La inscripción ante cocturam de Esplujals (Foradada, la Noguera, Lleida). Un congiario para mulso

La inscripción que nos ocupa procede de una recuperación superficial en el yacimiento de Esplujals. Dicho lugar se ubica muy cerca del actual trazado de la carretera C-1313, en las inmediaciones de la población de Artesa de Segre y enfrente de la pequeña localidad de Marcobau, término municipal de Foradada, comarca de la Noguera (figura 1). El relieve consiste en una suave elevación, con un máximo de unos treinta metros sobre el fondo del Barranco del Salt, que fluye, en sentido de sur a norte, transversal al río Segre en su margen izquierdo. Dentro del torrente la elevación natural se emplaza en su lado derecho, bien orientada a la exposición solar y con una altura máxima absoluta de 403 m.s.n.m. Su ubicación respecto a los antiguos caminos romanos no puede precisarse con garantías, pero se intuye bien situada en el paso natural que, siguiendo el Segre, comunica el territorio ilerdense con el mundo pirenaico y transpirenaico y, a su vez, muy cerca del comienzo del antiguo camino de Artesa de Segre a Guissona (Iesso) y no lejos de los accesos del Port de Comiols, que conducen a Aesso (Isona, Pallars Jussa).

Àmfora amb inscripció llatina i grafit ibèric

Presentem una amfora que pertany des de fa molts anys a la Col·lecció Martínez de la Guardia de Lloret de Mar, La Selva 1. Es desconeix ellloc exacte on va ser trobada, pero suposem que aparegué en aigües de la Costa Brava, no gaire lluny del litoral de Lloret de Mar; no sabem si fou una troballa ai1lada o acompanyada d'altres materials.

Revisió crítica de les bases cronològiques de la Terra Sigillata Hispanica

Un deis principals problemes que existeixen avui en dia en I'estudi de la Terra Sigillata Hispanica és la manca d'una base correcta per a suportar les datacions proposades. Malgrat les discusions que entorn de la cronologia es plantegen actualment, el verdader problcma es troba en la seva base, donat que aquesta s'ha fonamentat sobre excavacions realitzades sense les condicions metodologiques necessaries.

Les llars de foc de Montbarbat

El poblat iberic de Montbarbat (Lloret de Mar-Ma~anet de la Selva, La Selva) té excavada l'area sud-oest, on es !roben diverses vivendes adossades al parament intem de la muralla. La datació deis sois d'habitació, que ve donada per la ceramica d'importació, correspon al segle IV i a inicis del segle III a.E. En aquest artiele s' estudien les llars i els elements relacionats amb elles, així com també un fom de coure aliments que hi ha en el mateix barrio.

Possibilitats i limitacions en l'estudi arqueomètric de les produccions ceràmiques ebusitanes

L'illa d'Eivissa, considerada com a una unitat, ha estat una de les arees productores de ceritrnica més importants de la Mediterrama occidental, especialment des d' epoca púnica fins a epoca tardorromana. Els estudis arqueometrics perrneten obtenir dades sobre la tecnologia de producció d' aquestes ceritrniques que enriqueixen els coneixements que actualment en tenim d' elles. A més, aquests estudis ens permeten caracteritzar-les composicionalment. El present artiele mostra com aquesta caracterització no pot aportar dades de la composició de la ceritrnica eivissenca com a una unitat, sino que aporta dades sobre una diversitat de produccions dins d'Eivissa, permetent així conduir l' atribució de procedencia de la cerlunica a unitats menors que la propia illa. D' aquesta manera, el coneixement arqueologic que es té de la ceritrnica eivissenca es veu enriquit amb noves possibilitats que milloren sensiblement el nostre coneixement de les interrelacions socials i economiques que les ceritrniques reflecteixen.

Cerámicas de época celtibérica en la Edad del Hierro asturiana

Este artículo pretende simplemente reinterpretar ciertas cerámicas procedentes de yacimientos asturianos, las cuales han sido publicadas previamente y cuya orientación cronológica o cultural, según los casos, permite ofrecer en el momento actual nuevas precisiones o interpretaciones.

