1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
A travs de diversos puntos se va explicando primero los conceptos de agua contaminada, no contaminada y agua usada y no usada, de dnde surgen las aguas residuales, caractersticas fsicas de stas, la red de aguas residuales, cmo pueden tratarse esas aguas, dnde va y cmo se aprovecha el agua depurada y el fango. Cada punto se complementa con datos reales de las Islas Baleares.
Resumo:
La present comunicaci exposa una experincia en l'organitzaci del currculum de l'estudiant del grau de Geografia, Ordenació del Territori i Gesti del Medi Ambient de la Universitat de Girona relacionada amb les capacitats de tractament i explotaci de la Informaci Geogrfica, especialment amb els Sistemes d'Informaci Geogrfica (SIG). En aquest marc, es defineixen uns perfils amb l'objectiu de formar professionals que puguin accedir a llocs de treball com a Tcnic, Analista o Director de projectes SIG i, mitjanant les assignatures especfiques prpies es dissenya un programa que, juntament amb d'altres recursos educatius externs al Grau de Geografia, permeten a l'estudiant escollir un nivell d'aprofundiment diferent i personalitzat, segons les seves capacitats i voluntats
Resumo:
If we want to evaluate the degree of local development that High-Speed Train (HST) provides in a city it is fundamental to observe the capacity of the actors of territory of organizing themselves to make use of their endogenous resources. Through the elaboration of a new methodology, the study of the process of development of three medium-sized cities with HST, Lrida (Spain), Avignon (France) and Novara (Italy), is suggested. As conclusion certain characteristic problems of intermediate city are shown in the execution of its local project, basically the existence of a troublesome multiscalar relationship and of a weak network of local actors. The fragility of this urban context is owed to the lack of correct processes of internal and external governance
Resumo:
Arreu hi ha paisatges que presenten caracterstiques molt singulars, i que destaquen b per la presncia delements naturals amb un alt valor de conservaci, b per la configuraci del mosaic paisatgstic que ha resultat duna activitat humana. Tamb hi ha paisatges que sobresurten perqu estan sotmesos a dinmiques de transformaci territorial molt intenses. Tots aquests paisatges necessiten poltiques de gesti especials, orientades tant a la conservaci dels seus trets especfics ms valuosos com a una ordenació paisatgstica que corregeixi els efectes perversos de les dinmiques accelerades de transformaci territorial
Resumo:
L article fa un reps de levoluci del concepte de districte industrial des de l ptica de lexperincia italiana. Partint de la constataci dels canvis que hi ha hagut en les formes dorganitzaci de la producci en els tres darrers decennis, sexposa levoluci del model del districte industrial com a paradigma d Alfred Marshall, de principis del segle XX, sha anat enriquint a mesura que ha madurat l experincia districtual, que avui afronta els reptes de la globalitzaci econmica
Resumo:
Geological and geomorphological maps are, apart from a source of scientific information, a necessary tool in order to take proper decisions to solve the geo-environmental problems that arise when dealing with territorial planning. In this paper, the social and economical utility of such maps is described, and some exercises meant for Science of Earth and Environmental Sciences students are proposed
Resumo:
La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Cincies Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geolgics de cara a la planificaci i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'rea litoral compresa per les conques hidrogrfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de lnia de costa i una extensi de 291 km2). Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mtodes propis de les Cincies Geolgiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anlisi de la qualitat i del comportament fsic i qumic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilitzaci com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influncia que puguin tenir sobre l'home o b els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per ltim, com a derivaci dels anteriors, el disseny i aplicaci d'instruments de tipus preventiu en la gesti del territori; s a dir, la planificaci dels usos del territori. Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geolgics sn uns elements d'ajuda per a la visi integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informaci apta per a la presa de decisions sobre l's i preservaci d'aquest mbit litoral. Els Sistemes d'Informaci Geogrfica (SIG) han estat clau per a la visi sistmica del territori, per a la integraci de les diferents variables geoambientals, aix com per a la producci cartogrfica temtica i final. Pel que fa als processos geolgics, lligats a la dinmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals rees d'actuaci aix com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrncia. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentaci i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomrfic uniforme. En quant a l'anlisi dels recursos geolgics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hdrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitaci de les principals unitats i subunitats aqferes, aix com en acotar les geometries i principals caracterstiques hidruliques. Pel que fa als rids i roques de construcci l'objectiu fonamental ha estat la delimitaci cartogrfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoqumiques sn potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturstic d'aquesta rea litoral, concretament en els penya-segats i les platges. Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'mbit regional i fenomenolgic, aspectes clau en la gesti i planificaci territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportaci de dades geoambientals a nivell cartogrfic en relaci a variables litoestructurals, de processos dinmics com de recursos geolgics. Des del punt de vista de l'mbit fenomenolgic destaquem la interacci de les variables estudiades a nivell de conca hidrogrfica, com sn, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqferes; la possible participaci de les aiges subterrnies en la resposta hidrolgica del sistema fluviotorrencial, o la problemtica derivada de l'antropitzaci de la sorra de la platja com a conseqncia d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres.
Resumo:
Decreto promulgado por Fernando VII
Resumo:
There we analyce the first touristic nucleus arouse in the Spanish Mediterranean coast between World War II and the Petroleum Crisis (1945-75). Special attention is payed to the characteristics of these new villages: the relation of their urban frame with nature -original or artificial- and the lack of industry. We make a distintion of three types: cluster nucleus (La Manga and El Saler), tridimentional urbanism (Playa de San Juan y Urbanova) and extreme typologies (Campoamor and Benidorm). With them the cities for vacations are discovered, mainly for second home purpouse (vacation home/holiday home). The panorama after the current crisis is a lineal chain of small urban settlements on the coast. Finally, Finally, we can see how these "secondary cities" without industry and specialized in leisure, are developing to our days until become new cities of services, doubling the existing ones; now they are "the other cities".
