Can salvage logging affect seed dispersal by birds into burned forests?

The recovery of vegetation in Mediterranean ecosystems after wildfire is mostly a result of direct regeneration, since the same species existing before the fire regenerate on-site by seeding or resprouting. However, the possibility of plant colonization by dispersal of seeds from unburned areas remains poorly studied. We addressed the role of the frugivorous, bird-dependent seed dispersal (seed rain) of fleshy-fruited plants in a burned and managed forest in the second winter after a fire, before on-site fruit production had begun. We also assessed the effect on seed rain of different microhabitats resulting from salvage logging (erosion barriers, standing snags, open areas), as well as the microhabitats of unlogged patches and an unburned control forest, taking account of the importance of perches as seed rain sites. We found considerable seed rain by birds in the burned area. Seeds, mostly from Olive trees Olea europaea and Evergreen pistaches Pistacia lentiscus, belonged to plants fruiting only in surrounding unburned areas. Seed rain was heterogeneous, and depended on microhabitat, with the highest seed density in the unburned control forest but closely followed by the wood piles of erosion barriers. In contrast, very low densities were found under perches of standing snags. Furthermore, frugivorous bird richness seemed to be higher in the erosion barriers than elsewhere. Our results highlight the importance of this specific post-fire management in bird-dependent seed rain and also may suggest a consequent heterogeneous distribution of fleshy-fruited plants in burned and managed areas. However, there needs to be more study of the establishment success of dispersed seeds before an accurate assessment can be made of the role of bird-mediated seed dispersal in post-fire regeneration

Disseny d’un habitatge sostenible

Aquest projecte pretén dissenyar un habitatge sostenible, escollint les tècniques més òptimes del mercat per adequar-les a la realització del projecte. Es vol fer una comparativa entre les diferents línies de materials, energètiques i d’aigües per tal de poder veure quines d’aquestes són les més idònies. Per determinar aquestes tècniques es faran uns anàlisis de mercat per tal de poder arribar a treure unes conclusions i posteriorment executar-les. També es pretén desviar la construcció convencional, un canvi necessari per la societat, per tal de evolucionar cap a la construcció sostenible que es busca en aquest projecte. La intenció es establir uns criteris per assolir aquests objectius. Es vol intentar no dependre tant dels recursos no renovables per no danyar el medi ambient i fer-ho d’una manera més respectuosa. Amb aquestes instal•lacions de sistemes energètics i d’aigües es busca millorar la manera de reduir els consums de xarxes dependents d’energies no renovables i arribar a generar l’energia necessària pel consum humà

Estudi del protocol de mostreig i de l’afectació de la pressió humana en 4 microconques del riu Estelí (Nicaragua)

Objectius generals: Diagnosi de l’estat actual del riu Esteli. Avaluar la metodologia i proposar en el protocol del monitoreig.Estudiar si les comunitats de macroinvertebrats aquatics es veu afectades pel grau de pressió humana.Objectius específics: Comparar les mostres preses en dos mesos consecutius, per conèixer si les comunitats varien prou com per, agafar mostres cada mes en comptes de cada dos mesos. Determinar la qualitat de l’estació en diversos punts del riu Esteli considerant tant els resultats obtinguts a partir de les variables físicoquimiques de l’aigua, com les variables biològiques. Avaluar si la pressió humana afecta de manera diferent els diversos grups taxonòmics de macroinvertebrats de l’aigua. Avaluar amb quin índex biòtic es posa mes de manifest la pressió antròpica. Estudiar quines son les relacions de les diverses famílies de macroinvertebrats amb els paràmetres físicoquimics de l’aigua, i determinar si aquestes relacions varien en funcio del mes de mostreig o de l’ús del sòl.

Pesca marítima recreativa i conservació dels peixos litorals: el cas del cap de Creus

En aquest article s'analitza l'impacte biològic de cadascuna de les modalitats de pesca recreativa (pesca des d'una embarcació, pesca des de les roques, marisqueig i pesca submarina) sobre les espècies costaneres del cap de Creus i es determina les característiques socioeconòmiques d'aquesta activitat d'esbarjo