Las cerámicas de barniz negro de Pollentia

El presente estudio monográfico forma parte de los resultados obtenidos dentro del proyecto de Investigación DGICYT PB 90-0506 "Prospección y análisis de las fases de transición de la Edad del Hierro al mundo romano en el norte de Mallorca, entre la Sierra de Tramuntana y la Sierra de Arta", desarrollado entre los años 1991 y 1994 por el Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología de la Universidad de Barcelona. El conjunto de materiales analizado incluye los ítems documentados en el yacimiento de Pollentia entre los años 1949 y 1992, procedentes básicamente de las secuencias estratigráficas de las trincheras del área de la muralla occidental, el sector de Sa Portella y la finca de Can Reinés, tratados parcialmente con anterioridad pero carentes hasta la fecha de una análisis global.

Identifiació arqueològica i arqueomètrica de noves produccions de Terra Sigillata Hispànica a l'àrea dels Pirineus catalans

Les excavacions realitzades a la Cerdanya han proporcionat l'evidencia arqueologica de la possible existencia d'una producció local de TSH, que inc10u les fonnes tradicionals i d'altres formes noves. Per tal de contrastar aquesta hipotesi, s'ha desenvolupat un estudi arqueometric per FRX i DRX. EIs resultats mostren l'existencia de diverses produccions desconegudes fins el present, sense que cap deis materials estudiats hagin pogut associar-se al taller d' Abella ni a les produccions de l'area de Tricio. Aquestes noves produccions ofereixen, a més, una important diversitat tecnologica.

Producción cerámica en Catalunya en la Edad del Bronce: el ejemplo de la cueva de Les Pixarelles

La cerámica aparecida en la cueva de Les Pixarelles proporciona un conjunto ideal para estudiar la evolución de las producciones cerámicas desde la fase final del Neolítico hasta el Bronce final en Catalunya. El estudio diacrónico de las cerámicas se ha basado en la combinación del estudio tipológico y estilístico y en un estudio petrográfico que ha permitido caracterizar diversas fábricas. Las diferencias observadas responden a la utilización de diversas materias primas y a la utilización de diferentes técnicas de preparación de pasta que revelan una interesante complejidad para la producción cerámica de la zona.

Estudi dels materials dipositats en el Museu d"Arqueologia de Catalunya del jaciment ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) es localitza a la riba esquerra del riu Ebre, sobre una formac ió rocallosa de relleus molt abruptes, només accessible per I' extrem septentrional, on es va construir un fossat i una muralla de doble parament que s'adossa a una torre quadranguiar. Sens dubte, la se va posició és immillorable per tal d'exercir el control del pas pel riu.

Les pintures murals de la basílica de "Es Cap des Port" (Fornells, Menorca): materials i tècniques

El present treball ofereix una revisió de les pintures murals de la basílica de «Es Cap des Port» (Fornells, Menorca), així com un estudi de caracterització arqueometrica deIs materials i tecniques per microscopia optica, tant amb lupa binocular com amb micro scopi petrografic mitjanliant ¡¡lmina prima, difracció de raigs X i microscopia electronica de rastreig. Els resultats han permes identificar els pigments emprats, així com la seva tecnica d'aplicació. Igua!ment, han permes caracteritzar els morters i han desvelat l' existencia de dos tipus diferents de suporto Malgrat aquestes diferencies en els morters, els pigments són sempre els mateixos per a tots els conjunts pictorics caracteritzats.

Primers resultats de l'estudi de la ceràmica terra sigillata de Baetulo: circulació ceràmica i aportacions cronològiques a la ciutat

Les actuacions arqueologiques portades a terme des dels anys se tanta a la ciutat de Badalona, han permes posar al descobert una part important d'estructures corresponents a la ciutat romana de Baetulo. A partir d'aquestes excavacions, l' analisi específica de la ceramica terra sigillata documentada en determinats contextos estratigrafics, on aquest tipus ceramic és l'element basic de datació, ens ha permes realitzar una revisió de les cronologies proposades inicialment per a aquests estrats i per a les estructures associades. Aquesta revisió, que afecta el període que va del regnat d' August fms a epoca flavia, ha suposat la clarificació del material de terra sigillata recuperat i, en alguns casos, la modificació de la interpretació de la seqüencia estratigrafica i la se va datació.

