Els germans Petrides a Barcelona : dos trompistes bohemis al Teatre de la Santa Creu (1794-1798)

Aquest treball documenta l’estada a Barcelona, entre el 1794 i 1798, dels germans Joseph i Peter Petrides, trompistes nascuts a Praga. L’excepcional trajectòria d’ambdós a la capital catalana, com a membres de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu i com a solistes destacats, il·lustra el desenvolupament de l’ofici de músic a la ciutat durant l’última dècada del segle XVIII.

L'evolució dels estudis per a piano : del taller al gran repertori de concert

Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evolució dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball està format per tres capítols de recerca històrica i un d'anàlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a través del treball escrit es contextualitza i justifica la selecció de les obres del concert.

La representació de la dona en les pintures de Goya : Reflexe d'una realitat social?

Treball de recerca que pretén respondre les següents preguntes: La visió de Goya sobre l'univers femení, i que plasma en les seves pintures, correspon amb la realitat social de les dones de la seva època? Es diu que el segle XVIII va ésser el segle de les dones, però és això realment cert? Va ser el segle de les dones o bé el segle d'algunes dones? A través de dos itineraris paral·lels: la literatura d'una banda i les arts plàstiques de l'altra, s'explorarà la naturalesa d'aquest segle. La comparació de l'anàlisi documental i de dades iconogràfiques potser ens podran donar una resposta.

Espais femenins en l'obra de Paul Gauguin

La societat actual figura arrelada a un discurs sobre el femení, que desenvolupat durant el segle XVIII s'ha anat obrint camí insistentment a través de les imatges. A través de l'obra del pintor Paul Gauguin aquest treball presten mostrar que el confinament de la dona a l'espai domèstic i la pretesa relació d'aquesta amb altres elements és fruit de la mateixa ideologia que confina a la dona a l'espai privat i a l'home a l'espai públic.

Joan Ramis i La nouvelle Héloïse de Rousseau : una lectura rousseauniana de l'obra dramàtica de Ramis

Aquest estudi es proposa estudiar els vincles que hi ha entre La nouvelle Héloïse (1761) de Jean-Jacques Rousseau i l'obra dramàtica de Joan Ramis i Ramis, especialment la seva Lucrècia (1769), tot i les dificultats que la recepció de Rousseau va tenir en la Menorca il·lustrada. En aquest sentit, el gruix del treball es dedica als elements que tenen en comú les obres de referència, pel que fa al tractament literari dels temes centrals, com ara el que vehicula la sensibilitat preromàntica que irromp en el panorama creatiu de l'Europa del moment, més enllà de les propostes estrictament formals i de contingut del neoclassicisme, i també quant als motius i la intencionalitat dels dos autors.

Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)

Sobre l'emergència i presa de consciència d'una classe dirigent a la societat gironina de finals del segle XVIII

El poble d' Ollers i el veïnat d' Espàsens, a final dels segle XVIII

Article sobre l' estructura social del poble d' Ollers i el veïnat d' Espàsens a finals dels segle XVIII

The Sustainable Debts of Philip II: A Reconstruction of Spain's Fiscal Position, 1560-1598

The defaults of Philip II have attained mythical status as the origin of sovereign debt crises. Four times during his reign the king failed to honor his debts and had to renegotiate borrowing contracts. In this paper, we reassess the fiscal position of Habsburg Spain. New archival evidence allows us to derive comprehensive estimates of debt and revenue. These show that primary surpluses were sufficient to make the king's debt sustainable in most scenarios. Spain's debt burden was manageable up to the 1580s, and its fiscal position only deteriorated for good after the defeat of the "Invincible Armada." We also estimate fiscal policy reaction functions, and show that Spain under the Habsburgs was at least as "responsible" as the US in the 20th century or as Britain in the 18th century. Our results suggest that the outcome of uncertain events such as wars may influence on a history of default more than strict adherence to fiscal rules.

The Speed of the Financial Revolution: Evidence from Hoare’s Bank

Finance is important for development, yet the onset of modern economic growth in Britain lagged the British financial revolution by over a century. We present evidence from a new West-End London private bank to explain this delay. Hoare’s Bank loaned primarily to a highly select and well-born clientele, although it did not discriminate against “unknown” borrowers in the early 18th century. It could not extend credit more generally because of government restrictions (usury limits) and policies (frequent wars). Britain’s financial development could have aided growth substantially, had it not been for the rigidities and turmoil introduced by government interference.

Federico II de Prusia : el rey flautista

En un momento histórico en el que las tendencias musicales en Europa estaban a medio camino entre el Barroco y el Clasicismo, confluyeron en la corte de Federico el Grande una serie de músicos que trabajaron para el rey prusiano y que compusieron una gran cantidad de música para flauta, instrumento que él tocaba. La actividad musical del Berlín de esos años se convirtió así en relevante para el mundo flautístico. Profundizaremos en este trabajo en la figura del monarca, en la relación de éste con sus músicos y en las características principales de la música de la segunda mitad del siglo XVIII.

Els baixonets a Catalunya : una aproximació organològica, funcional i del repertori : el fons musical de Canet de Mar

Aquest treball fa un estudi dels baixonets a Catalunya des de les perspectives organològica, funcional i del repertori. A partir de les informacions aportades pels instruments originals, pels tractats i per estudis especialitats, es defineixen una tipologia instrumental pròpiament hispànica, i unes funcions principalment relacionades amb la música vocal religiosa de mitjans del segle XVI a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, es realitza un estudi de la música amb baixonet a la localitat de Canet de Mar. A partir del treball de camp al seu arxiu parroquial, es compilen vuit obres específiques per a baixonet, se'n transcriuen alguns manuscrits, i se'n defineixen els principals aspectes formals i funcionals. El cas de Canet de Mar es pot considerar com un exemple més o menys representatiu de la pràctica instrumental i del repertori específic del baixonet a Catalunya a finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.

Debt sustainability in historical perspective: The role of fiscal repression

This article examines the debt history of two contenders for European hegemony: 16th-centurySpain and 18th-century Britain. We analyze their fiscal behavior using measures of overborrowingand fiscal policy functions. Our results suggest that stringency was not key for Britain ssuccess in avoiding default. Instead, fiscal repression allowed the United Kingdom to borrowat below-market rates, thereby outspending its continental rivals.

Why England? Demand, growth and inequality during the Industrial Revolution

Why was England first? And why Europe? We present a probabilistic model that builds on big-push models by Murphy, Shleifer and Vishny (1989), combined with hierarchical preferences. The interaction of exogenous demographic factors (in particular the English low-pressure variant of the European marriage pattern)and redistributive institutions such as the old Poor Law combined to make an Industrial Revolution more likely. Essentially, industrialization is the result of having a critical mass of consumers that is rich enough to afford (potentially) mass-produced goods. Our model is then calibrated to match the main characteristics of the English economy in 1750 and the observed transition until 1850.This allows us to address explicitly one of the key features of the British IndustrialRevolution unearthed by economic historians over the last three decades the slowness of productivity and output change. In our calibration, we find that the probability of Britain industrializing is 5 times larger than France s. Contrary to the recent argument by Pomeranz, China in the 18th century had essentially no chance to industrialize at all. This difference is decomposed into a demographic and a policy component, with the former being far more important than the latter.