Psychometric properties of the french translation of the constructive thinking inventory in a sample of adolescents and young adults

The Constructive Thinking Inventory (CTI) measures cognitive coping strategies used in everyday problem solving. The main objective of this study was to assess the factorial structure, the internal consistency, the correspondence with the American normative values, and the discriminant validity of the French translation. A community sample of 777 students aged 12 to 26 years, recruited from schools, colleges and universities, answered the 108item selfreport CTI questionnaire during a class period. A sample of 60 male adolescent offenders aged 13 to 18 years, recruited from two institutions for juvenile offenders, answered the CTI during an individual interview. Results show that the French translation of the CTI follows an identical factorial structure as the Epstein's American version in both adolescents and young adults, and that its internal consistency is satisfactory. Differences in Constructive Thinking profiles according to gender and age and between Swiss and American samples, are discussed. Juvenile offenders differed from community youths on most of the scales, speaking for a good discriminant validity of the CTI. In conclusion, the French translation of the CTI appears to preserve the original version's psychometric properties. The present study provides normative values from a community sample of Swiss adolescents and young adults.

Qualitat de vida del cuidador informal davant la demència

Les cures que requereix una persona malalta amb demència, al prolongar-se tant en el temps, no son assumides completament per un sistema de seguretat social, ja que hi ha altres prioritats pressupostàries. Per això el cuidador familiar és qui assumeix la major part d’aquestes tasques en el seu domicili, utilitzant recursos i serveis privats o concertats, resultant ser prioritàriament, un tema de voluntat política L’estudi realitzat a la Fundació del Vallès Amics de la Neurologia (AVAN), ens ha permès conèixer com és la qualitat de vida d’aquests cuidadors informals, que actualment es fan càrrec d’una persona afectada per una demència, un cop utilitzen els serveis de l’Hospital de Dia. Tant la persona afecta, com el cuidador, van conformant un binomi inseparable en el que la qualitat de vida disminueix significativament. En el cas del malalt, degut a les limitacions que imposa la malaltia i a la gravetat del símptomes; en el cas del cuidador, que és aquell que emergeix de l’entorn més proper del malalt, per ocupar-se crònicament i al llarg de les etapes de la malaltia de manera exigent, es produeix per la sobrecàrrega i el desgast que suposa cuidar, a la vegada que vol continuar amb el propi projecte de vida. Tot i les avantatges associades al manteniment de les persones dependents en el domicili, i encara que aquestes es decantin per les cures informals, “la revolució de la longevitat” i altres transformacions socials en l’àmbit familiar, plantegen un desafiament per l’actual i per les futures generacions. L’exigència i el dret a donar i rebre cura es situa, en el centre del debat social, ètic i sobre els drets de ciutadania.

The psychosocial difficulties in brain disorders that explain short term changes in health outcomes.

BACKGROUND: This study identifies a set of psychosocial difficulties that are associated with short term changes in health outcomes across a heterogeneous set of brain disorders, neurological and psychiatric. METHODS: Longitudinal observational study over approximately 12 weeks with three time points of assessment and 741 patients with depression, bipolar disorders, multiple sclerosis, parkinson's disease, migraine, traumatic brain injury and stroke. The data on disability was collected with the checklist of the International Classification of Functioning, Disability and Health. The selected health outcomes were the Short Form 36 and the World Health Organization Disability Assessment Schedule. Multilevel models for change were applied controlling for age, gender and disease severity. RESULTS: The psychosocial difficulties that explain the variability and change over time of the selected health outcomes were energy and drive, sleep, and emotional functions, and a broad range of activities and participation domains, such as solving problems, conversation, areas of mobility and self-care, relationships, community life and recreation and leisure. CONCLUSIONS: Our findings are of interest to researchers and clinicians for interventions and health systems planning as they show that in addition to difficulties that are diagnostic criteria of these disorders, there are other difficulties that explain small changes in health outcomes over short periods of time.

Differences in therapeutic alliance when working with an interpreter: a preliminary study

This preliminary study aims to analyze the therapeutic alliance in a crosscultural triadic setting, where there is a therapist and a client who speak a different language but are able to interact thanks to an interpreter/cultural mediator. The participants' (therapists, clients, interpreters) representations associated with the notion of therapeutic alliance, and the level of alliance between each group was obtained and compared. Clients (N = 9) were all from Albanese origin. The results show that the three groups of participants give particular meanings to the alliance and tend to evaluate their alliance level differently. The interpreter's mediating role in the construction of the therapeutic alliance is discussed.

Noves perspectives en el diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia de l'Alzheimer

Els criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca.