Iowa Byways: The Official Guide to Iowa Byways, 2013

Browse through this guide and you’ll find the distinct flavor of what is available along each byway. Discover recreational, historic, cultural and scenic attractions using the maps and lists provided in the guide. You’ll find numbered attractions for each byway in or near the town listed. For a comprehensive list of byway features, visit www.iowabyways.org. Friendly local contacts are provided to help you along the way. Iowa Transportation Maps clearly tracking all the Iowa byways with red dotted lines are available at Iowa’s official welcome centers. Traveling Iowa’s byways you will experience small town America, while enjoying diverse landscapes and unique landforms that have been shaped over thousands of years. Iowa’s cultural heritage also plays a major role across all 11 byways, boasting hundreds of historic sites, national landmarks and interpretive centers, each telling Iowa’s stories from the first Native Americans through European immigrants to modern times. Glaciers once covered much of Iowa, shaping the broad flat plains of the prairie. These massive sheets of ice missed the northeast corner of the state, leaving the land along the Driftless Area Byway rugged and hilly with rock outcroppings, springs and cold water trout streams. Rivers coursed their way through the land, carving deep furrows in some places and leaving gently rolling hills in others. In western Iowa, wind has shaped fine sand into the impressive Loess Hills, a rare land form found in only one other place on earth. Iowa’s two national scenic byways and nine state byways offer unique varieties of scenic features, and more for you to see and do. View three states from atop a Mississippi River bluff, stop at a modern art museum and then tour a working farm. Explore a historic mill, visit a national aquarium, take a boat ride in a cave, purchase locally crafted pottery and wares from local artisans or trace the footsteps of Lewis and Clark. Experience the actual wagon ruts of the Mormon Trail, ride your bike 13 stories high, canoe a water trail, star gaze under Iowa’s darkest sky, and marvel at mounds built by prehistoric cultures. Agriculture wraps Iowa’s byways with an abundance of farmland vistas and fills Iowa lands with ever-changing crops and activities for you to “harvest.” You’ll see croplands on the vast flat plains and farmsteads sprinkled across rolling hills reminiscent of a Grant Wood painting. Along the way, you might wander in a corn maze, rest at a bed and breakfast, study farming in museums, discover the Iowa barn quilt collection or visit a working Amish farm. When you are ready to step outside your vehicle, you’ll find much more to do and see. Prairie, forests, rivers and public lands are abundant along Iowa’s byways; providing opportunities for you to stop and play in the outdoors with hiking, biking, kayaking and trout fishing. Classic hometowns with pride for their unique lore and offerings are found all along the byways. They invite you to taste local food, enjoy their architecture, and immerse yourself in the rich history and culture that defines them. Why not plan your next journey off the beaten path? No matter how you choose to make the most of every moment, we know that time spent along Iowa’s byways is sure to grow your love for Iowa’s diverse, beautiful vistas and authentic communities. Happy driving!

Preliminary report of the first season work of the International Pluridisciplinary Archaeological Expedition to Bactria 2007

A prior long-term and complex evaluation of the already available data on the geophysical prospecting during the first season work carried out at 2006, at the archaeological site of Tchinguiz Tepe of Termez, took place to decide the strategy to follow during the campaign of 2007. This previous evaluation of the information, on one hand, leaded to the decision to increase the geophysical prospecting at Tchinguiz Tepe, on the other hand, to decide the exact location of areas where the archaeological interventions.would carry out. The main objective at the beginning of this new season was to crosscheck the reliabilityof the measurements and, at the same time, to establish the unknown up to the present archaeologicaland chronological sequence of Tchinguiz Tepe. Meanwhile, the geophysical prospecting also wasextended to the outskirts of the city were the localisation of an unknown up to now Buddhist Monasterywas possible.

Preliminary report of the first season work of the International Pluridisciplinary Archaeological Expedition to Bactria 2006

The International Pluridisciplinary Archaeological Expedition in Bactria (IPAEB) was created in 2006.The name underlines the international character of the team (which includes Uzbeks, Spanish, French, British and Greek members), the presence of specialists from various fields apart from archaeology and the fame of Bactria1.