890 resultados para OSHANA, M. (2006). Personal Autonomy in Society. Hampshire: Ashgate Publishing Limited
Resumo:
Report of the Interdepartmental Working Group on Long Term Care, 2006 This report was finalised by the working group at the end of 2005 and submitted to Government in January 2006. While the reportâ?Ts proposals were not formally endorsed by Government, its analysis and recommendations have informed subsequent decisions, including the Fair Deal policy on Long-Term Nursing Home Care.The principles underpinning the report formed the basis for discussions about long term care with the Social Partners prior to the new national programme negotiations leading to a clear vision articulated in Towards 2016 on a number of priority actions to support older people to participate in society in a full and meaningful way. Click here to download PDF 693kb
Resumo:
This thesis concerns the role of scientific expertise in the decision-making process at the Swiss federal level of government. It aims to understand how institutional and issue-specific factors influence three things: the distribution of access to scientific expertise, its valuation by participants in policy for- mulation, and the consequence(s) its mobilization has on policy politics and design. The theoretical framework developed builds on the assumption that scientific expertise is a strategic resource. In order to effectively mobilize this resource, actors require financial and organizational resources, as well as the conviction that it can advance their instrumental interests within a particular action situation. Institutions of the political system allocate these financial and organizational resources, influence the supply of scientific expertise, and help shape the venue of its deployment. Issue structures, in turn, condition both interaction configurations and the way in which these are anticipated by actors. This affects the perceived utility of expertise mobilization, mediating its consequences. The findings of this study show that the ability to access and control scientific expertise is strongly concentrated in the hands of the federal administration. Civil society actors have weak capacities to mobilize it, and the autonomy of institutionalized advisory bodies is limited. Moreover, the production of scientific expertise is undergoing a process of professionalization which strengthens the position of the federal administration as the (main) mandating agent. Despite increased political polarization and less inclu- sive decision-making, scientific expertise remains anchored in the policy subsystem, rather than being used to legitimate policy through appeals to the wider population. Finally, the structure of a policy problem matters both for expertise mobilization and for the latter's impact on the policy process, be- cause it conditions conflict structures and their anticipation. Structured problems result in a greater overlap between the principal of expertise mobilization and its intended audience, thereby increasing the chance that expertise shapes policy design. Conversely, less structured problems, especially those that involve conflicts about values and goals, reduce the impact of expertise.
Resumo:
This report presents data from the 2006 Health Behaviour in School-aged Children (HBSC) survey; a World Health Organization (WHO) collaborative cross-national study and focuses on data collected from young people in England, Ireland, Scotland and Wales. It expands on the findings from the international report Inequalities in Young People's Health (Currie et al, 2008), with additional variables and prevalence rates that allows more comprehensive and focussed comparisons to be made between the four countries.This resource was contributed by The National Documentation Centre on Drug Use.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Despite abundant research on work meaningfulness, the link between work meaningfulness and general ethical attitude at work has not been discussed so far. In this article, we propose a theoretical framework to explain how work meaningfulness contributes to enhanced ethical behavior. We argue that by providing a way for individuals to relate work to one's personal core values and identity, work meaningfulness leads to affective commitment - the involvement of one's cognitive, emotional, and physical resources. This, in turn, leads to engagement and so facilitates the integration of one's personal values in the daily work routines, and so reduces the risk of unethical behavior. On the contrary, anomie, that is, the absence of meaning and consequently of personal involvement, will lead to lower rational commitment rather than affective commitment, and consequently to disengagement and a-morality. We conclude with implications for the management of ethical attitudes.
Resumo:
Androgen-sensitive prostate cancer cells turn androgen resistant through complex mechanisms that involve dysregulation of apoptosis. We investigated the role of antiapoptotic Bcl-xL in the progression of prostate cancer as well as the interactions of Bcl-xL with proapoptotic Bax and Bak in androgen-dependent and -independent prostate cancer cells. Immunohistochemical analysis was used to study the expression of Bcl-xL in a series of 139 prostate carcinomas and its association with Gleason grade and time to hormone resistance. Expression of Bcl-xL was more abundant in prostate carcinomas of higher Gleason grades and significantly associated with the onset of hormone-refractory disease. In vivo interactions of Bcl-xL with Bax or Bak in untreated and camptothecin-treated LNCaP and PC3 cells were investigated by means of coimmunoprecipitation. In the absence of any stimuli, Bcl-xL interacts with Bax and Bak in androgen-independent PC3 cells but only with Bak in androgen-dependent LNCaP cells. Interactions of Bcl-xL with Bax and Bak were also evidenced in lysates from high-grade prostate cancer tissues. In LNCaP cells treated with camptothecin, an inhibitor of topoisomerase I, the interaction between Bcl-xL and Bak was absent after 36 h, Bcl-xL decreased gradually and Bak increased coincidentally with the progress of apoptosis. These results support a model in which Bcl-xL would exert an inhibitory effect over Bak via heterodimerization. We propose that these interactions may provide mechanisms for suppressing the activity of proapoptotic Bax and Bak in prostate cancer cells and that Bcl-xL expression contributes to androgen resistance and progression of prostate cancer.
Resumo:
An increasing number of terminally ill patients are admitted into the intensive care unit, and decisions of limitation, or of palliative care are made to avoid medical futility. The principle of autonomy states that the patient (or in case of necessity his relatives) should make end of life decision after detailed information. The exercise of autonomy is difficult due to the disease of the patient and the nature of invasive treatments, but also due to organisational and communication barriers. The latter can be surmounted by a proactive approach. Early communication with the patient and relatives about the sometimes-limited expectations of an invasive treatment plan, and the possibility of palliative care allow to integer patient's preferences in the formulation of a therapeutical plan.
Resumo:
Appeal Activity in the Public Assistance Programs, January 2006
Resumo:
Appeal Activity in the Public Assistance Programs, February 2006
Resumo:
G-1 - March 2006 - Appeal Activity in the Public Assistance Programs
Resumo:
Appeal Activity in the Public Assistance Programs April 2006