Canvis neuropsicològics en el procés d’envelliment en les persones amb Síndrome de Down

La millora en la qualitat de vida ha afavorit considerablement l'augment de la longevitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb síndrome de Down (SD) en particular i, per aquesta raó, és important descriure les característiques que presenta el seu procés d'envelliment. Per tant, és molt important aconseguir una major precisió en la detecció inicial dels canvis cognitius i emocionals, per tal de dur a terme una bona prevenció i/o intervenció ajustada a les necessitats de cada persona. És per tant, fonamental una bona prevenció i detecció de l’inici del deteriorament per així, millorar la intervenció en la seva qualitat de vida durant el procés d’envelliment. En aquest sentit i degut a què hi ha encara pocs estudis sobre el deteriorament cognitiu en l’envelliment de les persones amb SD, cal fomentar la realització d’estudis que permetin un millor coneixement del seu procés d’envelliment. Per aquest motiu, s’ha iniciat un estudi multicèntric amb diferents institucions que treballen amb persones amb SD, amb la finalitat de determinar si existeix un patró de deteriorament i l’evolució dels canvis cognitius i emocionals en el procés d’envelliment en les persones amb SD.

El Rol del cuidador en l'atenció a persones amb demència

El present article té com a objectiu analitzar el rol del cuidador no professional, sigui familiar o no, en l’atenció a persones amb demència, tant les seves característiques com els trets principals. Els estudis realitzats sobre el cuidador familiar són els més nombrosos i refereixen canvis tant a nivell psicològic, físic, social, familiar com econòmic, per tot el que comporta atendre una persona amb algun tipus de demència durant un llarg període de temps. Aquests canvis, conseqüència de l’atenció a una persona que pateix demència, porten habitualment al cuidador a patir sobrecàrrega, estrés i burnout, les quals tenen clares conseqüències en la seva pròpia salut i benestar. En els darrers anys han sorgit noves línies d’investigació que posen la mirada en els aspectes més positius del cuidar en el marc del desenvolupament de la Psicologia positiva. Els pocs estudis realitzats fins l’actualitat en contextos formals (residències, hospitals, entre d’altres) ens avancen que els cuidadors amb vinculació a la tasca o engagement pateixen menys estrés i burnout, donat que actua com amortidor d’aquests factors. Considerem que cal continuar investigant a partir d’aquests nous enfocaments, donat que probablement aportaran nous elements en la intervenció amb cuidadors, per tal de millorar el seu benestar i qualitat de vida.

Aportacions de la musicoteràpia a les persones amb demència

La incidència de les demències en la societat actual va en augment. A causa de la seva llarga durada i de les conseqüències físiques, psicològiques i socials que representa s’ha evidenciat la necessitat de buscar diferents tipus d’intervencions, tant farmacològiques com biopsicosocials, que pal·liïn els seus efectes negatius, ajudin el malalt a preservar, el màxim temps possible, les seves funcions, i contribueixin a una millora de la qualitat de vida de la persona amb demència i dels seus cuidadors i familiars. En aquest article es farà una aproximació breu a les demències i als tractaments biopsicosocials, per entrar amb més detall en la intervenció musicoterapèutica. Es donarà a conèixer què és la musicoteràpia, quins són els beneficis que aquesta teràpia aporta al malalt i a la seva qualitat de vida segons les recerques científiques actuals més rellevants, per acabar mostrant com és el treball del musicoterapeuta en les diferents fases de les demències.

Asymmetric stochastic switching driven by intrinsic molecular noise

Low-copy-number molecules are involved in many functions in cells. The intrinsic fluctuations of these numbers can enable stochastic switching between multiple steady states, inducing phenotypic variability. Herein we present a theoretical and computational study based on Master Equations and Fokker-Planck and Langevin descriptions of stochastic switching for a genetic circuit of autoactivation. We show that in this circuit the intrinsic fluctuations arising from low-copy numbers, which are inherently state-dependent, drive asymmetric switching. These theoretical results are consistent with experimental data that have been reported for the bistable system of the gallactose signaling network in yeast. Our study unravels that intrinsic fluctuations, while not required to describe bistability, are fundamental to understand stochastic switching and the dynamical relative stability of multiple states.

The impact of clinical maternal chorioamnionitis on neurological and pshicological sequelae in very-low-birthweight infants: a case-control study

Aims: To assess the relationship between clinically maternal chorioamnionitis and outcome in preterm very-low-birth weight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the neonatology departments of 12 acute care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants who were born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. The controls included infants who were born to mothers without chorioamnionitis, matched by gestational age, and immediately born after each index case. At a corrected age of 24 months, a neurological examination and a psychological assessment of the surviving children were performed.Results: Sixty-six of the newborn infants died; therefore, 262 infants from the original sample were available for the study. Follow-up data were obtained at a corrected age of 24 months from a total of 209 children (106 cases and 103 controls, 80% of the original sample size). Seventy children (33.5%) were diagnosed with some type of sequelae. The following conditions were all more prevalent in infants born to mothers with chorioamnionitis in comparison to controls: low development quotient (98.3'12.15 vs. 95.9'15.64; Ps0.497), cerebral palsy (4.9% vs. 10.4%; Ps0.138), seizures (1.0% vs. 3.8%; Ps0.369), and other neurological or sensorial sequelae (32.0% vs. 34.9%; Ps0.611). Conclusions: After controlling for gestational age, the study population demonstrated that the neurological outcomes in infants at a corrected age of 24 months was not worsened by chorioamnionitis.

