedad escolar son predictores significativos y positivos de la ansiedad rasgo, la ansiedad estado y la depresión. Las implicaciones prácticas de estos resultados son discutidas.