L'esquerda ecològica: residus industrials i geografia humana

L'article presenta una visió global de la problemàtica dels residus industrials des d'una doble perspectiva que destaca el caràcter socioterritorial dels impactes, associats a la seva presència en el medi, i els conflictes que s'esdevenen entorn a les opcions de gestió actualment vigents. Després d'examinar els residus en relació amb la producció industrial, i la producció i 'eliminació', dels residus industrials des de la dimensió territorial, es fa un repàs de les polítiques de gestió, sobre la base de diferents països productors, i s'estudien les implicacions sociopolítiques dels models de gestió, tot centrant-se en l'analisi de les iniciatives ciutadanes alemanyes i de les mobilitzacions a Catalunya en resposta al 'Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya'. A les conclusions s'enceta una reflexió a l'entorn de la recerca en Geografia Humana i l'anàlisi dels residus industrials, i es plantegen les implicacions teòriques i epistemològiques de cara a una visió social dels problemes ambientals

Projecte de nau industrial sostenible

La majoria de naus industrials són edificis contenidors, senzills, modulars i, sobretot, concebuts com a edificis rendibles, sense tenir en compte criteris de protecció del medi ambient. En el projecte s’ha optat per fer el disseny i càlcul d’una nau industrial prefabricada de formigó armat per a la fabricació de maquinària per la indústria agroalimentària, amb dos nivells d’oficines, zona de producció amb pont grua, laboratoris i magatzems amb una superfície total aproximada de 1800 m². Per tal que sigui un edifici sostenible, s’ha optat per la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, aïllament tèrmic, aprofitament d’aigües plujanes, gestió de residus, aprofitament òptim, il·luminació natural, estalvi d’energia a causa d'una bona gestió dels recursos energètics

Projecte d'ampliació d'una nau destinada a l'exposició i venda de materials de construcció

El peticionari és el propietari d’una nau industrial aïllada del terme municipal de Cassà de la Selva destinada a la venda i exposició de materials per a la construcció. A causa de la creixent demanda en el sector es vol ampliar la superfície de la nau, amb la intenció d’augmentar la zona comercial. El disseny i càlcul de l’ampliació de la nau aïllada inclou moviment de terres, fonaments, estructura, tancaments, coberta, paviments, obra de paleta, fusteria, i pintura. També s’inclourà el disseny i càlcul de les instal·lacions (aigua, baixa tensió, il·luminació, climatització, ventilació, contra incendis, plaques solars, sanejament) de l’ampliació

Implantación de un sistema de gestión medioambiental en una empresa panificadora

El trabajo final de carrera tiene como objetivo realizar la implantación de un Sistema de Gestión Medioambiental desde la fase de evaluación inicial de la situación medioambiental de una empresa panificadora, hasta la posible obtención de un certificado otorgado por ENAC una vez que se hayan cumplido todos los requisitos establecidos por la “International Organization Standaritzation“ (ISO), en este caso la Norma Internacional UNE-EN ISO 14001:2004

Projecte de construcció d'una plataforma especial per al desgel i neteja d'aeronaus a l'aeroport de Girona-Costa Brava

L’objecte d’aquest projecte és definir totes les instal·lacions que caldria construir per tal de dotar l’Aeroport de Girona-Costa Brava d’una plataforma (àrea pavimentada) especial d’estacionament que servís per al desgel i la neteja d’aeronaus, minimitzant al màxim l’impacte sobre el medi ambient i garantint el manteniment de l’operativitat a l’aeroport. El disseny d’aquesta plataforma hauria de permetre recollir l’aigua amb etilenglicol procedent de les operacions de desgel i conduir-la a un dipòsit per al seu posterior tractament i reutilització, a fi de no contaminar el subsòl i les aigües subterrànies. En cas de no utilitzar-se, l’aigua recollida en aquesta plataforma es conduiria a la xarxa d’aigües pluvials

Anàlisi d'escenaris i tendències en l'àmbit de la gestió mediambiental a la indústria catalana