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s presentar les lnies bsiques de l'evoluci del paisatge vegetal d'una part d'una rea geogrfica que des de l'antiguitat ha estat un passads histric d'assentaments i comunicacions i que comprn les comarques de la Selva, del Valls Oriental i del Valls Occidental Biogeogrficament es tracta d'una zona de contacte entre el mn mediterrani, representat a nivell climtic per l'alzinar litoral, i l'eurosiberi, que t com a principals comunitats climtiques la roureda de roure martinenc i la fageda amb ellbor verd
Resumo:
Des de lany 2000 es t constncia de la presencia del llop a Catalunya. Des de llavors, com a mnim 14 llops diferents han entrat i sortit del territori catal, encara que cap dells sha assentat de manera permanent. Lestudi analitza lentorn catal utilitzant GIS, creant un model dadequaci de lhbitat tenint en compte les segents variables: la distncia a la carretera ms propera, la biomassa disponible a la zona, laltitud i el tipus i tant per cent de recobriment. El model es basa en la informaci obtinguda mitjanant la consulta a experts tant del llop com del territori catal, aix com en una recerca bibliogrfica sobre ladequaci de lhbitat del llop. Lenquesta que es dirig als experts t en compte els valors que cada variable pot prendre dins lrea destudi, estableix rangs dels valors de cada variable i pregunta als experts com cada rang pot afectar a ladequaci de lhbitat pel llop. Els resultats mostren com bona part de la zona Nord de Catalunya t unes condicions adequades perqu el llop pugui arribar a reproduir-shi. Es desenvolupa tamb una anlisi dels possibles punts de conflicte hum-llop i una superposici dels espais protegits amb les zones ms adequades per lestabliment del llop.
Resumo:
La interacci de lhome amb les diferents espcies amb les quals cohabita ha creat casos com el del Voltor Negre (Aegypius monachus), lau necrfaga ms gran dEuropa, que actualment es troba en perill dextinci. La utilitzaci del territori per a s antropognic (ramaderia, xarxes elctriques, zones urbanes,...) ha fet disminuir la poblaci daquesta espcie. Aix com la incursi, de manera indirecta, en aquestes poblacions degut a lacci de lhome podem destacar-nen dos, el ms rellevant s la intoxicaci per ver, degut a ls illegal daquestes substncies per al control de depredadors fa que els txics vagin pujant per la pirmide trfica. La segona causa rellevant s la disminuci daliment degut a la mixomatosis i a la normativa existent dobligatorietat de retirada dels animals morts a muntanya per sota dels 1400m. Al fer lanlisi de problemtiques, sobserva que la gran majoria sn antrpiques, degudes a la desinformaci i al desconeixement, per tant; per a realitzar un bon pla de reintroducci s necessari fer un treball previ de socialitzaci de les poblacions de la zona per a que el projecte sigui eficient. El projecte consisteix en fer una conscienciaci social als diferents grups implicats (turisme, escoles i poblaci; ramaders i caadors), mitjanant documents grfics, material educatiu, material de suport i materials i mtodes de divulgaci. Per a que la vall dAliny i Boumort passin a ser destacades per la presencia establerta de les quatre aus necrfagues ms rellevants dEuropa; lAufrany, el Trencals, el voltor com i el nostre protagonista: el Voltor Negre.
Resumo:
Este artculo es la sntesis del trabajo realizado en Costa Rica en la finca Madre Selva donde se encuentra una estacin de monitoreo de aves. Los objetivos finales del proyecto son el anlisis socioambiental, la zonificacin de toda el rea de la finca y el desarrollo de las vas y programas de manejo para que todas las actividades realizadas sean respetuosas con el medio ambiente. Madre Selva ocupa una superficie de 160ha y est situada en la Reserva Forestal Los Santos a una altura de 2600m. En esta superficie se han registrado un total de 200 especies diferentes de avifauna. Las dos actividades que se llevan a cabo son la monitorizacin como actividad cientfica y la ganadera como actividad econmica. La razn por la cual se ha efectuado este estudio es la conservacin del ecosistema para que las aves habiten en sus condiciones naturales y la actividad cientfica se realice de manera efectiva. La zonificacin de Madre Selva refleja los diferentes usos del suelo y funciones del territorio. Concretamente, la finca ha quedado dividida en 7 zonas descritas con sus valores y sus correspondientes vas de manejo. Finalmente, se describen los programas de manejo que se llevan a cabo actualmente y se proponen nuevos programas as como propuestas de mejora. Se destaca la oportunidad de desarrollar nuevas actividades como la educacin ambiental y el ecoturismo.
Resumo:
Aquest document ofereix una metodologia per avaluar l'estat de conservaci dels hbitats en un indret determinat, una valoraci de l'inters de conservaci dels hbitats CORINE de Catalunya a partir d'una proposta metodolgica que t en compte diversos parmetres qualificadors, una estimaci del grau d'amenaa a qu estan sotmesos els hbitats en el conjunt del territori i una primera aproximaci a l'avaluaci de l'inters de conservaci dels hbitats marins. Aquesta informaci s aplicable en l'mbit de la planificaci territorial i de la valoraci del patrimoni natural.