Transcriptome analyses of primitively eusocial wasps reveal novel insights into the evolution of sociality and the origin of alternative phenotypes

BACKGROUND: Understanding how alternative phenotypes arise from the same genome is a major challenge in modern biology. Eusociality in insects requires the evolution of two alternative phenotypes - workers, who sacrifice personal reproduction, and queens, who realize that reproduction. Extensive work on honeybees and ants has revealed the molecular basis of derived queen and worker phenotypes in highly eusocial lineages, but we lack equivalent deep-level analyses of wasps and of primitively eusocial species, the latter of which can reveal how phenotypic decoupling first occurs in the early stages of eusocial evolution. RESULTS: We sequenced 20 Gbp of transcriptomes derived from brains of different behavioral castes of the primitively eusocial tropical paper wasp Polistes canadensis. Surprisingly, 75% of the 2,442 genes differentially expressed between phenotypes were novel, having no significant homology with described sequences. Moreover, 90% of these novel genes were significantly upregulated in workers relative to queens. Differential expression of novel genes in the early stages of sociality may be important in facilitating the evolution of worker behavioral complexity in eusocial evolution. We also found surprisingly low correlation in the identity and direction of expression of differentially expressed genes across similar phenotypes in different social lineages, supporting the idea that social evolution in different lineages requires substantial de novo rewiring of molecular pathways. CONCLUSIONS: These genomic resources for aculeate wasps and first transcriptome-wide insights into the origin of castes bring us closer to a more general understanding of eusocial evolution and how phenotypic diversity arises from the same genome.

Fluència verbal i funcions neuropsicològiques en la malaltia del Parkinson

S'han estudiant les funcions neuropsicològiques en una mostra de 96 pacients amb malaltia de Parkinson (MP) i 42 controls aparellats per gènere, edat, escolaritat i intel.ligència verbal. Els resultats indiquen que els pacients afectats per MP, com a grup, presenten alteracions en les funcions visuoespacials, en la memòria i en les funcions frontals, però que aquests dèficits no estan sempre presents en tots els pacients. L'anàlisi de clusters realitzat ens mostra que les alteracions neuropsicològiques presents en la MP estan distribuides en subgrups. En un dels grups es va observar la presència d'afectació cognitiva generalitzada, mentre que el segon subgrup va mostrar absència de dèficits cognitius i, finalment, el darrer subgrup presentava alteracions específiques en les funcions visuoespacials i frontals. La puntuació verbal mostrava el mateix patró de deteriorament que les funcions frontals i es va trobar una diferència significativa entre els pacients i el grup control en aquesta funció. La presencia de depressió estava present en un 50% dels pacients i estava fortament relacionada amb els dèficits frontals. Els resultats d'aquest estudi mostren la importància d'avaluar les funcions neuropsicobiològiques i del llenguatge en els pacients afectats per MP, amb la finalitat de conèixer el patró de deteriorament, per tal d'afavorir-ne el funcionament i la qualitat de vida.

El método BAPNE y su repercusión en las capacidades cognitivas

Los ejercicios de percusión corporal propuestos por el método BAPNE pretenden estimular a través del juego nuestras dimensiones corporal, emocional y cognitiva. Ello requiere, en primer lugar, focalizar la atención para el aprendizaje y coordinación de todas las actividades involucradas (canto, movimiento, percusión extremidades superiores e inferiores) lo cual demanda una buena disposición de nuestras funciones cognitivas. El movimiento es vital para nuestra salud, y la música está íntimamente relacionada con el movimiento. Es conocido que incluso en estados de escucha pasiva de música, el área cerebral que planifica los mecanismos necesarios para los movimientos está activa, aunque externamente no lo manifestemos. Se ha constatado la existencia de conexiones neuronales entre las áreas auditiva y motora, y de ahí nuestra tendencia a imitar con movimientos corporales la música que percibimos y escuchamos. Por otra parte, son conocidos muchos de los beneficios terapéuticos que las actividades musicales pueden aportarnos en todas sus modalidades, desde el aprendizaje hasta la interpretación (ya sea vocal o instrumental) pasando por la simple escucha activa o pasiva. Todo pa rece indicar, pues, que el movimiento es básico para nuestra salud y que la música, íntimamente ligada a él, es una fuente placentera y agradable para experimentarlo.

BAPNE method and N eurorehabilitation in patients with severe acquired brain injury

The use of body percussion through BAPNE method in neurorehabilitation offers the possibility of studying the development of motor skills, attention, coordination, memory and social interaction of patients with neurological diseases. The experimental protocol was carried out on 52 patients with severe acquired brain injury. Patients were selected for the cut - off scores in the standard neuropsychologic al tests of sustained attention , divided and alert ; at least one emisoma intact, cut -off scores in the standard for procedural and semantic memory ; eye sight , hearing and speech intact. The first group of patients has supported the protocol BAPNE tougher with the traditional rehabilitation activities . The control group continued to perform exclusively the cognitive and neuromotor rehabilitation according to traditional protocols. At 6 months after administration of the protocol is expected to re-test to assess if present , the maintenance of the effects of rehabilitation obtained. Experimentation is carried out for 10 weeks following the protocol of BAPNE method in the Roboris Foundation of Rome.