Actualment, la indústria afronta el repte d'integrar les consideracions mediambientals en els seus plans de negoci. I no tan sols pel compromís ètic vers una correcta actuació mediambiental, sinó pel fet de que els clients i la societat en general estan cada cop més sensibilitzats per aquesta problemàtica i comencen a valorar a les empreses que realment tenen en compta els aspectes ambientals en els seu funcionament, i aquest comportament pot ésser també la base d'un bon negoci. És en aquest context on s'explica el gran interès empresarial per l'àrea de la gestió mediambiental en la indústria experimentat en l'última dècada del segle XX. Les consideracions ambientals són una font de profunds canvis en les pràctiques empresarials, i un primer pas que pot ajudar a les organitzacions a afrontar aquests nous reptes és el reconeixement de l'avantatge competitiu que la gestió mediambiental pot aportar, pel fet d'assegurar que el compromís amb la millora ambiental existeix en l'empresa. En el centre de tot aquest procés cap a un nou paradigma de gestió empresarial, els sistemes de gestió mediambiental tracten d'ajudar a les empreses a millorar l'impacte ambiental del seu procés productiu, activitats i productes, a través de procediments específics, així com a minimitzar el risc d'accidents. Aquests procediments possibiliten, d'una manera sistemàtica i a través d'una estructura organitzativa, assolir compromisos de gestió ambiental. L'objectiu general que es persegueix amb aquest treball de tesi doctoral es centra en l'anàlisi del desenvolupament de la gestió mediambiental a la indústria catalana. Així, s'estudia com es percep la dimensió ambiental en la gestió d'empresa. També s'identifiquen els factors impulsors i limitadors de la introducció de la gestió ambiental a la indústria, a través de la implantació de sistemes de gestió mediambientals (Norma ISO 14001 o Reglament EMAS) i s'analitzen les inversions i despeses mediambientals que està realitzant el teixit industrial català en l'actualitat. Aquest treball també estudia el nivell de coneixement de les empreses quant a polítiques, normatives i eines associades a la gestió ambiental.

Sustainable horticultural supply chain: the case of local food networks in the United Kingdom

In the UK there is widespread support from Government, media and consumers for local food networks. These have the potential to provide a more sustainable supply chain and are well suited to the unique production and consumption characteristics of horticultural products. In terms of food marketing, local food is in its relative infancy and is still without any formal definition. This lack of clarity hampers research activities. Although the profile of local food buyers and their expectations has been explored, our knowledge of its social, economic and environmental aspects is minimal. This research contributes by exploring the structure and scope of local food activities in the UK in terms of profiling those specialised retail outlets who provide consumers with the opportunity to purchase locally grown horticultural products.

Power, nature and neoliberalism: the political ecology of water in Chile

Since the 1990s, international water sector reforms have centred heavily on economic and market approaches. In regard to water resources management, tradable water rights have been promoted, often supported by the neoliberal model adopted in Chile. Chile's 1981 Water Code was reformed to comprise a system of water rights that could be freely traded with few restrictions. International financial institutions have embraced the Chilean model, claiming that it results in more efficient water use, and potentially fosters social and environmental benefits. However, in Chile the Water Code is deeply contested. It has been criticised for being too permissive and has produced a number of problems in practice. Moreover, attempts to modify it have become the focus of a lengthy polemic debate. This paper employs a political ecology perspective to explore the socio-environmental outcomes of water management in Chile, drawing on a case study of agriculture in the semi-arid Norte Chico. The case illustrates how large-scale farmers exert greater control over water, while peasant farmers have increasingly less access. I argue that these outcomes are facilitated by the mode of water management implemented within the framework of the Water Code. Through this preliminary examination of social equity and the environmental aspects of water resources management in Chile, I suggest that the omission of these issues from the international debates on water rights markets is a cause for concern.

UK Zero Carbon Homes 2016 - Exemplary Development

In October 2008 UK government announced very ambitious commitment to reduce greenhouse gas emissions of at least 34% by 2020 and by 80% by 2050 against a 1990 baseline. Consequently the government declares that new homes should be built to high environmental standards which means that from 2016 new homes will have to be built to a Zero Carbon standard. The paper sets out to present UK zero carbon residential development achieving the highest, Level 6 of Code for Sustainable Homes standard. Comprehensive information is provided about various environmental aspects of the housing development. Special attention is given to energy efficiency features of the houses and low carbon district heating solution which include biomass boiler, heat pumps, solar collectors and photovoltaic panels. The paper presents also challenges which designers and builders had to face delivering houses of the future.

Governance, agricultural intensification and land sparing in tropical South America

In this paper we address two topical questions: How do the quality of governance and agricultural intensification impact on spatial expansion of agriculture? Which aspects of governance are more likely to ensure that agricultural intensification allows sparing land for nature? Using data from the Food and Agriculture Organization, the World Bank, the World Database on Protected Areas, and the Yale Center for Environmental Law and Policy, we estimate a panel data model for six South American countries and quantify the effects of major determinants of agricultural land expansion, including various dimensions of governance, over the period 1970–2006. The results indicate that the effect of agricultural intensification on agricultural expansion is conditional on the quality and type of governance. When considering conventional aspects of governance, agricultural intensification leads to an expansion of agricultural area when governance scores are high. When looking specifically at environmental aspects of governance, intensification leads to a spatial contraction of agriculture when governance scores are high, signaling a sustainable intensification process.